Al mièg de la setmana jà aviái escrit un bilhet sul tèma, un bilhet fabricat a la seguida d’un pichon mot d’un senador de dreita francesa content d’aver votat al Sénat nacionalista francés. Se cal recordar que lo seu president nos amusa ambe “las lengas regionalas” en Catalonha del nòrd o a Tolosa.
Aqueste maitin recebi per FB las paraulas de la puta de Marseillaise.
Es qué caldrà cremar bandièras francesas per eliminar aquesta visibilitat en Occitània ? Marca clara del nacionalisme d’expansion francesa, alara que, en 1992 fasiàn largament sense l’article 2 dins la ConstituTion frnachimanda e republicana, alara que fasiàn pro plan ambe la Marseillaise qui dedins las commemoracions nacionalistas del 11 de novembre e 8 de mai fasiá una pichoneta animacion per sordat sense culture generala.
Vesèm arribar pauc a pauc donc aquel nacionalisme ontologic francés pujar, pauc a pauc … e dins lo mitan intellectual, subrepticament, per exemple dins un bilhet aqueste matin d’en Jean Louis Ezine (bona, agradiva cronica), mas que fomentada per l’anglofilia de las estupiditats universitàrias que vòlon anglicizar las universitat, perlongament natural dins un Estat qu’a interdit totas las transmissions, puèi rendut cretinas los ensenhaments basics republican e del modèl monoteïsta e lingüistic Jules Ferry, fabrica alara lo passatge al monolingüisme utilitarista financièr de l’emplec solet de l’anglés, fomenta un nacionalisme francofil ; aquel nacionalisme lingüistic seriá mens ridicul que lo nacionalisme supausat anglés de s’imposar dins universitats que sábon pus exprimir, en occita la fisica, las matematicas, la quimia, la biologia, la vida de cada jorn ; puèi a cinquanta annada de netejament lingüistic francés an fabricat en Occitània, un 99 % de la populacion que crei que l’anglés de cosina francesa es sufisent per exprimir lo tot qu’an abandonat ambe l’occitan, de transmission de familha, abandonat en fasent fisença al sistèma republican per ensnehar lo sol francés, e mal donc.
Dins aquel contèxte avèm un Parlament, que fabrica la “santa'” lei constitucionala ; fasènt lo camin del nacional-expansionisme lingüistic francés debuta la basteson d’un ridicul institucional, jà sotalinat per Jean-Louis Ezine per l’imposicion de l’anglés, mas qu’es tanben ultra-extremista dins l’imposicion del sol francés, lenga unica que fabrica ignorança, d’una excepcion culturala sense nivèl de merirança potenciala. Aquel nacionalisme francofil es un nacionalisme d’expansion, es un colonialisme europèu, bastir e pensat Made In París. Jean-Louis Ezine indica lo nivèl mediòcxre de l’ensnehament de l’anglés, es degut mai que tot al netejament lingüistic exigit pel sistèma per destrusir tot bilingüisme francés-occitan, e donc de fabricar zombí lingüistic que mestrezan ni l’occitan (causa volguda per nacionalisme expansionista francés), ni lo francés (per n’en usar a miníma, perqué la populacion vei plan qu’es pas mai utile de ne saber mai), e donc l’ensnehament de tota autra lenga, anglés comprès. Le Petit Jornal l’exprimèt ièr, l’exprima sul net, en explicar l’anglés de cosina nacionalista francesa del president francés, mai tanben en escotar l’alemand ; sabèm que l’ensenhament de las lengas es una pietat dins l’Estat francés.
E las pichonas coneissenças lingüisticas de las populacions, lo sistèma republican francés las vòl matar, a l’exemple de Jean-Pierre Chevènement que pertot ont passa lo nacionalisme puja dins los tèxtes legals.
Aquò fabrica donc un mercat, quora los politicians son estupides, lo mercat-Estat-nacion que els installan ambe las estupiditats borgesas aquelas (la casta al poder), fan una responsa de mercat, publicitta trapada sul site Internet de France Culture :
Remarcatz lo nom de l’entrepresa, es de l’umor comercial. Lo simbòl de la torn de Babèl capvirat per exprimir que lo sistèma de las lengas es l’enemic de l’exterior ; lo nacionalisme francés a mestièr d’un exterior per trapar d’enemics, e per consolidar la seuna pensada, qualificada d’universala, ambe «frontièras naturalas» que son fin finala pas aquelas de la natura geologica pantaissada per l’escòla, mas aquelas fabricadas, de vertat, pel sistèma educatiu, engatjat e inconscient del engatjament aquel, que destrusís las lengas ontologicas e istoricas de las populacions (occitan en Occitània, per debutar al subjecte que nos interessa). Es un sistèma militarista, ierarquic, bonapartista, que pensa que lo francés es de pura necessitat, per poder recebre los òrdres o la lei. Donc, aquel sistèma a mestièr de simbòls dins las sacradas escòlas … perqué far ? Es benlèu que lo personal politica, Jean-Pierre Chevènement n’es l’exemple, a un problèma ambe la sociologia dels escolans, dels liceans, dels estudiants ? Se recòrdan pas que F.Franco faguèt parier, e que la resulta es estada … una sortida democratica e l’independéncia pauc a pauc de las nacions qu’an capitat de combatre lo sistèma absurde aquel (catalan e basco) vòlon fugir de l’Estat d’opression nacionalista espanhòl (lei Wert d’ensenhament en Espanha es lo PP que l’a fabricada, ancians franquistas, un pauc a l’imatge politic d’un Chevènement o Mélenchon).
Mélenchon e Chevènmeent son alara utile pel nacionalisme francés, d’esquèrra, legitíman las estupiditats republicanas e nacional-expansionistas francesas, causa qu’ajudarà la dreita nacional-expansionista de s’enfonsar mai prigond dins lo marigòt. Puèi a la finala, traparèm plan una guèrra de far per contra l’enemic de l’exterior ! E bastir monument als mòrts novèls per teatralizar e manipulat los escolans de las escòlas.
Que faràn se los parents refúsan aquelas estupiditats ? E i aurà parents que interdiràn als dròlles lors de monejar aquelas estupids simbòls constitucionals (lenga, bandièra e imne francholhans) ?
Apondon sobre l’ex-president del Conselh General d’Arièja e president actual del Sénat. Es estat grandament valorizat pel movement esquerrista dins la manifestacion de març 2012. Una engana occitanista de mai, mai que tot orquestrada pels militant d’EELV e del Partit Occitan (per damorar gente ambe los elegits socialistas en plaça) !
-°-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada