Adversaris dels «regionalistas» escrívon

Los "regionalistas" (es l'etiqueta que nos bailan los mèdias provincialistas e dons lo sistèma francés que nos escana, sense se questionar sobre l’etiqueta) son francament combatuts en Occitània e en Bretanha ; aqueles qu'amerítan mantunas linhas d'aquestes adversaris (ambe bons arguments o pas), fan la pròva que los arguments que portam, lor fasèm paur (!?!?) e pòrta una bona fita (?).

Ai jà respondut mantunes còps que lo qualificatiu de regionalista es pas un qualificatiu que revendiqui e non pas pel meu plaser, mas perqué es pas uina bona descripcoin de la demanda politica qu’escrivi. Soi pas a escriure coma un provincialista o regioanlista, car lo meu occitan es la lenga de comunicacion per parlar de tot, e pas sonque de las tradicion que se deuriá sonque dire en occitan, o patois… En occitan m’interessa lo monde e soi preste de la donar a totes los novèls arribants en Occitània, perqué lo fasquèsse lor, coma lenga de la cultura que pòdon tanben portar ; soi pas regionalista, exclusivament per la causa occitan e en gaitar sonque lo meu monilh, lo meu supausat localisme vist que escrivi dins una «langue régionale» ; escrivi en occitan qu’es pas una lenga regionala.

Quora los mèdias franceses e mantunes occitanistas comprendràn que lo mot «régionaliste» e l’expression «langue régionale» son pas brica una valor de l’occitnaisme politic ? Quora ?

E coma zo fan, un lingüista separatista de Provença fabrica un argumentari tòrt : lo provençau non seriá de l’occitan ! Es un argument qu’ai jà far temps abandonat, non pas encausa dels lingüistas, que sovent son per especialitat un problèma per la convivéncia entre las variablas lingüisticas, mas directament dins una experiéncia de familha ; lo meu grand-paire es estat doás annadas a l’armada obligatòria francesa a Draguinhan, èra de l’Agenés ; tornèt ambe l’assegurança que la comunicacion ambe las populacions al torn del camp militar entendon la lenga que el parlava ; alara benlèu que lo mot «occitan» agrada pas als separatisma e lingüistas provençalistas, mas la realitat es aquela, anuèch, lo provençal se parla pus, e ne fan un separatisme (qu’agrada al regionalisme e provincialisme francés), e quora lor parla lengadocian e que la sábon te sábon respondre coma abans 1938 a Draguinhan per lo viscut del meu grand-paire. Senon, cal notar la situacion d’oltra-Var, la Comtea de Niça que s’i parla Gavòt e Nissart, quora parlan, la responsa es en nissart (ai pas agut d’encontrar sul terrenh locutor de Gavòt).

Dionc lo separatisme del lingüista Blanchet es simplament per servar un emplec administratiu actual, es un manièra d’enganar l’administracion per servar un pòste e la seuna etiqueta ; lo problèma es qu’aquel afar privada entre el e la seuna administracion, el la fabrica publica en publicar sus MediaPart.

Caldrà explicar a-n aqueles separatistas e lingüistas espacializats ambe Provença, que Roumanilhe fabrica pas lo provençal, Roumanilhe assagèt de dividit per regnar dins lo clan Felibrenc d’Avinhon.

Caldrà explicar que lo país Gavòt o de Nissa se parla pas provençal separatista, se parla una lenga que sembla fòrma a la lenga que Mistral a emplegat –sense traduccion- per inaugurar l’estatua de Gensemin, Jasmin, a la bona ciutat d’Agen ; l’estatua punteja lo dit cap als Pirinèus.

Mas sembla qu’aquel fenomèn dels adversaris dels movements dits «regionalistas», es una causa que tòca tanben en Bretanha.

Se Bretanha pòt aisidament se veire coma una «region» de l’Estat francés (quitament ambe 5 departaments), Occitània (32 departaments) e quitament Provença o son pas, vist que l’espaci lingüistic concernit (e que lo nom de la lenga es occitan, malgrat tot los lingüistas en mal de pòste administratiu francés) es un espaci que s’en va de Sant Pèire (Piemont, e tretze valadas occitanas, vòt democratic de las comunas o atestan), dinca Baiona o en naut Medòc a la pòrta de Cordoan, aquel fara ont es estat empresonat un arcavesque per èstre pro-gascon contra l’invasion francesa aprèp 1453.

Donc, podèm mesurar que l’espaci lingüistic coërent sonat Occitània es installat sus quatre Estats europèus : Itàlia (aquela de Garibaldi, un Nissart militar qu’a cercat aventura a Roma per ne fabricar una unitat e un pòste tanben), França (ambe tot tipe de cercaires o universitaris franceses qu’an un pòste e donc un salari directament donat pel sistèma francés), Espanha (Aran qu’es un sistèma que longtemps l’occitanisme dels pedagògues socialistas a assajat d’amagar, en refusar tota mençon dins los libres d’ensenhament de l’occitan – l’exemple es estat donat per l’Escòla Occitana d’Estiu).

De mai, aquel espaci es a caval sistematicament sus mantunas regions administrativas francesas, es lo cas del provençal qu’es a caval sus Ròse, e tanben sus Var (o vòlon explicar sovent per imposar en país Gavòt la grafia de Roumanilhe) ; tres regions administrativas francesas son concernidas : Lengadòc, PACA, Ròse-Alps. Mai tanben del lemosin a caval sus la region administrativa lemosin e la Dordonha, mai tanben Peitiu-Charanta ; lo gascon a caval sus Aquitània e Miègdia-Pirinèus e en Aran dins un autre Estat ; lo lengadocian a caval sus 4 regions, Aquitània, Miègdia-Pirinèus, Auvernhe, Ròse-Alps, Lengadòc bais e un departament de Pirinèus-Orientals. Lo gavòt a caval sus doás regions Ròse-Alps e PACA e un Estat (regione Piemonte).

tot aquò fòrma OCCITÀNIA.

Lo «regionalisme» del lingüista Blanchet a un problèma politic grèu, fabrica una lenga en foncion de las administracions francesas, coma tot sistèma bonapartista pensa…

Lor caldriá beure mai de vins per melhor entendre l’unitat dins la diversitat per la viticultura coma per la lenga occitana, de faiçon romantica Lenga d’Òc.

Se cal pas enganar çaquelà l’imperialisme lingüistic es republican francés, es francofòne (o cal explicar a los de Nissa tanben). Puèi la mapa de The Economist a mestièr d’èstre regulada melhor per mantunes pòbles concernits, e seguraement pas unes Putin modèl moscovit.