Fau un bilhet regular sus ToulouseInfos.fr, causa qu’avètz segurament jà legit. Ai pauc comentaris. Un çaquelà e lo sol, demanda una longa responsa. Legissèm lo comentari aprèp un bilhet sobre la francofonia.
L’idèa es generosa, partís del principi de una lenga latina, especialament la francesa, non pòt ajudar a comprendre l’occitan escrit.
1 / la paradòxa primièra es que se botam la traduccion en francés, l’interès d’escriure en occitan es considerablament desmesit. Perqué escriure en occitan se la traduccion en francés sufís ? L’avuglament lingüistic fabrica frontièra, que se la latinitat èra estada melhor consevada a l’Estat francés, se pausariá gaire, coma al XIXen sègle que los intellectuals parisencs que davalávan en Occitània, exprimávan un estonament per entendre «parlar espanhòl», mas sabián gaire sovent çò qu’èra l’espanhòl…
2 / de mai, lo trabalh de traduccion es suportat per la persona que fa tanben l’esfòrç d’emplegar la lenga en dangièr o mesprezada, l’occitan (cal remarcat que lo resumit cortet en francés lor sufís pas) ; es sistematicament aiçò en l’abséncia de politica lingüistica. Ai jamai entendut un francés m’explicar, «vau aprendre l’occitan per vos poder entendre» ; per contra, per els, ai la facultat de los ajudar a comprendre e sense èstre pagat ! Aquesta situacion lingüistica pòrta un nom, se tracha de colonialisme lingüistic ; es la realitat de las desegalitats lingüisticas installadas per l’Estat francés e plan assumida per un inocent public, que fabrica colonialisme lingüistic sense saber, tot en se gente presentar.
3 / la lenga francesa es donc pus una lenga latina, alara qu’un Espanhòl, un portugués, un Catalan, un Italian, un Reto-romanch, una Savosian, etc. podràn mai o mens comprendre lo tèxte ; lo francofòne per rasons mai o mens foscas, e de còps blocatges ideologics, coma «i a pas de lenga pont» dins un ensemble coërent de lenga (latina, germanica, celtica, finno-onguriana, eslava, per l’Euròpa), explicarà que li cal traduccion, e aiçò sonque dempuèi lo netejament radical lingüistic en Occitània de la lenga occitana, a la favor del monoteïsme lingüisic republican francés. Es tot l’ensenhament de las lengas qu’es alara questionat dins l’Estat francés, coma un problèma de frontièras ideologicas dedins los ensenhaments lingüistics republicans franceses.
4 / la majoritat dels lectors d’aquel blòg (la meteissa lenga que pel bilhet de ToulouseInfos), en lenga occitana, son de l’Estat francés (e podèm pas saber se son de lenga bretona, còrsa, savoisiana, basca, catalana, alsaciana, etc.), lo segond lectorat es dels Estat-Units d’America, digun me podrà explicar de quina manièra l’occitan es talament comprès ailà, levat perqué los Espanhofònes dels EUAN son mai aluzerpits que los Franchimands, los francofones de París ? Lo tresen grope es d’Espanha, podèm pensar que son los alfabetizats catalans que ne son lectors o lectriças d’aquel blòg.
En consequéncia de l’article sus la francofonia (èra lo tèma), qu’a interessat una persona per i botar un articl, avèm una persona que, de tota bona volontat, se rend pas compte que sa demanda, farà una matança a cort tèrmi per l’emplec de l’occitan. Es plan un comentari que confirma l’article considerat … la francofonia es un problèma per Occitània.
Lo pietadós es qu’aquestas actituds, mai o mens, involontàrias, an pauc a pauc far desaparéisser l’occitan del maine public, per s’adaptar a las «inocentas» demandas de compreneson franchimanda. Lo bilhet de toulouseInfos assaja de resistar dins un mèdia en lenga francesa, un mèdia generós per aiçò tot dire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada