I a una pichona diferéncia entre Espanha e França ; dins l'Estat francés, 1789, la revolucion parisenca a copat lo cap a mantunes rendièrs (sense solidaritat que per la lora casta blava), mantunes ; per los remplaçar sul pic çaquelà o transformar aiçò per una casta republicana (autanplan solidari pel sistèma que ne fan religion novèla). Dins l'Estat Espanhòl son encara subjectes del rendatge, e pòrtan las bandièròlas.... Aquò far pietat, autanplan que quora los Occitans fan la glòria de la bandièra parisenca adobada ambe la color del rei.
i a una granda semblança entre los nacionalismes espanhòl e francés ; ai agut un impèri d’oltra-mar e l’an perdut de faiçon violenta, non pas coma los Angleses, benlèu un element per saber perqué, Angletèrra es una democracia ontologica, sense lo papièr que i es escrich la constitucion. Dins las semblanças, podèm notar que Espanha a perdut fòrça ‘territòris’ (coma disèm anuèch) sul continent europèu ; fasèm la lista : Païsses Baisses o Províncias Unidas (qu’an cercat un rei pendent longtemps e que son se son farbridas coma republica a la debuta), Flandras e Picardia, Lorrena, Àustria, Portugal, etc. La lista es longa e fabrica la lista de las errors espanhòlas ; pel nacionalisme francés podèm listar tanben territòris perduts, Païsses Baisses, Belgica, Piemont-Reialme de Savòia-Niça e Lombardia, Ligúria, Espanha, Catalonha, Alsàcia, etc. Son estats (re-)ganhat, Alsàcia, Savòia e Niça. Son nacionalismes semblant.
Cal remarcar que lo nacionalisme espanhòl revendica pus lo Portugal, ara ; aurà calgut una guèrra d’independéncia e lo sosten dels Angleses. Lo nacionalisme francés revendica, encara : Polinesia, Kanaki, La réunion, Mayotte, Martinique, Goadelopa, Sant Martin, Corsega, Catalonha del nòrd, Iparralde, Occitània, Savòia e Niça, Alsàcia, Lorrena, Guiana dita francesa, Flandras, Bretanha. La mapa presentada (document següent) pels nacionalistas espanhòls se fabrica sense lo Portugal, mas ambe la Galícia (zòna galego-portuguesa del reialme d’Espanha), la «santa maira Galícia de totes los grands imperialistas espanhòls» del XXen e XXIen sègles, Franco, Fraga, Rajoy ne son los curats. Per una glèisa ideologica influenciada per la religion integrista catolica cal sempre una maire als fenomèns ideologics. Pel nacionalisme francés, aquel de republican, an tanben fabricat una mena de glèisa : l’intengibilitat del territòri de «Dunkirk a Tamanrasset», puèi pauc a paus la «una e indivisibla» França a degut perdre tròçes, e volontat d’egalitat dels ciutadans, mai l’impèri es grand mens d’egalitat se pòt assumir pel sistèma, al sistèma imperialista li cal esclaus per trabalhar per la casta de Madrid o del departament 78, La Défense, que coma Versailles es a l’Oèst de la santa capitala.
Cal notar çaquelà que l’empèri Castilhan e Aragonés, se transformèt en Espanha, ambe l’arribada e l’ajuda de l’imperialisme francés, e las ideologias francesas son alara arribadas e se parlèt, una enganha encara, d’un Estat catalan bailat generosament per Napoleon, lo traïdor còrse. I a una granda solidaritat entre Espanha e França, Andorra ne sap quicòm ; cal remarcar que Andorra n’a sabut jogar, els, per èstre independents malgrat tot.
L’escut es aquel del rei, son subjectes del rei ; lo rei es estat plaçat per la casta castilhana al poder pendent lo franquisme, e qu’es damorada al poder a Madrid. La mapa es aquela qu’a perdut Portugal, mas qu’es fait clarament d’aquestas «frontièras naturalas» que fan pantaissar los nacional-expansionistas franceses. La lenga emplegada es la santa lenga de Castilha, dialectalizada coma díson per las autras regions ; la caracteristica similara de França es que sábon res a la lingüistica e que fan del catalan un dialecte ; coma los Franceses titola de nom las lengas diferentas per las desvolorizar. La frasa explica :«Ieu estimi Espanha e per aiçò aquò (la mapa) es Espanha, e a los que non lor agrada que se n’enguèssen», la frasa es coneguda e caracteriza los nacionalistas «J’aime la France ou je la quitte» es la version Nicolas Sarkozy, o Jean-Marie Le Pen. Es important de notar que la pensada lor es jamai venguda que l’Estat espanhòl de l’aprèp franquisme es una construccion qu’a agradat a mantunes Catalans, mas anuèch sembla una vièlha istòria; los Catalans an comprès ; per comparason, los Occitans an pas encara comprès per França. La lenga emplegada pels Espanhòls nacionalistas es çaquelà pas una farlabica lingüistica, es plan lo dialecte castilhan ; comparèm ambe lo biais de normalizar lo francés per la cort de François Ier, aquíse fabriquèt una lenga artificiala, desligada dels dialectes parlats al temps, ni la lenga de Navarra o lo toscan parlats dins la cort serà lenga oficialan mas serà una influéncia granda per fabricar lo francés oficial e academic del XXIen sègle.
Quora se parla de nacionalisme francés, ultra-catolic o metaforic catolic, non podèm oblidar lo modèl espanhòl de nacionalisme ; es benlèu peramor o peramort d’aquò que la République III aurà oficialament sostengut las republicas Espanhòlas, Bascas e Catalans fàcia al militarisme franquista, e pro-ultra-catolic. Malgrat los regime, los dos nacionalismes son aquí per escanhar Occitània, Euskal Herria, Aragon, Catalonha. Lo tractat franco-espanhòl dels dictadors madrilenc e parisenc son encara vigent, al XXIen sègle, quitament dins los foncionaments dels dos nacionalismes e pauc impòrta los regimes.
Dedins aquela associacion de nacionalismes, l’Union Europèa aurà un jorn de decidar se podèm encara suportar aiçò per bastir la patz en Euròpa democratica. L’Union Europèa, aquela dels mercat-Estat-nacions, o podrà pas far, per èstre l’Euròpa dels dos nacional-expansionismes aqueles.
-°-
Marcar lo territòri segon La Libre Belgique.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada