arcuèlh

divendres, d’agost 30, 2013

Tele Òc serà un mèdia normal ?

Vist l’istoric de la seuna creacion, se podrà questionar clarament ; e fondamentalament, es que l’occitanisme sap çò que còsta un mèdia per èstre independent e tractar l’informacion, realament ? Soi de mai en mai convençut que la promocion de l’occitan, dona d’illusion industriala (car una tv es plan un modèl industrial de mèdia) al mitan occitanista.

Una television independenta non pòt viure de la subvencion permanenta.

Per illustrar lo prepaus, ai legit ièr un document que sembla una informacion, mas que l’es pas brica.

Maison ecologica

Quasiment una pagina per parlar de la maison ecologica, alara que la maison ecologica existís dempuèi bravament de temps, veire annadas e annadas, vint ans pels mens. Alara perqué aquel article ? Perqué Philippe Starck es conegut, informacion pipòl (!), e que prepausa una maison clau en man ? La clau en man es pas novèl ; çò de novèl dins aquela informacion es lo ‘design’ per l’ecologia, coma se los que fan maisons ecologicas avián pas cap idèa sul subjecte en vint annadas !

Entremièg entre publicitat, promocion (veire document junt), e article de la supausada premsa escrita, MetroNews .... cal esperar que TV Grosclaude en occitan fasquèsse pas coma La Setmana, lo meteis tipe d'articles, o de linha redaccionala. La maison 100 % ecologica es pas novèl, sembla èstre un eveniment per MetroNews ; perqué ? Perqué cal un eveniment mediatic per aver dreit a una pagina de promocion-publicitat ...

Donc es plan una publicitat amagada.

Es de jornalisme de propaganda. Utile pel jornalet a gratís per sobreviure, segur. Mas utile al lectorat, soi pas segur.

E lo foncionament de la premsa, papièrs, Internet, ràdios o televisions, es quasiment sistematicament aital, que fosquèsse en francés o en occitan.

Vos dirai pas aquí l’istoric de la gestacion de Tele Òc, mas soi segur que la debuta d’aquel projecte serà complicat vist que la basa economica es puslèu que fosca. Donc, l’independéncia de la redaccion editoriala o serà tanben fosca. Farà segur plaser a l’inocéncia occitanista, auràn un programa en occitan, segur. Mas lo contengut serà de cap valor editoriala e independenta. Aguent aquò en cap, podrèm mesurar los contenguts, per los que la veiràn, o que podràn la veire… una minoritat segur. De mai, soi pas segur que se fosquèsse una TV paganta ( mai o mens autonòma financiarament), la linha editoriala fosquèsse bona per desvolopar l’èime nacional occitan.

dimarts, d’agost 20, 2013

LGV abandonat a l’Èst, perqué nos tòca ?

Dins los dorsiers que tòcan Occitània, i a los projectes d’investiments franceses sus las LGV de l’Estat franchimand ; n’i a una qu’es de granda importança per Occitània, es aquela que nos pòrta vèrs Alemanha. Sabètz lo nombre d’avions per jorn que van de Tolosa-Blanhac a Hamborg, per transportar los engenieires d’Airbus-AEDS ?

Alara que totes los nacionalistas franceses d’Occitània son per o contra la LGV cap a París, coma se París èra la finalitat de tot ! Alara qu’es lo cuol logistic francés, un trauc logistic per nosautres Occitans. Ai vist cap protestacion pel remandar del projecte Èst cal a las calancas grègas. Quina es aquela linha ? Digun o sap en Occitània.

TGV LGV Abandonat pel Govèrn socialista 1

Es la linha que fabrica una Occitània la clau logistica europèa, donc una linha de granda importança.

Es tanben la linha qu’ajuda a marcar una modernizacion que fauta dins aquela region francesa abandonada tanben pel jacobinisme, la Francha-Comtat. Aquel jacobinisme que fabriquèt un departament etnic, lo territòri de Belfòrt que nos còsta justament quasiment cada annada lo pretz d’aquesta modernizacion, la LGV Èst. Lo cònsol de MulHausen a lo dreit e las rasons per repotegar.

Mapa de la situacion lgv cap a Alemanha

La linha LGV es tanben una aisina granda pel transpòrt de nuèch, e tanben per liberar dels “sillons” ferrats pel transpòrts de merças. Barcelona e Tarragona son grand pòrt d’importacion de mèrças asiaticas, coma Marselha !

E Tolosa, ambe lo seu pòrt interior europèu, a tanben mestièr de la melhoracion de la linha cap a Narbona e ligada al ret LGV, aquel prioritat europèa. Ai pas vist o legit un elegit d’Occitània reputegar epr aquel abandon europèu de la linha LGV cap a Hamborg, via Franckfurt/Mainz.

E çaquelà los especialistas èran prevenguts … benlèu pas los que se trapan èstre en carga dels TER, segur. Com zo indica la mapa, la partida entre Lyon e Dijon, mai tanben la partida entre Mulhausen e Straßburg a mestièr de modernizacion granda. E los investiments son pas de la dimension de la linha cap a Tours-Paris.

TGV LGV Abandonat pel Govèrn socialista 2

Èra la coberta d’un numèro costumièr de la fin de l’ivèrn 2013 per La  Connaissance du Rail.

Encara una vagada, podèm confirmar que l’atraccion de la pensada parisenca a consequéncias grèvas sobre l’economia e las causidas economicas pel futur d’Occitània ; lo nacionalisme e centralisme parisenc (ideologia basica de totes los elegits d’aquí) nòsa grevament a la sentat del bon desvolopament armoniós d’Occitània.

La causida contrària al desvolopament d’Occitània la faguèt un elegit de Naoned que refusa tanben la vila coma bretona, lo primièr ministre actual e socialista. Es un personatge que favorizarà l’avion, ambe la creacion d’un novèl aeropòrt a NDDL.

dilluns, d’agost 19, 2013

Concepte desvirat es especialitat nacionalista.

1 / la tecnocracia d'una "comunautat de comunas" fabrica la "musica comunautària", sèm pas luènh del comunautarisme aquí, non ?

Avètz remarcat que lo site es sonque en francés, e donc cal imaginar qu’es una decision clara d’oblidar l’occitan, e la musica occitana (es de dire fabricada en Occitània). An inventat, aquela novèla tecnocracia, la «musica comunatària».

musica comunautària

2 / son nacionalistas d’expansion, mas veson pas la realitat de la fusta qu’es dins l’uèlh que los avuglan.

Son sovent coma mèstre Jourdain que fasiá de pròsa sense saber, mas el zo fan de manièra expansionista, lo nacionalisme …

nacionalisme espanhòl 3british e welsh

Colors del nacionalisme d'expansion République Française

Nationalisme français Qi

diumenge, d’agost 18, 2013

Franceses sense vergonha

Al moment que d’unes Franceses van portar un plan per discriminacion e racisme, dins lo supausat sant e republican mercat-Estat-nacion , fRANÇA, contra una mesura qu’es de mai en mai necita segon lo politic elegit en plaça :

accusacion francesa

Nos podèm questionar çaquelà sobre la manièra que lo dreit francés es emplegat per assegurar una dominacion coloniala per la supausada republica francesa, e escupir aital sul sistèma politic de la decentralizacion qu’el a installat.

Lo 21 de setembre 1792, Avinhon e Bearn, an abonadonat lo dreit de fargar leis, e donc ara los Occitans son subordonats a la dominacion francesa per aver leis que lor agrada. Mas per escupir suls Bascos, suls Bretons, suls Catalans, suls Polinesians, suls Martiniqueses, …. e suls occitans (l’accent, etc.), etc. Son aquí los primièrs d’emplegar lo mercat-Estat-nacion per assegurar la dominacion politica, merçandizacion e socializacion de la dominacion, de la discriminacion dels pòbles sotmetuts, amai d’una racisme ontologic a tot çò qu’es pas de lenga francesa, e ara de lenga anglesa (de moment qu’els la parlan).

Gaitatz aquò, doás fòtos dins las carrièras d’una vila basca :

discriminacion francesa en Iparralde 2

e encara piège, sexisme acompanhat :

discriminacion francesa en Iparralde

Quí a pensat fabricar d’eissuga-pè ? La quita universitat de Montpelhièr, tanpauc. Podriá semblar a-n aiçò :

modèl de papièr cuol pels Franceses

Pel moment, ai pas vist cap occitanista repotegar per actes similars, son autanplan nombroses en Occitània qu’en Iparralde ; benlèu que ‘lindignitat occitana fabricariá un agradament segur per las entrepresas qu’o farián. Son gentes aquestes occitans.

suportat lo nacionalisme occitan

dimecres, d’agost 14, 2013

Los Gentes Occitans…

Son sempre que los Occitans que fan l’esfòrç de traduccion pels fenhants de Franceses ; alara quí, occitan o occitana, a pas jamai entendut o legit : « vous pouvez me traduire ?»  E la question es concebuda coma un element de ma qualificacion per èstre respectuós dels interlocutors franceses. Jamai vendrà a l’esperit dels Franceses que l’idèa es coma se s’imposava, el, e que me fasiá a gratís la traduccion que los fenhantàsses franceses se vòlon pas pagar, jamai.

Tradusir pels Franceses es tanben donar de fen poirrit per minjar a un conilh. Perqué ? Perqué quora auràs fait la traduccion, e donc la pagada (de biais diversas), o quora parlarà de l’ensenhament de l’occitan, i aurà sistematicament un Franchimanda –sempre minoritari- per indicar :

reaccion francesa

Mantunas minutas aprèp aver legit aquò, ai pas agut pron de temps per trapar jà una fauta d’ortografia dins un document d’un Internauta.

ortografia francesa

E recordarai qu’es pas lo sol còp, e sovent a d’endreit que ne caldriá pas e qu’i a pas res d’ensnehament de l’occitan ; dins las escòlas d’Estat francés :

Interdiccion d'ortografia francesa

O aquesta estacion locala de Niça :

Ortografia francesa de Nissa

L’ortografia del francés es jamai respectada, e sistematicament, los Franceses ne faràn un argument per non pas plaçar l’occitan dins las escòlas, jamais per l’anglés o l’espanhòl, jamai. Çaquelà, mantunes que se son interessat al problèma, sábon de quin biais los regents vièlhs an agut d’emplegat l’occitan (disián patois, plan segur) per explicar lo francés, e la seuna escritura falorda.

Mas tornèm al subjecte dels gentes occitans, perqué son gentes per engolir los arguments dels Franceses per forçar a mòrt la lenga occitana, primièra lenga vulgara latina normalizada, 400 ans abans lo sant e republican francés.

Sobre aquesta aficha occitana, i a pas res que d’occitan, e normalament un francofòne dubert –es rares dedins l’Estat francés- saurà tradusir aisidament. Festival es Festenal en occitan.

Umanitat plurala

Passarèm sul nom e lo lògo del festenal ; es una imatge de dubertura clara a la pluralitat de la planèta.

L’aficha explica tanben en occitan que l’umanitat es plurala ; perqué l’es pas per l’occitan ? O l’es pas quora se parla en occitan dedins l’Estat francés ? E donc son los Occitans e las Occitanas qu’an d’o far saber en occitan, una causa talament evidenta per l’umanitat : es plurala. Aquesta aficha dona una vision pel monde francés, de l’impèri lingüistic e republican francés, qu’es pas de bon engolir ; caldrà una lei per l’aver melhora ? Vertat (dobti), son legitimistas los Franceses (soi segur, mas per las lengas?) !

Quora veirèm una aficha de Rio Loco decretar en occitan que l'umanitat es plurala ? quora en occitan lo festenal tolzan Rio Loco l'emplegarà ?

Quora veirèm coma en Bretanha un festenal de ròck aficha en breton, un festenal de jazz en occitan a Tolosa, quora ?

Quora veirèm lo capitòli, lo nòstre opèra (pagat majoritariament pels Tolzans, 75% vòlon l’occitan mai presents dins la vida videnta) emplegar la lenga occitana per sa promocion, per mostrar l’umanitat lingüistica de l’opèra mai duberta que l’es actualament ? Per exemple, aital :

Comunicacion en occitan Opèra Capitòli

Quora veirèm lo marathon des mots en lenga occitana ? Non pas ambe d’espectacle o serada occitana, mas ambe l’emplec de l’occitan sobre las afichas ? quora ?

Es piedatós de pensar que sonque los festenals que fan un trabalh de promocion de la creacion occitana, sonque aqueles, fan un emplec de l’occitan que sembla a una pichona dignitat lingüistica.Tornarai donar una letra d’un occitanista en Bretanha :

Òsca a la Bretanha e als Bretonsaficha bretona

Es l’emplec de l’occitan que farà sa dignitat, e sobretot que la lenga serà viva, e non pas, simplament presta als camins de tèrra cabada.

Manolito valze

Quora un Manolito Valse s’ataca a la lenga còrsa, es tanben una ataca contra l’occitan, lo camin de tèrra cabada per las lengas mesprezadas.

-°-

La realitat francesa de cada jorn contra l’occitan :

repression francesa contra l'occitan

L’estiu es lo temps de l’inocéncia provençala

D’amics generoses e que me vòlon informar, m’an mandat una peticion que reberta una granda inocéncia provençala, e sobretot una granda ignorança de la lenga de Provença. Dins la region PACA díson que se parla … ‘lou prouvençau’ (o respectarai donc dins aquel bilhet) ; mas la peticion es en lenga francesa !

peticion de las estupiditats provençalas

Es clar, l’enemic es Occitània, aquel imperialisme de la lenga occitana, l’unitat es per el l’uniformitat ; es encara un còp la basa de l’ignorança de çò que se debana dins las escòlas que l’occitan i es ensenhat per immersion, cadun a la seuna lenga localizada ! Mas totas las escòlas fan l’imemrsion en lenga occitana, ambe totas las variantas.

O tornarai explicar aquí tanben ; abans la normalizacion francesa, es de dire l’escrit oficial, Rohan, la ciutat de Normandia, s’escriviá ROHAN, aprèp la normalizacion francesa ROUEN ; donc podèm confirmar que dins “Langue d’Oïl” ‘Oïl’ se prononcia [oui] segon la grafia causida, e la prononciacion de París e la causida de la cors de França. Alara, es normal qu’en Provença, mantunes escrivans, abans Roumanille, aguèssen causit d’escriure l’occitan de Provença, o ‘prouvençau’, segon la nòrma dels Ducs d’Aquitània, e non pas segon la nòrma dels reis francs. LO francés es estat normalizat aprèp lo XIIen sègle, l’occitan (se disiá gascon, lemosin o provençal), entre 950 e 1050, a l’abadiá de Limòtges, aprèp una demanda politica dels Ducs d’Aquitània, per aver d’escrits administratius dins aquela lenga populara venguda del latin.

Es un pauc coma lo Partido Popular de València qu’explica que lo valencian es pas de catalan ; sul pîc, los locutors del catalans del nòrd an sonat la lenga, valencian ! Alara, per rassegurar los regionalistas de PACA, soi un locutor de ‘prouvençau’, e o pòdi escriure, legir e parlar ; mas quora soi estat en Provença, los quites militants de l’Unioun Prouvençalo son pas estats capables de me sortir un mot en provençal ; alara que fasquèsse lo trabalh, els, de praticar la lenga que vòlon magnifica e en dangièr.

Mas tornam a l’eslògan en cap de la peticion, e m’arrestarai aquí, perqué senon me caldriá escriure un libre sobre las estupiditats aquestas.

regionalisme provençal 2

Aquò sembla fòrta a l’idèa del PNO o de François Fontan, un Estat, una lenga e una identitat. Dins mantunes escrit, François Fontan ne fan una enemic de provença, per aver creat Occitània ! E fan, la paradòxa, fan coma el, una manipulacion administrativa. Alara que la vida modèrna pròva qu’aiçò arriba jamai, quitament en Euròpa. Es clar que las populacions qu’an una lenga e una cultura pròprias, son rarament similaras a l’administracion que s’installa que fosquèsse decentralizadoira o de l’Estat jacobin. De mai, podèm assegurar que las migracions seràn de mai en mai importantas dins lo sègle XXIen. Jà en avança, mantunas associacions catalanas fan lo trabalh de promocion del catalan al prèp dels gropes de migrants, per tal de los ajudar d’entendre, legir e parlar lo catalan, e al meteis temps ajudar los catalans e las catalanas d’entendre melhor la lenga del migrant. D’aquò podèm dire que al Principat de Catalonha, quasiment en vint ans, la nacion catalana a integrat mai d’un milions de ciutadans novèls, e la majoritat parla catalan, e quitament son devenguts independentistas quora an vist los espòlis fiscals practicats pel sistèma madrilenc.

Mas la pensada de François Fontan es una error conceptuala, la lenga es pas forçadament ligat al sistèma juridic, la ciutadanetat. Lo sistèma juridic es aquel que decidís las leis, e lo sistèma francés a decidat que fosquèsse sonque en francés (1791), es de l’etnisme expansionista francés (per justament èstre «mai fòrt fàcia a l’etnisme de l’epòca» e perfaitament entendut per Grégoire preire de Lorrena), car lo francés es la designacion de la ciutadanetat e francés es tanben la designacion d’una identitat nacionala (aquela del nòrd e dels locutors franceses). L’eslògan dels regionalistas de ‘Prouvènço’ es del meteis escantilh ; es pensar que la lenga es ligada al sistèma politic plaçat pels poders politics, per la partidocracia jacobina, aquel d’anuèch en ‘Prouvènço’ ambe lo socialista e nacionalista francés Michel Vauzelle ; es pensar que lo pòble es pas mai fòrt que lo sistèma politic, es en contradiccion directe ambe la nocion d’identitat, l’umanisme, de l’antropologia modèrna ; es en contradiccion ambe las idèas de la revolucion francesa, las primièras partidas.

L’identitat seriá alara ligada a la region administrativa, aital l’identitat pirinenca exista pas, ni aquela alpenca, aital ‘Prouvenço’ seriá PACA que peticiona en lenga imperialista francesa, la lenga del rei franc René Ier ? Quid de los que son de Saumièras o dels Nimesencs, e que son autanplan provençals, perdon ‘prouvençaus’, totparier ?

Se PACA es l’identitat de SA lenga ; quid de los qu’an lo gavòt coma parlar ‘PACAlian’ (es de dire dedins lo sistèma regionalista francés, al nòrd de PACA) ? Pënsi parier per la lenga de Niça, qu’es pas brica de Provença. Caldrà un jorn explicar –encara e encara- que los rius (Garona, Ròse, o Var) son pas frontièras per las populacions, benlèu per l’ignorança collectiva e que fauta de transmission ; aital la sòrre de Guiu Bonnet se questiona : «on parle ‘prouvençau’ à Bordeaux», d’aquel temps èri de Bordèu, e parlavi aisidament ambe Guiu Bonnet, ‘la lèngo’, e ne fasiái tanben la programacion, perqué el que canta en ‘prouvençau’ l’entendèm al delai del Ròse !

'Se PACA es l’identitat de SA lenga ; que fan los de ‘Prouvènço’ per ensenhar lo ‘prouvençau’ als migrants de Marselha, e aiçò pas sonque anuèch, parli de dos sègles que l’ensenhança provençala es abandonada ? E quora se lor prepausa una peticion pel tramvia de Marselha en ‘prouvençau’, son los quites ‘prouvençaus’ per dire qu’es pas lo moment : quora o serà ? Abans de cridar sus Occitània, valdriá melhor que los ‘prouvençaus’ se prenguèssen en man, per promòure lo ‘prouvençau’ pertot en Arles, e sobretot alprèp del socialista e nacionalista francés Michel Vauzelle per fin que l’empleguèsse dins la seuna comunicacion oficiala… puèi castigarèm l’Estat per s’abandonar a Occitània !

Bandièra provençala independentista

-°-

promocion libre en provençau

dimarts, d’agost 13, 2013

L’aucupacion de Tolosa contunha…

A las darrièras novèlas, en 1945, avèm perdut las tropas d'aucupacion nazis (es plan), mas avèm encara los Franchimands a Tolosa. La «patria interiora » coma se disiá d'aquel temps, es encara aucupada per la «patria parisenca». Aquò de las expression las podèm legir sul monuments als mòrts de 1939/45 de Castelnau Manhoac. Aquò val la visita.

I a mantunes jornals locals que fan propaganda nacionalista francesa…

Liberacion de Tolosa

Pel moment sul capitòli, es la bandièra francesa qu’a remplaçat la bandièra nazi, dempuè ia «libération» de 1945. Dempuèi aquel temps, los poders militars e administratius franceses an pas daissat una minutas per destrusir la lenga e la cultura de la populacion, e aiçò malgrat totes los sistèma electorals, partidocratas e poltiics prepausats pels Franceses.

La liberacion l’aurèm lo 16 de març, perqué ?

Liberacion de Tolosa 1

La vertadièra liberacion serà quand i aurà pus de prefectura e que l’administracion publica s’aucuparà sonque de la populacion e non pas de çò que pensa París… e lo seu staff politico-militarista ambe burèu en prefectura e òtel de polícia francesas.

La vertadièra liberacion occitana es lo contrari d’aiçò, sèm sovent estat moton pels jacobins franceses ; la vertadièra liberacion serà la rpesa de consciéncia d’èstre normal, sense aver mestièr de pensar coma a París, nimai ambe la seuna administracion :

Liberacion dels pòbles sotmetuts a fRANÇA

Los Occitans se son batuts per un fantasme supausat democratic que se sonava fRANÇA o République française. Aquò dempuèi Sedan, avèm donat al nacional-expansionisme francés, coma moton blanc qu’a donat per las matanças rutualas e religiosas. Ambe l’arribada dels nazis e las companhiás de collaboradors francs, avèm agut una autras aucupacions de 39 a 45, e puèi en 1945, aviam pensat èstre liberat, èra un fantasme.

-°-

colons en Palestina-Israël

-°-

Vòlga que traversa Moscòu Tolosa

L’umor dels internautas m’agrada….

dilluns, d’agost 12, 2013

L’immobilièr pels autoctònes, sonque ?

L’immobilièr es la primièra inquietud en Iparralde, Catalonha del nòrd, Bretanha, o quitament la Comtea de Niça, e la còsta provençala que s’en va del riu Var cap a Marselha e Camarga, en passar pel Luberon, Ardècha, lo Gardon, las garrigas de Montpelhièr. Dins la premsa, Corsega impòrta a París lo problèma dels colons parisencs, vacancièrs de la dimenjada per fugir l’infèrn parisenc de l’economia centralizada. E podèm entendre aquestes Parisencs sobrecargar de responsabilitats politicas, economicas, culturalas e irresponsabilitats lingüisticas. Migrar son forçats : los Parisencs son los forçats de la migracion de la dimenjada ! Los podèm comprendre, Métro-Boulot-Dodo, quora vesèm aiçò :

Corsega immobilièr

La polemica es nascuda en Corsega sobre l’idèa de gardar l’immobilièr, primièr pels autoctònes. Me sembla alara interessant de veire lo comunicat dels Joves Independentistas, sul tèma :

comunicat de premsa de la Joventut Independentista de Corsega

De quina manièra se pausa lo problèma ? es pas simplament perqué i a gents europèas que vòlon s’installar en Corsega, es que son los Franceses que s’i vòlon pas adaptar, pr exemple lingüisticament.

Sol los Franceses son aqueles qu’an sovent la causida de non pas aprendre la lenga còrsa. Me semblariá utile de ligar l’establiment immobilièr dels Franceses en Corsega al fait de vóler aprendre la lenga còrsa, per exemple essencial e primièr ; Seriá aital un biais de pensar que s’i pòdon installar pel long tèrmi.

Mas aital qu’es près, per la Joventut Independentista, me sembla ges aplicable dedins lo contèxte europèu.

Aplicam aquesta idèa que l’immobilièr es sonque pels Corses, o pels Occitans a Tolosa … De quina manièra los quadres europèus d’Airbus (qu’an la costuma de crompar ostals, e non pas de logar) farián per s’installar e desvolopar l’economia occitana de Tolosa ? Car es plan clar que, se los Parisencs son a davalar actualament a Tolosa, es perqué l’emplec se desvolòpa, e que lo desvolopament es estat iniciat pels Europèus venguts a Tolosa-AIRBUS, e qu’an crompat l’immobilièr per i viure un an, dos ans, tres ans, e partir. Del meteis biais, los Angleses de Peirigòrd, sovent vist coma colonizadors pels nacionalistas franceses, an ajudat a servar l’immobilièr tradicional occitan, e servat una imatge toristica al Peirigòrd. Majoritariament son Europèus (Anglo-Escosseses), pas los Parisencs ! Aquò dit, i a pas de politica de l’immobilièr autonòma a Tolosa tanpauc ; son las leis franceses que fan l’immobilièr tolzan ; es pas tanpauc una bona causa.

Los Parisencs, o collaboradors al sistèma francés, son sistematicament per París, s’es a lor avantatge politic e economic, puèi son a la seguida quora las donadas economicas víran favorablament als territòris, jà voidats pel centralisme parisenc, e que son estats desvolopats per una decision europèa, per quadres venguts d’autres Estats europèus. Es lo cas d’Occitània.

Lo problèma còrse per l’immobilièr es puslèu l’abséncia de politica còrsa, de la collectivitat còrsa en matièra de bastiments, d’ostals, per las populacions còrsas, evidentament abans la creissença de prètz de l’immobilièr ; la politica se fabrica pas coma una potinga, i dèu aver una vision a longs tèrmis ; los nacionalistas expansionistas franceses (UMP-PSF-PCF-PRG e autres collectius politics nacionals franceses en país de conquèsta) an pas jamai agut una vision a longs tèrmis de las colonias, la decentralizacion pas melhor, o lo contracte politic especial per Corsega a pas ajudat tanpauc, o es puslèu pron jove per aver donat resultas positivas e nacionalas de Corsega.

Tèsta còrsa per Occitània

Masoquistas de Franceses en Occitània ?

La masqueta dona de l’esperit segon Flaubert, mas quora tomban avèm una melhora descripcion del problèma … pausat per los qu’an abandonat la lenga occitana, e qu’an sempre refusat de l’integrar dins los programas dempuèi 1982/83 ambe moment del desvolopament demandat per París. Seràn los primièrs a anglicizar lo francés, exemple Radio France Bleu, las localas de France Bleu son en causa.

Al moment que se gaitava lo filme, documentari lingüistic sobre la situacion reala de la lenga catalana en Catalonha (Principat), un internauta a recebut aquel messatge de Radio France Bleu Gascogne.

David Valls Bojos

Cal notar qu’en Bretanha, l’estacion de France Bleu pòrta un nom breton, en Corsega pòrta un nom còrse, en Iparralde pòrta un nom basco, e qu’en Occitània, res de res !

La debuta d’una politica lingüistica se farà per un emplec public de la lenga, donc es clar Radio France refusa tota politica per l’occitan, es ontologic e dempuèi la debuta de las localas de Radio France en Occitània, levat de programas compassionals que pòdon èstre bons, mas que son de classar dins lo registre de l’apartheid lingüistic, una ora per setmana, o una illustracion per mes !

Dins aquel document FB podèm afortir que Radio France prepara a l’anglicizacion merdica d’Occitània, do u like ? Es normal, dins la batalha de la francizacion Radio France (las localas) son arribadas las darrièras per perseguir l’emplec d’un occitan normal : refús d’aver jornalista de lenga occitana, refús d’emplec dels mots occitan coma nom de las estacions, refús de las letras occitanas per nommar las estacions, refús d’aprendre los noms d’endreit ambe l’accent local (levat per Radio Périgord, l’excepcion), refús de fifusion de las musicas occitanas (o quitament las musicas de las creacions vesinas – lugirana o piemontesa per Niça, aragonesa o catalana per Perpinyà, alemanda e neerlandesa per l’antena del nòrd), refús d’aver productors de programa en lenga occitana, refús d’aver personal que parlèsse occitan, refús de prepausar programas de dubertura ambe lo centre d’interès local e la vision mondiala, etc. L’objectiu de Radio France (las localas) èra de contra-rotlar la paraula politica en uns semblanta dignitat politica locala, mas sense portar un vertadièr debat politic a l’antena ; seriá content de saber quantes elegits o non elegits occitanistas (engatjats en politica) que son estats convidats en trenta annadas d’existéncia de Radio France (las localas) en Occitània ; quasiment res, lo nient occitan puslèu, en foncion de las oras de difusion de las musicas anglesas que fan mai que tot pauc, mas melhor que per l’occitan (!).

Aquí ambe aquel document de FB ambe la via novèla de Radio France : anglicizar la paura populacion occitana, que jà «a agut la chança d’aver lo francés de Radio France » per se despertar a la bona pensada jacobin e nacionalista francesa. Donc, lo nivèl de l’occitanitat dels programas, avèm un programa d’apartheid aquí o ailà, un programa per ensenhar los franchimand qu’arríban en colonia novèla per aver lo solelh, e l’occitan es alara la lenga del solelh, lo ton del midi que cal a l’antena, la compassion.

Lo problèma es que las localas de Radio France son escotadas ; donc se cal pausar la question : son masoquistas los Occitans e las Occitanas per suportar aquel alienament radiofonic de las localas de Lemosin, Creusa, Perigòrd, Gironda, Gasconha, Bearn, Tolosa, Auvernhe, Droma-Ardècha, Isèra, Provença, Niça, Gard-Losèra, Montpelhièr ?

dissabte, d’agost 10, 2013

Los joves musulmans son dangieroses

Ai sempre agut una question al cap, perqué la violéncia es lo sol mejant d’expression dels joves musulmans de Tolosa ? Aital, al moment de la fin de l’Aïd, la polícia es mobilizada per donar un esperit de patz al centre de Tolosa – e tot aquò zo pagam ! ; fin finala i baila un temps d’occupacion francesa, polícia francesa, causada per l’aïd e la violéncia ontologica dels joves musulmans de la vila mondina.

A Tolosa, es pel moment pacific, dincal moment que ….

Musulmans dins Tolosa segon Sud-Ouest

Aital cada annada avèm l’impression que la populacion musulmana de la vila impòrta los seus problèmas individualk o de familha, dedins lo maine public.

La necessitat d’aver un telefòne mòbil sembla èstre l’objectiu d’aquesta populacion, mentre que los indians de la ciutat an dubèrt restaurant e son pas duberts totes los jorns e pas barrats per rasons religiosas, an al cap de botiga de vestits, e pas sonque de vestits importats de l’Aràbia Saodita, en foncion de necessitats integristas, etc.

Son los meteisses joves qu’an imposat una leis dins los barris de Papús, Reigneriá, Bassa Camba, Miralh e lèu Bòrda-Roja, La Vaca, per las femnas de se vestir coma a l’edat mejan. Son la meteissa sorga que faguèt un Mohammed Merah, e i a inscripcion per sosténer «lo martir Merah», coma se la rason de matar sordats o josius èra legitimada per aquesta populacion de perduts, d’ignorants. Cal saber tanben que los mollah son tanben membre d’aquesta ignorança, e coma los regent republican la vòlon desvolopar per ajudar a l’immersion religiosa.

Aquesta populacion es talament ignoranta que la quita republica a pas capitat de la far votar FN, donc son los vesins josius, protestants, cristians, etc. qu’o faràn.

Aquesta populacion jova es talament ignoranta, la rason n’es simplament l’abandon de la transmission de totes los sabers istorics dels parents, e doinc en partida de la laïcitat de la religion musulmana d’Argèria, de las annadas d’aprèp 1945, quora l’integrisme d’Aràbia Saodita (junt los emirats) apassionava pas, ni lo petròli d’ailà.

Aquesta populacion ignoranta sap pas viure normalament sul continent europèu, fauta d’educacion, de saupre viure, e son a legitimar l’argument FN sul tèma que «los cal expulsar»…. mas de cap a ont ? Son las consequéncias de las estupiditats politicas del nacional-expansionisme francés, republican e militarista.

