La republica francesa capita de mens en mens per endormir los ciutadans (que fosquèssen de dreita o d'esquèrra), e espèri los Occitans tanben, de mens en mens... Mas la francizacion o departamentalizacion de Mayotte avança ; la pròba es donada per un document distribuat per l'extrèma-dreita francesa sus FB (gloriosa d’o far seir, mas d’accòrd ambe aquesta colonizacion o departamentalizacion), segur que l'esquerrisme dels coorporatistas de l'Éducation Nationale ne seràn contents, els que fan las eleccions a l'Estat centralista e colonialista francés.
Aquesta francizacion se fabrica del meteis biais que Jules Ferry l’estimava, per la fòrça de la pensada militarista del sistèma Éducation Nationale. Cal recordar que la primièra accion de François Hollande es estat per glorificar Jules Ferry, aquel que pensava que «un pòble superior se se dèu d’ensenhar un pòble inferior».
Soi segur tanben que los extremistas catolics que válon gaire mai que los integristas de Tunísia … ne seràn contents e satisfaits.
De meteis biais, la BBC non vòl parlar del problèma de «Palestina» o dels Arabes del territòri devath contra-ròtle, un còp èra, pels Angleses, mas parla dels Tibetans qu’an un problèma ambe los musulmans ; pòdon èstre d’un autre biais qu’extremistas ?
Avèm grandament un problèma del retorn de l’extremisme religiós.
Lo 17 de mai de 1562, Tolosa aviá tanben un problèma ultra-catolics ambe los cristians protestants… abans la Saint Barthélemy a París ; oficialament, e per legitimar las expulsions forçadas, èrian los protestants que son estats lo problèma pels catolics que se trobavián pas èstre extremistas, dins l’afar. L’afar Calàs probarà lo contrari ; es estada despertada dins la literatura francesa per un ciutadan de Ginèbra, Voltaire, e probarà que l’extremisme es tanben catolic, appista e vaticanesc, puèi lo problèma, coma l’aviá desvolopat mantunes ans abans Pierre Bayle (el a testat l’integrisme catolic al vièlh Institut Catolic de Tolosa, que la seuna escòla de jornalisme es famosa dinslo Grand Sud), es plan los extremismes religioses, veire las religions en situacion monopolistica. La seuna expulsion a Utrecht donarà la manièra neerlandesa de desvolopar la libertat religiosa fàcia a las religions d’Estat, coma l’avèm poscut suportar e zo suportèm en França, reiala o republicana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada