arcuèlh

diumenge, de març 19, 2017

Tres visions de la politica

1 / lo parti socialiste francés pensa a la populacion militanta, que trabalha majoritariament dins l'Éducation Nationale ; me sembla que l'estratègia es paura que considèra que sonque una bona educacion pòrta al desvolopament politic ideal. Es un document supausat s'adreiçar a totes ... e totas : mai de 80 % de l'Éducation dita Nationale son femnas. Dins aquel document trobarètz sonque la pauretat d'un contengut de campanha corta e lo grand écart republican francés.
  Lo trac es distribuat sul mercat de Sant Albin a Tolosa.

Ai participat un jorn a una reünion socialista per la campanha electorala del Conselh General (ancian Conselh Territorial), soi estat lo sol de pausar questions (5) ; ai esperat responsa intelligenta longtemps ; dins l'aula tolzana, i aviá SONQUE professors e professoras, e pas una question.
Lo sistèma professoral a après a èstre dins lo reng e a cambiar de partit puslèu que de bolegar la taula de la reflexion politica dedins lo partit ; son plan educat e sotmetuts.

2 / la distribucion a costat èra del Part Communiste Français, qu'aplica aital una tecnica Jean-Luc Mélenchon que debutar la campanha per las legislativas 2017 pro d'ora ! sense conéisser lo resultat ( dins 20 jorns) tot en cercar la moneda per la finançar la campanha de junh 2017 ; es vertat qu'an pas l'ajuda de las bancas d'afars ( de fRança o a l'internacional) coma la dreita francesa de Emmanuel Macron a Marine Le Pen.

Aquí tanben vesèm lo cooporatisme electoral; es domatge. De creire que los partits d'esquèrra prenon pas las leiçons de las desfachas recentas, e aital valorízan la demarcha politica d'un Emmanuel Macron, que el -ambe ipocrisia granda- baleja grandament per tota la societat.

Lo jacobinisme de l'esquèrra es coorporatista, dins los tracs que ne fan la distribucion.

3 / Del costat de l'extrèma-jacobinisme avèm donc un candidat de l'UPR, un candidat supausat èstre pichon qu'assegura que defendre e promòure las lengas : « es destrusir fRança », es un pauc coma François Fi(ll)on o lo marescal Philippe Pétain, que tot dos, a temps istorics diferents, an trobat l'anti-fRança, «parla patois». Es un grand classic d'aprèp 1792.

Dins aquela conferéncia antidiversitat lingüistica e dignitat pels pòbles, avèm l'imatge d'una societat politica d'aprèp 1792 que refusa lo miralh d'una realitat lingüistica de fRança.

Se fau se servir per anar votar dins aqueles barricas vinegradas de candidats al futur jacobinisme de 2017/2021.