Avèm vist reaccion del sistèma politic, a prepaus dels pompièrs qu’es estat atacat per aquesta populacion, que benlèu sap pas la diferéncia entre pompièr e polícia ? Seriá plan qu’un politician local poquèsse acompanhar un pompièr per poder dintrar dins aquestes barris del banditisme musulman.

bandièra occitana protegir los pompièrs

-°-

actes antimusulmans en Aquitània

Religion 3

burqa interdita al canadà

-°-

E lo lendeman, assassinat per un mòbil :

Marselha 2013 assassinat per un mòbil

Vestit religiós dins lo maine public

Es una manièra d’imposar las religions, se vestir del costuma folcloric imposat per clergues de tot escantilh, per falordas jovas pauc establilisadas intellectualament, fragiles/as de tot escantilh, e de còps (raríssim) maschistas.

vestit religiós  dins la vida publica

Donc al debat sul vel islamic, ai un punt de viste franc : cal interdire totas las preséncias poblic de vestit de revendicacion religiosa, es un biais de vóler la propaganda religiosa, es de proselitisme. Òr sabèm lo mal que las religions son fargadas. O sabèm e pas sonque pel XXen sègle…

Las religions

Amai d’èstre un biais d’imposar a la collectivitat, es un biais tanben de destrusir lo «bon sens» de l’individú en li imposar manièra supausadament bona per la seuna vida personala.

Aital, minjar pas pendent la jornada, o minjar sonque peis lo divendres, etc. Es un biais de regular una manièra de se governar, qu’a una consequéncia sobre la sentat per mantunes, e pas sonque mentala, i a tanben consequéncia fisica, per exemple l’impossibilitat de regular lo pès naturalament en aguent costuma (orari) de minjar regulara.

De mai, cada vagada que se gausa donar una critica de la religion, i a sistematicament lo qualificatiu de …. islamofòbe, cristianofòbe, judeofòbe, bodistanofòbe … coma se las religions, coma totas pensada umana, aviá pas lo dever d’èstre criticada. La critida devèm de mai en mai necita quora sobretot los adepte de las sectas aquestas an pauc de memòria istorica, veire gaire pas per engolir sense lo sens critic, la «santa» paraula del libre unic. Car son plan incapable d’aver una bibliotèca, donc mantunes libres, quora nos impausan pas la lenga «santa» pel libre «sant».

Per aiçò, l’istòria d’Occitània es d’una granda utilitat ; en Occitània, los musulmans farián melhor de melhor conéisser l’istòria, per non pas nos far cagar ambe aquelas estupiditats de vestiments.

Ignorança francesa 2Ignorança francesa

-°-

Mas sense vestit podèm aver tanben lèu la creacion pornografica cambiadissa… informacion en lenga catalana.

Porno cristian

dimecres, d’agost 07, 2013

Quí valoriza la marca d’Estats opressors ?

La marca España es pas brilhenta (valorizacion del franquisme e de la corrída, amai de l’anticatalanisme coma del temps del Franquisme), la marca fRANÇA es pas melhora, defòra coma dedins ! Un exemple de marca fRANÇA, lo sant Sénat en visita en Confederacion Helvetica, mai tanben lo seu president actual que jòga al clientelisme occitanista a L'Estivada 2013. S'espèra un dessenh umoristic d'esquèrra sus aquel tèma, un dessenh d'un foncionari universitari e occitanista, sortit del sistèma e pagat per el... plan segur.

Sénat a la marca frança a l'estrangièr

L’occitanisme a tanben un problèma en concret dedins la sorga del finançament, pagament, de mantunes occitanistas ; son al meteis temps occitanista e finançat (salari de foncionaris) pagat per l’Estat francés ; e donc, lor ai grandament aisit de tustar suls independentistas. Es aital la linha editoriala de La Setmana, dempuèi que la redaccion es passada a un redactor qu’es sortit de l’universitat francesa en Occitània. La Setmana val un non-abonament, o escanerizacion sistematica, per la difusion.

Un Internauta a determinat lo problèma ambe l’afar dels 15.000 € de L’Estivada. L’Estivada es una associacion considerada coma pron conviviala politicament, per èstre subvencionada e sortir una clientèla per las eleccions. Donc recep subvencions (es pas un astre se cal demandar una lei, es obténer lo dreit d’aver la moneda publica, tanben pagada per nosautres occitanistas indepdentistas, per un projecte collectiu la promocion de la pluralitat lingüistica, e de l’occitan ben de l’umanitat). Aquela organizacion associativa, L’Estivada, es çaquelà fragila, per un risc de temps maissant o d’autres problèmas ontologics, e lo politic o sap, donc la subvencion es alara acceptada. cal recordar que sense subvencion L’Estivada auriá jamai debutat, cal notar qu’es pas l’esquèrra qu’a debutat lo projecte, mas l’UDF Marc Censi, aprofieichant del fait d’èstre cònsol de Rodés e president de la region administrativa. Se cal pausar la question ara, ineternam la subvencion se dèu desvolopar ? Ineternam ?

L’informacion que L’Estivada es estada salvada, es clarament mostrada dins la pravda de l’occitanisme d’esquèrra, La Setmana. L’esperit critic de l’occitanisme, e donc dels redactors de La Setmana es quasiment plaçat a la question publica, aprèp aquelas frasas legidas sul net : «Lo numèro 930 de LA SETMANA fa un omentatge extraordinari a Jean-Pierre BEL lo president del Sénat francés, un occitan renegat qu'a pas jamai res fotut per l'occitan quand èra elegit local d'Arièja. LA SETMANA lo presenta coma un "OCCITANISTA"! Un omenatge es fait al francofil grop musical montpelhierenc Mauresca (eslogan del grop: "ALHÒlI!"). De l'espectacle del grop independentista OBRINT PAS: pas un mot. Pas complicat de devinhar la linha politica francòfrancista de LA SETMANA... »

Per la linha editoriala de La Setmana, ai pas esperat anuèch, per entendre qu’es legitimista, e soi critic sobre aquel paperòt occitanista ; es normal es sortit del sistèma professoral qu’explica que «l’estat francés a salvat l’ensenhament de las lengas regionalas», al moment que barra las classas en Lengadòc, dixit de Montpelhièr e pòrta paraula de la professora pòrta-FELCO qu’emplega las aisinas de «servici public» per la promocion d’un sindicat d’esquèrra nacionalista francés, la FELCO.

