D’amics generoses e que me vòlon informar, m’an mandat una peticion que reberta una granda inocéncia provençala, e sobretot una granda ignorança de la lenga de Provença. Dins la region PACA díson que se parla … ‘lou prouvençau’ (o respectarai donc dins aquel bilhet) ; mas la peticion es en lenga francesa !
Es clar, l’enemic es Occitània, aquel imperialisme de la lenga occitana, l’unitat es per el l’uniformitat ; es encara un còp la basa de l’ignorança de çò que se debana dins las escòlas que l’occitan i es ensenhat per immersion, cadun a la seuna lenga localizada ! Mas totas las escòlas fan l’imemrsion en lenga occitana, ambe totas las variantas.
O tornarai explicar aquí tanben ; abans la normalizacion francesa, es de dire l’escrit oficial, Rohan, la ciutat de Normandia, s’escriviá ROHAN, aprèp la normalizacion francesa ROUEN ; donc podèm confirmar que dins “Langue d’Oïl” ‘Oïl’ se prononcia [oui] segon la grafia causida, e la prononciacion de París e la causida de la cors de França. Alara, es normal qu’en Provença, mantunes escrivans, abans Roumanille, aguèssen causit d’escriure l’occitan de Provença, o ‘prouvençau’, segon la nòrma dels Ducs d’Aquitània, e non pas segon la nòrma dels reis francs. LO francés es estat normalizat aprèp lo XIIen sègle, l’occitan (se disiá gascon, lemosin o provençal), entre 950 e 1050, a l’abadiá de Limòtges, aprèp una demanda politica dels Ducs d’Aquitània, per aver d’escrits administratius dins aquela lenga populara venguda del latin.
Es un pauc coma lo Partido Popular de València qu’explica que lo valencian es pas de catalan ; sul pîc, los locutors del catalans del nòrd an sonat la lenga, valencian ! Alara, per rassegurar los regionalistas de PACA, soi un locutor de ‘prouvençau’, e o pòdi escriure, legir e parlar ; mas quora soi estat en Provença, los quites militants de l’Unioun Prouvençalo son pas estats capables de me sortir un mot en provençal ; alara que fasquèsse lo trabalh, els, de praticar la lenga que vòlon magnifica e en dangièr.
Mas tornam a l’eslògan en cap de la peticion, e m’arrestarai aquí, perqué senon me caldriá escriure un libre sobre las estupiditats aquestas.
Aquò sembla fòrta a l’idèa del PNO o de François Fontan, un Estat, una lenga e una identitat. Dins mantunes escrit, François Fontan ne fan una enemic de provença, per aver creat Occitània ! E fan, la paradòxa, fan coma el, una manipulacion administrativa. Alara que la vida modèrna pròva qu’aiçò arriba jamai, quitament en Euròpa. Es clar que las populacions qu’an una lenga e una cultura pròprias, son rarament similaras a l’administracion que s’installa que fosquèsse decentralizadoira o de l’Estat jacobin. De mai, podèm assegurar que las migracions seràn de mai en mai importantas dins lo sègle XXIen. Jà en avança, mantunas associacions catalanas fan lo trabalh de promocion del catalan al prèp dels gropes de migrants, per tal de los ajudar d’entendre, legir e parlar lo catalan, e al meteis temps ajudar los catalans e las catalanas d’entendre melhor la lenga del migrant. D’aquò podèm dire que al Principat de Catalonha, quasiment en vint ans, la nacion catalana a integrat mai d’un milions de ciutadans novèls, e la majoritat parla catalan, e quitament son devenguts independentistas quora an vist los espòlis fiscals practicats pel sistèma madrilenc.
Mas la pensada de François Fontan es una error conceptuala, la lenga es pas forçadament ligat al sistèma juridic, la ciutadanetat. Lo sistèma juridic es aquel que decidís las leis, e lo sistèma francés a decidat que fosquèsse sonque en francés (1791), es de l’etnisme expansionista francés (per justament èstre «mai fòrt fàcia a l’etnisme de l’epòca» e perfaitament entendut per Grégoire preire de Lorrena), car lo francés es la designacion de la ciutadanetat e francés es tanben la designacion d’una identitat nacionala (aquela del nòrd e dels locutors franceses). L’eslògan dels regionalistas de ‘Prouvènço’ es del meteis escantilh ; es pensar que la lenga es ligada al sistèma politic plaçat pels poders politics, per la partidocracia jacobina, aquel d’anuèch en ‘Prouvènço’ ambe lo socialista e nacionalista francés Michel Vauzelle ; es pensar que lo pòble es pas mai fòrt que lo sistèma politic, es en contradiccion directe ambe la nocion d’identitat, l’umanisme, de l’antropologia modèrna ; es en contradiccion ambe las idèas de la revolucion francesa, las primièras partidas.
L’identitat seriá alara ligada a la region administrativa, aital l’identitat pirinenca exista pas, ni aquela alpenca, aital ‘Prouvenço’ seriá PACA que peticiona en lenga imperialista francesa, la lenga del rei franc René Ier ? Quid de los que son de Saumièras o dels Nimesencs, e que son autanplan provençals, perdon ‘prouvençaus’, totparier ?
Se PACA es l’identitat de SA lenga ; quid de los qu’an lo gavòt coma parlar ‘PACAlian’ (es de dire dedins lo sistèma regionalista francés, al nòrd de PACA) ? Pënsi parier per la lenga de Niça, qu’es pas brica de Provença. Caldrà un jorn explicar –encara e encara- que los rius (Garona, Ròse, o Var) son pas frontièras per las populacions, benlèu per l’ignorança collectiva e que fauta de transmission ; aital la sòrre de Guiu Bonnet se questiona : «on parle ‘prouvençau’ à Bordeaux», d’aquel temps èri de Bordèu, e parlavi aisidament ambe Guiu Bonnet, ‘la lèngo’, e ne fasiái tanben la programacion, perqué el que canta en ‘prouvençau’ l’entendèm al delai del Ròse !
'Se PACA es l’identitat de SA lenga ; que fan los de ‘Prouvènço’ per ensenhar lo ‘prouvençau’ als migrants de Marselha, e aiçò pas sonque anuèch, parli de dos sègles que l’ensenhança provençala es abandonada ? E quora se lor prepausa una peticion pel tramvia de Marselha en ‘prouvençau’, son los quites ‘prouvençaus’ per dire qu’es pas lo moment : quora o serà ? Abans de cridar sus Occitània, valdriá melhor que los ‘prouvençaus’ se prenguèssen en man, per promòure lo ‘prouvençau’ pertot en Arles, e sobretot alprèp del socialista e nacionalista francés Michel Vauzelle per fin que l’empleguèsse dins la seuna comunicacion oficiala… puèi castigarèm l’Estat per s’abandonar a Occitània !
-°-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada