arcuèlh

dimarts, de maig 28, 2013

Calandreta sempre dins las dificultats

Nos podèm regaudir coma mantunes de l’Universitat de Montpelhièr que Calandreta aguèsse problèmas ambe l’Estat francés, per recaptar la moneda d’un servici public que l’Estat francés non vòl far seriosament. Darrierament, son los senadors d’esquèrra qu’an votat contra l’immersion lingüistica dins lo sistèma public, o caldrà explicar als Còrses segurament…. Els qu’o fan per principi e coma una règla positiva d’ensenhament del bilingüisme co-oficial dempuèi quinze jorns.

O alara, podèm cridassar alprèp d’un Estat (sovent sord e quasiment sense cap de dobte ignorant del subjecte) que frena tota autonomia financièra de las regions (Conselhs Regionals), per reglar los problèmas educatius en lenga occitana e per la lenga occitana, tot solet. Pel moment, cap movement politic seriós a portat l’idèa de la fiscalitat regionala per poder projecte adaptat al territòri e justament qu’estauviá la moneda publica, per fargar servicis publics regionals e federats occitans. Aqueles auràn pas dificultats per èstre mai eficaç l’Estat.

Donc avèm los primièrs que son contents de mandar un article de la premsa de la propaganda (qu’an tot dreit d’o far, mas cal èstre avertit, es utile la propaganda de temps en temps) per descriure las dificultats de Calandreta, alara que refúsan de recebre informacion d’una autra vision sul tèma. Mas son capables de mandar lo lor integrisme que los rasseguran.

L'herault du jour 24 mai 2013

Es la resulta del problèma financièr creat per l'Estat francés que lo MED’OC, associacion de collectatge estudiantin ambe ideologias bonas segon los professors d’universitats montpelhierencas (la caça als nacionalistas occitans per exemple, especialista MarridaJoana) o tolzans ; alara, vesèm que considerar que l'interdiccion de mandar d'informacion es dins los dos biais, es pas respectada. L’interdiccion es estada respectada, mas sonque a sens unic... Es una causa tanben a meditar, l’arrogança dels nacionalistas franceses dedins l’occitanisme, tot una paradòxa.

Lo MED’OC montpelhièr representa çò qu'es lo pus piège dins l'occitanisme, la collaboracion nacionalista francesa, es un drac cultural, a l'imatge de la FELCO. La paradòxa, per paur segurament, lo movement Calandreta considèra la FELCO e OCBI coma amics, alara qu’o son coma la mirga o pòt èstre del gat… Lo MEDOC es alara de dintrar dins la collaboracion al DRAC : FELCO-OCBI-MEDOC.

E al meteis temps, un deputat de la dreita francesa, nacionalista francés tanben, assaja d’ajudar Calandreta tant que pòt, e coma pòt ; alara qu’al meteis temps lo servici escolar de la comuna de Tolosa sembla enemic de Calandreta ; es pas simplament dins lo potonejat de la DRAC (Direccion de Regulacion de l’Assimilacion Culturala), aquel deputat escriu una question e questiona lo ròtle de l’Estat francés, lo ministèri per l’ensenhament aquel tal que los parents o desíran.

Question a Vincent Peillon

Bon aquel deputat es de color UMP, mas se cal recordar que Nicolas Sarkozy aviá explicat que la signatura de la Carta Europèa de las Lengas Minorizadas èra pas necita, çò que l’èra, «èra trabalhar per » las lengas cadun dins la seuna region ; l’idèa èra plan de dire qu’es causa regionala de tractar al nivèl que cal ; perqué pas se la lenga non creva aital ! Pel moment en Nauta-Garona s’espèra encara una politica clara sul tèma. Quí fa la gestion de la signaletica dins lo “31” ?

Avèm la mediocritat de la demanda politica occitana, aquí exprimida :

Mediocritat de la demanda politica

En Corsega an votat la co-oficialitat, l’an votat e l’aplicaràn.

divendres, de maig 24, 2013

Balmars :Ipocrisia dels elegits d’Occitània

Se parla sovent del bon minjar, de la qualitat de la cosina miègterranenca, del Slow Food, o del regret que las novèlas generacions sapiguèssen pus plan minjar, anoncia sobre las publicitats per melhor minjar, etc … Los primièrs a las vóler son los supausats representants de la populacion, los elegits. D’annadas aprèp annadas son installats dins la rotina de destruccion de la civilizacion occitana, gaitatz aquò :

Inauguracion

La mèrda es pas los inocents ciutadans joves, e lo bon restaurant occitan es per l’elegit que inaugura un Mac Donald’s !

Cadun a dreit de causir lo seu minjar, mas un elegit qu’inaugura un Mac Donald’s serà lo meteis que refusarà una signaletica en lenga occitana !

Avèm un personal politic d’una estupiditat sense equivalent en Euròpa ; mas per çò que tòca la moneda, son mi aluzerpits.

L’elegit concernit es aquel que critica en país tolzan, l’independentisme tolzan (gaire existent) o catalan (e que la lenga li dona botons a-n aquel) ; es d’esquèrra nacionalista francesa, supausat socialista abans que se presentèsse contra EELV candidat adobat pels socialistas. Podèm alara clarament donar que los Mac Donald’s en Occitània son estats installats pel nacionalisme francés, clarament.

arriba españa

Nacionalisme francés e Calandreta

L’immersion lingüistica es lo melhor mejan per reviscolar l’emplec normal de las lengas ; serà encara e encara solament Calandreta per Occitània; la causa de l’immersion lingüistica es claríssim, en País de Gallas, Irlanda del nòrd, Flandras, Euskadi, Catalonha (Principat), e tanben per Occitània ; dempuèi 30 annadas qu’aquestas escòlas per immersion lingüistica, Calandreta, se fabrica gropes musicals quasiment ambe los ancians calandrons, e jornalistas qu’an pas mestièr d’un estatgi de prononciacion de l’occitan, etc … Per las escòlas d’Estat francés, per equitat lingüistica, la resulta es magra, e çaquelà son mai nombrosas ! Mas de tot biais, i a pas cap estudis INDEPENDENTS, e donc fòra universitat, o satellits de tot escantilh (Oc-Bi, CNRS, Felco, IEO, Felibrige), que me faguèt la pròba de l’eficacetat de l’Escòla d’Estat pel reviscòl de la dignitat occitana, quitament se Calandreta es pas la perfeccion, segur vist los mejans dinerièrs qu’an – o diràn segurament dissabte a Agen. Donc quora legissèm aquò :

Contunha l'ostracisme lingüistic francés

E quora legissèm aquò, confirmèm que la guèrra contra los patois es pas acabada. Malgrat totas las prepausicions educativas, l’immersion es una causa que podriá èstre una practica per totes, e non pas una pichona casta chançosa.

Lo personal politic francés jòga encara lo seu ròtle de netejament lingüistic, en refusar un modèl d’ensenhament qu’es lo mai premiat dedins l’Union Europèa per totes los especialistas de la question.

Fabrica tanben una interdiccion per l’Éducation Nationale, qu’es prejudiciable a la meteissa Éducation nationale qu’a mestièr de se modernizar, e de sortir del Jules Ferry länder, per dintrar al XXIen sègle.

Qué « jòga » lo Partit Occitan en Aran ?

(Ai tardat per publicar aquel bilhet per mantunas rasons d’actualitat e tanben perqué me sembla sempre complicat d’escriure sus Aran, aquel pichonet recanton pirinenc.)

Darrierament, lo ciutadan provençal Pierre Costa, estacat parlamentari del deputat europèu del PNC-ALE, e mandaire dels comunicats de RPS-POC a Marselha, esponsòrt oficial de las escòlas de l'Estat francés en nissart, a explicat en Itàlia, fèsta del grope Lo Dalfin, que «l'independentisme catalan èra pas seriós» ; segur que deviá èstre una nhòrla provençala, enregistrada per Nissa Pantai, webràdio de Niça, malastrosament de pauc de difusion. Lo meteis Pierre Costa explica sul seu blòg qu'èra preste de far aligança ambe lo FdG, dins lo Var. Benlèu s'es inspirat de l'ideologia dominanta de la FELCO, associacion de fiseltat sistematic al Front de Fauche e a l'estatisme francés.

Donc avèm aquel que sembla la votz del seu mèstre professor d'universitat montpelhierenc, ancian e present, e sobretot aquel que pensa sus Catalonha, tot en aguent sucat quasiment a totes los trastèls per arribar ont n'es ; es un oportunista bèl que pensa suls coratjoses independentistas catalans ; es una nhòrla aquel tot solet.

Puèi avèm un Paco Boya, que, en plen moment de desvolopament d'independentisme, lo meteis jorn que se parla de crear una banca per l'Estat futur catalan, decida -per astrada bèla segur- de far votar lo senat madrilenc per reconéisser la particularitat d'Aran1, dins un sistèma ierarquic que sembla fòrça al bantostàn d'Africa del Sud (apondon en fin que cal legir tanben). E dona evidentament de qué negociar a Madrid, per enganar, crear embolic suplementari, o ajudar al referèndum de votar contra Barcelona2 , encara un còp pel poder de Catalonha, del meteis biais que David Grosclaude, a l'epòca president de l'IEO, o faguèt al moment del debat sus la «lei de l'occitan, aranés en Aran», en declarar que l'occitan èra quasiment una lenga de psiquopatas o «occitan ortopedic» per la precision del discors enregistrat al Parlament de Catalonha, e que donèt pièls blancs suplementaris al militant occitan –defuntat ara- En Enric Garriga-Trullols.

La Poste Boya Ejpaña 2013Alara, al moment, ai agut la « chança » de poder entrevistar Paco Boya, coma Síndic d'Aran ; perdrà las eleccions pauc aprèp. Puèi los socialistas li donaràn un pòste de senador, segur per far cagar al maxímum lo poder CiU-ERC de las annadas a venir, e aital ajudar los socialistas de tornar al poder, els qu'an decidat d'èstre Espanhòls per sempre, es de dire far esclaus per sempre la nacion catalana e sobretot finançeires per sempre de las infra-estructuras gratuïtas de Madrid, de la seuna armada, del seu sistèma de casta de rendièrs. Es evident qu'aquela actitud generosa per Madrid li serà pagat, un jorn o l'autre, per un pòste d'ambaissador cultural en Occitània ! Quí sap ? E perqué ? Paco Boya acaba d'aver, a un moment plan especial, tirat dels Espanhòls, un vòt d'estatut especial per Aran, tipe bantostàn que sabèm coma Mayotte en França ( i tornam, Africa a protestat e digun a bolegat al nivèl mondial coma per Niça e Savòia en 1860) ; mas realament, aquò vòl dire qu' «Espanha reconeis enfin Aran dins sa particulariat», perqué los Catalans « fan cagar » d'èstre independentistas, segurament, e que se aital pòdon tanben lor tornar la cagadoira, los Espanhòls, auràn Paco Boya que los ajudarà bravament. Nos podèm aital rassegurar, Paco Boya aurà ganhat en vòt PP per Aran, e benlèu assegurar qu'Aran damorèsse en Espanha, reiala contra un sistèma republican catalan, el, lo … socialista !

Paco Boya 2

David Grosclaude es jamai, tantes còps, anat en Catalonha que, dempuèi, que l'independentisme puja, segur que dèu èstre per descriure aquel independentisme als inocents militants del POC o dins la revista Occitània? O benlèu per manipular, coma o faguèt dins lo debat de la «lei der occitan, aranés en Aran» ? Es puslèu la segonda partida que me sembla la realitat, es puslèu la costuma de fòrça presidents del POC, d'èstre en primièra linha per èstre baptejat Partit Socialista Occitan, coma Unitat d'Aran es PSC-PSOE a Barcelona e Madrid.

S'i a plan un moment que non cal anar passejar per ajudar Madrid, es plan aquel moment particular de desvolopament de l'independentisme a Barcelona, dona una imatge d'Occitània qu'es puslèu pietadosa, sobretot per èstre del costat dels socialistas anti-independentistas, dels socialistas plega-esquinas fàcia a Madrid, es de dire del costat del PP, los pòst-franquistas. Paco Boya es pas anar jogar simplament per una fòto de premsa, ambe la marca Senado al darrièr.

Es pas lo primièr còp que Paco Boya se trapa èstre dins lo camp dels particularismes, al moment de la «lei der occitan, aranés en Aran», èra dins lo meteis camp que lo Colectiéu Prouvençaou3 , o l'Institut Béarnais et Gascon4. Encara un còp Paco Boya, e donc David Grosclaude, se trapèron al moment de la «lei der occitan, aranés en Aran» dins lo camp del blaver (modèl valencian) segon la premsa a Barcelona, mas vist d'Occitània se trapèron al costat del FN provençal5 e del plan politic estranh camp FN-Socialista en Bearn, per un particularisme que trapèm dins lo tèxte FB, contra l'occitanisme, l'istoric e diversificat, mas ges plega-esquina als sistèmas imperialistas madrilenc o parisenc. Li pausèri la question, e vos prepausa de gaitar aquel document, excepcional. Fins ara aviái pas trapat l'enveja de publicar, mas sembla que lo camin fasent cap a l'independentisme catalan, es urgent de presentar aquel document que presenta un socialista que li agrada pas la question pausada, coma se las solas « bonas » questions li devián èstre pausadas, coma d'autras questions agrádan pas a politicians del PP.

Vist la manièra que viatja David Grosclaude en Catalonha, lo POC a causit clarament lo camp dels anti-independentistas ; mas la paradòxa es que los mai virulents militants del POC son a Barcelona per manifestar lo 11 de setembre 2012, e se far veire ; es realament lo bon moment d'o mostrar aquela paradòxa politica del POC ? Lo POC a mestièr dedins l'Estat francés de donar aquela imatge pels poders de la decentralizacion o d'independentistas virulents, o per èstre escolhit per EELV de las prochènas eleccions minicipalas, ambe lo polit tèxte del Manifèste Occitanista ? Alara remembrèm la frasa «l'independentisme catalan èra pas seriós» dixit l'encargat parlamentari de François Alfonsi, PNC-ALE ; aquela frasa sembla èstre çaquelà la basa dels desplaçaments de David Grosclaude... Aquò me sembla urgent d'indicar, mas n'avèm la pròba ambe la sortida d'un vièlh militant del POC per anar cap al PNO ; alara -me sembla- lo POC podrà aisidament cambiar de nom Partit Socialista Occitan, de prononciar [psuk], e sabi una militanta que se farà un plaser de n'èstre sòci, ambe un fum de professors-foncionaris inocents, se l'estalinisme es reviscolat, la militanta de la FELCO, la sus nommada Propaganda, ambe un grand P coma dins montPelhièr.

E soi segur que lo Partit Socialista Occitan e Unitat d'Aran podràn aisidament demandar lo restacament de Lhèida a Espanha, Pierre Costa ajudarà : me recòrda un pauc lo PCF-abans-1962, la nostalgia politica me ganha, aquel partit centralista que jamai acceptèt lo PC Argerians.

Per Aran, Paco Boya jòga ambe Barcelona, un còp, puèi ambe Madrid al segond torn... soi pas segur que causir los bons interlocutors fosquèsse la seuna facultat politica la mai granda. Tant que Catalonha desrengava pas, Aran èra inexistent per Madrid ; barbartruc ! quora Madrid la podriá manipular, Paco Boya es aquí sul pic per indicar que Madrid se l'interessa Aran, estranh non ? De quin jòc de l'indignitat jògan aqueles socialistas ? Quin jòc se jòga en Occitània-Aran, çaquelà ?

E per Aran, e « per la dignitat manténer » coma disiá Pèir de Garròs, me sembla que lo camin independent dels Catalans los podrà ajudar grandament, coma los Catalans o faguèron en bailar un estatut qu'es estat ignorat sempre per Madrid6, en temps de patz autonomista a Barcelona, quora tot anava plan per l'espòli fiscal espanhòl en Catalonha, Principat, donc en Aran tanben.

image

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

1 tot en refusar endacòm mai los discorses en lenga catalana

2 mandi aquí un avertiment a prepaus del respecte dels referèndum pels Estats imperialistas, Niça ne sap quicòm, amai Savòia, mai tanben Mayotte es departament francés, per l'ajuda de la diplomacia francesa, en crear un referèndum dins las Comòras e zo aver pas respectat l'identitat territoriala per una Iscla qu'a votat contra l'independentisme

3 Colectiéu Prouvençaou que demanda que lo provençal de PACA fosquèsse destacat del tot, contrariament a çò que Frederic Mistral a sempre pensat, sense s'avizar que Niça es pas Provènça, nimai lo País Gavòt

4 Associacion de militants qu'an sempre combatut contra la signaletica bilingüa en Biarn, per rasons ortograficas, e de còps dempuèi ostals parisencs de vièlhs residents del 78, o simplament de socialistas de tota gabara, es grope creat per s'oposar a l'Institut Occitan, creat pel Conselh Generau del temps d'en François Bayrou, president del Conselh General de Pirinèus-Atlantics. Se cal oposar e totes los mejans son possible... Es una vision que tanben tòca lo Partit Occitan, dempuèi mantunas annadas, la linha blau èra establida per Robèrt Lafont, una benediccion per èstre membre e respectat politicament.

5 Ajudat pel arlatenc, socialista e ultrajacobin Michel Vauzelle, pdt del Conselh Regional de PACA. Es aquel qu'a declarat que l'interdiccion de la Corrída a Barcelona èra una error contra la tradicion, un estupiditat contra la libertat culturala. Es luènh d'èstre un evejaire diferent per David Grosclaude, esponsòrt oficial de la paraula occitanista sul tèma de la corrída espanhòla, quora èra cap-redactor de La Setmana. Mai tanben sus l'antena de Ràdio País.

6 Aquel estatut me recòrdi èstre estat lo sol occitanista aver demandat a Jordi Pujol que fosquèsse votat ambe tota la grandor que cal, e sabi que soi estat lo sol en Occitània d'o aver far, esperèm encara una letra de David Grosclaude que d'aquel temps èra informat d'aiçò, mas li semblava mens important de participar a la democracia en Aran.

-°-

Apondon de darrièr moment.

Barrera Senado MadridAl moment qu’acabaci d’escriure aquel bilhet, ai après que lo mòlt onorable Síndic d’Aran èra tanben a Madrid (document amont), per ajudar las negociacions ambe quí ? Alara podèm plan entendre lo comentari –en lenga catalana- qu’acabi de legir sul jornalet.

Comentari jornalet

Dirai als Catalans, que los enemics de l’interior son segur los mai amagats e de còps los que fan lo mei de difucultats.

Escòcia e independentisme

Reforçament nacionalista francés

Al mièg de la setmana jà aviái escrit un bilhet sul tèma, un bilhet fabricat a la seguida d’un pichon mot d’un senador de dreita francesa content d’aver votat al Sénat nacionalista francés. Se cal recordar que lo seu president nos amusa ambe “las lengas regionalas” en Catalonha del nòrd o a Tolosa.

Aqueste maitin recebi per FB las paraulas de la puta de Marseillaise.

nacionalisme francés Chevènement

Es qué caldrà cremar bandièras francesas per eliminar aquesta visibilitat en Occitània ? Marca clara del nacionalisme d’expansion francesa, alara que, en 1992 fasiàn largament sense l’article 2 dins la ConstituTion frnachimanda e republicana, alara que fasiàn pro plan ambe la Marseillaise qui dedins las commemoracions nacionalistas del 11 de novembre e 8 de mai fasiá una pichoneta animacion per sordat sense culture generala.

Vesèm arribar pauc a pauc donc aquel nacionalisme ontologic francés pujar, pauc a pauc … e dins lo mitan intellectual, subrepticament, per exemple dins un bilhet aqueste matin d’en Jean Louis Ezine (bona, agradiva cronica), mas que fomentada per l’anglofilia de las estupiditats universitàrias que vòlon anglicizar las universitat, perlongament natural dins un Estat qu’a interdit totas las transmissions, puèi rendut cretinas los ensenhaments basics republican e del modèl monoteïsta e lingüistic Jules Ferry, fabrica alara lo passatge al monolingüisme utilitarista financièr de l’emplec solet de l’anglés, fomenta un nacionalisme francofil ; aquel nacionalisme lingüistic seriá mens ridicul que lo nacionalisme supausat anglés de s’imposar dins universitats que sábon pus exprimir, en occita la fisica, las matematicas, la quimia, la biologia, la vida de cada jorn ; puèi a cinquanta annada de netejament lingüistic francés an fabricat en Occitània, un 99 % de la populacion que crei que l’anglés de cosina francesa es sufisent per exprimir lo tot qu’an abandonat ambe l’occitan, de transmission de familha, abandonat en fasent fisença al sistèma republican per ensnehar lo sol francés, e mal donc.

Dins aquel contèxte avèm un Parlament, que fabrica la “santa'” lei constitucionala ; fasènt lo camin del nacional-expansionisme lingüistic francés debuta la basteson d’un ridicul institucional, jà sotalinat per Jean-Louis Ezine per l’imposicion de l’anglés, mas qu’es tanben ultra-extremista dins l’imposicion del sol francés, lenga unica que fabrica ignorança, d’una excepcion culturala sense nivèl de merirança potenciala. Aquel nacionalisme francofil es un nacionalisme d’expansion, es un colonialisme europèu, bastir e pensat Made In París. Jean-Louis Ezine indica lo nivèl mediòcxre de l’ensnehament de l’anglés, es degut mai que tot al netejament lingüistic exigit pel sistèma per destrusir tot bilingüisme francés-occitan, e donc de fabricar zombí lingüistic que mestrezan ni l’occitan (causa volguda per nacionalisme expansionista francés), ni lo francés (per n’en usar a miníma, perqué la populacion vei plan qu’es pas mai utile de ne saber mai), e donc l’ensnehament de tota autra lenga, anglés comprès. Le Petit Jornal l’exprimèt ièr, l’exprima sul net, en explicar l’anglés de cosina nacionalista francesa del president francés, mai tanben en escotar l’alemand ; sabèm que l’ensenhament de las lengas es una pietat dins l’Estat francés.

Nacionalisme francés François Hollande

E las pichonas coneissenças lingüisticas de las populacions, lo sistèma republican francés las vòl matar, a l’exemple de Jean-Pierre Chevènement que pertot ont passa lo nacionalisme puja dins los tèxtes legals.

Aquò fabrica donc un mercat, quora los politicians son estupides, lo mercat-Estat-nacion que els installan ambe las estupiditats borgesas aquelas (la casta al poder), fan una responsa de mercat, publicitta trapada sul site Internet de France Culture :

Publicitat ensenhament de las lengas

Remarcatz lo nom de l’entrepresa, es de l’umor comercial. Lo simbòl de la torn de Babèl capvirat per exprimir que lo sistèma de las lengas es l’enemic de l’exterior ; lo nacionalisme francés a mestièr d’un exterior per trapar d’enemics, e per consolidar la seuna pensada, qualificada d’universala, ambe «frontièras naturalas» que son fin finala pas aquelas de la natura geologica pantaissada per l’escòla, mas aquelas fabricadas, de vertat, pel sistèma educatiu, engatjat e inconscient del engatjament aquel, que destrusís las lengas ontologicas e istoricas de las populacions (occitan en Occitània, per debutar al subjecte que nos interessa). Es un sistèma militarista, ierarquic, bonapartista, que pensa que lo francés es de pura necessitat, per poder recebre los òrdres o la lei. Donc, aquel sistèma a mestièr de simbòls dins las sacradas escòlas … perqué far ? Es benlèu que lo personal politica, Jean-Pierre Chevènement n’es l’exemple, a un problèma ambe la sociologia dels escolans, dels liceans, dels estudiants ? Se recòrdan pas que F.Franco faguèt parier, e que la resulta es estada … una sortida democratica e l’independéncia pauc a pauc de las nacions qu’an capitat de combatre lo sistèma absurde aquel (catalan e basco) vòlon fugir de l’Estat d’opression nacionalista espanhòl (lei Wert d’ensenhament en Espanha es lo PP que l’a fabricada, ancians franquistas, un pauc a l’imatge politic d’un Chevènement o Mélenchon).

Mélenchon e Chevènmeent son alara utile pel nacionalisme francés, d’esquèrra, legitíman las estupiditats republicanas e nacional-expansionistas francesas, causa qu’ajudarà la dreita nacional-expansionista de s’enfonsar mai prigond dins lo marigòt. Puèi a la finala, traparèm plan una guèrra de far per contra l’enemic de l’exterior ! E bastir monument als mòrts novèls per teatralizar e manipulat los escolans de las escòlas.

Que faràn se los parents refúsan aquelas estupiditats ? E i aurà parents que interdiràn als dròlles lors de monejar aquelas estupids simbòls constitucionals (lenga, bandièra e imne francholhans) ?

Lo Torn de fRANÇA

Apondon sobre l’ex-president del Conselh General d’Arièja e president actual del Sénat. Es estat grandament valorizat pel movement esquerrista dins la manifestacion de març 2012. Una engana occitanista de mai, mai que tot orquestrada pels militant d’EELV e del Partit Occitan (per damorar gente ambe los elegits socialistas en plaça) !

Terric Lausa Opinion

-°-

neandertal perigordisme

dijous, de maig 23, 2013

Emplec de la lenga occitana en Occitània

Sembla sistematicament complicat pels nacionalistas e expansionistas franceses d’emplegar la lenga occitana, en Occitània. Ai trapat un document sus CorseMatin que benlèu podrà far pensar mantunes occitanistas (los curats del bilingüisme) o mentunes politiciens e foncionaris que fan tot per exprimir lor nacionalisme en abandonar l’occitan als taulets low còst de la politica e de la visibilitat.

Image (22)

Farèm remarcar que lo títol en lenga còrsa còsta pas mai car, qu’un títol en francés. Donc ….

Aquel document farà la pròba que la lenga còrsa es valorizada en Corsega. Esperèm que las bombas petèssen pas en Occitània per aver la meteissa resulta, Virada d’Occitània, Virada de Peirigòrd, Virada de Roergue, Virada del País Gavòt, Virada d’Auvernhe, tot es possible en lenga occitana. simplament, es question de VOLONTAT CIVICA E POLITICA. Ne manca en Occitània.

E podètz pensar que las entrepresas en Corsega son mai avançada sul tèma ; la publicitat que seguís pròba lo contrari :

Image (21)

Jòc : Pel president del Label Òc (que sembla fautar d’imaginacion), e pel DCL (sense realitat professionala economia vist qu’es fabricat dins una universitat de letras), determinatz l'error de marqueting per aquesta publicitat. Atencion per aver lo DCL (diplòma de lenga viventa en occitan), caldrà un professor certificat pel CR, e per certificar la responsa coma bona, ambe o sense subvencion.

Apondon, es pas mestièr de telefonar al numèro indicat, ni de crompar Corse-Matin per aver l’autra partida de la publicitat, tot es indicat sul document presentat.

Al moment que se parla d’aver universitat en anglés, coma a Tolosa Capitòli (jà en plaça) ont un professor trapa que lo «patois» ers pas digne per la promocion dels musèus a Tolosa, la responsa vos podrà ajudar ambe lo document següent. mercés de daissar un comentari, ambe UMOR mercés.

Lenga de Corsega

dimecres, de maig 22, 2013

Novèla expression nacionalista d’esquèrra

Ara sabèm perqué l'escòla dels pòbles de fRANÇA, de dicha de «service public», devèm de mai en mai de sevici nacionalista francés, gràcia al vòt d'esquèrra al senat ! Vesi jà una politica similara a-n aquela de Wert en Espanha, mas aplicada a l'esquèrra aquí, dempuèi París ; es un indici de replegament nacionalista (expansionista) francés e espanhòl. Fautarà pus que criminalizar las «installacions politicas» per la dreita, e lo torn serà jogat !

Nacionalisme francés expression d'esquèrra

Res es dich que fosquèsse escrich en occitan e de quina manièra serà castigat quora serà en occitan, mas tot i es per ajudar lo FN de criminalizar los que o faràn !

Il est interdit de parler patois et de cracher par terre…. seriá plan de tornar aiçò tanben ?

Nacionalisme francés un comentari

Nacionalisme afp

Nacionalisme francés UDB

dimarts, de maig 21, 2013

Ofensiva ministeriala sul tèma ‘L-Rég’

L’expression ‘Langue régionale” (L-Rég) sembla devenguda un imperatiu pels capdals socialistas en “province”, perqué ? Sembla que la revòlta ganhèsse. Donc avèm un article sul tèma dins L’Indépendant a Perpinyà, e dins Sud-Ouest a Bordèu. Nos avisarèm aital que Midi Libre, e La Dépêche o La Provence, o Le Progrès o Le Dauphiné, o L’Écho du Centre, o Le Populaire, o La Montagne, o Centre Presse, o La République, semblan pas aver trapar un ministre concernit pel subjecte, o semblan pas aver las “langues régionales” dins las listas de questions de pausar. Podrèm tanben remarcar que l’afar sembla tornada dins los papièrs dels jornals de província dempuèi tres o quatre eveniments e sobretot los debat que Paul Molac (UDB-EELV) e Martine Faure (Parti socialiste de Gironde, los autres departaments son mai calmòs !) ne faguèron una lutz especiala per las “lengas dichas regionalas” alprèp del personal dels ministèris que fan la redaccion de las leis. Cal listar lo vòt de co-oficialitat en Corsega, e la pichona animacion boicotada per Radio France, a l’UNESCO.

Dos articles al meteis temps

Lo primièr es concernit, car èra a la manifestacion del 30 de març 2012 (e Òc!), per demandar un cambiament de la constitucion, (e Òc!) ; donc dèu mestrejar lo subjecte, e los Catalans del nòrd son segurament estats susprèses. Per l’autre, la bolegadissa de RMC-Infos li faguèt saber que lo dorsier èra caut, e lo seu reson –passatge simplàs sus RMC-Infos- foguèt mai grand sul tèma de las “langues régionales”… Donc l’un e l’autre semblan aver près consiéncia que dins las prioritats, i a la promessa n°56 de François Hollande.

Se cal recordar tanben lo trabalh declarat del senador girondin Alain Anziani, que, dins una frasa FB, faguèt saber qu’an trabalhat per la redaccion dels esmendaments sobre las “langues régionales” e la lei de decentralizacion. Paul Molac expliquèt dijòus a Tolosa, que la redaccion dels esmemdaments seus, son totes estats re-escrits, veire eliminats … comprenèm alara lo trabalh d’Anziani al Sénat, e la sortida del president del Sénat.

Podèm tanben mesurar l’utilitat d’Internet per virar aviat responsa sobre aquesta oblidança grèva, la promessa  n°56.

dilluns, de maig 20, 2013

Çò que truca dins las universitats en país

1 / se pausa lo problèma del recrutament de totas las universitats de letras ; sembla qu’a desfauts de totas las universitats tecnologica o economica, los estudiants son inscrits en letras. Las universitat de letras en Occitània, son alara un public especial, e vist que lo public especial, al final donarà lo professorat, avèm un professorat un pauc especial. Aquò es una generalitat. Mas l’ai constatat en Occitània, e que fosquèsse pel professorat francés (grandament e nacionalistament majoritari) que per l’occitan. Ai rarament vist un escrivan occitan devenir professor dins una universitat. Per contra, sovent los professors d’universitat se fan escrivan, e auto-alimenta la maquina. La monilhença es lo principal problèma de las letras en França. L’estigmatizacion del dreit (‘maissant estudiants de dreita’ coma díson) dedins l’universitat de letras, o l’estigmatizacion de las letras (‘maissant estudiants d’esquèrra’ coma díson) dedins l’universitat de dreit, fabrica aquel problèma d’abséncia d’interdisciplinaritat de las universitats tolzanas e de Montpelhièr, per exemple ; per l’interdisciplinaritat, la faràn a còps, mas en anglés, e cal pas pensar que l’occitan posquèsse a veire aquí dedins. E i a pas cap institucion d’ensenhament qu’assaja de destrusir aquel fenomèn anti-umanista, e que pòrta al sistèma universitari francés de s’auto-destrusir. Dins las grandas escòlas la mescla se fabrica per una novèla casta en fabricacion, e ligada o instrument del sistèma economic.

Universitat Ranguèlh

2 / I a pas mai pervèrs que los professors d'universitat... en Occitània. La demanda de jutjament prepausada per la FELCO es simpatica, dins un bilhet regular dins lo Jornalet, mas lo debat serà impossible per aver totes los elements per poder «jutjar» un trabalh, vist que los elements del trabalh son bastits sobre aquesta perversion dels professors d'universitat. La pausicion politica de la FELCO es çaquelà gaire neutrala quora de valoriza mai que tot l’«unitat nacionala francesa» [tèxte de Roger Martelli], es un engatjament nacionalista tipic que partís del FN-Ligue dinca LO-NPA, en passar pel Parti Communiste français o Front de Gauche, pausicion qu’a pas cambiat dempuèi 1962 e l’abséncia al vòt de l’Assemblée Territoriale de Corse contra la co-oficialitat en 2013, e en companhiá de la dreita nacionalista francesa. Pareis que la FELCO estructura, o vòli plan creire, mas bastit sus qué ?
1 / totas las criticas son enebidas, dedins la FELCO coma a l’exterior (ostracisme radical a l’exterior), perqué els, mestrezan mai o mens las nominacions dels collègas (doctorant) coma professors d'universitat dins la matièra concernida, e establit coma ‘referent’ a totas las pensadas, o accions politicas.
2 / tot balanç exterior serà fait per professors qu'an degut la plaça del CNRS, per exemple, atanben a-n aquestes professors.
3 / tot parier la vision exteriora, forana de l’Estat francés, an mestièr d'aquestes professors per validar los diplòmas a l'estrangièr.
Coma los nòbles d'abans 1789, es una casta politicament engatjada, de la sang non-mesclada, e que selecciona sul tèma politic, los collègas, lo tèma politic que lor agrada unicament. Es aital qu'avèm la possibilitat de veire professors que son pas pron competents per, ambe un diplòma en man, d'ensenhar ; mas o pòdon pas perqué lo contengut de l'ensenhament bailat es pas sufisent per s'establir e acarar l'administracion (lo mai complicat), los politicians, e los parents. L'ignorança es la primièra excepcion francesa, aquela excepcion fragada pels nacionalistas franceses, ne son aital un brave motle.
Aital son nacionalistas franceses, e donc coma es normal, castígan los que ne fan la critica la mai fòrta, los que fan subreviure un combat classic en Euròpa, e dedins un Estat francés ontologicament nacionalista, dins las seunas universitats dinca las seunas administracions, dins lo seu sindicalisme e dins la seuna partidocracia, e representativitat politica dins los Conselhs Regionals o Parlaments parisencs. De mai, dins mantunes jornals de l'occitanisme an lo meteis biais per la pression politica que pels estudiants d'universitat, los MEDOC son mai o mens unas associacions per mostrar que los estudiants fan dins la direccion designada, sense cap d'elonhament de la pensada unica presada ; l’esperit critic es pas gaire demandat sense qu’apondre al sistèma professoral establit ; e alara servíscan mai o mens a verificar se los estudiants son de la color politica que los agrádan, als professors de la casta en plaça.
Lo professorat d'universitat, sobretot en letras, mas pas sonque, es una casta d'autoproclamats competents per donar las aisinas per jutjar, o n'en oblidar, e son perfaitament dins lo lor ròtle de manipulacion politica nacionalista francés.

Lo nacionalisme francés se diferencia del nacionalisme occitan ; lo nacionalisme francés es expansionista, colonialista (mas la sciéncia politica, alara qu'es necita, es oblidada de l'ensenhament del professorat occitan, facultat de letras sempre enemiga de las facultat de dreit ... i a pas d'error, es una volontat politica nacionalista francesa) ; ai pas jamai entendut un occitanista nacionalista demandar l’annexion de París a Occitània ; lo nacionalisme francés sembla aver mestièr encara d'aver mestièr d'Occitània, perqué avèm aquel tipe de nebulosa professorala nacionalista francesa dins las universitats en Occitània, de Niça a Tolosa, e passar per Montpelhièr, lo còrs del problèma.

Universitat Le-Miralh

3 / dins aquel ensemble de problèmas l’occitan, primièr e lo mai flac academicament, es aital en dangièr per las formacions, elas-meteissas, que son pas al nivèl que cal per acarar las realitats de la societat civila, e sa sampitèrna modificacion, naturala, normala (fauta d’adaptabilitat dels futurs professors). Mas totas las disciplinas son aital tocadas, l’occitan qu’es lo subjecte que me tòca, es simplament un indici de mai, que dona lo diagnòstic del malaut : la formacion universitària, e la seuna sortida quora se passa. E quora la causa dèu èstre montada pels politicians, per aver professors adaptats al problèma que vòlon resòudre, se farga formacions, mas se doblida una granda partida de las necessitats per plan ensenhar dedins una societat ignoranta (ara) e administracion ostila (de sempre) ; lo sistèma politic a l’assegurança que lo professorat respondrà clarament e de faiçon eficaça a la realitat, mas la sábon pas (a còps) o puslèu manipúlan per agradar al professorat qu’estíman lo melhor per els (promocion intèrna), non pas pels estudiants o quitament per la societat en general, e la rason politica donc ; de mai quora la societat la fan coma lo nacionalisme francés lor demandan, son alara d’instruments de l’antinacionalisme occitan sense saber realament lo contengut que las personas aital etiquetadas an volgut dire en se declarar nacionalista occitana, mas en etiquetar çò que els i fantásman dedins, l’ignorança es aital cultivada.

Universitat de Montpelhièr 2Universitat de Montpelhièr 1Universitat de Montpelhièr 3

Dementre, tot aiçò, avèm un sistèma politic ajudat pel sistèma economic que gaita lo sistèma universitari e plural s’autodestrusir a docina. E la lenga occitana ne crevarà mai aviat, que las autras matièras, perqué lo depart del problèma serà encara piège que las autras, tot en revendicar –universitariament- qu’es pas vertat.

Universitat de Perpinyà

-°-

Ben  2013 a Marselha

divendres, de maig 17, 2013

Co-Oficialitat votada : FELICITACIONS

S’acaba de votar per la co-oficialitat de las lengas còrsa e francesa ; es lo primièr còp qu’una POLITICA lingüistica d’egalitat lingüistica es votada a l’interior de l’Estat francés. Determina coma al Quebèc per la lei 101 (lei per la lenga francesa), o en Catalonha e Euskadi unas règlas per la dignitat lingüistica de la lenga mesprezada (lo modèl de la lei còrsa es un modèl catalan segon un elegit de l’ATC), las règlas per l’installacion digna e publica de la lenga còrsa a egalitat ambe la lenga francesa.

Bandièra de Corsega

Es un modèl per totas las regions de fRANÇA e l’Estat republican francés qu’a en carga mai de 77 lengas, dementre l’occitan que nos es d’un primièr interès.

Cal notar que se faguèt aprèp un debat long de tres jorns, e que los comunistas an frenat l’adopcion, ambe d’amendament establit per negar lo peis. Classifica l’esquèrra comunista dins lo camp de los qu’an pas participat al vòt es de dire la dreita francesa de Corsega, que non vòl d’obligacion de la lenga còrsa, mas de l’obligacion del francés (donc defendon una règla d’apartheid e de non-egalitat lingüistica, coma mantunes coorporatisme d’ensnehant a l’Estat francés continental europèu).

Se cal recordar que los Alternatius, lo PdG e lo PCF, fan lo FdG ; la paradòxa es que cadun dels militants sus aquel subjecte a un punt de vista variat, çò que per concènsus fabrica un NON a dignitat e egalitat de las lengas de França ; alara aquò cámbia pas dempuèi matunas annadas, ajustat a l’administracion que, per ignorança, n’en vòl pas, avèm aital la situacion de dangièr erp las lengas de França, determinada per l’UNESCO mantunas annads farà. Aquel non cambiament fabrica un nacionalisme lingüistic particular, e que nega al desvolopament de totas las lengas de França, occitan comprès (mas nosautres aqueles ‘comunistas’ son a l’universitat per las formacions dels professors, e aquò es lo problèma d’Occitània.

Cal aital questionar encara un còp los comunistas de l’universitat de Montpelhièr, que els, an descobert la situacion còrsa en viatge l’an passat !!

Pron clarament, los elegits e las elegidas de Corsega, qe cal felicitar, nos pausan la question : mas que fasèm en Occitània per votar aquelas co-oficialitats que necessitam autanplan qu’en Corsega ? Lo deputat enropèu Alfonsi, Parti de la Nation Corse convidat pel Partit Occitan, expliquèt a Tolosa, ièr, «es un rapòrt de fòrça electorala» ; mas farèm una adicion mai seriosa qu’el, dirèm que son mai de 36 de cent los ciutadans e las ciutadanas de Corsega qu’an votat per la co-oficialitat de la lenga còrsa, el parlèt de sonque 36 de cent… Femu a Corsica ; mas son pas solet !

Mas tornam dire qu’i a elegits de Corsega qu’an daissat l’Assemblèa Territoriala de Corsega (ATC), e qu’an pas près al vòt ; es pron fòrt per una categoria d’elegits que se vòlon democratas. I a pas agut cap abstencion, 36 vòts per, e 11 absents al vòt.

Lo jornal de Via Stella, cadena còrsa publica de television en doás lengas de grope France Télévision, prepausa cada ser sus l’actualitat de l’Iscla de Corsega.

Podèm tanben sempre segir e en doás lengas tanben las informacions de Alta-Frequenza, l’estacion privada de radiofonic de Corsega, sol a prepausar aquel bilingüisme radiofonic.

Alta-Frequenza

La co-oficialitat es pas la guèrra, es justament una causa de la democracia, sense co-oficialitat en occitània, podèm dire que la democracia es pas encara en République Française.

Talamoni

dimecres, de maig 15, 2013

La dissolucion del PSG es URGENT

Mantunes documents trufandièrs se passaja sul net, per exemple aquel :

PSG sportiu futur

Ai entendut aqueste maitin un bilhet editorial qu’èra plan argumentat per non demandar la demission d’un ministre – sonque ; los mèdias parisencs i van sempre a docina ambe mantunas fòrças esportivas e foscas de l’antidemocracia, finança e espòrt (cal notar que la cadena esportiva qatarina a censurat l’afar a l’antena, dèu aver res de veire ambe l’esponsòrt oficial – EDRC); çaquelà anirai mai luènh, aprèp l’afar e perqué còsta a totes de passejar la polícia per se far castigar per gaire de causas qu’un juec de pelòta ronda,  mai luènh en vos daissar lo temps de la legir o de l’escotar sul site de France Culture.

Bilhet de Huertas PSG

  « N’avèm mantunes acarament en diverses punts de la vila. aquò trantalha e aquò podriá durar una mai granda partida de la nuèit segon las autoritats. Los suportèrs del PSG an destrusit una estacion servici. Mantunas vidras son petadas, mantunes veïculs son estats cremats »… Se parla del raconta de las susmautas al Trocadéro ? Non. Es lo rendut-compte d’incidents a Marselha en genièr 2010, e donat pel jornal 20 minutes. An debutat aprèp l’annulacion del partit OM-PSG. D’unes faits similars d’aquel d’abans-ièr a París, ambe una excepcion totun. Lo ministre de l’interior se sonava Brice Hortefeux, UMP e digun a demandat la desmission… («e mens de mèdias per difusar en directe.» apondon dit a l’antena e non redigit sul site de France Culture)

       11 d’abrial 95 : 146 personas son arrestadas, e 9 policièrs son estats espitalizats aprèp una mièg finala de la copa de França entre lo PSG e l’Olimpica de Marselha. Lo ministre de l’Interior se sonava Jean-Loís Debré, RPR. Digun forçava per lo desfar de la plaça…

       Lo 13 de març 2001, 56 suportèrs turcs son nafrats, 24 son arrestats, lo partit PSG Galasatarai es clavat. Daniel Vaillant, parti socialiste es ministre de l’interior, cap votz pujèt per vóler lo seu despart. […]»

La tribuna contunha e prepausa un balanç istoric de las trenta darrièras annadas ambe lo PSG. Mas cap prepausicion a la finala.

