arcuèlh

dilluns, de març 27, 2017

Quand l'ignorança politica francesa parla Chevènement es pas luènh

Aqueste dimenjada las manifestacions èran per l'Union Europèa, e l'Union Europèa es pas l'Euròpa, o fau pas oblidar : la Confederacion Helvetica es pas dedins l'Union Europèa, mas es Euròpa segon m'a explicat un jorn lo meu professor de geografia que m'assegura tanben que Norvèja es Euròpa, mas pas Union Europèa (etc.) ; l'Union Europèa es una estructura politica fargada pels Estats, a desfaut d'aver demandat als pòbles çò que vòlon, e que, fins ara, a pas d'autonomia politica per far una gestion pròpria e diferenciada dels Estats, e dels lòbis pòst-estatics ; se l'Union Europèa fonciona mal es que son los Estats que la fan mal foncionar, son las administracions dels Estats, e sa pensada jacobina, imperialista,  post-bonapartista, que la farlabica contra los pòbles, totes los pòbles (sense cap d'excepcion legitimada pel centralisme pòstbonapartista). Lo bonapartisme es pas la patz en Euròpa, sul continent, ni dedins l'Union Europèa.
Lo vièlh que tòrna, es lo senator Jean-Pierre Chevènement, pagat per un sistèma senatorial (sistèma sense cap d'utilitat levat servar lo sistèma jacobin) que li tròba una zòna electiva farlabicada per las guèrras entre Prússia e fRança ; es lo sol senator que realament es vengut de l'expression dels nacionalismes belligerants europèus ; la Prússia a perdut, mas damòra fRança.

E los Estats veson dins l'Union Europèa coma un concurrent fòrt ; plan segur l'an farlabicada de tal biais que foncione pas, e que la mediatizacion d'aquel mal-foncionament se veson plan de las ditas classas popularas ; aital lo ministre dels afars exteriors anglés es d'aqueles redactors de Brussèls qu'an manipulat l'informacion sus l'Union Europèa..

Primièrs actes dels Estats : -1- fargar politicas qu'an emplenat lo budgecte de l'UE de consideracions lobiïstas (la PAC es una volontat de noirrir la planèta sus la basa del pichon continent europèu, es la politica del sindicat nacionalista francés FNSEA, nacionalista e productivista, corrporatista e de la renda agricòla) 
-2- plaçar dins las institucions los mai grands truands dels Estats, ambe las bonas consideracions dels partits productivistas (la dreita europèa valoriza plan lo truan Junker) 
-3- consequéncias l'extrèma-dreita europèa jòga d'aquela nocença dels productivistas europèus, e n'i a tanben a esquèrra (fau oblidar que la CGT èra pron nuclear per « independéncia » en oblidar qu'una partida de l'enèrgia aquela veniá d'Africa). Tot en amagar la realitat d'una politica que son capables d'aplicar. Mas fau oblidar que los primièrs actes anti-josius del Philippe Pétain èran ges demandats per l'occupacion nazi en fRança ? Quand la BCE es cridada per èstre contra lo patriotisme francés, es pas la BCE que fargarà la politica del FN-BM al govèrn francés ; me fan rire ...faràn tot parier que lo mercat bancari demandarà.

E ara sus aquel bordèl, sus aquel fuòc mal biassut dels Estats ipocrits, arrogants, avèm una federacion de Rússia que li es aisit de bufar sus las brasas.

1 / Dins las eleccions dedins los Estats nacional-expansionistas europèus.

AFD amai de FN-BM ; mas aquí aqueles darrièrs non parlan pus d'independéncia de la patria quand van mercejar la banca per la finança de las campanhas electoralas.



















Lo FN-BM a sempre donat coma de l'antipatriotisme las fòrças qu'an bastit una Ucraïna independenta, amai lor agrada l'annexion de Crimèa, coma de Savòia e Comtea de Niça per Napoleon III ; son lo sampitèrne nacional-expansionisme francés que trapa en 1830 l'argent a Argièr per finançar una campanha electorala ; l'argent dels turcs es estat utile aquí...

2 / Fau oblidar que lo Brexit ajudarà las independéncias de l'Irlanda del nòrd (la fa dintrar dins un sistèma republican), l'independéncia del País dels Gals, e l'arribada d'una Escòcia tornamai independenta e europèa.

Aquí evidentament l'extrèma-dreita europèa i vei un dangièr ; Teresa May (jamai elegida, femna de poder e d'una casta borgesa anglesa) es una fusion entre François Fi(ll)on e Marine Le Pen. Es una fusion en piège per rason del sistèma electoral anglés.

La darrièra novèla es que lo govèrn de Madrid (PP = Les Républicains en fRança) a volgut escambiar lo passatge de la marina russa dins los pòrts espanhòls contra tota politica favorabla a l'independéncia de Catalonha ; la diplomacia espanhòla jòga ambe lo fuòc (mas capitèt pas), mas la diplomacia russa sap plan manipular totes los partits anti-pòbles europèus, totes los pòbles, en favorizar los partits pòst-bonapartistas ; es novèl, fins ara lo bonapartisme agradava pas a Moscó per rason que sabèm ; mas lo bonapartisme flac agrada a Moscó de moment que pòt manipular aisidament.

La paradòxa es que la comunautat agricòla anglesa, escocesa e irlandesa a popat a las subvencions UE, sul modèl que la FNSEA a bastit, modèl que preferís lo mercat de Moscó puslèu que la dignitat dels pòbles ; mas ara los Angleses se van anar car els an votat pels Brexit... es donc la fin d'una agricultura britanica en vista, coma lo regime anglés o vòl dempuèi la revolucion industriala del XIXen sègle. Lo modèl FNSEA per l'UE es aquel que se debana en Anglatèrra, Escòcia, PG, Irlanda del nòrd aprèp lo Brexit. Mas son talament avuglat pel nacionalisme francés, que els tanben van votar pel Brexit, es de dire Marine Le Pen.

3 / aquel regime volgut per l'extrèma-dreita anglesa e dedins l'Union Europèa es aquela que refusa de veire la justícia tocada quand la corrupcion tòca los rengs dels membres dels partits extremistas, alara l'informacion liura arriba coma dangierosa ; la manipulacion de la premsa populara anglesa es pus una legenda. E lo UKIP a grandament format mantunas afabulacions de las informacions per ganhar lo referèndum del Brexit ; l'efèit del Brexit serà lo demembrament del Reialme-Unit. E l'efèit de la votacion Marine Le Pen farà perdre a fRança los territòris d'oltra-mar.
La corrupcion es estat objecte de manifestacion a Moscó, e endacòm mai dins la federacion russa, ont son las informacions sul tèma dins la premsa russa ? Çò de segur son las arrestacions per aver donar una opinion contrària a aquela del chef. Lo dreit d'opinion exista pas en Federacion de Rússia. Es lo modèl que lo FN-BM pòrta en fRança. Es tanben lo modèl que lo regime volgut per la dreita nacionalista francesa. Aqueles darrièrs son sul meteis batèu que lo FN-BM.
Coma per la clausa Molière, es pels obrièr, la justícia dita francesa -per els- es per castigar lo pòble que refusa de pensar coma lo chef. Lo burèu d'arquitècte -el- aurà lo dreit de parlar anglés, Occitanie Tower; mas l'anglés que trigòssa Occitanie en francés, pas en occitan (Tòrre Occitània) ; es çò que damòra del nacionalisme de dreita languedocienniste de Tolosa es la lenga del rei de Villers-Cotterêt à Tolosa.

Al final aurèm çò qu'agrada a l'industria de l'armament, tal que l'a volgut en 1914, la guèrra es en vista.

 
Jean-Pierre Chevènement es content, lo territòri de Belfort es degut a la guèrra en Prússia e fRança ... tot tòrna de plan per el. Florian Philippot del FN-BM es un grand amic vièlh de Jean-Pierre Chevènement, aquel es lo segond del FN-BM mas format dins las descas del movement politic de Jean-Pierre Chevènement.
 

dijous, de març 23, 2017

La restauracion en vista

Las eleccions de 2017 son estranhas (segon me e mantunes mèdias internacionals) ; es que serà lo retorn del monarquisme, una novèla restauracion. Pels ciutadans qu'an oblidat l'istòria del XIXen sègle, se fau remembrar aquel temps. Quand i a pas de programa, es que lo gat vòl amagar quicòm ; En Marcha amaga lo centralisme d'una politica pensada pel sistèma bancari francés, pels grands comptes de la rica borgesiá parisenca. Quí m'explica coma Emmanuel Macron a poscut pagar la pujada que los mèdias del sistèma an ajudat ?

Èra la debuta del sègle XIXen sègle que la casta jacobina installava un poder  dictatorial, Napoleon Ier per l'aver salvat de l'invasion estrangièra ; installat farà la guèrra als pòbles colonialistas europèus ambe l'ipocrisia que el es melhor que los monarcs de dinastias ancianas e que s'autoreproduisiá entre els. Napoleon Ier a agut un descendent politic Napoleon III, elegit un còp puèi devengut lo novèl monarc ambe transicion que lo sistèma economic liberal (liure comèrci, es de dire non teleguidat pels novèls Borbons, e Bonaprtistas arribats al poder) ; aital al sègle XIXen las fièras universalas èran per mostrar que lo sistèma liberal èra un sistèma de succès pel pòble e donc que podiá contunhar a sotmetre los pòbles de fRança ; lo problèma es estat que la guèrra de 14/18 arriba ; lo moment istoric grand a integrat l'industria de la violéncia quimica dins la violéncia d'acarament dels egoïsmes entre mercat-Estat-nacion imperialista europèu ; los pòbles n'an patit grandament.

Se fau remembrar atanben qu'en 1848, tota la campanha en Occitània se faguèt en lenga occitana, mas arribats a París tota la representacion mascle d'Occitània a votat per la destruccion de la lenga qu'emplegava dins la campanha electorala. Es costumièr del personal politic d'Occitània d'emplegar la lenga per se valorizar al país (exemple L'Estivada pel cònsol dit socialista de Rodés, e son raliment a Emmanuel Macron, ara) e puèi d'oblidar aviat çò que farga al país ; pagina nègra de la politica en Occitània, pas sonque dins lo musèu.

La restauracion èra lo retorn dels Borbons, puèi dels Bonapartistas al cap del govèrn parisenc, de l'impèri parisenc, es la debuta de l'expansionisme d'oltra-mar, del colonialisme d'oltra-mar.

Dins un bilhet politic precis Frederic Says confirma la vision d'un Emmanuel Macron coma una vision politica de retorn dels personatges coma los Borbons o los Bonapartes al cap de l'Estat, del mercat-Estat-nacion francés, tot en gardar una vision europèa d'un Napoleon Ier (benlèu sense violéncia mas segur ambe la meteissa arrogança parisenca d'aver una vision pel continent). Dins aquel contexte lo Brexit anglés a una novèla faciada, fugir un continent Union Europèa que se vòl un sistèma politic pòst-bonapartista.

Dins aquel bilhet, las tracas semanticas son plan donadas, e plan vista ; çò de mai estonent es aquel seguisme, o amiguisme de mantunes elegits jacobins parisencs (ancians ministres socialistas) per aquela idèa de tornar centralizar fRança.

Car es plan aquò, sortir la taxa d'abitacion de la borsa de las comunas es sortir una taxa locala e la centralizar ; es de dire la darrièra taxa qu'es ligada a la volontat poltiica de terrenh e prigondament ligada a las decisions politicas localas, per las portar a Paris ; es la politica que la revolucion dita francesa a portat en centralizar la fiscalitat de cada ducat, marqués o comtat de fRança, en nom de la santa republica naissenta.

Quand se parla de ligar una taxa sul petròli a l'activitat politica dels Conselh Regional, Paris inventa una taxa que la soma serà directament atrubuada a las infras-estructuras decidadas per Paris (LGV). Lo centralisme dit democratic a pas estat inventat pel sovietisme mas per la dita revolucion parisenca, çò que l'ancian regima a jamai poscut far, serà los supausat republican francés qu'o faguèron.

Emmanuel Macron es donc dins aquela linha directa de fòrt centralisme contra lo poder dins las regions. es donc un dangièr per Occitània.

Fau oblidar la mapa de 1732 qu'explica que sèm en tèrra de conquèsta, Occitània, Catalonha, Iparralde, Peitavin, Bretanha, Francha-Comtea, Alsàcia, Picardia-Flandras, Lorrena... La Savòia e la Comtea de Niça èran pas de l'Estat centralista francés.

dimecres, de març 22, 2017

Contra l'occitan, l'ignorança universitària francesa es utila

L'ai escrit mantunes còps sus aquel blòg, l'ignorança francesa se cultiva pertot, a l'Académie française, dins mantunes diccionaris franceses, mai tanben a las universitats (Roazhon o Lyon), e se publica dins mantunas revistas o libres en lenga francesa ; l'ignorança es francesa donc universala, o fau notar, per la setmana de la francofonia o fau sobrelinhar..

Dins la pagina del programa se podrà legir aquò :
La Commissaire européenne à l'emploi Marianne Thyssen dénonçait le caractère discriminant de la "clause Molière", adoptée dans plusieurs régions françaises en mars 2017. Crédits : Alexandros Michailidis - AFP

Fau dire qu'es ontologic de discriminar las lengas en fRança, dempuèi l'Edicte de Villers-Cotterêt qu'agrada bravament al candidat Emmanuel Macron. Es ontologic a la pensada francesa, lo monopol reial, lo vòlon pas far tombar, republican que son ! En 1992, l'article 2 es vengut coronar lo principi de discriminacion legala francesa, republicana e santa, centralista e mediatica, per totas las autras lengas, levat la lenga de la banca plan segur.
 
Dins un programa sus la francofonia e la « glotofobia » concept supausat èstre inventat per Philippe Blanchet, e qu'ai entendut personalement de la boca de Jacme Taupiac en 1992, la semantica èra tanben lingüiscide tanben coma al Québec (e son plan professors de lengas occitana, espanhòla e catalana que me l'an dit). Philippe Blanchet a res inventat, l'a publicat en fRança e fa dintrar dins l'universitat, especialament per ajudar la francofonia trionfenta a regnar sus Bretanha. La glotofobia o lo lingüiscide son conceptes clars per tot ciutadan que trabalha pas l'ignorança lingüistica francesa alara que se nos explica qu'es una causa universala.

Mas especialistas de Philippe Blanchet, e del parcors universitari de francés aquel, o coneisson de plan, per èstre un collaborator del sistèma separatista provençal, sistèma lingüistic que mescla la grafia e la fonia (normalament la causa es reglada quand que parla clar de lingüistica), mas per Philippe Blanchet lo còr provençal parla melhor que la realitat estudiada e lingüistica aplicada.
Lo negacionisme lingüistic (quand Mistral parlava provençal per l'inauguracion de l'estatua de Gensemin, Philippe Blanchet èra pas nascut per enregistrar la santa paraula universitària francesa en lingüistica de la manipulacion), lo negacionisme francés seriá sonque de Philippe Blanchet, o d'autres recrutaments universitaris franceses pòdon ajudar poer melhor entendre la manipulacion francesa contra l'occitan ; sí sí, se tròba a l'universitat de Lyon 2. Legissètz aquí :

Aquí es lo CNRS .... fintatz la frasa (en fin de document) sus l'ignorança de la sapiença sus la lenga occitana e s'en van en America latina donar leiçon de lingüistica, panar d'informacion sus la lingüistica aplicada, s'èri d'ailà, lor interdiriái d'estudiar totas las lengas d'America latina, perqué ? Responsa : son universitaris franceses PUNT.

La clausa Molière es simplament lo rebat de l'ignorança francesa en matièra lingüistica e del Québec, lei 101- an retengut que l'objecte nacionalista e expansionista francés que fau salvar, la lenga del rei, la lenga de la francofonia, l'imperialisme lingüistic per ajudar la casta al poder de causir sa lenga (francesa o anglesa) per imposar sas idèas de la democracia. Per la lei 101 del Québec dins aquel programa de fRance CULture an quitament pas retengut que lo bilingüisme canadenc, mas en ges sotalinha qu'es una lei de Québec qu'a imposar de parlar de bilingüisme al Canadà, per evitar lo separatisme quebequés, se los ciutadans francofònes de Québec èran pas entenduts.

La situacion dels Occitans en fRança es del meteis escantilh que los francofònes del Canadà quand lo Québec èra mut politicament.

Mantunas imatges del bilingüisme segon un jacobin parisenc e sa collaboracion ?


dilluns, de març 20, 2017

Intervencionisme bancari dins la campanha 2017

L'intervencionisme bancari dins aquela campanha ajuda lo FN-BM a melhorar son imatge, la paradòxa es clara ; es que se ne rendon compte ? Pas vertadierament.
Fau recordar las dificultats del FN-BM a trobar finançament dins lo sistèma bancari occidental ? O trobèt en Rússia se sembla ...

Amai aquel intervencionisme arriba de la premsa financièra que pòrta una granda responsabilitat dins l'endeutament dels Estats, per aver acceptat que se banquessen los deutes bancaris (contrariament a l'afar dels govèrns d'Islàndia que els an causit lo camin contrari). 

Amai es la meteissa premsa que farlabiquèt una novèla postura politica (Sarkozy quand èra al poder) quand lo pòble dels electors franceses an votat contra lo tractat europèu, e sul pic la dreita nacionalista francesa plegava l'esquina e daissava passar un autre tractar sense consultar la populacion.

Dempuèi lo vòt FN a doblat.

E aprèp se van estonar que lo vòt FN-BM contunha de pujar sobre l'ignorança cultivada per els, o que Donald Trump arribe al poder !.

Per contra es lo meteis lòbi banquièr que finança jamai una campanha de television per donar la paraula a la democracia, a totes los intervenents dins la campanha, los intervenents legals (segon las règlas dictada per una constitucion), a l'expression de totes dins la populacion de las opinions d'un espaci de democracia (sovent tròp grand).

Lo lòbi banquièr finança l'ostracisme de las candidaturas ditas pichonas :

 Es lo meteis lòbi que farlabica las presentacions dels sondatges e fabrica question, responsa e percentatges.

Que devèm pensar d'una via democratica qu'es façonada per un lòbi bancari que refusa l'autocritica de las accions bancàrias, sul climat (per exemple), sul desvolopament (per exemple), sus las façons de fabricar una societat (sovent pauc democratica)....

Las accions d'aqueste tipe an donar la resulta del BREXIT en Anglatèrra.

La neutralitat bancari deuriá ara èstre la règla, senon son los pòbles dels electors que van pauc a pauc interdire la paraula bancari dins lo debat, e votar per los que la banca castiga. La paraula bancària es alara un dangièr per la democracia.

En Espanha, jà, se sap ont es lo dangièr de las bancas :


Sembla que BNP-Paribas, o Crédit-Agricole-Banque-Privée, o la Société-Générale valguèssen pas melhor per la sobrevida de l'umanitat (democratica) sus aquela planèta ; donc pensan que fau directament intervenir ! E donar al pensar los dangièrs que els pensan real, alara que son els lo dangièr.

"defendre la lenga francesa"

Entendi pendent aquesta campanha electorala merdica, que « fau defendre la lenga francesa e sa cultura », vist lo nivèl lingüistic qu'es prepausat per aquela cultura parisenca politica, e los satellits de la collaboracion en region sotmetuda, pensi que la cultura francesa serà bona pel cementèri. E benlèu que la fau ajudar, dempuèi Jean Jaurès a prendre la carrièra Gabriel Peri dinca montar la carrièra del cementèri.
Quand un Éric Ciotti parleja a la television, l'enveja nos arriba de petar lo material ; donc de suportar de prendre l'aisina per rason del merdic contengut de cultura politica francesa.
Aqueste maitin quitament Pierre Rosanvallon nos fabrica una apologia dels simbòls nacionalistas franceses, los simbòls que son emplegats per espotir las autras lengas e culturas d'aquesta planèta.

Dimenge passat al vrespe ai agut lo malastre de préner la linha 58 de Tisseo [BassO CambO / MurAIS], e donc de préner una linha otrçuda, que de temps perdut (!) ... mas subretot d'entendre aquel « Canto Lausetto » pensat per una votz parisenca (es pas lo sol endreit aital torçut foneticament per Tisseo.fr), ai donc entendut : [cantO lôsétO] ambe la famosa votz informatizada e talament recomendada pels sistèmas dels comunicants parisencs e la collaboracion. Es un niais de plegar l'esquina e de cridar an còr cap al nòrd, "merci de nous soumettre à vos stupidités linguistiques". Quand "Se Canto" es escaraunhat dins sa grafia es normal que l'ensemble seguisca.

Es aquela cultura que fRança nos imposa, una tecnocracia en marcha ; es aquela cultura de l'ignorança fonetica, ortografica e mediatica que fRança nos promociona pendent aquela campanha electorala, e dins totas las escòlas d'Estat o escòla dita catolica o privada (jamai privada de sosten de jacobinisme) ; de que ne devèm far ? Ne devèm portar los flambèus dins totas las manifestacions (coma fan totes los militants dels partits actualament) ? La bandièra tricolorada, simbòl d'aquela mediocritat politica e de societat, de qué ne fasèm ?

Quand lo bilingüisme nos arriba coma exemplar, es lo partit conservador anglés qu'o pòrta !

Alara que cap partit jacobin es capable d'entendre que la diversitat lingüistica fabrica una cultura que pòt èstre aquela d'una region (espaci politic), coma d'un Estat (espaci juridic) que respecta la diversitat de las lengas, e de las culturas ; i a pas de cultura sense lenga-s. 
Enfin nòstra vida en Occitània se passeja pas luènh de la Mar Miègterranèa, e las sorgas de sapienças son nombrosas ; mas la fau pas far nòstra, la fau preservar, costejar, ambe respecte e dolçor, car es fragila, fragila per èstre un instrument que lo nacionalisme francés pensa destrusir, coma una exemple de sa poténcia, de sa « grande culture » ; de plorar d'estupiditats, plen sud (de Provença al Liban) !

diumenge, de març 19, 2017

Tres visions de la politica

1 / lo parti socialiste francés pensa a la populacion militanta, que trabalha majoritariament dins l'Éducation Nationale ; me sembla que l'estratègia es paura que considèra que sonque una bona educacion pòrta al desvolopament politic ideal. Es un document supausat s'adreiçar a totes ... e totas : mai de 80 % de l'Éducation dita Nationale son femnas. Dins aquel document trobarètz sonque la pauretat d'un contengut de campanha corta e lo grand écart republican francés.
  Lo trac es distribuat sul mercat de Sant Albin a Tolosa.

Ai participat un jorn a una reünion socialista per la campanha electorala del Conselh General (ancian Conselh Territorial), soi estat lo sol de pausar questions (5) ; ai esperat responsa intelligenta longtemps ; dins l'aula tolzana, i aviá SONQUE professors e professoras, e pas una question.
Lo sistèma professoral a après a èstre dins lo reng e a cambiar de partit puslèu que de bolegar la taula de la reflexion politica dedins lo partit ; son plan educat e sotmetuts.

2 / la distribucion a costat èra del Part Communiste Français, qu'aplica aital una tecnica Jean-Luc Mélenchon que debutar la campanha per las legislativas 2017 pro d'ora ! sense conéisser lo resultat ( dins 20 jorns) tot en cercar la moneda per la finançar la campanha de junh 2017 ; es vertat qu'an pas l'ajuda de las bancas d'afars ( de fRança o a l'internacional) coma la dreita francesa de Emmanuel Macron a Marine Le Pen.

Aquí tanben vesèm lo cooporatisme electoral; es domatge. De creire que los partits d'esquèrra prenon pas las leiçons de las desfachas recentas, e aital valorízan la demarcha politica d'un Emmanuel Macron, que el -ambe ipocrisia granda- baleja grandament per tota la societat.

Lo jacobinisme de l'esquèrra es coorporatista, dins los tracs que ne fan la distribucion.

3 / Del costat de l'extrèma-jacobinisme avèm donc un candidat de l'UPR, un candidat supausat èstre pichon qu'assegura que defendre e promòure las lengas : « es destrusir fRança », es un pauc coma François Fi(ll)on o lo marescal Philippe Pétain, que tot dos, a temps istorics diferents, an trobat l'anti-fRança, «parla patois». Es un grand classic d'aprèp 1792.

Dins aquela conferéncia antidiversitat lingüistica e dignitat pels pòbles, avèm l'imatge d'una societat politica d'aprèp 1792 que refusa lo miralh d'una realitat lingüistica de fRança.

Se fau se servir per anar votar dins aqueles barricas vinegradas de candidats al futur jacobinisme de 2017/2021.

dissabte, de març 18, 2017

Bilhet contra la pensada violenta jacobina

Anuèch ai pas cresegut los meus uèlhs, ni las meunas orelhas, un jove [aparentament militant de la campanha de Fi(ll)on, pauròt] castigat per la populassa qu'es vengut lo sosténer al François Fi(ll)on del #PenelopeGate, la rason : vòl pas cantar l'imne sanguinari francés, La Marseillaise. Per illustrar aquò, ai assajat de trobar La Marseillaise en version non sanguinari e/o de febrièr 1917 a Sankt Peterborg, mas quitament sul net es una causa que s'amaga.
E malgrat tot vos asseguri de l'informacion, lo camp François-Fi(ll)on-#PenelopeGate li agrada pas que volguèssen pas brica cantar La Marseillaise, van dinca pensar qu'es de « racisme antifrançais », coma se èstre francés èra una raça, coma se las raças existavan, coma se la biologia aviá pas probat lo contrari ; del sègle XIXen son tot aquel monde.  Fau indicar al camp LR-UDI del vilatge de Sablé/Sarthe que lo temps de las « 7 fermes d'État royal » s'acabèt en 1792 ?

Personalament, aquel cant merdic, me dona enveja de fugir, veire de shiular quand se lo dona. E la bandièra qu'es associada me sembla lo sòm de l'ipocrisia politica (intèrna e extèrna a l'espaci republican francés). E çaquelà vau votar a cada eleccion, e ai pas enveja d'escupir sobre, e o farai pas; mas pauc a pauc, las actituds estupidas de mantunes extremistas de dreita, e d'esquèrra me fan pauc a pauc regretar d'o pas far cada jorn.

Lo camp François-Fi(ll)on-#PenelopeGate es lo camp dels costumas a 13.000 €, de la vida facila en Jacobiniá, ambe l'argent de la fiscalitat republicana, mentre que la pauretat aumenta ; es lo camp que a la aglomeracion de Tolosa votèt per nom de la region, votèt languedoc la zòna fiscala de l'ancian regime e que representa sonque 20 % de l'espaci actual de la region Occitanie, nom que la populacion preferisc ; lo camp François Fi(ll)on (FF coma Fist Fucking) es lo camp qu'a causit un burèu d'arquitècte per una tòrre de Tolosa, un immòble, que portarà un nom anglés, es lo meteis camp que pensa que los obrièrs del bastiment devon parlar francés suls chantièrs publics (del Conselh Regional de Paris o Lyon), clausa dita Molière. Lo camp del Fist Fucking me farà sempre rire nègre.
Es lo camp que nos prepara un grand bordèl al moment de la construccion de la tòrre e pendent tota sa vida, vist la situacion de la tòrre inaugurada en conferéncia de premsa ; es lo camp de las illusions logisticas e politicas.

Dins aquel camp, l'especialitat es fabricar causòtas per far cagar la populacion, e la far pagar al meteis temps.

Es lo camp que nos tòrna préner las idèas FN-BM dins los discorses de campanha.
Es lo camp politic que sembla pas jamai aver legit un libre d'Istòria levat los que son farlabicat sul modèl Donald Trump al Estats-Units-d'America. Es lo camp que pensa farlabicar una estratègia per ganhar ambe lo mai grand profitaire del sistèma jacobin, e que fusiona lo FN e Donald Trump dins los discorses, e benlèu dins la realitat (car sabèm pas dinca ont aquel camp es capable de fargar estupiditats per las populacions, o pels pòbles de fRança).

Donc o vos disi, vos o escrivi, La Marseillaise e levar la bandièra francesa tricolorada me fan vomir, e pas sonque lo 8 de mai o lo 11 de novembre ; e anirai votar contra aquel camp, ara sistematicament.

Es lo camp François-Fi(ll)on-#PenenlopeGate ; lo fau fugir.

divendres, de març 17, 2017

Grand moment de convivialitat en Provença

Éric e Ramsy son de sortida ; es vertat que fau entreténer la basa electorala (sobretot l'inocenta basa), e al final piupiu urgent per mostrar que son sul terrenh en campanha electorala !

Quand Christian es vengut solet, nos a passat Ròse (vesètz pas la revolucion provençala en collectiu ?), e nos arriba a Tolosa per inaugurar l'edicte Cromwell (per la primièra revolucion anglesa) aplicada al futur bastiment dins Tolosa, Occitanie Tower. Christian podrà pus dire qu'Occitanie exista pas : l'a encontrat a Tolosa-Marabuòu ! Se fau demandar perqué lo rei-president de Niça-PACA nos arriba a Tolosa ? S'i vòl presentar ? I a pas agut de piupiu per aquela visita nissarda en país Languedoc que sap pas aplicar l'edicte Molière dins los burèus d'arquitècte, ni l'edicte Godolin dins lo burèu de la COM de Tolosa.


Senon per l'entreten de la clientèla dels foncionaris son los primièrs sul terrenh, e an pas vergonha :



An sostengut la politica de Fi(ll)on-Sarkozy per la destuccion dels servicis de Renseignements Généraux jacobins en fRança, puèi an tanben suprimit mai de 12.000 pòstes dins la polícia e gendarmariá. E son pro uflats per anar ... en visita veire aquela clientèla !

Mas perqué los daissan pas a la pòrta ?

Quand los costumas a 13.000 € seràn fòrabandits de la politica francesa en Occitània e Niça ?

-°-

La dreita nacionalista, Les Républicians-UDI, e l'extrèma-dreita en PACA an donc un projecte per fRança, l'armament modèl Donald Trump, e la guèrra permanenta entre els pendent las campanhas electoralas.

dijous, de març 16, 2017

Africa : la pensada jacobina a 13.000 € lo costuma

Dins un article publicat dimècres Le Canard Enchaîné, lo guit encadenat, explica de quina manièra la pensada jacobina se desvolòpa en Africa.

Aital l'argent de la desficalizacion de l'Estat jacobina es installada per la lei (dels partidocratas que fan glòria d'aver votat en costuma a 13.000 € l'unitat), e las fondacions « africanas per desvolopar » Africa pompa l'argent exagonal, dinièr de la lei jacobina per desficalizar, e puèi un vaga projecte politic se desvoloparà en man d'una anciana tecnocracia centrista francesa.  las entrepresas del mercat-Estat-region fRança n'aprofièichan per ajudar lo politic de monedejar los afars foscs en Africa ; sèm en man d'un sistèma politic Les Républicains.


Ai sovent regretat que la tecnoncracia politica francesa aguèsse sonque coma objectiu la politica, la vida politica a 13.000 € lo costuma, e pas tornar a un contracte de trabalh classic, coma per exemple botiguièr dins un centre comercial, caissièr al supermercat, banquièr en oficina rurala, o quadre per una PME en region, secretari de cap-d'entrepresa, etc... Un trabalh normal qué ?!?!

La meteissa tecnocracia jacobina e politica pensa que fau parlar francés dins los chantièrs (Clausa Molière de la Pécresse et del Wauquiez, Les Républicains), mas que lo chantièr podrà portar un nom anglés, Occitanie Tower ; la clausa Molière es pas imposada als burèus d'arquitècte, es imposada als obrièrs ; es la manièra que la lenga del rei es estada imposada a la populassa, alara que la casta politica nos preferís l'anglés.

Se lo ridicul matava, la populacion Les Républicains seriá mòrta.

En Africa ont la francofonia l'an imposada ambe la pensada militarista e imperiala republicana francesa (la glòria civilizacionista segon Les Républicains), se desgalha la francofonia en projectes que fan de vent politic mai qu'una realitat economica qu'enriquirà Africa, e los pòbles d'Africa ; mas l'imatge de fRança es aital desgalhada, sa diplomacia maltractada, son Les Républicains a la manòbra, e vos diràn lo contrari dins los discorses de campanha electorala o a las cambras dels «  représentants » de la santa republicana jacobina francesa ; aital avèm aital, pauc de temps aprèp, una migracion africana en Euròpa !


Fau imposar una clausa GODOLIN al personal politic d'Occitània ; que l'estupiditat lor escape e que devenguèssen mai obrièr de terrenh que non pas representant de la sotmission a fRança, representant en Occitània ?

resultas de las eleccions neerlandesas

Fau fugir lo simplisme mediatic francés.



Fau legir tanben l'article en francés de Le Soir

Lo Reialme Neerlandés es una granda democracia europèa...

dimecres, de març 15, 2017

Molière : lo paure en lenga

Dins la setmana passada, l'actualitat nos a portat un subjecte importantíssim per la novèla majoritat Les Républicains - UDI de Paris e Lyon, lo vòt dit Molière pels chantièrs de Paris e Lyon. Serà aplicat dins los burèus dels arquitèctes tolzans ? O benlèu que fau votar un edicte occitan (al Conselh regional d'Occitanie Pyrénées Méditerranée) especialament per la majoritat Languedoc de la dreita jacobina francesa en Occitània, e afortir un nom correcte e occitan : Tòrre Occitània.

Dins un programa urbanistic parisenc se faudrà parlar la lenga de Molière, perqué an votat ; La populacion d'elegit a 13.000 € lo costuma anirà verificar !  Pendent dos sègles Paris se bastiguèt entre 1815 e 1930, ambe populacions majoritariament bretona, occitana (Lemosins, Auvernhats, Gascons, Provençals), catalana ... espanhòlas, portuguesas, magrebinas, e fins ara digun a agut la geniala idèa de lor interdire de parlar lor lenga. vertat qu'èra supausat parlar la lenga del rei-president-imperaire de moment que passava per l'escòla dels curats o per l'escòla Jules Ferry, tot anava plan. fRança es un grand impèri ... republican fins a las liberacions en Africa, s'espèra res pel continent europèu, levat votar FN-BM.


Mas es puslèu l'arribada de la television dins las annadas 50 que faguèt mudar la lenga del rei parisenc dins las regions per fins abans pas encara conquesidas, claras e mordicús ara o son car anuèch son la sorga de vòt maxímal FN-BM ; es de dire que l'abandon lingüistic se faguèt tanben ambe l'abandon de la sapiença istorica ligada a la lenga occitana (per exemple).

Pel moment Molière se vira dins son tombèu, i aurà segur plaça per l'enterrar tornar dins l'Occitanie Tower.

Pel moment la majoritat Languedoc de Tolosa a pas encara votat la causa Molière per la Occitanie Tower, mas me sembla que l'anglés serà pus utile segon lo nom que causiguèron !

marcar son temps ambe l'arquitectura

Aquí avèm l'exemple d'un sistèma politic jacobin que magre en progrès per la populacion se vira cap a l'arquitectura per marcar son temps ; avèm agut totas las versions jacobinas ; 

La d'esquèrra : ai tres causas en cap : la bibliotèca dels parisencs  dita Bibliotèca François Mitterrand talament ben pensada que los libres i son amenaçats dedins, o lo Conselh Departamental de Garona-Nauta que la rigor de l'arquitecta a un equivalent lo bastiment de la comuna de Colomièrs (estil sovietic).
A dreita avèm lo Centre d'Art Contemporanèu Pompidor (que bastit a Paris) donarà a Cajard un centre mai pichonet e amb mens d'arquitectura modèrne.


Anuèch la "Occitanie Tower" ... nos arriba de Matabuòu ; un còp èra s'i matava los buòus en campanha puèi se los portava a la vila. Es la majoritat politica "Languedoc" (es lo vòt que donèran a l'aglomeracion contra l'avejaire de la populacion, Occitanie) que nos explica que serà un bastiment mai naut que lo Pullmann, e donc fau imaginar que serà pel meteis tipe de populacion.

Vist las èrbas sobre, se tracha d'una nostalgia dels tempses que Tolosa respectava los palmons dels ciutadans... bof es vièlh aquel temps !

Çaquelà fau notar una tradicion, la lenga occitana es pas encara dintrada dins las costumas arquitecturalas : Tòrre Occitània es pas encara nascuda, malgrat la conferéncia de premsa que Tolosa acaba de mostrar a Christian Estrosi (el qu'a bastit un estadi ambe l'argent de la fiscalitat e que la donat a una entrepresa per sa gestion, balanç de l'afar argent public perdut e una mòrta, + la destruccion de la zòna verda de la valèia d'òrts de Niça).

Visiblament la majoritat politica es similara a Niça e Tolosa, mas las informacions de la ciutat de Niça son pas arribadas dinca Tolosa.

Donc avèm lo tèxte del conselhièr Régis Godec que dobta de la reala utilitat d'aquela tòrre urbana.

Personalament dobti de sa situacion e donc de sa logistica, car se i a tòrre, i a populacion qu'i viu ; e segur auràn de circular en susfàcia per ne dintrar e ne sortir ; jà qu'es lo bordèl a Matabuòu ambe la gara e la novèla e futura urbanitat de las carrièras, es de preveire complicacions suplementàrias pels futurs clients-vivents de la Tòrre Occitània, Occitanie Tower serà un bordèl logistic. 

La tòrra Occitània novèla matarà benlèu mai que los buòus al sègle XXIen!

"Fòrma de sectarisme" deven simpatic, quand ?

Quand una "fòrma de sectarisme" deven simpatic, es Manolito Valse, lo faus republican catalan qu'estima las valors del franquisme, que l'explica ; vist las turpituds de l'ancian primièr ministre de François Hollande al XXIen sègle, sul pic Benoit Hamon es devengut simpatic.

Benoit Hamon es devengut elegit per una primaire en 2017 mal organizada per socialistas d'una casta jacobina ; e lo pòble dels electors socialistas la belle aliance an pauc a pauc vist que l'organizacion lor a escapat, e donc ... avèm repotegaire que se èra estat els elegits, aurián jamai respectat aquela oposicion malvesenta que fan a Benoit Hamon ; los amics de Manolito Valse me fan vomir.

Quand los que son del costat de la casta jacobina e de l'argent dels rics qu'an sabut operar sul mercat-Estat-nacion centralista fRança, repotègan, i a res de dire ? Benoit Hamon es gente. Els o serián estats mens.

Es que fau -dempuèi Occitània- aver una idèa sus aquelas turpituds politicas parisencas ? Òc, car la vida politica en Occitània ne depend grandament, que o volguèssen -ara- o pas. Fins ara lo pòble d'Occitània es pas pro saberut per dignament defendre Occitània, la nacion dins sa dignitat universala.

Manolito Valse es una persona de pauc de fisença amai es un personatge politic que mespreza Occitània, coma l'a probat sa facultat d'oblidar la promessa 58 de François Hollande.

Totes los sostens d'un Manolito Valse son de notar en Occitània e lor fau regretar de lo sosténer, mandar als elegits socialistas que seràn capables de l'ajudar, a el o als candidats a las legislativas que son sostens pietadoses d'un Emanuel Macron, lo candidat de l'ipersistèma que se paga lo jacobinisme ; son traïdors a mantunes nivèls, e concretament un dangièr per Occitània.

Benoit Hamon se trufa tanben fòrça d'Occitània, mas es devengut simpatic gràcia a Manolito Valse. Jà es un eveniment.



Tot es legal, e alara ?

Lo principal argument del panatòri jacobin (François Fillon, Marine Le Pen, Emmanuel Macron), e de sa partidocracia junta es de nos explicar : "tot es legal", "tot es la familha" (atal una màfia politica jacobina) e l'etica politica i a causa legala dins los tèxtes qu'avètz votat ?

Ara, lo problèma es aquel personal politic pluricolorat ; assegura una representacion del jacobinisme a Tolosa, e del panatòri legal a Tolosa de la fiscalitat dels Tolzans, que fau far d'aquel personal politic ? La lista es a la taula de la polida fòto (remarcarètz que la fotografia dona pas la vision de l'aula). Lo document es estat publicat sus twitter coma una urgéncia politica per modilizar l'inocéncia politica en Occitània ; l'inocéncia politica en Occitània paga la fiscalitat de la santa republica jacobina e rasonablament nos podèm questionar sus la mesura qu'an per contra-rotlar aquel argent devengut parisenc, central, que van pagar.


Son los meteisses que pensan que l'assistanat es la pauretat en Occitània, lo RSA, la moneda del Pôle-Emploi, etc. 


Fau oblidar que François Fi(ll)on es amic de Nicolas Sarkozy e qu'es estat primièr ministre del poder jacobin jà ? Fau oblidar lo modèl ?

dimarts, de març 14, 2017

Quand lo pòble es unic, la pensada tanben

Pòble unic, mercat unic, lenga unica, capitala unica, representacion unica, casta unica, aprofièicha sonque a la familha jacobina, lo mercat unic es l'Estat-nacion francés ambe sa santa capitala, Paris.



I a la glèisa catolica que los parla « del pòble de Dieu », vist que lo pòble e Dieu es unic, tot es logic. Lo verbiatge aquel es lo verbiatge de la santa republica francés, coma del regime anterior (l'ancian regime d'abans 1789, que lo Dieu èra unic, l'ecclesia tanben, lsa lenga èra latina, e lo rei lo representant de Dieu sus tèrra aviá tanben sa lenga unica). Dins los regimes bonapartistas modèl francés, o republican modèl IIIena republica, la representacion del cap-d'Estat donava al cap d'Estat lo ròtle del rei per la representativitat de dieu sus tèrra, d'aquí se donava la pensada francofòna del rei coma sacrada, traduccion, la sola realament valabla per la pensada umana, la pensada politica sus tèrra, dinca l'arribada de las frontièras (modèl Vauban). tot cadidat a la pensada diferenta, anava en preson.
Pauc a pauc aquela pensada, nos a fabricat guèrras interioras avalizadas per Roma pel plaser del rei-dieu sus tèrra, puèi guèrras per l'extansion del reiala santa, o de la santa republica ; l'unicitat fabrica guèrras, en Euròpa dempuèi sègles. 



Aquò s'afica en Provença, la region d'Occitània conquesida sul sant Impèri germanic. Es en tèrra de migracion recenta parisenca que lo FN-BM vòl imposar a fRança un dictator modèl antiga Roma. Tot serà legal coma l'arribada d'Hitler al poder a Berlin.


Es evident que malgrat l'abséncia de proporcionala, l'Union Europèa aurà de patir de l'arribada a París del prochen president de la santa republica jacobina. Es aquela qu'accepta l'arribada d'una constitucion anti-democratica (modèl francés) en Turquia ; es aquela qu'accepta míting de l'AKP, partit extremista musulman ! Partit que sembla talament al partit e la pensada d'un François Fi(ll)on sense èstre la meteissa religion.



_°_

Quand lo parti de Jean-Luc Mélenchon imita lo FN

E oblida la diversitat dels pòbles dins la primièra partida de la revolucion francesa abans La Terreur.

Mètro bus, se nos fabrica lo transpòrt collectiu

Mètro o bus se nos fabrica l'avenidor de la ciutat, dinca pensar un certan tipe d'urbanisme collectiu (e quora s'oblida l'occitan, es pietadosament los regimes de la guèrra als patois que contunha, un vièlh monde) ; e se sembla que Tolosa es sempre en darrièr de las novèlas innovacions en matièra de transpòrts ; mas perqué ? Un article de Le Monde de la dimenjada explica que Veolia (entrepresa de Tolosa tanben) es en avança en Païsses Baisses, alara qu'a Tolosa las novèlas linhas son ... encara al gaz, donc pas brica renoveladièr.

 
Se trapa que Tolosa es contenta d'èstre autosufisenta en produccion d'electricitat ; mas perqué la produccion d'electricitat renoveladoira a Tolosa es justament pas mai granda per poder alimentar grandament los busses electricas que los Neerlandeses -els- sábon emplegar, dins una enèrgia electrica que produsís pas Golfèch, ni EDF ? 

Fau imaginar que Tolosa abandone sistematicament la produccion de veïcul modèrne de desplaçament a l'industria del nòrd d'Euròpa ? Encara ?!?!

Fau creire que lo sistèma politic en Occitània abandone lo seu ròtle davancièr en matièra d'ajuda a l'industria de l'urbanitat ? Aquel sistèma politic francés en Occitània abandonariá encara al nòrd europèu totas las iniciativas ?

Bon d'accòrd, passarèm de Labèja al Portet en teleferic, mas aquò es pas novèl. E lo vent d'autan ajudarà segurament a melhorarà lo sistèma.

Se parla d'un tren de granda vitessa entre la mar Miègterranèa e Tolosa, mas jamai Tolosa coma etapa entre Marselha e Bordèu, lo ligam logistic que donariá a Tolosa son real ròtle de capitalitat dions l'ensemble latin al nòrd de la Miègterranèa. 

A Tolosa se dona d'argent per la LGV, mas ajudarà lo torista parisenc a davalar, mas pas a Tolosa d'èstre capitala europèa ! La LGV es quitament un sistèma de desplaçament pas causit per Tchangaï per desplaçar de l'aeropòrt al centre ciutat ; e podèm pensar qu'un jorn un MAGLEV (grope SIEMEN) ligarà los aeropòrts de Merinhac e Blanhac, puèi Marselha e lo hups de Niça directament per poder èstre realament sus la mapa de la planèta aeronautica mondiala del sègle XXIen ?

Pensar l'avenidor logistica de Tolosa, es oblidar los pantaisses parisencs sul tèma, car París es un trauc logistic e politic, e un concurrent al nivèl mondial, concurrent de totas las vilas d'Occitània e Catalonha.

Quand l'aficatge me fa rire

La setmana passada, coma totas las setmanas dinca las eleccions, i aurà tele-escopatge dels aficatges a Tolosa.

Vaquí un que me faguèt rire : 


E aprofièichi del document que demanda pauc de comentari, de donar un comentari suls presents republicans que fan castas elonhadas dels pòbles dels electors, e donc d'Occitània. Vaquí mon messatge :

Aquò farà mantunas annadas que sentissi una reticéncia al lectorat (del blòg), vos vòli rassegurar ; accepti tot present e tota dimension dinerièra ; perqué ? Perqué aurètz la garantia de vos farà pas maissanta publicitat, ai decidat (vaquí 7 ans) de pus tocar al sistèma politic francés en Occitània. Es una assegurança segura per tota persona que me podrà donar tot tipe de present (nivèl dinerièr sense cap limit), e d'èstre pus tard portat a la justícia aital annulada previament... donc me podètz donar presents, sense cap problèma. Es assegurar qu'i aurà pas corrupcion republicana francesa.


dijous, de març 09, 2017

Descobèrta de premsa parisenca

La premsa parisenca fa descobèrtas cada jorn, recèrca sul terrenh jamai : 
1 / El Barça pòt ganhar contra lo PSG, 6 vs 1 ... alara que lo partit d'abans lo PSG aviá ganhat e donc la victòria èra segura pel partit segur de retorn. Anuèch sabèm que los quatre buts de l'anar son pas estats sufisents (* gaitar las illustracions en seguida). E çaquelà la premsa francesa, TV, Ràdio, Jornals papièr o Internet nos an assegurat ièr -tota la jornada- que lo PSG l'auriá aisida.
2 / l'Éducation dita Nationale es un ostal de censura, la causa serà mai complicada per la fa pèrdre ; la censura se fabrica en bonas letras republicanas segur, es administrativa, ierarquista, concènsuala del sistèma jacobin, mas es clar de las censuras d'opinions politicas, coma pel regime d'Assad en Síria (sense l'armada a costat), car quitament per criticar de l'interior sa politica (ontologica, intèrna), per exemple sa politica contra las lengas en fRança, quitament un sindicat maison s'i pegarà pas jamai, en realitat, seriosament. Anuèch Twitter publica, en primièra pagina, una mícro-nòta de FranceInfo :

Quand l'Éducation dita Nationale dona estadisticas al personal politic per nos enfumar sul tèma de l'ensenhament de las lengas en fRança a l'Assemblée dita Nationale ( a tot elegit o elegida, de l'AN, o del Sénat, damòri al servici per explicar coma) ; e lo/la ministre/a serà lo pòrta-votz d'una sistèma qu'engana coma dels tempses leninistas e stalinistas en Rússia sovietica ; las estadisticas son pron plan causidas e jamai verificadas, coma s'èra paraula d'evangèli ; mas l'evangèli legida per un draconàs o un mamot, aparéncia pel diable, donc pas sense que la Maissanta Novèla, aquela que lo nacionalisme d'expansion parisenca, nacionalisme academic, mata las lengas e la diversitat ontologica de las lengas dins la santa republica. Se parla plan del latin e del grec, mas de l'occitan (dins totas las versions, provençalas, de Niça, o de Gavotina tanben), del breton, del santongés-peitavin, de gallò, del catalan, de l'alsacian, del savosian, de las lengas dels DOM-TOM, jamai. JAMAI un mèdia francés ne parlarà.
Quand l'Éducation dita Nationale es laïca, es pas al sens etimologic del grec, laïcos çò del pòble, mas al sens que laïc es fRança, lo netejament lingüistic constitucional (dempuèi 1992), modèl FN-BM de la pensada politica ; o fau tornar escriure en clar laïcos en grec es çò qu'es del pòble ; l'Éducation dita Nationale es programada dempuèi Jules Ferry per ensenhar la lenga del rei, edicte de Villers-Cotterêt, mas non pas l'alfabetizacion dins las lengas localas, la lenga del pòble, e l'ensenhament -tanben- dins la lenga de la santa lei republicana, centralista e jacobina. E l'UNESCO i podrà res contra, coma podètz res fa tanpauc contra la politica francesa que valoriza la grande cuisine contra la cosina populara que l'UNESCO pensa valorizar dins una politica per servar practica populara de cosinar.


Per melhor comprendre l'intervencion de Julia Scergo me sembla de bona pasta per debutar una melhora compreneson que lo sistèma es pas reformable ; o fau fugir !

Per protestar contra la supression dels corses d'occitan en Provença, Gavotina e Comtea de Niça, mantunes an agut l'idèa de manifestar dabans lo collègi o licèu, pauc aprèp « l'Académie » manda una nòta per explicar que las barraduras regularas des corses d'occitan devon damorar silenciosas, es de dire : « ne fau pas parlar a la premsa » dixit lo director d'un collègi e segon « L'Académie ». La censura es clara dedins aquela sistèma, senon te faràn fòra, e acabat l'estatut, la reputacion (fosca) se dèu pas platussar en public, dabans la premsa escrita locala.

Tres meses aprèp lo sistèma esquerrista de l'É. dita N. nos fabrica una convencion dins las regions socialistas (aquelas que damòran en plaça politica), bona causa mas talament repetitiva e sense efèit segur, e alara qu'amaga l'essencial : l'Éducation dita Nationale es la pus maissanta aisina per salvar las lengas istoricas, las lengas dels pòbles mesprezats ( es un subjecte qu'ameritèt dos bilhet aquí, jà ).

Dins un sistèma que la formacion es orientada a esquèrra, principalament en letras, per exemple Montpelhièr e Tolosa-Jean-Jaurès, l'obtencion dels diplòmas d'universitat se fan sus la regularitat del plega-esquina a esquèrra (i a una comission de regularitat per aiçò assegurar) e l'assegurança que l'administracion d'esquèrra serà jamai criticada, fau far paur als futurs professors, joves e inocents. Lo miralh es donc gaire polit quand se lo gaita de tot costat...e de mai prèp que se pensa ; e puèi per l'occitan es encara mai grèu, car lo CAPES es bivalent ; a la debuta èra per ajudar l'administracion per regular los corses dedins un collègi o licèu, ara es per suprimir mai aisidament l'occitan sense suprimir lo pòste de foncionari d'Estat jacobin : « soit content tu reste dans le mammouth avec la sécurité d'emploi ».

Lo jacobinisme administratiu mata l'occitan.

_°_

Seguritat de ganhar, es pas ambe lo projecte politi o fotbalistic parisenc.


Quand vesi El Barça ganhar, pensi a la sotmission dels occitans pel sistèma francés, e trapi que lo projecte catalan de republica m'agrada per Occitània.