arcuèlh

dimecres, d’octubre 31, 2012

L’Humanité prepausa un viatge indignat e conservador, Bellaciao acompanhariá.

Viatges d'esquèrra : donc dins la santa capitala, quora lo poder de dreita tusta ! Aquò rassegura... Cal dire que per L'Humanité d'anuèch, es un pauc coma pel PC-Algerian, es l'omertà sul tèma catalan e l'independentisme.

viatges

Pel moment, ai jamai vist un article, sobre çò que se debana en Euskadi (que l’esquèrra a ganhat la mitat dels vòts lo 20 d’octobre 2012, benlèu perqué es veïculat pels RG qu’es ligat a ETA coma indica Valls dins lo jornal conservador El País, conservador d’esquèrra e del meteis grope de premsa que Le Monde a Madrid), ni un article sobre lo pòble catalan qu’a manifestat lo 11 de setembre darrièr en massa (2 milions de manifestants interessa pas la massa dels redactors de L’Humanité, dins lo jornal que revendica d’èstre la paraula de la massa, mas quina massa senon lo nacionalisme al poder centralista e bonapartista, aquel qu’agradava per n’èstre lo modèl de Stalin ?).

Anuèch me questioni sobre las capacitats dels redactors d’esquèrra francesa per comprendre los nacionalistas de proteccion que son renegats per Bellaciao o L’Humanité. En règla generala aquesta esquèrra capita pas de veire que son tanben nacionalista e de l’esquèrra, mas expansionistas ; Cornelius Castoriadis o sabiá demostrar tanben dins las annadas 1950/60/70/80 ; aquesta esquèrra cambiarà jamai ; e son los metyeisses que demándan solidaritat pels salariats, per èstre amassa per defendre los dreits dels salariats, per manifesar amassa (aquí es pas BILDU, es pas en basco)… amassa Franceses plan segur, los Occitans, Catalans, Bascos, Còrses, Alsacians, Sovosians, Kanaks, Polinesians, Martiniqueses, Goadelopeans, Guianeses, Bretons, Flamands, Lorrens, s’en trúfan ; perqué ? Perqué an la vision d’Ernest Renan e Maurici Barrès de la ciutadanetat (coma la dreita, quitament a l’extrèma-dreita que s’aplegarà lèu a Aurenja en Occitània), es de dire l’uniformizacion identitària francesa, en resumit parisenca-franciliana e faita de las immigracions que podián pus viure en regions per fauta de politica indiustriala (e quora una politica industriala se dessenha, son sempre contra l’initiativa, coma los capolièrs del PNO çaquelà) ; mas tanben es tecnicament, una error d’esquèrra de dividir per préner lo poder al cap, val melhor aver un sol cap per préner lo poder  ; encara un còp lo pòst-stalinisme es encara vigent a l’esquèrra francesa, e lo bonapartisme ajuda coma una referéncié unica e politica qu’auriá ela capitat d’arribar al poder, Es pas un azard se FO es contra l’aprigondissament de la decentralizacion, els qu’an lo maxímum de sòcis dels foncionaris de la decentralizacion (e la CGT pensa parier, coma pel nuclear)… La paradòxa de l’esquèrra francesa o espanhòla es que vòlon plan que «lo» pòble parlèsse, se manifestèsse (mas sovent lo vòlon far en lor nom), mas lor cal un sol cap pel pòble unic (espanhòl o francés, o comunista argerian, o italian, o polonés, o portugués, o iogoslave, o grèc, o turc, o russe, o suedés, etc. ), un pòble unifòme sul modèl juridico-antropologic dels Ernest Renan e Maurici Barrès, o simplament mauracian d’esquèrra.

Aquesta vision d’un sol cap, estalinian, un sol capolièr per arribar al poder o per ganhar la guèrra contra lo ‘grand capital’ (oblidar que de capital tanben n’a mestièr l’Estat), aquesta vision politica d’esquèrra aurà sa version etnista, una sola lenga per aver un Estat, per meritar una nacionalisme que fabricarà comunicats de sosten. Coma se un pòble de Francha-Comtat auriá pas dreit als seus separatistas coma Kossòva o Montenegrò, o Mónegue, Luxemborg e Liechtenstein !

En Argèria, an fabricat un Estat sus aquel modèl ; vesèm la resulta anuèch e aprèp 40 annadas d’independéncia. Es alara aiçò que Catalonha aurà de desfugir. Sembla que fosquèsse plan partit aprèp la resolucion votada en Aran, a l’unanimitat, e qu’aguèt un resson fòrt positiu dins los rengs independentistas catalans (veire lo bilhet següent).

La massa seriá la solucion politica de sempre, pels imperialistas de sempre. Garibaldi a cresegut tanben aiçò en ajudar militarament a crear Itàlia, e la donar a un rei (un potencial dictador), en oblidar que Niça, sa patria, ameritava d’èstre protegida dels Franceses (serà anexada per un referèndum militarista en 1830). Bonaparte, el, a negat la Republica de Corsega, per s’abatardir ambe lo directoire e portar la guèrra pertot en Euròpa, en nom d’aquesta massa francesa que portava la consciéncia politica aquesta a Euròpa (al XXien sègle ne sèm pas luènh ambe lo personal politic francés de la comission). La question de la massa es la question de la guèrra, vóler la patz es oblidar la massa e que la massa preferís la guèrra a la discutida democratica, la massa discutís qu’ambe intermediaris (la representacion serà a còps pacifica o violenta, militarista), pensa pas mai que tanben la minoritat ontologica o exteriora a mestièr d’èstre escotada.

Bellaciao nacionalista francesa

(document de setembre 2012)

Quin es lo projecte de LOS INDIGNADOS ambe los Catalans e los Bascos ? O saurèm pas ni dins Bellaciao ni dins L’Humanité.

nacions sotmetudas

-°-

Ligar l’Estat (o sa revendicacion potenciala) a la lenga unica es un acte politic conservador.

revista del Conselh Regional d'Aquitània novembre 2012

(mensual de novembre)

dimarts, d’octubre 30, 2012

Vilaweb : Un editorial exemplar

editorial Vicent Partal

Podèm sonque èstre admiratiu, sonque. Es exemplar, per las nacion francesa o espanhòla.

L’exemplaritat la podèm tanben notar pel Fenolhedés, al Conselh Generau de Pirinèus-Orientals.

Botigues de CatalunyaBotigas d'Occitània

Lintern@uteVoyage categoriza lo breton, tal una lenga estrangièra.

Lo breton es lenga estrangièra, per L'Internaute - nos podèm sistematicament pausar la question perqué solament lo breton a lo dreit d'èstre considerat coma lenga estangièra dins la premsa francesa ? Lo lòbi breton parisenc es pron fòrt o tròp egoïsta, veire lo simbòl 'regionalista" qu'agrada lo mai als Parisencs ?

lengas estrangièras

L’occitan es sistematicament oblidat de la premsa francesa. Se cal demandar perqué ? Benlèu que lo problèma es que l’occitan pausa realament un problèma als parisencs ; lo famós exagòn talament perfait, o seriá mens se l’etnisme republican francés èra aplicat per bastir una lenga per aver un Estat.

Es lo fait d’èstre lenga estrangièra qu’a salvat lo catalan a Perpinyà… dins l’universitat !

Pel tractament de l’accent ‘du midi’ lo jornal regionalista La Dépêche aurà degut publicar un apondon anuèch ; es de dire que l’occitan es mal conegut quitament dins la redaccion de La Dépêche du Midi.

dilluns, d’octubre 29, 2012

De l’interpretacion d’una mapa de la pauretat

pauretats per departaments o regions

Un collòqui, quitament a París, non pòt respondre qu’a questions parisencas : Qu'est-ce qu'être pauvre aujourd'hui ? Comment distinguer pauvreté et précarité ? Quels sont les moyens d'action pour réagir face à l'exclusion ?

La pauretat a de veire ambe Occitània, mas es consequéncia de la fauta de politica economica de l’Estat centralista en Occitània ; donc totas politicas que fabricarà una politica serà la planvenguda, la decentralizacion ajudarà, e ne parlaràn pas dins los collòquis parisencs, nimai dins los mèdias, levat per desvolorizar l’iniciativa de las regions, sempre.

Lo problèma es que vesèm clarament que lo sistèma economic francés favoriza, dinc’ara solet centralisme parisenc, una geografica economica del centre de poder ; perqué ? perqué l’Estat dels francs transformat supausadament pels pòbles, s’es transformat en grope unic, lo pòble, e en mercat-Estat-nacion contra las nacions ontologicas al mercat-Estat fRANÇA, dinca capitar de far odiar lo mercat pels pòbles mesprezats, sotmetuts, sotmetuts son devengut antimercat, foncionaris majoritariament en destrusir l’economia ontologica d’Occitània ligada per l’istòria al comèrç (Bordèu-Tolosa e lo reialme d’Arle ambe Marselha ; de mai lo centralisme viviá fins ara de las produccions de las províncias, las províncias son mai que tot çò qu’es desconegut per la casta al poder, quitament se i van en dimenjada, d’un còp d’avion cap a l’ostal segondari.

La mapa indica plan las disparitats de revenguts, e particularament per Occitània (e Corsega) qu’i avèm de suportar las migracions de la casta al poder cap al solelh d’Occitània, mas sembla qu’aquestas migracions aguèssen pas fabricat, fins ara, riquessas en Occitània, benlèu perqué se fautava una politica industriala (ai escrich benlèu, mas la pròba la far la crisi dita de l’automobil que cap problèma es en Occitània pel famós «redreiçament productiu»).

E çaquelà podèm listar que las estadisticas de creacion d’entrepresas pròban qu’Occitània se desperta, ambe las mejanas entrepresas, del meteis biais que Catalonha, Principat. Donc pauc a pauc, veirèm un desbalanç entre lo centre parisenc dels grands siètis que vívon del mercat-Estat-nacion, e un autre monde de las mejanas entrepresas occitanas que son isntalladas sul mercat europèu, ges nacionalista.

Alara dins aquel contèxte es una estupiditat de non pas sosténer la politica que Alain Rousset vòl per la melhora finança de las entrepresas en regions, es un novèl regionalisme financièr que podràn mai que tot ajudar Occitània, es un nivèl de desvolopament que pod-èm pas desfugir. Una ajuda de decentralizacion serà lèu coma la modernitat dels licèus o collègis, una valor per melhorar lo biais de viure en Occitània ; dins mantunas annadas aquel biais de pensar la decentralizacion pels pòrts farà la causa mai seriosa per l’economia portuària occitana de Baiona, Arcaishon, Bordèu dinca Port-Narbona, Seta, Marselha-Fòs, Tolon o quitament los pòrts de l’arc provençal e nissart.

Es clar que la politica prepausada pels ARF, que majoritariament son elegits enraisigats al terrenh non pòt èstre qu’una ajuda sancièra a las populacions occitanas. E per aquesta passa son socialistas.

Donc es plan d’aver una BPI, banca publica d’investiment (aviam jà remarcat l’article de La Tribune sul tèma, e escrich aquel bilhet), soi segur que las grandas fortunas occitanas veiràn lèu l’interès d’investir en Occitània, per crear emplec e far baissar la pauretat. Cal al mens non pas partir perdut e sempre vençut al nivèl economic

Image (22)Image (23)Image (24)Image (25)

Alara quora legissi un tèxte que vòl desvalorizar dins L’Express l’afar de la BPI, pòdi èstre qu’afortit de la bona rason meuna, vist qu’aqueles son sempre contra tota politica en regions, malgrat n’aprofieichar sovent ambe los suplements que fan sobre l’immobilièr ; un jorn los borgeses que lor bailan d’argent faràn virar mai lèu lo cervèl e oblidaràn d’ajudar aquesta premsa centralista e desvolorizanta per las regions occitanas.

Image (55)Image (56)Image (57)

Veirèm, pauc a pauc, se los socialistas faràn melhor que l’abséncia de politica de la dreita al nivèl de las visions per las PME. Es evidentament un enjòc per la futura re-eleccion, e es evidentament una prioritat per combatre la pauretat.

Es que l’occitanisme podrà acompanhar aquesta politica ? Pensi que non ; perqué ? Son tròp sortits de la formacion universitat de letras ; los gatons de letras fan tròp de romantismes en Òc.

putanha de fRANÇA vos disi pas

-°-

Exemple de casta republicana francesa :

Casta francesa es aiçò

divendres, d’octubre 26, 2012

« Les oubliés de la Toussaint »


« Les oubliés de la Toussaint » èra lo títol de l'article publicat en francés per Jean Benoît - es estat publicat dins lo jornal parisenc Le Monde lo 1° novembre 1970. Aquel article foguèt lo depart nòu, una mobilizacion de l'Amicala e de salvagarda del cementèri de Vernet d'Arièja, perqué la destruccion francesa èra prevista, e l'oblit programat per la république française e la seuna armada....
« Aux oubliés de la Toussaint » serà l'objecte d'un despaus de flors al cimentèri lo 1er de Novembre 2012 a las 11 oras.
Per manténer la memòria e l'istòria d'aquel camp de concentracion République française, l'Amicala vos convida de participar a la ceremonia que se debanarà al cementèri del camp francés en Occitània.
L'an darrièr, totes lo tombèus son estats florits. Una ventòla pron potenta a emportat totas las flors. Per reparar aiçò, las personas o entitats qu'o vòlon podràn despausar flors suls tombèus sense flor. Lo gest simbolic ajudarà a cadun e caduna de valorizar una implicacion ciutadana europèa per aquesta ceremonia e per pensar als ancians que se son batuts liurament per la democracia
La ceremonia serà seguida un gòt d'amistats dins l'aula pichoneta del musèu proprietat de la comuna pichona de Vernet d'Arièja.

-°-

Aficha de SI16 novembre a Narbona20 novembre a TolosaCambiem dora en version occitana per ajudar a melhor dire en catalan

-°-

Informacion sobre ZARA

_°_

Retorn dels panèus en occitan a l’entrada de Tolosa.

Tolosa panèu en occitan tornat

Aquel document es estat mandat per l’elegit en carga de l’occitan, Jean-Charles Valadier. Lo servici comunicacion sembla pas encara concernit.

dilluns, d’octubre 22, 2012

Mediatizacion de l’accòrd UMP-CDC per Perpinyà, perqué ?

Recentament avèm agut en man, un document que confirmava un accòrd electoral entre la CDC locala (66) e l’UMP (66) ; lo (66) indica lo biais de foncionar per etiquetat en linha dreita numerologica nacionalista francesa, çò qu’es catalan del nòrd. La conclusion seriá estada alara la sortida de Unitat Catalana.

Dins l’entrevista de Guilhem Latrubesse –o podèm ausir encara- explicava aiçò coma la fotografia un pauc dificile de las aliganças sosterranas localas, «un pauc complicadas».