Cal notar que Jean-Pierre Bel es un aparatchik del sistèma esquerrista francés, militant sindical (CGT), li caliá mostrar pata blanca per arribar ont es ; es lo camin occitan classic (los Franceses faràn jamai fisença a las qualitats o competéncias d’unes elegits que fosquèssen separatistas, es normal de se protegir); es un fenomèn plan conegut, per exemple Alain Rousset a pas desvolopat una reala politica per l’occitan dins la primièra mandatura, perqué ? Perqué èra estat causit per la partidocracia (basicament etnista francesa d’expansion), e qu’al second temps, seconda eleccions, podiá probar que lo son cap de lista èra segur per ganhar ambe lo partit concernit, pas al primièr còp. La partidocracia fabrica elegits manipulables, capolièrs politics manipulables. es pas question d’aver un programa per las eleccions proporcionalas, vist que son los partits centralistas franceses qu’an militant formatats que fan las listas, e donc causiscan los caps de lista. E quitament s’i aviá un programa un pauc occitanista, l’administracion de la decentralizacion fariá lo seu trabalh de destruccion d’aquel. Es donc important d’aver formacion occitana a l’universitat per melhor conéisser los indigènes occitans, per los melhor manipular a l’esquèrra plan segur.

Alara se trapa foncionaris franceses per explicar que l’occitanisme «es pas dangierós», perqué «es pas separatista d’ensenhar l’occitan» ; l’occitan es donc decretat de França, lenga de França, etc ; coma se l’etnisme expansionista francés èra la nòrma politica e que la caliá apatzimar ; mas a quin moment l’occitanisme es estat separatista e violent ? Jamai ! Donc es plan la páur d’una casta legitimista occitanista que fabrica la páur del PNO, per legitimar al poder  la pensada francesa en plaça, per exemple. Aital l’universitat eccepta un “Langue d’Oc-Occitan” … quora se sap la manièra qu’a lo nacionalisme expansionisme francés d’explicar que lo francés es fait de doás branca “langue d’Oïl” e “Langue d’Oc”, non podèm veire dins lo títol dels diplòmas bailats que la seguida de la destruccion d’Occitània, e d’una pensada autonòma occitana. Avètz jà legit dins la premsa seriosa “langue d’Oïl-Français”, o dins las quitas universitats franchimandas ?

Contra lo PNO

Aqueste dessenh es utile, non pas per legitimar la páur franchimanda, nimai un paure PNO vertadièrament out, mas per legitimar lo ròtle del redactor, del dessenhador, dedins un sistèma que participa al netejament de la pensada occitana, las universitats francesas en Occitània. Cal legir aiçò lo dessenh : «me podètz donar un pòste a l’universitat», soi pas dangierós per l’unitat de fRANÇA e de la marca republicana francesa ; e aquò es indispensable, perqué la progfessora qu’aurà lo darrièr mot es nacionalista francesa, centralista la mai pura, e de Montpelhièr. Es pas question de las competéncias dins aquel afar. Es aital qu’avèm la quita professora d’universitat qu’explica a la comuna de Rodés, en public, que «fRANÇA a salvar las lengas regionalas dins l’ensenhament»… Es simplament oblidar l’istòria lingüistica occitana recenta, es vertat, es pas ensenhada dins las universitats francesas en Occitània, e quitament se l’èra, o seriá dins lo sense que castan aviá rason ! (e aquò vòl pas dire que Fontan o Lafont avián rason, nimai !) ; mas l’ensenhament seriá aquel perqué Castan èra comunista, e jà val per èstre dins l’ensenhament. La manipulacion universitària es una orientacion politica clara, sense cap de possibilitat d’acceptar la critica, lo sens critic es absent, per una universitat de letra, es çaquelà un grèu problèma, non ?

Avèm alara La Setmana, una pravda en lenga occitana.

La Setmana pravda 2

I a jamai agut una critica del Conselh General de l’Avairon per explicar que lo 15.000 € podrián anar endacòm mai, mas per l’occitan (Calandreta, panèu en occitan, politica dedins las autras associacions, o creacion d’un pòste de cargat d’una politica lingüistica), non mas per la reduccion del budgecte (vist lo percentatge ridicul de l’occitan dins lo budgecte, auràn de trabalh per capitar ; se lo ridicul matava los elegits del CG d’Avairon seriá mòrt) ; es la meteissa tecnica que l’administracion de l’Éducation Nationale contra las classas occitanas ; l’occitan es una prioritat de suprimir. E m’esperavi que L’Estivada anava lançar una peticion publica pel seu finançament autonòma (dedins la pravda per exemple, se sap jamai una lutz d’autonomia ?), «perqué aquò lor auriá servit de leiçon» ; la sola leiçon qu’an agut es d’aver un chèc del mèstre de pensada, lo nacionalisme francés d’esquèrra, e la casta occitana que se dèu mostrar plan plega-esquina per arribar al vertadièr poder parisenc.

Autra leiçon sortida de L’Estivada 2013 : es lo nacionalisme occitan que pausa problèma, dixit Danís Chapduèlh … ne cal rire, d’aquela asenada ?

suportat lo nacionalisme occitan

-°-

Quessòt de Niça en estiu 2013Diada Nacional de Catalonha 2013