E se prepausiam la supression de l’associacion esportiva e comerciala PSG S.A., per sonque parlar d’aquel afar, supression de l’associacion per una rason simplassa : es un dangièr per las proprietats privadas e per la patz collectiva.

Portada Le Figaro PSG Trocadéro

Es un jornal del proprietari Dassault, lo productor de Rafale, que lo bon client es al Qatar… e militant UMP.

-°-

UNESCO Terric Lausa

-°-

E quora un Parisenc nacionalista francés se desplaça en Bretanha, podèm aisidament, sense La Pradeta a Tolosa, podèm pensar qu’un :

Avis de tempèsta en Bretanha

… qu’un avis de tempèsta es normal.

dimarts, de maig 14, 2013

La co-oficialitat Francés–Còrse en camin…

Dins una entrevista en francés sus Alta-Frequenza, Jean-Luc Chiappini explica las jornadas de debat que se van debanar per capitar la co-oficialitat de las lengas francesa e còrsa. Lo Conselh Territorial de Corsega trabalha democraticament per zo assolir lo mai aviat possible per la dignitat de la lenga manténer.

logo Alta Frequenza

Dins l’entrevista que podètz escotar en linha sul site de l’estacion privada (ambe publicitat) e qu’emplega la lenga de Corsega de faiçon digna e de contunh, Alta frequenza, en picar sul document d’illustracion.

Dins l’entrevista se parla del «modèl catalan per establir la lei»… Son pertot !

La co-oficialitat en Corsega es la sola dignitat que podèm aver per una lenga mesprezada per ara, la lenga còrsa ; la solucion de co-oficialitat es la sola solucion valabla per totas las autras lengas de l’Estat francés. Ai plan escrit coma lenga co-oficiala … cap recordar als Franceses çò que vòl dire aquel [co-] dabans oficial ? Es complicat, o sabi, els que pensan sonque al sistèma francés de netejament lingüistic, un territòri per els = una lenga, causa qu’es una contra-istòria per Alsàcia, Savòia, Occitània, Corsega, Catalonha, Iparralde, Bretanha, etc.

Dins la seria París-es-un-problèma

Se París es un problèma per els, sovent es tanben per totes los ciutadans de l’empèri republican francés. Anè listèm :

1 / lo fótbol

Paris es un problèma

Sembla que l’educacion republicana aguèsse trabalhar per installar París coma una zòna especiala de “fouteur de merde”. E coma sabi jà que la reaccion serà d’aver actes ministerial potents en seguida e per totes l’Estat francés que o suportarà, cal demandar un mionistèri de l’interior sonque per París ; cal demandar l’independéncia de París.

2 / l’environament, per totes dedins l’Estat francés, per èstre un bonapartisme ministerial.

Paris es un problèma 2

Una decision que sentís lo perfum dels lobistas (causa qu’es sovent criticada pels Parisencs e nacionalistas franceses per èstre sonque de Brussèllas), es estada presa per un ministre parisenc, que fòrça aitla tot l’Estat francés a l’impoisonament (pensi mai que tot als paures ciutadans de Goadelopa e Martinica).

I a urgéncia : cal donar l’independéncia a París, e que baila un patz republicana e reiala a las regions de França.

dilluns, de maig 13, 2013

Instrumentalizacions de la (im)migracion

Sempre dins l’Istòria d’Espanha, l’immigracion, necita immigracion per l’economia productiva catalana, es estada instrumentalizada pels poders madrilencs (dinca trapar collaboracionisme catalan dins l’industria locala catalana), poders centralistas pauc productius, mas puslèu rendièrs.

Del meteis biais, los Catalans an agut de suportar de franquistas de cada jorn dins l’immigracion andalosa pendent lo franquisme, sense petar los nèrvis (votar a l’extrèma-dreita nacionalista coma en França) ; l’enjòc franquista èra la destruccion de l’emplec de la lenga catalana dins totes los maines de la societat nacionala catalana ; l’immigracion manipulada per França fonciona parier ambe un Valls al minitèri de l’interior, a l’imatge de Napoleon un bon dictador francés, un traïdor de la republica de Corsega.

A l’arribada de la novèla Generalitat (del Principat de catalonha), res de novèl sul subjecte ; èran los partits nacionalistas espanhòls en Catalonha qu’èran ajudats pels vòts de l’immigracion fomentada pel franquisme, lor agradava fòrça per la «bona» partidocracia binària. Puèi venguèt las politicas de la Generalitat en favor de l’ensenhament generalizat del catalan (aplicacion de la lei 101 quebequesa en Catalonha, lei que Wert combat anuèch), coma la lenga de tota la societat e tanben de l’immigracion novèla (America del Sud majoritariament, mas tanben de Marròc). Avèm anuèch totes los migrants en Catalonha que comprènon melhor los problèmas de Catalonha en Espanha, e que son mai o mens devenguts independentistas. Ara donc aprèp èstre devengut un instrument per espanholizar, la migracion es devenguda un problèma per Espanha, la sampitèrna Espanha que fosquèsse del PP o del PSOE. De faiçon mal-a-dreita, classicament madrilenca, lo servici policial espanhòl s’es atacat al president d’una associacion d’integracion de l’immigracion en Catalonha, coma se l’imperialisme espanhòl acceptava pas aquela integracion catalana…de granda qualitat coma l’ensenhament generalizat del catalan a totas las populacions, sense excepcion, coma al Quebèc. (apondon : Perqué a pas foncionat al Quebèc ?)

Instrumentalizada immigracion Vilaweb 130513

Avèm ara un cap d’associacion importanta en Catalonha, integrat e que parla perfaitament catalan, tot en respectar Espanha, puèi castigat per las autoritats espanhòlas importadas de Madrid, en fòrça e recentament [ lo dit Centre Nacional d'Intel·ligència, o supausat] ; aquò’s l’expression modèrna d’una repression centralista e bonapartista espanhòla ; quí ne pòt dobtar, o vòl pas veire.

En capvirar los paradigmes sobre l’immigracion, la nacion catalana a capitat de mostrar realament lo ròtle de l’immigracion devolgut pels imperialistas, Espanhòls o Franceses. Es pas un auccurença politica zèro que l’immigracion de l’Argèria francesa fosquèsse installada, pels pus paures, en Occitània. Es lo modèl franquista d’instrumentalizacion de l’immigracion.

Lo problèma èra occitan, còrse, catalan (nòrd). Corsega a trapat una responsa en 1974, contra los gendarmes de Giscard d’Estaing, Alèria a debutat la construccion del nacionalisme còrse, sense concession politica. Occitans e Catalans an desvolopat responsas diferentas, dins lo camp similar dels Catalans del nòrd avèm los Provençals, Nissarts, Lengadocians-Bais, avèm lo vòt FN o la Ligue du Sud e du Midi, ultra-nacionalistas franceses, es de dire extremizar los qu’an pausat lo problèma en Argèria, dins una desvirament dels grands, bastida sobre l’ignorança occitana.

De l’autre costat, la meteissa ignorança politica farà votar pels nacionalistas franceses qu’an declarat la guèrra, lo socialista François Mitterrand, coma ministre republican de la mantenença de la patz en Argèria qu’es devenguda independenta en 1962.

E de tot biais, dins cap zòna occitana o catalana, los poders de la decentralizacion an pensat que l’arcuèlh République Française èra tòrt e manipulacion politica, jamai. De mai, avián pas l’instrument potent qu’es la Generalitat de Catalunya per arcuelhir dignament e en Occitània las populacions migrantas, pauc impòrta las rasons. La causa es similara –coma un problèma- per las migracions nordencas europèas. Fins ara, aquela idèa es jamai venguda al cap dels elegits de Tolosa que fan una recepcion obligatòria de migrants (5000 per an, per minímum) sense mejan dinerièr suplementari que los dinièrs de los que son jà installats.