Aquel punt de vista es donc la consequéncia o precedent de l’article publicat dins La Setmana, jornal legitimista e d’esquèrra. Aquel article farà segur mantunas visitas suplementàrias per La Setmana.

Unitat Catalana LaSetmana

Dins un contacte personal, Jaume Roure, conselhièr municipal indica clarament : « L'accord entre la UMP i CDC es contra natura i no té cap sentit...no posa fora unitat catalana dels accords que ja tè d'ença del 93. La relació entre el Joan Marc Pujol i Jaume Roure és una relació basada sobre la confiança que tè la pretenció de perdura al 2014 amb l'arribada de nous militants de UC a la llista electoral. Sempre i sola "la feina ben feta"...té futur

Es un pauc una autra vision qu’aquel que vòl mostrar la CDC de Perpinyà, e/o la redaccion de La Setmana. I cal apondre las discutidas de las jornadas d’estiu de RPS que la CDC a degut portar lo seu problèma politic a la discutida, vist que dins la fondacion de l’ALE i èra un autre partit catalan, ERC, e CDC per participar a las discutidas de taula, mas non pas brica a las via politica de l’ALE. Ni ERC, ni CDC (sempre oposat al Sud pel Principat de Catalonha) son pas d’Unitat Catalana, per contra Unitat Catalana revendica l’anterioritat del combat politic en Catalonha del nòrd, e se plaça sus l’escàs politic al centre ; aital avèm poscut veire qu’Unitat Catalana se presentava a las legislativas en companhá del MoDem. Jaume Roure a debutat a Perpinhan/Perpinyà una reala politica per la lenga catalana dins totes los maines politics potencial, non podèm pensar que fosquèsse sortit per l'a fauta d’òbra de la lista dels candidat per 2014. Es estat acompanhat pauc a pauc per d’autres elegits d’Unitat Catalana ; e aprenèm qu’una novèla generacion arriba, es una granda novèla.

Mas aquesta associacion CDC ambe l’UMP pausa çaquelà un pichon problèma etic al nivèl politic, sobretot se consideram l’ensemble dels Païses Catalans, Catalonha del nòrd compresa. Una question se pausa : «Lo complòt francmaçonic perpinhasés» podrà longtemps èstre lo sol argument per las variacions politicas de mantunes catalanistas de Perpinyà ?

Lasetmana.fr

Se l’article de La Setmana se vòl explicatiu, es explicatiu d’una partida de l’informacion ; l’oblit es un modèl d’informacion que sembla fòrça al biais francés de pensar [lasetmana.fr]. Fabrica çaquelà la polemica, aont sembla non i aver mestièr.

-°-

Calèu Tolosa

diumenge, d’octubre 21, 2012

Galícia e Euskadi, dos sistèmas diferents!

Aquestas eleccions – lo meteis jorn- auràn donat dos biaisses de pensar las resultas de la politica Rajoy actuala, dins lo cap de los que van votar.

La resulta sondatge sortida d'urnas en Galícia

La resulta sondatge sortida d'urnas en Euskadi final 21h

Per Galícia son contents del govèrn central ; lor agrada d’èstre espanholizats. E al meteis temps las tres fòrças politicas d’opausicion son benlèu una ajuda al PP per damorar al poder. Mas coma far per tirar l’egemonia d’un centralisme de dreita per una autra egemonia centralista d’esquèrra (PSOE) ? ANOVA a benlèu trapat un camin, lo BNG a pas trapat novèls electors.

Per Euskadi, son contents los nacionalistas d’esquèrra e dels democratas centristas; l’un e l’autra fan una entrada al poder (pel EAJ), e al parlament provincial (coma díson los Espanhòls) per Euskal Herria Bildu (Euskal Herria Amassa). Mas anuèch i a pas de majoritat per establir un govèrn de la província autonòma ; seràn una aligança PSOE/PSE + EAJ/PNB ? Classica donc. O alara una majoritat EAJ/PNB + EHB ? Dins aquel darrièr cas la negociacion serà complicada pel EAJ. Se l’aligança se fabrica ambe lo PSOE, es acabat del referèndum d’independéncia prometut per EHB, e volgut pels nacionalistas, abertzales. Mas cal tanben téner en compte qu’una Euskadi encara sotmetut a Espanha, província de España, ambe una Catalonha independenta, serà una catastròfa politica per Euskadi (li caldrà alara finançar Espanha ! E als negociacion ambe l’estat central serà complicada en fin d’annada). Al govèrn central i a lo PP, e benlèu que lo PP podriá ajudar lo EAJ a elonhar EHBildu del poder d’Euskadi ? Es la tactica PPC, mas qu’a pas realament foncionar dincal moment de la manifestacion catalana del 11 de setembre 2012. «Cal recuperar –ara- lo temps perdut» diguèt Iñigo Urkullu dins la serada.

Los militants del EAJ coma los militants del EHB an cridat pendent la serada : INDEPENDENTZIA !

EAJ Euskadi Aurrera

Vilaweb parla de normalitat per Euskadi e del PP que ganha en Galícia.

Vesèm tot en estent bravament diferentas, las eleccions dins aquesta doás regions d'e l’Estat reial espanhòl, son pas una clau d’assegurança per la damorança d’Espanha, reiala (borbonica) e unida (modèl franquista), benlèu per damorar ambe Galícia (perqué pas un Estat binari Espanhòl-Galician ?)… e sos sampitèrnes problèmas que seràn segur ges reglats per l’arribada d’una linha de granda vitessa pels trens dempuèi Madrid (mas quí pagarà la linha ?).

La linha de granda vitessa serà benlèu lo problèma entre EAJ e EHB, justament, traversa Euskadi per ligar Bilbo –en infra-estructura ferroviària europèa- a la rèsta d’Euròpa, tot en ajudar Madrid d’aver una linha directa per la Castilla-León…. concurrenta de la linha de la Mediterranèa, que passa per Catalonha e lo País de València.

Pel País Valencià, justament, o caldriá pus nommar aital (devath la risca de non pus recebre subvencion (s’escad plan ne recebi pas), mas las enquèstas fan preveire una pujada de tres esquèrras (coma en Galícia), mas ambe la possibilitat d’èstre majoritàrias… Eleccions en 2014 !

Pel Principat de Catalonha, las elecciions son lo 25 de novrembre ; lo PP prevei l’apocalipsa abans la fin de novembre e quitament segur per 2014, avizatz-vos de non pas i èstre de vacanças, lo PP es pas una asseguranças de vertat, çaquelà !

Avèm pas acabat de parlar e escriure sobre “Espanha”, Euskal Herria, e Catalonha (Principat), e las consequéncias sobre Occitània seràn majoras. Mas sembla inquietar digun aquí.

Ara sul net circula las felicitacions per Bildu :

Òsca Bildu

E vaquí las reaccions dels pòst-franquistas, brica democratas :

PP UPyD

Un mòrt en Occitània centrala sobre las mans de la dreita regionala.

A la darrièra cecilha del Conselh Regional, la majoritat regionala (FdG, PRG, EELV-POC e socialistas) an refuzat de votar lo plan de l’Estat per la sentat : la sentat es pas una causa decentralizada encara ; la fauta a un sistèma de securitat sociala arquaïc e centralizat. La securitat sociala es gerida pels sindicats, que son totes conservadors e centralistas, sense excepcion.

Donc aquesta majoritat tolzana a votat contra lo plan de l’ancian governament UMP-NC, e donc coma es classic, la minoritat UMP-NC del Conselh Regional a votat per aquel plan. Malgrat tot la paradòxa es que la votacion sus un document establit per l’administracion, sense gaire de concertacion, èra jà datat, vist que lo governament a cambioat recentament. Mas lo plan fasiá una prevision dins una region granda coma lo Beneluc, Miègdia-Pirinèus la barradura de mantunes establiments, per exemple Fijac.

Donc pendent unes tempses de protestacion avèl poscut far circular lo document que seguís :

Urgent Maternitat

Anuèch podrèm far circular lo document novèl, resulta de l’aplicacion tecnocratica e republicana francesa en Occitània centrala ; la portada de la DDM indica donc la resulta de la gestion francesa d’Occitània :

Image (54)

Plan segur se podrà encara un còp potingar lo sistèma francés en Occitània ; mas çò de segur la gestion francesa d’Occitània es complicada e mata, n’avèm la pròba.

Lo problèma –ara- es de saber quin partit poltiic prendrà la carga de non pas simplament potingar lo problèma francés en Occitània, mas demandar que la sentat fosquèsse gerida per las autoritat de la decentralizacion, directament sense foncionari d’Estat (que son particularament incompetents per la participacion ciutadana).

Mas o cal notar qu’aquesta mòrt la pòdi directament atribuar a la minoritat de la dreita nacionalista francesa, elegida en Occitània, al Conselh Regional, e que se trufa de la populacion vist qu’a acceptat lo plan tecnocratic.

En refusar una decentralizacion radicala, los sindicats FO (majoritari dins l’administracion frnacesa e dins l’administracion de la decentralizacion), amai los autres que s’amágan, son tanben responsables del problèma francés en Occitània. O cal recordar que lo centralisme mata.

Dins quina mesura un sistèma partidocrata francés (PSf, PCF, PRG, PdG, MRC, EELV, LO, NPA, FN, etc.), que dona majoritats de representants dins los Conselhs Regionals d’occitània, sense poder aver los reals poders regionals, es pas tanben responsable de l’afar ? Sense cap de dobte los programa electoral dels militants an pas jamai donat una prioritat per reglar los problèmas localament sense aver mestièr de l’Estat, que ara, un còp de mai, sabèm qu’es destructor de l’èime occitan, e de la vida en Occitània.

S’espèra aquí meteis un comunicat de totes los movements occitanistas, politics, per explicar quina de las consequéncias ne faràn la valorizacion per las prochenas campanhas electoralas.

Podètz tornar escotar en linha l’entrevista de Guilhem Latrubesse. Lo subjecte es abordat.

Personalament, la linha editoriala del meu blòg es aquesta (document en seguida), e aiçò dempuèi sempre ; aquò farà lèu dètz annadas ! Aquò farà dètz annadas qu’espèri un sistèma politic responsable en Occitània. L’esperança farà viure.

Comentari Centre pour la fRANCE 2Occitània es en dòl

Comunicat del Front de Gauche PRS e mòrt de Fijaccomunicat del partit Opcion Nacionala e fijac

Anuèch seràn las eleccions autonomicas que desfarián Espanha.

eleccions 21 octobre 2012

Doás eleccions autonomicas que faràn o non pas la confrontacion entre los nacionalismes expansionistas espanhòls (PP e PSOE, SVD, + UPyD) e los nacionalismes galician e basco (BNG, AGE, e EHB per Euskadi).

Las eleccions son pas pron seguidas pels mèdias franceses. Encara un biais de conplicar la futura compreneson de çò que se debanarà lo 25 de novembre al Principat de Catalonha.

Alara un conselh, o seguir pels mèdias catalans : RAC1, Ràdio Informació, TV3, o ambe l’oficial basco en lenga francesa, EITB. Plan segur Vilaweb es tanben aquel que vos donarà lo melhor per aiçò del tot.

Per la premsa espanhòla serà complicat d’aver informacions balançadas e non nacionalistas e non expansionistas.

La Razón espanholiza la violénciaLa Razón nacional-expansionista espanhòl

dissabte, d’octubre 20, 2012

Las localas de France 3

Es un pauc coma la creacion de classas bilingüas dins l’Éducation Nationale, la barradura de las classas aquestas es programada per l’administracion al moment de l’obertura, o quitament a la signatura del contracte ambe l’Estat e las ‘Régions’ ; de moment qu’a calgut mai o mans 4 annadas per las dubrir una classa, se vei aital lo desgalh de temps, moneda e enèrgia militanta que cal per aiçò, d elas classas bilingüas, en Bearn o endacòm mai. E tant que l’enèrgia es donada per aiçò facilitèm lo trabalh de l’administracion colonialista francesa, per organizacion la mòrt de l’occitan : 1 / 4 annadas per dubrir las classas, 2 / 2 annadas de foncionament (lo temps que cal per Calandreta per obtenir de l’Estat lo finançament d’un pòste), 3 / barradura al cap de tres setmanas de las classas bilingüas (ambe l’alibí que ne van dubrir una autra ont i a de demanda, mas digun prospecta seriosament per saber aiçò; e quitament se i a, lo personal sindical e administratiu velha a la neteja lingüistica), 4 / mediatizacion qu’i a pas de demanda. 5 / entretemps lo servici public politic aurà desgalhat l’argent que cal estauviar, l’aurà desgalhat per l’administracion colonialista francesa ; la decentralizacion servís sonque a-n aquò !

Ara arriba France 3 e las re-organizacions.

Ai manifestat per un fenetron en lenga occitana per FR3 ; e me sembla ara qu’èra de temps perdut.

Lo programa es devengut un getò per locutors occitans (durant 60 minutas al mes !), pas de la fauta dels productors, que son valents e sovent meritent autanplan que los professors de las classas bilingüas de l’Estat francés ; mas coma del meteis temps, quora la persona dins l’actualitat parlava occitan, èra alara remandada pels programas en lenga francesa al programa occitana ; dins una ipotèsi d’una television en occitan, lo locutor francés podriá parlar sense sobtítols, e se la television èra realament per la promocion de l’occitan, auriá potencialitat coma Euronews de dire en occitan çò que se dís en francés ; pauc a pauc la neteja lingüistica se faguèt dins los progtramas en francés, e pauc a pauc lo francés es la sola lenga que l’INA Atlantica traparà dins lo programa regional.

Cal tanben veire que la RTVE e l’antena en lenga catalana aguèt similars problèmas ambe Madrid ; dinc cal plan dire, els an TV3… es un modèl per nosautres en Occitània, quitament se los Catalans e las Catalanas meteisses i pòdon far criticas.

La lenga e los jornalistas de France 3

Dins las redaccions localas de France 3, coneissi sonque un jornalista capable de parlar e entrevistar en occitan, solament un en vint annadas de potencialitat de recrutament…

La majoritat dels jornalistas que vòlon damorar per trabalhar aquí – en Occitània, son de lenga francesa (es una causida politica dels DRH parisencs), malgrat una demanda politica locala del bilingüyisme per la formacion basica dels jornalistas. Los frens institucionals de las escòlas de jornalisme son pron important, privat o public ; es lo sistèma bonapartista que fabrica clònas de l’informacion, per assegurar –quitament localament- d’aver la paraula del dieu republican persegit.

mapa de las supressions

Per donar un exemple, dins lo archius de l’INA regional, la lenga occitana es presenta qu’a la talvera ; e sobre aquesta talvera, un caval  berrichon auriá de dificultat per vitrar lo brabant.

En Corsega, ont i potencialitat de bombas, i a pas cap refòrma prevista… mas i a tanben un programa de servici public en lenga còrsa…

Un pauc de memòria ; Perigüers e Pau son estada creada aprèp demandas politicas (d’esquèrra que creson al dich ‘servici public’, es de dire lo panatòri d’Estat de l’informacion en país occitan, tot en aguent lo formatatge que cal), acompanhat de subvencions importantas (de l’òrdre del centenars de milas d’€) ; dins lo present monetari aquel, las subvencions regionalistas, i aviá lo fait que lo jornalista deviá parlar occitan (e aital la subvencion es estada dintrada dins la politica per l’occitan, tot es estent pas per l’occitan directament) e francés (perqué ‘sèm en republica’) ; i aguèt sul pic un comunicat de premsa de la CGT Journalistes –sindicat productiovista endacòm mai- per indicar e recordar que la sola lenga francesa èra la rason, e que caliá pas far de discriminacion ; e lo sistèma politic de la decentralizacion, aguent mestièr de las antenas, s’es colcada sus l’exigéncia sindicala, -cal parlar francés per èstre jornalista, e sonque- , la protestacion acceptada, an pagat la subvencion ; fasent aital una perda de moneda per un projecte audiovisual autonòme e regular per Occitània qu’auriá plan mai valorizat la subvencion autrejada al dit ‘servici public’ ; la subvencion obtenguda èra de l’òrdre d’un budgecte d’una estacion locala de ràdio a 100 % de son budgecte (foncionamanment e investiment) per una annada, e los potencials d’informacion de granda mesura per anar al pus prigonds dels problèmas e en libertat redaccionala reala, e per pensar ara al cap de dètz annadas a una vertadièra television en lenga occitana ambe la novèla faiçon de difusir en numeric dita TNT : avèm mestièr d’informacion mas pas dins un pichon,aet fenestron, una tolerança informativa, un apartheid localista, avèm mestièr d'una television en Occitània. France Télévision es ontologicament incapabla de respondre a-n aquò.

Atencion aquò vòl pas dire que la FIMOC, associacion que regropa las ràdios associativas occitanas, fosquèsse capable de portar un projecte.

Uèi necessitèm un projecte modèrne e finançat, cal coma per l’escòlas dita publica (de l’Estat francés, sistèma que signa contracte e que los respecta pas – Bigòrra es la darrièra informacion sul tèma mas n’avèm un cada quinze jorns), cal pensar en autonomia per las televisions e ràdios en Occitània ambe los mejans collectius amassats pels Conselhs Regionals occitans (de Bordèu a Niça), e per tot çò que pòt semblar a un nommat servici public, etiqueta qu’amaga un sistèma de colonialisme de la pensada parisenca, un servici d’Estat, un servici d’enganaires.

Dins aquel contèxte, s’espèra una reaccion politica, sembla que lo vice-president de la region Miègdia-Pirinèus, Gérard Onesta aguèsse una idèa ; mas caldrà regretar qu’es sempre 20 annadas en retard, per aver cresegut a la propaganda de l’esquerrisme en occitanisme politic a prepaus de coma s’adobar ambe l’Estat francés per bastir en Occitània, causa que sabèm, per istòria, qu’es sistematicament impossible, e un camin de las enganas politicas e socialas per Occitània.

Sabi pas, mas se i a una causa que farà l’independéncia de Catalonha, es plan de nos mostrar lo camin : nos devèm demerdar solet sense l’Estat francés. Alara, devèm aver personal occitanista dins totes los caires de l’escàs de las professions, e pas sonque en letras !

aficha per la locala basca

Se los Occitans vòlon far parier… cap organizacion s’es montada fins ara per Occitània.

divendres, d’octubre 19, 2012

Istòria de França, dos libres son de sortida

Las letras de Le Monde son melhoras que las linhas politicas.

Podèm legir un quicòm coma las França es una nacion internacionala, o quitament que França es una invencion ; çò que sonque los nacionals-expansionistas franceses ne dóbtan.

Escriure unes libres d’aquestas dimension es sempre una question politica de granda dimension… Non cal dobtar qu’es per tornar oblidar las istòrias dels pòbles vençuts, pro vençuts, provincializats.

'fRANÇA = nacion internacionala', sembla fòrça a la nación de naciones del Congrès madrilenc ... Vesèm ont aquò mena ! Se fabrica al fial de 30 annadas, un espòli fiscal de granda dimension dels Catalans per Madrid, e mai luènj d’ins l’istòria, podèm listar las guèrras napoleonianas pertot en Euròpa (aquí cal tornar legir Fichte), ambe totas las consequéncias qu'avèm ara, en Espanha, Itàlia o fRANÇA...

Istòria de fRANÇA edicion novèla 1Istòria de fRANÇA edicion novèla 2
Alara me sembla que Cornelius Castoriadis es de tornar legir...

mariana

Aprèp las atacas contra lo catalan a Las Balears, las nòvas atacas contra l’occitan

Lo jornal ges rasonable, La Razón, indica lo camin contra l’occitan, es de dire lo camin francés ; es per dire lo camin politic francés.

