Las eleccions dins una partida del Reialme-Unit (Anglatèrra e País de Gallas) a donat resulta classica ara : los electors e las electriças an votat contra lo sistèma partidocrata en plaça. La conclusion es clara, es donc contra l’Union Europèa dels mercats-Estat-nacions e dels tecnocratas afidats, de Brussèllas, Estrasborg e Luxemborg, que se vòta regularament.
Cal notar pel UKIP que los vòts protestataris son passats directament d’un partit pro-europèu (Liberal-democratas) a un partit anti-UE (UKIP). Es donc plan un sistèma politic qu’es criticat, los liberals-democratas s’estent associats al govèrn ambe la partidocracia conservatriça (que refusa al pòble un referèndum que seriá un vèto dels pòbles contra l'UE), aquela partidocracia es venguda de las grandas escòlas anglesas. Avèm aquel meteis fenomèn ambe las escòlas grandas francesas que fan una elitocracia que poirís la democracia, e que son los experts economics de la television.
Cal notar qu’aqueste vòt anglo-gallés aurà consequéncias realas suls vòts en Escòcia, aquí un referèndum per l’independéncia es anonciat ; e lo ‘risc’ de victòria del YA-YES per Escòcia independenta son alara mai bèl. Es plan un risc per los que vòlon servar lo sistèma tòrt tal que lor es en avantatge, pels centralistas de totas las gàbias. La paradòxa es que l’Union Europèa risca de perdre l’Estat federalista anglo-gallés-irlandés e ganhar Escòcia, Estat novèl al modèl francés, fortament europeïsta.
L’Estat federalista anglo-gallés-irlandés es estat sempre anti-europèu, e alara Charles de Gaulle aviá rason ; se podrà alara imaginar una Union Europèa d’una autra dimension se l’Estat federal alemand accepta la sortida londoniana. E benlèu que se per la BCE non vòl bolegar, per aiçò serà forçat de s'atudar.
Dins aquel juec de donímo britanic, podèm imaginar que lo juec es mai grand, dins l’enveja d’èstre independents dins l’Union Europèa avèm los Catalans e las Catalanas, que, fins a mai informats, son tanben sul camin de l’independéncia… de Madrid. Avèm tanben los Bascos. Los dos en realas capacitats d'èstre coma Escòcia, independent dins los cinc ans venents.
En tot imaginar que lo movement 5 estèlas a capitat de federar l’infederable, los partidocratas italians e subjecte de l’idèa d’una Itàlia europeïsta, de dreita, del centre o d'esquèrra. Las 5 estèlas italianas tot en estar plaçada politicament en fòrça sus tot l’Estat de Garibaldi, son en plaça per ajudar la Liga Lombarda, Piemontesa o Veneta, per demandar l’independéncia e l’associacion a l’Union Europèa tanben...
Mas de qu’es aquel domíno ? Senon la consequéncia de la politica economica menada per la BCE, instrument fargat sul modèl alemand, e qu’es fins ara protegit pels conservators alemands (doás brancas, aquela de Bavièra e l’autra). E vesèm tanben per las ancianas Províncias Unidas, de Gent a Gröningen, repotegan contra la politica de la BCE... Lo Danemarc s'es jà elonhat d'aquesta Union Europèa dels mercat-Estat-Nacions.
Pauc a pauc, donc, l’Union Europèa dels mercat-Estat-nacions se faràn mens poderosa, e s’intalla l’Euròpa de las regions o de las nacions (antropologicas, mai o mens). Lo sol Estat d’Euròpa qu’es pas adaptat als cambiaments prigonds europèus, serà … l’Estat republican e jacobin francés, ni lo FdG, ni lo FN acceptarà de destrusir l’ideologia de la nacion de la terreur, per bastir un Estat federal dels pòbles de França, e dintrar directament e simplament dins una Novèla Union Europèa, realament federala, sense los Anglo-Galleses e Irlandeses del nòrd ; 1969, la familha Debré aviá rason fàcia al General de Gaulle. E quitament la páur del FN podrà donar que maissanta politica de la part de la clica jacobina dels partidocratas al modèl garibaldian ; dins aquel camp vesèm pus que los ancians franquistas del PP, o los quitas sembla-jacobins del PSOE.
1 / Aquí (al Reialme Unit d'Anglatèrra e Escòcia) nos pausèm en accòrd per poder votar
2 / Aquí (al Reialme dels pòst-franquistas) nos pausèm a questionar sens que fosquèsse nosautres en accòrd. Es lo modèl francés que decidís 'constitucionalament' que lo «pòble» non existís.
Cadun dels mercat-Estat-nacions fan la lor convivéncia democratica, o puslèu n'i a que son mai democratas que d'autres...
-°-
-°-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada