arcuèlh

dilluns, de maig 26, 2014

5 Estèlas o Podemos, lo castig per la casta

I a la manièra francesa de castigar la casta al poder, votar FN …. o lo cas italian 5 Estelas (un pauc egonomic pel cap), o lo cas novèla espanhòl, Podemos.

FN eleccions europèas 2014 LaSexta Podemos

Aquò me recòrda l’arriba de l’eslògan d’Obama, Yes We Can … qu’ai agut de botar sus una camiseta aa-n aquel periòde ambe un «Òc, podèm», e puèi soi partit en Aran.

FN eleccions europèas 2014 Podemos

Es devengut a Madrid, la tercera fòrça politica votada dins unas regions que los vòts europèus an baissat grevament.

En Catalonha, la populacion aviá la possibilitat de votar per Podemos, mas an melhor votat per ERC e CiU (dos partits que fan lo camin de l’independéncia). Podemos èra representat sus tot l’Estat espanhòl, las colonias tanben.

FN eleccions europèas 2014 resulta en nombre de sètis

Dins una Euròpa, Union Europèa, que las castas al poder an agut un castig de primièra, es un licenciat en sciéncias politicas que serà la suspresa de las eleccions europèas a Madrid, en companhiá de l’arribada dels nacionalistas d’ERC, en fòrça a Estrasborg e Brussels. Los licenciats en sciéncias politicas son generalament lo secretariat dels vièlhs «democratas» en plaça… ara, son la clau d’un sistèma de ciutadans qu’an enveja de sortir la casta al poder, casta qu’es instrumentalizada per l’administracion, la tecno-estructura (veire bilhets precedents, en seguida aprèp aquel bilhet).

Podemos

Lo renovelament de la casta politica del sègle passat sembla èstre en camin en Espanha, e gràcia al pòble dels ciutadans tanben en Catalonha.

FN eleccions europèas blògues del monde

-°-

N'i a que se pausa de las questions sul «Movement Cinc Estèlas» ; quand lo sistèma fabrica la manipulacion financièra ambe un projecte europèu e sobre l'esquina de las populacions (en los tractar de terroristas), la populacion conscienta ne sap téner compte, en solidaritat per la Val de susa e lo seu environament ; alara vòta contra lo sistèma : UMP-Berlusconi e PSE (PD e PSf-PRG), o FN-Lega-Norte.

resulta electorala Val de susa Eleccions Europèas 2014

La populacion de la Val de Susa a d’unes problèmas ambe la linha Turin-Lyon qu’es un pilar de manipulaicon mafiosa e de finançament europèu, per un traçat que se questiona la realitat logistica… Son aital tractat de terrorista, e jutjament interdit a la premsa, pel sistèma judiciari italian. Per ne saber mai : www.notav.info/

-°-

FN eleccions europèas 2014 Voix de Moscou

dissabte, de maig 24, 2014

Lo laxisme politic occitan es generalizat

Lo laxisme semantic e la precision son unes dels grands problèmas de l’occitanisme o del desvolopament d’una identitat en Occitània, clara e vesedoira.

Se sap pas emplegar la bona semantica en fonciona d’aquela identitat. Las aproximacions son causas que son d’una granda ajuda per l’opression. E lo malastre es que los militants, sempre dins la compassion, s’en trúfan. Lo laxisme en aspiença es la basa de l’occitanisme dempuèi 40 ans… Coma se l’identitat occitana èra justament aquel laxisme que nos escana e ajuda pas a la promocion de la dignitat e una melhor futur.

imprecision occitana generalizada laxisme politic

Gasconha es un punt de depart ? Dobti….

Lo pinhadar, tanpauc.

Baiona segur qe podrà èstre un punt d’arribada.

Lo nom del País

Picatz sus l’illustracion e podrètz trapar jà una responsa… al màrqueting d’identitat occitana.

Occitània es magnifica

Triste

Occitània en dòl Michel Berthomieux

dimecres, de maig 21, 2014

Midi Libre se trufa de l’occitan, regulièr !

En 2013, aviái jà notat aiçò :

Midi Libre es nul

En 2014, Midi Libre es nul (bis), nòti aiçò :

Calandreta José Bové

Es de se demandar ont son los jornalistas competents a Midi Libre ?

Es de se demandar s’i a correctors ortografics (emplegats) per corrigir los jornalista absents per saber çò qu’es la realitat occitana ?

Nos podèm demandar se lo plega-esquina dels occitanistas de Lengadòc es pas sufisent a prepaus dels jornalistas de Midi Libre que fan pas pron plan lo trabalh de … redaccion de l’occitan, redaccion e ortografia. Cal tornara a las sorgas, Midi Libre participa a la destruccion de l’occitan cada còp que ortografia mal l’occitan. Malastrosament Midi Libre es difusat en … Occitània Centre-Sud. Es pas la pena de difusar doás paginas, un còp èra, e que los quite jornalistas de Midi Libre o aguèssen pas legit !

-°-

error sus lo PNO

dissabte, de maig 17, 2014

Lo FN e l’explicacion politica francesa

Abans de donar l’explicacion aquesta, lo PSf-PRG nos explica a quin nivèl lo biais de pensar l’extrèma-dreita nacionalista francesa es presa pels nacionalistas franceses d’esquèrra ; la PAC es lo primièr budget de l’Union Europèa, es simbolizada per una color verda e un tractor (sumbòl del productivisme e de l’agricultura dels emprunts del temps de la creissença de las annadas 1970) :

Image (64)

L’extrèma-dreita es simbolizada per un doanièr, modèl ancian regime.

Aquela tecnica d’aver un extremisme de dreita, per l’esquèrra es sovent emplegat per mesurar l’abséncia de programa realament aplicable ; perqué ? Perqué lo sistèma europèu a frenat, ambe lo compromís parlamentari, a frenat una poltiica dinamica europèa dels pòbles.

Aital, per la presidéncia de la BCE, un accòrd politic PSE o PES (PSf-PRG en França, PSOE en Espanha, SPD, etc.) ambe lo PPE o EPP ( UMP en França, PP en Espanha, etc)  a permetut d’organizar una presidéncia ambe alternança. Lo compromís fabrica un poder en alternança per una casta del poder, sortit dins lo meteis motle del sistèma bipartidisme, d’un sol bonapartisme.

compromís europèu

Donc, presentar la PAC es pas gaire vendeire dins un monde electoral que lo mitan rural tocat per la PAC es ara lo bassin paure per aquesta eleccions 2014 ; l’urbanitat europèu passa lo monde rural en populacion.

Donc, per non parlar realament d’aquesta politica (UMP-PSF-PRG) per la PAC, e la destruccion del bon minjar pel productivisme agricòl (menar pel lòbi FNSEA-Jeunes Agriculteurs), lor cal trapar un enemic aisit ; es aisit perqué los arguments del FN son benlèu bons, mas los caps dels Partits an la cara d’extremistas de l’abans 1939, quora l’esquèrra votava a Bordèu per donar lo poder al Marescal Philippe Pétain, un amic de Franco. E donc, los militants socialistas i trapan un umús politic aisit per non parlar de tota la rèsta, e que son al poder a París, per exemple.

Alara lo PSf-PRG presenta lo dangièr dins una mapa :

Image (62)

Remarcarèm de las abséncias ; dona una idèa del foncionament del Parlament Europèu. Lo Vice-President del Parlament Europèu, se sona Vidal-Quadras, es candidat en Espanha pel partit VOX qu’es obertament d’extrèma-dreita. Vidal-Quadras es estat elegit sus aquel empont parlamentari d’Estrasborg per la majoritat PPE-PSE o EPP-PES.

Mas d’unes escriuràn que lo PP l’a pus coma candidat 2014 en Espanha. Mas de qu’es lo PP ? Dos exemples de campanha electorala, ara en 2014 :

PP = UMP al Parlament Europèu

Lo PP es l’amic de l’UMP a Estrasborg, e Alliot-Marie, candidata UMP dins la circonscripcion Sud-Ouest es l’amiga del camps Ben Ali (albergat en Aràbia Saodita ara) quora èra lo dictator de Tuinísia (e ne passi !). E oblidarèm tanben los cases Bàrsenas de corrupcions politicas pel PP.

E soi segur que la Basquesa o dèu saber lo ròtle del PP, coma ‘quel del masclista candidat PP sonat Arias Cañete. e malastrosament, soi segur qu’aquel serà un novèl vice-president del Parlament Europèu ! (gràcia al compromis europèu …) ; o dèu saber tanben pels cases de corrupcions del PP.

PP Cañete en campanha

Aquela tecnica d’aver un extremisme de dreita, per l’esquèrra es sovent emplegat per mesurar l’abséncia de programa realament aplicable (o de l’extrèma-esquèrra). mas digun se pausa la question del perqué lo vòt FN o del F(n)deG «puja», digun :

Maurice e FN

Levat l’IU en Espanha, mas tanben faràn una campanha contra l’extrèma-dreita sense se pausar la question de l’eficacetat dels socialistas al poder, de l’esquèrra al poder en donar solucions qu’an jamai foncionat en Euròpa.

PSOE PP mesme combat

Podrètz picar sul ligam Maurice e FN e veirètz que la fotografia politica es plan polida al nivèl de l’analisi al pus grand (Estat francés), al «pus naut» de la reflexion ; tornam al pè sus tèrra : Lo capitol de Tolosa Antoine Maurice o dèu saber, a Tolosa pendent la majoritat de Pierre Cohen se mesura gaire lo nombre de mètre-quarrat de solar installat suls teulats de la comuna ; se veirà un eco-barri, camins ciclistas de melhora qualitat, òrts ecologics, mas pels grands projectes d’environament en mitan urban cal anar veire a Nòva York !

L’incapacitat del sistèma politic de governar l’administracion es jamai questionada.

Aital los candidats MoDem-UDI se fan menar pel bot del nas per la FNSEA en matièra de prepausicion politica per l’agricultura. L’UDI-Modem es jà lo lòbi agricòl a Brussels, per trapar melhor serà mai complicat. cal evitar de criticar un sistèma que nos dèu donar lo vòt… mas coma podèm far sense arribar al poder per lo transformar o li donar un questionament ?

Dins lo sistèma politic europèu actual, la critica del passat es inexistenta, perqué i a pas cap memòria dels actes politics passats (los 40 darrièrs ans per debutar). Alara de temps en temps se cambia los noms, UDR en RPR puèi en UMP, CNI en Droit la république, FN en ligue du Midi o del Sud o Force de la Vie, MRP en PS, PCF en Front (national) de Gauche …. mas la realitat es qu’i a de mens en mens de monde, ciutadans, implicats dins lo sistèma partidocrata e alara aquel sistèma s’elonha de las realitats, de la vida. Fan illusions politicas de temps en temps, e l’arribada de migrants novèls ajuda per manténer l’illusion, localament, lo teatre electoral contunha, mas a la finala i aurà compromís ambe un sistèma administratiu sobre-abondan, dictatorial.

De l’autre costat, la ciutadanetat a abandonat de trabalhar pel collectiu (e quitament de participar a las reünions publicas politicas partidocratas, una farça de la «democracia» aquesta), e quora o fa coma en Catalonha actualament per demandar l’independéncia e crear un novèl Estat, lo sistèma partidocrata se mesfisa, en Espanha o en França, en Corsega, en Nòva Caledònia/Kanaki o en Bretanha. Lo partit d’Estat, lo partit manipulable per l’administracion, es considerat coma essencial per la «democracia».

O se lo ciutadan non participa a la farça electorala de la partodocracia, qu’a una sola diferéncia ambe lo sistèma sovietica, es qu’i a mantunes partits mas que fonciónan coma un sistèma unic estalinian, avèm alara un ciutadan que manda insultes contra los elegits qu’an decidat de seguir la ciutadanetat per bastir causas novèlas :

Catalunya Grands Democratas espanhòls nos fan rire.

Alara perqué lo vòt del FN puja ? Non pas prequé se vòta FN mai que de costuma, mas perqué los qu’an vist lo sistèma tòrt aital, siá van pas votar, siá vòtan FN per las eleccions que lor semblan minora (quí los a educat per l’entendre aital ? Quí, senon una majoritat de professor que son seleccionat per èstre d’esquèrra per las «bonas universitats» de letras que pensan coma cal), puèi pauc a pauc per las autras eleccions car lo sistèma partidocrata es pas programat per cambiar senon per sa destruccion, non cambiarà jamai.

reaccion dels ciutadans

Fascista

dijous, de maig 15, 2014

Nos arriba un avòl e un “Gai saber” nòu

Lo ‘Gai Saber’ es una revista que soi encara e encara forçat de presentar ; es segur una vièlha revista occitana çaquelà ; Del fait de l’abséncia de politica lingüistica, es una revista paura, per exemple la cobèrta cámbia pas dempuèi 20 ans ! Es sempre paura portada e trista introduccion a l’occitanisme, mas rica en allusions letradorencas ; clarament dona pas envaja de legir la revista trimestriala, que s’edita ambe granda dificultat, vist la fauta de professionalisme e de temps qu’i son integrats associativament.

Cal pas obidat la dita populara : Nòstra lenga passa, Tèrra glaça

Se pausa sovent la question : de qué vòlon los occitanistas ? Realament lo franchimand que pausa la question explicarà : de qué vòlon los Occitans ? L’emplec de l’etiqueta aquesta l’ai jà criticada i tornarai pas.

Soi ni regionalista, ni aquel Occitan qu’agrada d’aver per saber antropologicament çò qu’es aquesta bèstia novèla pels franchimands, ni un especialista de la lenga occitana, ni un professor de lenga (e çaquelà ai aquel pichoneton diplòma que n’explica qu’ai de competéncia en letra occitana, ieu l’especialista de las causas agricòlas), ni de lingüistica aplicada, ni un istorian, ni un antropològue, ni un geografe, ni un especialista de la cosina occitana, ni un entreprenèire, ni un contaire, ni un òme de teatre, ni un “fau de politica”, ni un Francés, soi res d’aiçò, mas soi dins un barca que sembla que navega sense saber realament quin es lo cap bon per la nacion qu’es succeptibla de se representar dins l’umanitat. La causa es pas ganhada, dins un sistèma de domesticacion d’una nacion sotmetuda e inèrta. Soi un locutor d’occitan que sap dignament comunicar dins aquesta lenga, e respecti al maxímum los còdis que n’an semblat pron plan estudiat, e ara n’i pron d’estudis, cal de practica.

Aital la revista ‘Gai Saber’ nos explica dins una commemoracion de la mòrt d’en Frederic Mistral, autor e militant provençal que los franchimands son aisits de vergonhar ambe lo vent que bufa fòrt dins la valèia francesa e nucleara del Ròse, nos explica los pauques arquius que pòdon publicar, pichona revista ambe pauc de mejan dinerièr ; una d’aquestes arquius es una letra de l’abat Salvat, s’acaba per : «Nous laisserons-nous aplatir jusqu’au bout ?»

20140515_170842[1]

La question es bona, es pietat que fosquèsse donada en 1930, e qu’en 2014, 84 ans aprèp ne sèm damorat a la meteissa question. E çaquelà, los vièlhs locutors an jà abandonat la barca e parlar la lenga per natura ; lo joves sortiscan del sistèma educatiu francés que frena a la sensibilizacion politica per non pas trapar un novèl enemic, modèl caledonian o còrse. 1962, la guèrra d’Argèria es passada per aquí, e Occitània a suportat las populacions qu’i an collaborat, totparier per Indochina (en mens virulenta guèrra, çaquelà).

La question en 1930, en minorar lo trabalh actual de recèrca sus l’occitan, se podriá entendre, encara qué ?!?! La sapiença escolastica èra segur autanplan important qu’anuèch o benlèu mai en çò que concernís las raiças de la semantica occitana, latin, grèga e a còps celtica per la granda majoritat. L’estudi d’aquela semantica e de la seuna evolucion francesa (mai que tot) nos pròva que nos sèm fait enganat per l’emplec d’aquela per discutar ambe los que nos vòlon escanar, interdire de parlar nòstra lenga.

Mas en 84 ans, avèm pas jamai cambiat los arguments e encara mens lo metòde de reflexion sus la descadença occitana ; car jamai la modernitat es arribada dins lo cap dels Occitans (devenguts pichons occitanistas – benlèu que lo mot arriba juste a èstre escrit en 2014 dins la premsa) a temps per plan respondre a l’opression del biais que cal, dignament, per la dignitat manténer ; e quora se faguèt la majoritat amagada dels traïdors dedins lo sistèma a jogat contra la paraula novèla, l’argument que pesa als uèlhs dels Franchimands e que, paln segur, non vòlon entendre per simplificar la situacion, per els.

Aital entre lo ministre «des belles arts» de la santa «République française» de l’annada 1930, l’interlocutor que li respond (l’abat Salvat), o una professora caborda de l’universitat de Montpelhièr que parla als militants comunistas de Montpelhièr, tot aquò nos baila l’idèa d’un enterrament de primièra classa ; e soi a me questionar : – en 74 ans, l’occitanisme a pas jamai sabut renovelar l’argumentari, perqué o sauriá far dins los 25 ans que venon vist que las resorgas escolasticas son de mai en mai magras, vist l’ensenhament donat per l’Estat francés (sistèma monopolistic d’ensenhament dins la lenga de l’opressor), perqué o sauriá far en 2015, vist los joves militants d’anuèch que devon se motlar dins aquel sistèma poirrit per poder sobreviure ?

La granda pròva nos arriba ambe una lista per las eleccions europèas, lista que, argumentada mai o mens coma cal, a pas encara comprès que lo catequisme nacionalista occitan es pas çò que l’elector desira entendre per votar per els. Es basicament una règla simplassa, una campanha electorala es pas una classa d’escòla, de collègi o de licèu (modèl francés), es una campanha que se dèu respondre a las necessitats de la campanha : – respondre a las questions dels electors e electriças en se passejar sul terrenh, – prepausar un document papièr de campanha per daissar una piada per la pensada e lo jorn de l’eleccion, – organizar la produccion d’intervencions mediaticas (sèm en 2014, pas en 1970), – mas abans tot aquò cal una equipa gròssa per poder assegurar, assegurar la campanha (coma l’UDB en Bretanha per exemple) sus tres regions que son grandas coma 3 Benelux.

Donc se per astre, los que son nacionalistas occitans aurián bonas idèas, son mals equipats al XXIen sègle per acarar una presentacion de las idèas, e las devon far dins una modernitat que dèu téner compte dels tempses actuals (un blòg Internet es pas sufisent), a totes los nivèls ; aquò demanda una reala organizacion, senon lo ridicul mata.

Donc, tornam dins lo camp d’un capelan Salvat que pausa la question : «Nous laisserons-nous aplatir jusqu’au bout ?» – aquel jorn, 15 de mai de 2014, vau escriure una frasa que l’opressor li agrada, sèm pas encara sul bon camin per èstre despertats e ambe las bonas aisinas per èstre dignament integrats a l’umanitat, coma totas las nacions de la planeta. Es la fauta de la manca de questionament de l’occitanisme e tanben una manca clara de trabalh sus l’argumentacion, es justament la sola causa que cal pas quora auràs un diplòma de professor d’occitan, o per èstre sus una lista d’un partit francés ; per contra, la literatura medievala pron te serà utile per aver lo diplòma e per saber plegar l’esquina, establir la bona domesticacion per poder viure de l’ensenhament de l’occitan, o per argument coma un caluc sul modèl del professor letrat d’universitat de Montpelhièr.

I a pas pron d’ensenhants per l’occitan e tròp de demanda dels parents (qu’an els perdut la vergonha), perqué lo recrutament avança pas en letra occitana ? Sabi mai o mens perqué : l’occitanisme es pas un movement politic e social seriós, e aiçò, jà, quora l’abat Salvat escriu al ministre en 1930. La revista del “Gai Saber” es alara tristament utila, per aiçò comprendre.

Bonum occitanum laetificat cor homini

I a pas pron d’ensenhants d’occitan, mas tròp de professors dins l’occitanisme ; es la granda paradòxa del sègle XXIen ; caldrà renovelar lo grasalha professorala occitanista e passar a d’autras professions per promòure l’occitan, d’una autra manièra fargar los argument per acarar l’opressor. E al meteis temps demandar al mèstre d’aumentar lo nombre de pòstes per respondre a la demanda, demanda que cal saber adralhar e li donar los bons arguments ambe la bona semantica (que se podrà pas aver en legir lo “Gai Saber”).

L’argumentari deurà pas damorar dins los problèmas lingüistics (e totes los satellits), deurà passar al nivèl de la practica semantica politica e establir conceptes politics que se poquèssen desvolopar dins la populacion normala (es de dire aquela qu’a pas la costuma d’èstre dins la pensada professorala), una populacion normala e que minja tanben cada jorn coma un professor de letras occitanas.

Bona nuèch 38

Eurovision, Los Pagalhós son decidits

Per l’Eurovision, aquesta annada 2014, lo cantaire o  la cantaira s’es fait pron remarcar per arribar primièra ; Putin li agrada pas, los russes se son fait rasar la barba ! E la santa França del cant etnic a capitat d’arribar darrièra dins la «competicion» televisada per France Télévision ; per la television oficiala parisenca es èstre mai luzerpit de difusar aquesta mèrd….. que de difusar la mèrda politica en lenga anglesa de totes los debats de la campanha electorala (pagat ambe la redevança de totes e totas, sense respectar totas las lengas de França tanpauc).

Donc, un grope de cantaires de Gasconha, lo còr central d’Occitània granda, s’a decidit de lançar lo grope dins l’eurocompeticion cantadoira ; primièr serà de convéncer los nacionalistas franceses que cantar en occitan podrà far melhor en 2016. car cantar en «patois» o «langue régionale» es jà un handicap, una discriminacion francesa que caldrà sobremontar ; aquò farà mai de 3 sègles qu’un pòble assaja e que capita pas.

Alara un grope de Gascons virulents de la canta an decidat de préner lo subjecte d’un autre biais :

profecia d'aiçí e ara

La Salsiça austriaca que canta per l’Eurovision e que ganha (la santa França republicana jòga o «canta» mal a cada vagada!), los a ajudat de melhor mesurar lo cambiament d’estratègia cantadoira e de la competicion francesa puèi europèa que cal bastir.

Cal passar lo vestit que cal e minjar de salsiça bearnesa, ambe las verduras que cal, e la garbura qu’acompanha lo chabròt de Madiran. Tota una civilizacion occitan de la Gasconha prigonda que los Franceses amb barba non pòdon comprendre, ni cap antropològue d’importacion universitària.

Conchita Wurst

Es un pauc coma per las eleccions, la salçiça sense lo cassolet capita gaire de pujar dins l’Union Europèa coma plat obligatòri dins los restaurant del Parlament Europèu. Mas quora lo cassolet es servit a Mac Donald’s, jà la joventut francesa capita de dintrar dins la botiga santa dita «restaurant», e que restaura res del tot, mas i dintran per ajudar lo comèrç modèl american.

Donc son decidits, Los Pagalhós (legit dins la premsa provincialista e de sorga segura), aniràn a l’Eurovision ambe un concepte clar : son en breton(a) vertit(ida) perqué son regioanlistas, e perqué cantan en «langue régionale de Béarn», per l’Eurovision, mas son alara optimistas perqué sábon comunicat coma una professora de letra de Montpelhièr : vòlon pas cantar per l’Euroregion, mas l’Eurovision e difusat per fRance Télévision, non pas per France 3 Viure al País, veson mai grand per Occitània, mai de «dignitat eurodifusada» ; vesètz que los corses de l’universitat de montpelhièr autrejat via La Marseillaise an portat jà en Biarn prigond, e donc al centre del monde occitanista.

Ara quí los vòls ajudar per capitar aiçò ?

La Salsiça bearnesa val melhor que la Wurst austriaca, es pas vertat Conchita(s) ?

Benlèu qu’ajudarà aital als politicians de Bigòrra d’abandonar lo projecte de destrusir lo servici de lenga occitana del Conselh Generau de Nauts-Pirinèus abans que, el, fosquèsse destrusit o fagocitat per un super-Conselh Regional de Tolosa ! Tot es possible dins lo grand tot.

Mas jà aprenèm qu’i a una granda concurréncia sobre l’idèa, en Ucraïna tanben an decidit de cambiar d’estratègia, escarraunhós serà lo combat, mondializat :

concurréncia en Ucraïna

dimecres, de maig 14, 2014

José Bové se determina pas coma occitan

Se passeja per Occitània, circonscripcion “Sud-Ouest”, de temps en temps ; quora se li manda un messatge en occitan per Internet, la responsa es «podètz revirar» e  «en lenga espanhòla». Lo segretariat de José Bové dèu pas saber la diferéncia entre Occitan e Espanhòl, un pauc coma l’ofici de torisme de Montpelhièr.

Un element pron costumièr dels mèdias e del personal politic, s’identifícan pas coma Occitan ; darrièrament es lo grope de jornalistas de Viure al País que fa un programa pels «Occitans»…. e qu’an questionat «les Occitans». Questionar «les Occitans» per saber, enfin miladiu, que vòlon aquestes «Occitans» ; sobretot que los comprenèm pas ! VAP dèu çaquelà èstre per France 3, la direccion, lo programa comunautarista «dels Occitans que parlan als Occitans» … la France aux français ne sèm pas luènh (!) ; es lo messatge del PCf –1970/2014- per se mesfisar dels Americans, «invasidors d’Americans» (veire bilhet següent), o del General de Gaule a Londres.

Los Occitans pels Occitans France 3France Infos publicitat modificada

Es benlèu una fauta de semantica, devon pas saber la diferéncia entre occitan e occitanista, o devon pas saber emplegar lo mot locutors o locutriças ; o benlèu lo sistèma politic e mediatic es pauc seriós sul tèma ; sabi pas encara… En tot cas es una manca clara de formacion a la vision occitana del movement per una país liberat, per una mantenença digna de l’identitat occitana.

E anuèch recebi un messatge que me cal difusar, es un òrdre odiós del mandator, mandatore …. bearnés ; José Bové, Josèp lo Boièr pels indimes de Libertat (gropuscul nacionalista d’esquèrra en Bearn), se passeja per Occitània actualament, vos dirai perqué dins una linha o doás. Es un grand amics dels militants de Libertat, Libertat que partatja la linha politica del NPA (veire bilhet següent), mas que preferís José Bové en docina…. Donc tanben lo POC-Bastir. Ne paralrèm pus tard.

José Bové es pas occitan

E en version anglesa, José Bové es en visita en Iparralde, los vesins Nòrd-Èst «dels Occitans» :

José Bové en version anglesa

Podèm verificar que, en Iparralde, Josèp lo Boièr se determina dificilament coma Basco, se comprendrà vist qu’i viu pas en Iparralde, ni en Nafarroa, ni en Euskadi. Se comprendrà que los Basco son melhor que los «Occitans» de Bearn … Josep de Boièr o dèu comparar de luènh, del Larzac, entent.

Mas cadun que legís aquel blòg dèu saber los limits d’Occitània, e dèu saber que José Bové viu en zòna lingüistica occitana e donc que dèu costejar la vida al biais occitan. Mas sembla pas èstre concernit, eferctivament dins lo son parçan ont es actiu, ai pas jamai vist un trac José Bové en lenga occitana, nimai de bilingüisme actiu coma l’estima Libertat o lo POC-Bastir.

Mapa Occitània Libertat José Bové

Me sembla que l’idèa dels ecologista èra d’aplicar a se, çò qu’òm vòl aplicar als autres ; exemple : perndre lo tren puslèu que l’autò ; exemple autra, emplegar l’occitan per mostrar qu’es pas simplament «la paraula politica d’una manifestacion comunautarista en lenga occitana pels Occitans» (veire NPA pel bilhet següent) ; autre exemple, emplegar l’electricitat d’origina non nucleara (coma es ara possible) perqué un ecologista se dèu d’èstre coërent en la matièra (coma dins als autras ?) ; emplegar lo trabalh dels païsans locals e minjar en sason las produccions localas al moment que cal, coma la lenga locala –l’occitan- de temps en temps. Son causa gaire complicadas a viure, levat benlèu per lo viatjador e deputat Josèp lo Boièr.

Donc sabèm que «José Bové trapa los Occitans gentes», e dins son vilatge quantes escòlas ensenhan l’occitan, ont son los panèus en occitan, quina politica publica per l’occitan, dins las associacions que el estima mais pus luènh tanben….

E Josèp lo Boièr a plan rason, los OCCITANISTAS son gentes, pron gentes en matièra de dignitat nacionala occitana, pron mai gente que los indigènes qu’an descobert los Madarin e los Europèus un còp èra… Josèp lo Boièr a plan rason ! Mas la fauta de quí ? Vist la matièra que presenta lo’ccitanisme es pauc coërenta per la populacion sotmetuda e mal ensenhada (lo sistèma educatiu ajuda pas).

Donc se avètz léser, José Bové se passeja en Occitània, e a Tolosa aurà lo sosten del POC-Bastir.

aficha de campanha EELV Eleccions europèas 2014

A Tolosa, car EELV dins la region Sud-Èst es pas parier, legissetz :

Pierre Costa e EELV

Benlèu que la deputada Michèle Rivasi, una femna que dèu pas aimat «les Occitans», li agrada pas d’èstre la pòrta paraula dels «Occitans» e dels «Còrses»…. La question se pausa : de quina EELV avèm de far, aquela que considèra los «Occitans» coma d’espanhòls, o aquela que dels «Occitans e Còrses» n’a res de fotre ?

Lo Partit de la Nacion Còrse a respondut …. se presnta dins la corconscripcion Sud-Èst, de Lyon-Savòia, Ardècha-Droma, País Gavòt, País de Nissa, Provença a Corsega.

-°-

La campanha electorala 2014 se persegís per lo « Guy per PresidEUnt 2014» en Catalonha :

Tremosa Mas Eleccions Europèas 2014Guy Verhofstadt en campanha electorala 2014

L’anti-americanisme prim fabrica encara

Dins lo contèxte de l’anti-americanisme primari e de l’antimilitarisme contra l’OTAN (estructura en plaça per contrar las incapacitats francesas de bastir una Union Europèa de la defensa, mas Euratom sí !), avèm sempre dins aquel camp L’Humanité, lo jornal devengut aquel dels comunistas ortodòxes a Moscòu, un pauc coma lo NPA ! E ara, prèp dels combats de tot escantilh, perqué tot fa vendre, en politica coma en minjar.

L’avertiment de L’Humanité es tanben partatjat per EELV-POC-Bastir (que fan aplec amassa a Tolosa unicament e per la circonscripcion dita del “Sud-Ouest”).

Avertiment de L'HumanitéEELV e Front nacional de Gauche

En general se trapa sovent EELV-POC-Bastir-PCf dins las manifestacions per l’occitan (abans las eleccionsdonc), e lo NPA tanben que se nausa d’aver escrit en occitan lo trac per la manifestacion de Tolosa ; l’occitan, la lenga sul trac, pels Occitans perqué comprenguèssen melhor que lo NPA es «amic dels Occitans». Al NPA son pas Occitans, son los nòstres amics…

E per Carcassona, la manifestacion ‘anem per l’occitan’, avèm pas poscut verificar lo provèrbi bearnés : Prestar de Carcassona, quí l’i prèsta, l’i dona. E avèm pas vist passar la politica lingüistica per la vila dels amics que manifestava ambe los del PSf en bona companhiá del POC-Bastir. ara, las colors «dels amics» de Carcassona a cambiat.

Se parla de tornar manifestar ambe «los amics» e «las amistats» aqueles ….

En matièra d’amics dels Occitans, e coma los amics dels amics son dins la longa lista del maridatge prepausat pel NPA, avèm un indici que nos ajudarà dins una fòto veïculada per una lista bretona del NPA que ela emplega lo breton a tot moment, e en campanha europèa tanben, mas simplament quand «los Occitans» son succeptibles d’o legir «en occitan», plan segur ; «los Occitans en occitan», es un tèma recurrent pel sistèma mediatic francés en Occitània, mas pel NPA tanben a Tolosa. Alara gaitèm l’indici, es grandament sotalinhat, per plan entendre :

pro-soviets democratas

Lo NPA, lo POC-Bastir, EELV son sistematicament dins las manifestacions ditas AntiFA … en Itàlia, los manifestants AntiFA son mens discrets sus la vision politica qu’aquelas manifestacions pòrtan …. de cap a la nostalgia sovietica ! De cap a l’Èst e a Putin qu’a plan integrat l’idèa de la granda Rússia dedins una «federacion emplenada de mantunas nacions» ; la frasa l’ai entenduda sus RTS que se donèt l’entrevista d’un suporter de Lenin, amusent del tot ; son pron aluzerpits los jornalistas de la RTS per donar dins l’original, la paraula a totes. Aquel suporter de Lenin li agradava Putin, mas li trapava «una politica un pauc leugièra» a prepaus de l’Ucraïna.

Donc lo NPA, POC-Bastir, EELV son dins aquel camp ? O gausi pas creire ! L’Humanité es pus classic… mas sembla que gausan pas donar un avejaire e EELV son dins lo camp de Maïdan, segon çò qu’ai puscut entendre. La paradòxa es que per l’occitan se tòrnan trapar dins lo meteis camp de la compassion lingüistica, coma totes los partits franceses en Occitània.

Lo NPA e L’Humanité son dins lo camp que tròban que lo referèndum de Crimèa èra normal e que l’annexion de Crimèa a la Federacion de Rússia èra normala ; lo referèndum de Donhètz es explicat pel PP de Madrid, lo pòst franquisme qu’a plaçat un militant de VOX a la vice-presidéncia del Parlament Europèu, explicat coma autanplan illegal qu’o serà lo referèndum de Catalonha ; lo PP, membre del PPE al Parlament d’Estasborg (donc de l’UMP), es del costat NPA e PCf sus aquel afar ; perqué ? Perqué sense saber lo NPA e lo PCf son dins lo camp de l’imperialisme e del mercat-Estat-nacion qu’escana los pichons (l’UMP tanben, vist qu’Alliot-Marie, cap de lista per las eleccions europèas 2014 dins la circonscripcion “Sud-Ouest”, es del camp Ben Ali de l’anciana «democracia» tunisiana) ; estranh lo POC-Bastir e EELV costejan, sus aquel dorsier, un sosten als Ucraïnians, o m’engani ?

Donc tornam a la primièra pagina de L’Humanité : perqué las negociacions son causas dangierosas ? Son dangierosas perqué una casta al poder las vòl manipular, segur ; aquel qu’aurà coma vision lo mercat que li ajudarà a far creisser las seunas Chifras d’Afar (avèm pas cambiat de regime ambe 1789). Mas aquò es simplament lo rebat de l’abséncia de democracia per los que son a la taula de las negociacions, donc actualament lo Partit Popular Europèu del Parlament Europèu ; lo mercat es a la taula (aquí soi dins lo camp del NPA !)  Mas perqué non negociar ? Avèm pas los bons interlocutors europèus ? Benlèu que sí ; alara s’es lo cas, es urgent d’anar votar lo 25 de mai, en evitar de votar pels amics dels amics qu’an Putin coma amics politics.

Las entrepresas europèas an quicòm de perdre ? Perqué an sempre perdut ? Benlèu perqué an pas pron de visions autonòmas del mercat que son capablas d’aver ? Avèm pas los bons interlocutors europèus ? Benlèu que sí ; alara s’es lo cas, es urgent d’anar votar lo 25 de mai, en evitar de votar pels amics dels amics qu’an lo mercat-Estat-nacion coma referent unic.

I a sempre quicòm de reténer dins la premsa que cal crompar e legir entre las linhas, coma La Pravda - Правда - d’un còp èra e d’ara o La setmana, o Lo Jornalet. Car la Правда es pas brica l’Истина, sobretot en jornalisme politic francés (referéncia Dictionnaire Européen de Philosophie).

-°-

Ucraïna contra pro-Russes que fan complicat las eleccions del 25 de mai de 2014

Ucraïna contra pro-Russes q fan complicat las eleccions del 25 de mai de 2014

dimarts, de maig 13, 2014

RF = “racisme administratiu de classa”

Un pichon eveniment administratiu, prèp de Tolosa, reberta plan las visions ontologicas que pòrta l’administracion francesa, ontologicament etnista e clanista ; jà n’aviam un dobte.

Un vièlh amic m’a explicat qu’en 1954, coma regent d’escòla s’es vist refusar un pòste dedins l’Éducation Nationale perqué «aviá un accent basco de Carcassona» ; la geografia es jamai estat un element important de l’administrracion francesa, ni de l’escòla de l’Estat centralista francés. 2014, i a res qu’a cambiat, malgrat tot los SOS Racisme del monde !

racisme administratiu francés

L’ambaissador d’Andòrra explica a France Infos : « es un racisme administratiu de classa sociala» ; un autre explicarà qu’es estat mesprezat mantunes còps en Austràlia o Norveja d’aver un accent occitan e que non podriá convenir per «representar França», pareis que la «sainte République française» es un organizacion qu’a coma nòrma l’egalitat, de fait es lo nivelament de las identitats personalas, per eliminar lo dobte que podriá aucure dins lo cap dels estrangièrs –maissants estrangièrs e de maissanta fe, s’aquel a un accent o un nom arab, la République française es plan colonialista ; clar es vertat, mas la faciada francesa non pòt èstre tocada dins las seunas illusion internas o extèrnas.

racisme administratiu de classa sociala République Française

Aquel ambaissador a demissionat, ambe un grèu problèma per l’Estat etnista francés, o farà en preséncia de la premsa ; «ça se fait pas !». Lo sistèma francés administratiu intèrna o extèrna es irreformables. En picar sul document junt se podrà aver lo son de France Infos, vis lo jornal a gratís 20 minutes.

Cal remarcar que la demission aquela arriba a la fin d’una carrièra e que la seuna experiéncia sul tèma, aurà esperat l’arribada de l’esquèrra nacionalista francesa per ajudar l’administracion de variar las actituds ; res, donc, i a poscut far ; sembla donc, qu’es una confirmacion, i a una linha politica administrativa ontologica e clara que cambiá pas ambe lo cambiament de color politica dedins l’administracion de l’exterior francés ; es l’administracion que còsta lo mai a l’Estat francés ambe una eficacetat dobtosa.

N’i a que serà estonat … personalament, o soi pas brica ; lo sindicat lo mai grand de l’administracion francesa es FO, administracion de la decentralizacion compresa ; FO manda comunicats contra la decentralizacion. UNSA es similar.

Es pas lo politic que governa en França, es l’administracion.

L’administracion francesa fabrica las terrors politicas dedins los pòbles de l’Estat centralista, l’administracion pòrta una paur nacioanlista de las aisinas europèas,  l’administracion explica que cal regropar las regions (mas res subre l’Estat central) per estauviar e poder sobreviure al centre, etc.

L’administracion francesa es un drac dangieroses pels pòbles de la planeta.

Bandièra francesa e racisme

-°-

aficha manifestacion per la lenga còrsa

-°-

Reialme d'Anglatèrra lo primièr ministre dins lo mètro

Elegits franceses e mal-te-vòli pluèja

Nos podèm sovent questionar de quina manièra illustrar l’arrogança de las castas al poder a París, sovent nos questionam …. Un Internauta a agut l’idèa de seguir lo simbolisme que tòca lo President François Hollande, aquel qu’a agut la pluèja a tot moment del parcors public e simbolic del reialme republican d’etiqueta socialista.

Pluèja antirepublicana francesa

Tot plan vestit francés a mestièr d’un parapluèja per evitar de gastar un costuma nòu … levat a Tolosa qu’i plèu pauc ! Es una idèa de lançar, plaçar lo poder a Tolosa per estauviar sus las facturas dels costumas del jacobinisme francés e de sa casta republicana ; demesirà tanben lo còst salarial dels foncionaris que amanan l’aisina per estauviar l’aiga que cad del cèl republican parisenc, a París e pertot al monde.

République Française 13

Soi segur qu’i aurà una republicanista francés per assegurar que la pluèja es anti-republicana e donc cal foncionaris de servici d’Estat per téner lo parapluèja. O benlèu ne cal sortir l’idèa que la casta al poder, amai d’èstre pauc eficaç al poder, es handicapada per se protegir de la pluèja, meteò costumièra dins l’impèri de l’Iscla-de-França.

Aquel critica tòca pas simplament l’esquèrra, soi pas d’aqueles que fan una diferéncia entre esquèrra e dreita quora son al poder a París. Son totes a dreita o a esquèrra del rei ! Rei que la revolucion parisenca a copat lo cap en 1789.

Avèm donc aquí tres moments excepcionals que pròvan de qu’es lo sistèma parisenc, es un sistèma qu’a mestièr de foncionaris d’Estat per aver una servitud a totes los nivèls, quitament lo mai mediòcres, portar lo parapluèja.

Una lectura urgenta s’impausa als foncionaris en Occitània e en França.

La Boétie Servitud volontària

dilluns, de maig 12, 2014

Referèndum, Ucraïna e Radio France

Se parla aqueste maitin del referèndum de la region Èst de l’Ucraïna, especialament sus Radio France. Son jornalistas, sábon legir las nòtas de premsa de l’AFP e se vòlon totes independents, mas lor fauta un pauc de jutjament en matièra d’estadisticas de votacion ; sembla qu’an pas après a comptar, mas a legir e sábon que cal legir las agéncias oficialas parisencas.

Vaquí un document que circula sul net, es pron clar e amai a un interès important car Mariopòl a una populacion similara d’inscrit per las votacions similara a Tolosa ; quantes burèus de vòts i aurà a posite a Tolosa ? L’avèm poscut testar per als eleccions municipalas de 2014, segur que pas quatre ! Jà dins lo meu barri tolzan i son 4 burèus… son pauc dins mon barri tot pichoneton.

encuolat de referèndum a Donhètz Ucraïna

De qu’es aquel biais d’indicar sonque 90 % de Òc per l’independéncia a Donhètz, la region concernida ? Sense donar totas las presentacions potencialas de l’interpretacion estadisticas, de qu’es ?

La faiçon de trabalhar dels jornalistas de Radio France m’espanta : es que l’AFP es l’unica sorga o benlèu qu’an pas res dins lo cap per saber calcular. I a jornalista de Radio France que son en dangièr d’èstre matat per aquestes grands «democratas» organizators del «encuolat de referèndum », aqueles que l’esquèrra francesa costeja en repréner los lors arguments devath lo pretèxte que son sindicalistas e d’esquèrra (un pauc coma lo CGTista que deven candidat del FN-rassemblement-Bleu-Marine benlèu) ?

i a una granda manipulacion mediatica per aquel afar en, Ucraïna, e veire los mèdias franceses se ne far lo resson ; es la pròva qu’an pas cap de memòria o que la manipulacion que son la sorga per França.

I a çaquelà una causa que sábon calcular ; veire l’article de Le Monde Diplomatique de Daniel Mermet, un òme sindicalizat de Radio France. Es revendicament un nacionalista francés d’esquèrra, mas lo seu punt de vista de l’interior es interessant :

Radio France

Al delai de Radio France que monopoliza l’informacion donada en França, l’Estat francés, avèm tanben un sistèma mediatic francés plan conegut ; la sorga es segura, es lo Trésor Public  ; es la banca de l’Estat que dona aquesta estatistica : aquel document pròva lo centralisme de las entrepresas de premsa, e farà un gròs apondon per saber perqué sonque un punt de vista jacobina capita de passar dins los mèdias franceses, per la ràdio, o la TNT que fosquèsse per Internet o per TNT-TDT.

Mapa dels mèdias parisencs

-°-

Identitaires de la negacion francesa