Nation / Nacion / Nació / Nación

-

Nationalisme / Nacionalisme

Dins la revista francofòna e basca Enbata, editada a Baiona (Gasconha e Euskadi), Peio Etcheverry-Ainchart a mestièr d’una cronica per explicar : «Non, je ne suis pas nationaliste !»….

E l’article debuta sul terrenh «Qu’es-ce que le nationalisme ?» e alara dona la definicion del «Petit Robert (Bob pour les intimes)». Ai dos diccionaris Le Robert, un de 1967 e l’autre dich «Dictionnaire Culturel» de 2005.
Es la definicion francesa aquesta que servís de basa a l’escrit dels franceses, jornalistas o pas, quand mantunes sábon la definicion e sábon l’emplegar normalament.
Peio Etcheverry-Ainhart li agrada pas d’èstre qualificat pels jornalistas francofònes tal un nationaliste car es un militant Aberzale, promotor de la dignitat per la lenga basca, lo seu pòble, e sa cultura e istòria.
Pausa lo problèma de l’anterioritat dels concèptes politics de nacion e de nacionalisme, quí es lo primièr dins la vida del pòble concernit : «Le politologue Ernest Gellner affirme que le nationalisme crée la nation, c’est-à-dire qu’il s’agit d’une constitution “par le haut”, per laquelle une idée de nation se constitue puis se propage par un processus à étapes au sein de la société jusqu’à ce que tout le monde s’y reconnaisse. Gellner a eu ses adeptes et ses contradicteurs ; certains comme Delannoi ou Hobsbawn lui opposent l’idée que c’est le contraire la nation crée le nationalisme. En fait, il est difficile de trancher car la diversité des cas que l’on a pu observer dans le monde et notamment en Europa fait qu’aucune norme n’a pu être établie de manière incontestable».
Lo concèpte d’Estat-nacion fa acabar la discutida o lo procèssus en far frontièras per una administracion, e sos limits de poder, dichas pel ben de la nacion en foncion de la viruléncia del seu pròpria nacionalisme. D'aquí avem agut totas las guèrras europencas pendent mantunes sègles.
Se pausa aital lo problèma de las frontièras, e sobretot de las talvèras [e pas simplament per saber si Baiona es basca o occitana ( gascona), car farem pas la guèrra als bascos !] :
>las guèrras europencas, africanas, nòrd-americanas, sud-americanas, asiaticas, etc.
>los estudis sociolingüistics, car l’etnisme vòl estudiar la realitat lingüistica per establir l’espaci nacional al nivèl geografic (causa que la sociolingüistica francesa s’assaja d’oblidar, per èstre politically correct.)
>l’oblit de las nacions migrantas que an pas de territorialitat lingüistica, mas espaci de migracion costumièra, dins l’annada o dins l’istòria.
>la dificultat d’establir una pensada nacionala per las zònas de creolizacion lingüistica, tal en país charnego per Occitània, o suls limits nòrdencs d’Occitània.

Mas Peio Etcheverry-Ainhart oblida de dire que la definicion de nacion càmbia d’una lenga a una autra, dedins un temps istoric donat, o dins la meteissa lenga (ex, la francesa) en foncion dels bessonhs politics [diacronia lingüistica], aital s'oblida de donar los cambiaments de la definicion francesa e la datacion de sa definicion presa dins sa cronica.
La definicion que m’agarda es la de l’enciclopèdia catalana, per sa precision e pel pès donat a cada mot, car los catalans sábon las consequéncias de totas las terminologias al nivèl politic, e los jornalistas catalans particularament, per opausicion als franceses o espanhòls.

Nació [que los occitans escrívon ‘nacion’] f. dr/polit. Comunitat d’individus als quals uns vincles deteminats , però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història pròpria, diferenciada i diferenciadora i una volontat d’oganització i projecció autonòma que, el limit, els porta a voler-se dotat d’institucions polítiques pròpries fins a constituir-se en estat.
Nacional adj. 1 polit. a Relatiu o pertenyent a la nació b Estatal (oposat a estranger i a internacional). 2 Dit de les escriptures merovingia, visigotica, beneventana i insular (irlandesa i anglosaxona).
[…]
Nacionalisme m 1 polit. Actitud política derivada directament del fet d’atribuir, en un terreny ètico-politic, un valor altissim al fet nacional o a la nació […]

Los sinònim donat pel Diccionari dels sinònims Franquesa son :

Nació, El Poble català, Els pobles hispànics.
...per analògia
Estat (escrit generalment amb majúscula), la nació o conjunt de nacions sotmeses a un meteix govern. L’Estat espanyol.
Potència [en occitan poténcia], estat sobirà, esp. D’importància i força militar o econòmica. Espanya va èsser una potència durant el segle XVI.
País, territori d’una nació ; s’usa també com a sinònim d’Estat.
Cp. Pàtria (> Estat)

Los diccionaris franceses díson que lor definicion es legalista, donc pas universala, dixit l’interessant e long tèxte donat dins lo Dictionnaire Culturel de 2005.