Portada de La RazónLa Razón espanholiza hèra hòrt

La Razón es lo camin del militarisme pòst-franquista espanhòl.

Las atacas contra la lenga catalana en Aragon, son establida, consolidada – espietadós contra l’aragonés tanben ; ara lo PP acaba de decidir de dictar –dictar- la lenga espanhòla a las escòlas de Balears, aprèp aver assajat de donar la causida (espanhòl e catalan), causida qu’es estada mai 90 % per la lenga catalana ! Arara coma fonciona pas dins las causida, l’imposicion arriba, coma a l’Estat francés, arriba donc la destruccion de la politica lingüistica a las Balears, prenon lo camin francés.

Lo camin francés es franquisme.

Çaquelà se cal questionar, La Razón a trapat qu’aiçò per explicar lo deficit de politica al Principat de Catalonha, e la mala gestion segon Madrid ? Cal recordar que son sonque 10000 ciutadans en Aran, e que segur la politica per l’occitan es ges costosa ! Se cal esperar que sus 10000, mai de 6000 vòtan,; cal esperar que l’afar lor farà reagir de faiçon positiva en votar per l’independéncia del Principat de Catalonha.

E alara l’internauta inconegut explica : Ara mos tòque arrecéber a nosati.

Los Aranesis avián fins ara escapats al real debat, mas La Razón velha que lo debat fosquèsse sancièr.

Ara, independentistas catalans (ANC), es eth moment d’anar véser es Aranesis, en un Estat espanhòl vièlh, encara mei nacionalista lingüistic, e nacionalista politic sul modèl franquista, picat coma un taure a mòrt dins l’arèna, l’Aranés serà en era situacion deth Comengés a Sent Beath…

La Razón fabrica pauc a pauc la campanha dels independentistas. Tot va plan !

Totun lo vièlh Aznar tanben ajuda.

Gaitatz çò qu’indica Arnaz a prepaus de la lora politica ; es lo camin francés. Se parla d’egalitat, çò que vòl dire mesprètz de las autras lengas, e veire eliminacion de las lengas, eliminar las lengas es espanholizar, coma l’indica tot lo govèrn PP.

aznar

I a pas cap de dobte lo franquisme es l’expression francesa en Espanha.

Tot aquò l’explica jà tot lo personal politic collaboracionista République Française dins l’Estat francés ; gaitatz dins quin estat son las lengas bretona, savosiana, còrsa, alsaciana, occitana e catalana, gaitatz !

O cal pas oblidar lo colonialisme lingüistic espanhòl èra un element del franquisme, e la République française a creat los camp de concentracion per internar los republicans espanhòls, bascos, e catalans. Aquò’s èra entre 1937 e 1939, per la debuta de la segonda guèrra mondiala, los republicans son sortits per ajudar o bastir la resisténcia contra lo nazisme, mas los camps son damorat e quitament aprèp la guèrra, la République française los a fait servir, encara ! Coma del meteis temps lo franquisme prosperava a l’Estat un y indivisible España.

50 annadas aprèp, res a cambiat e podèm confirmar que val melhor atudar la television francesa sul tèma. Simlplament avèm pus las tropas nazi a la pòrta dels ostals, mas una vision economica de l’escòla de Chicago a la Comission Europèa, comission que se trufa del Parlament Europèu.

Conselh per la television

La malfasença francesa sus l’Euròpa l’avèm pas encara acabat de listar, los pòst-franquistas del PP nos dónan lo camin per lo reconéisser, e Internet ajuda per far saber que nosautres aquel afar de l’egalitat republica, de libertat de parlar sonque francés, la suportèm dinca la mòrt de l’occitan , dinca la mòrt democratic d’Occitània (en via pel moment !).

Dins tot Francés i a un pauc de franquisme.

-°-

Document en suplement per l’argument sobre Las Balears, que lo PP (PPE al Parlament Europèu, pas encara castigar per aplicar leis contra la diversitat lingüistica,  setat a costat de l’UMP) i es majoritari e pron virulent contra la lenga catalana de Las Balears.

BOIB Balears repression lingüistica del PP

Aquò me remembra un jorn que soi estat fòrabandit de produccion radiofonica per un mèstre d’escòla francesa que gavidava una estacion locala de radiodifusion –Radio Bulle- per aver escrich a costat de Association Ibiza, lo nom en catalan d’Eivissa sul tablèu de las marcas associativas. Aquò farà mai de 25 annadas que resisti a la pression francesa, al nacional-expansionisme francés, a l’esquèrra coma a la dreita del republicanisme francés, que fosquèsse extremista d’un costat o de l’autre.

Las estupiditats politicas, nacional-expansionistas e monoteïstas lingüisticas (especialitat francesa e espanhòla), fan frens de tot escantilh per frenar las experimentacions d’aquestes escantilhs, e la generalizacion dels ensenhanças eficaças per las lengas :

resulta de l'ensenhament bilingüe en Irlanda

Thomas Jefferson