Anuèch, sul burèu de la justícia europèa, arriba lo problèma del nacional-expansionisme espanhòl dins lo tèma de la seuna instrumentalizacion contra Catalonha, e lo renversament del paradigme. Que farèm nosautres Occitans per inversar los paradigmes expansionista francés en Occitània ? E al nivèl europèu ? Anuèch sul burèu de l’union Europèa arriba un subjecte, coma non pas instrumentalizar las migracions, necitas (?).

Euròpa NacióDigital 130513

-°-

Comunicat del grope ‘Immigracion’ de l’Assemblèa Nacionala Catalana (en catalan, Assemblea Nacional Catalan) dabans la resolucion d’expulsion ordenada pel CNI, del ciutadan Noureddine Ziani. Gaitata la vídeo, aquí.

-°-

Colors del nacionalisme d'expansion République Française

Fòto del nacionalisme modèrne, Espanha

I a una pichona diferéncia entre Espanha e França ; dins l'Estat francés, 1789, la revolucion parisenca a copat lo cap a mantunes rendièrs (sense solidaritat que per la lora casta blava), mantunes ; per los remplaçar sul pic çaquelà o transformar aiçò per una casta republicana (autanplan solidari pel sistèma que ne fan religion novèla). Dins l'Estat Espanhòl son encara subjectes del rendatge, e pòrtan las bandièròlas.... Aquò far pietat, autanplan que quora los Occitans fan la glòria de la bandièra parisenca adobada ambe la color del rei.

i a una granda semblança entre los nacionalismes espanhòl e francés ; ai agut un impèri d’oltra-mar e l’an perdut de faiçon violenta, non pas coma los Angleses, benlèu un element per saber perqué, Angletèrra es una democracia ontologica, sense lo papièr que i es escrich la constitucion. Dins las semblanças, podèm notar que Espanha a perdut fòrça ‘territòris’ (coma disèm anuèch) sul continent europèu ; fasèm la lista : Païsses Baisses o Províncias Unidas (qu’an cercat un rei pendent longtemps e que son se son farbridas coma republica a la debuta), Flandras e Picardia, Lorrena, Àustria, Portugal, etc. La lista es longa e fabrica la lista de las errors espanhòlas ; pel nacionalisme francés podèm listar tanben territòris perduts, Païsses Baisses, Belgica, Piemont-Reialme de Savòia-Niça e Lombardia, Ligúria, Espanha, Catalonha, Alsàcia, etc. Son estats (re-)ganhat, Alsàcia, Savòia e Niça. Son nacionalismes semblant.

Marine Le Pen

Cal remarcar que lo nacionalisme espanhòl revendica pus lo Portugal, ara ; aurà calgut una guèrra d’independéncia e lo sosten dels Angleses. Lo nacionalisme francés revendica, encara : Polinesia, Kanaki, La réunion, Mayotte, Martinique, Goadelopa, Sant Martin, Corsega, Catalonha del nòrd, Iparralde, Occitània, Savòia e Niça, Alsàcia, Lorrena, Guiana dita francesa, Flandras, Bretanha. La mapa presentada (document següent) pels nacionalistas espanhòls se fabrica sense lo Portugal, mas ambe la Galícia (zòna galego-portuguesa del reialme d’Espanha), la «santa maira Galícia de totes los grands imperialistas espanhòls» del XXen e XXIen sègles, Franco, Fraga, Rajoy ne son los curats. Per una glèisa ideologica influenciada per la religion integrista catolica cal sempre una maire als fenomèns ideologics. Pel nacionalisme francés, aquel de republican, an tanben fabricat una mena de glèisa : l’intengibilitat del territòri de «Dunkirk a Tamanrasset», puèi pauc a paus la «una e indivisibla» França a degut perdre tròçes, e volontat d’egalitat dels ciutadans, mai l’impèri es grand mens d’egalitat se pòt assumir pel sistèma, al sistèma imperialista li cal esclaus per trabalhar per la casta de Madrid o del departament 78, La Défense, que coma Versailles es a l’Oèst de la santa capitala.

Cal notar çaquelà que l’empèri Castilhan e Aragonés, se transformèt en Espanha, ambe l’arribada e l’ajuda de l’imperialisme francés, e las ideologias francesas son alara arribadas e se parlèt, una enganha encara, d’un Estat catalan bailat generosament per Napoleon, lo traïdor còrse. I a una granda solidaritat entre Espanha e França, Andorra ne sap quicòm ; cal remarcar que Andorra n’a sabut jogar, els, per èstre independents malgrat tot.

nacionalisme espanhòl 2

L’escut es aquel del rei, son subjectes del rei ; lo rei es estat plaçat per la casta castilhana al poder pendent lo franquisme, e qu’es damorada al poder a Madrid. La mapa es aquela qu’a perdut Portugal, mas qu’es fait clarament d’aquestas «frontièras naturalas» que fan pantaissar los nacional-expansionistas franceses. La lenga emplegada es la santa lenga de Castilha, dialectalizada coma díson per las autras regions ; la caracteristica similara de França es que sábon res a la lingüistica e que fan del catalan un dialecte ; coma los Franceses titola de nom las lengas diferentas per las desvolorizar. La frasa explica :«Ieu estimi Espanha e per aiçò aquò (la mapa) es Espanha, e a los que non lor agrada que se n’enguèssen», la frasa es coneguda e caracteriza los nacionalistas «J’aime la France ou je la quitte» es la version Nicolas Sarkozy, o Jean-Marie Le Pen. Es important de notar que la pensada lor es jamai venguda que l’Estat espanhòl de l’aprèp franquisme es una construccion qu’a agradat a mantunes Catalans, mas anuèch sembla una vièlha istòria; los Catalans an comprès ; per comparason, los Occitans an pas encara comprès per França. La lenga emplegada pels Espanhòls nacionalistas es çaquelà pas una farlabica lingüistica, es plan lo dialecte castilhan ; comparèm ambe lo biais de normalizar lo francés per la cort de François Ier, aquíse fabriquèt una lenga artificiala, desligada dels dialectes parlats al temps, ni la lenga de Navarra o lo toscan parlats dins la cort serà lenga oficialan mas serà una influéncia granda per fabricar lo francés oficial e academic del XXIen sègle.

Quora se parla de nacionalisme francés, ultra-catolic o metaforic catolic, non podèm oblidar lo modèl espanhòl de nacionalisme ; es benlèu peramor o peramort d’aquò que la République III aurà oficialament sostengut las republicas Espanhòlas, Bascas e Catalans fàcia al militarisme franquista, e pro-ultra-catolic. Malgrat los regime, los dos nacionalismes son aquí per escanhar Occitània, Euskal Herria, Aragon, Catalonha. Lo tractat franco-espanhòl dels dictadors madrilenc e parisenc son encara vigent, al XXIen sègle, quitament dins los foncionaments dels dos nacionalismes e pauc impòrta los regimes.

Dedins aquela associacion de nacionalismes, l’Union Europèa aurà un jorn de decidar se podèm encara suportar aiçò per bastir la patz en Euròpa democratica. L’Union Europèa, aquela dels mercat-Estat-nacions, o podrà pas far, per èstre l’Euròpa dels dos nacional-expansionismes aqueles.

Pablo Neruda

-°-

Marcar lo territòri segon La Libre Belgique.

Marcar lo territòri