arcuèlh

dimarts, de març 31, 2015

Linha TGV cap a París : quin merdièr !

Lo jacobinisme dels elegits locals pausa un real problèma al pòrta-moneda dels ciutadans occitans. L’afar de la linha TGV cap a París ne fabrica la pròva.

L’argument per finançar es : « Toulouse – 4ème ville de France – à plus de 4 heures de Paris…» pòt pas èstre desligat del «réseau national et européen à grande vitesse».

L’oposicion al projecte fabrica pas melhor una argumentation negativa, sense donar una solucion al problèma, ligar Tolosa al fialat europèu del fèrre europèu.

Ligar ambe París, es ligar a un cuol-de-sac, una endrona, logistica europèa. Per contra la logistica europèa es estada al còrs d’una catastròfa aeriana recenta ; se las via de Besançon (que còsta cent còps mens car) èran estadas fabricadas dempuèi 20 ans, l’avion Barcelona-Düsseldorf existariá pas, ni las ligasons aerianas de #Germanwings de Tolosa a Hamburg.

LGV avis de la cort dels comptes

O tòrni escriure, lo finançament regional es demandat per l’Estat, perqué la linha es sonque necita per París, e non pas per las regions concernidas.

Lo fialat europèu, Tolosa lo pòt aver e mai aviat per Lyon ! E Lyon o a realament per Estrasborg, e la valèia del Rin, directament ambe lo continent europèu, que me sembla mai important que París. Sabètz que la linha de fèrre continentala entre Moscó e “França” es arribada primièr a Niça (Comtea de Niça), o sabiatz ? Non París es pas lo centre del monde logistica europèu, percontra es un problèma logistic europèu e de las pollucions pels ciutadans d’aquela vilassa.

Lo regionalisme d’expansion parisenca encluscat dins los ments dels pòst-ministres al cap de la decentralizacion fabrica una error de pensada politica.

Se las regions occitanas avián un finançament pròpri, la causa seriá reglada dempuèi bravament mai de temps, coma l’a explicat un jorn lo defuntat Georges Frèche. El qu’a plan vist l’interès de finançar la linha  entre Narbona e Nimes, çaquelà ambe los problèmas d’engenieire que pausa ara a Montpelhièr.

Me sembla que l’urgéncia es de finançar una tresena linha entre Narbona e Tolosa, e la modernizacion de la linha entre Tolosa e La Reula. Car se volèm fabricar una linha novèla, res non val qu’una linha entre los aeropòrts de Merinhac e Blanhac, a pas mestièr de pensar passar per París per aver associat, un real aeropòrt internacional !

enfin en fòto republicans franceses que van votar pel sant jacobinisme

-°-

Lo jacobinisme i tòca encara, mas me sembla pro plan vist. Donc vaquí lo document en francés e sa traduccion.

evejaire de EELV LGV Godec

dijous, de març 26, 2015

Trista misèria dels mèdias parisencs

Lo dòl contunha en Catalonha. Me sembla important de pas oblidar que los «Espanhòls» designats pels mèdias franceses son majoritariament CATALANS (ai pas verificat los mèdias alemands). E puèi trapi puslèu pietadós d'aver un accident aerian catalanò-alemand per veire arribar lo govèrn espanhòl del PP e sa diplomacia per plan mostrar que son ciutadans espanhòls ; la necrologia espanhòla es vomitiva, e las redaccions francesas me sembla anar dins aquel sens del vomitiu.

minuta de silenci Catastròfa Germanwings Govèrn Catalanminuta de silenci catastròfa de germanwings EAJ Govern Bascominuta de silenci catastròfa de germanwings Andorraminuta de silenci catastròfa de germanwings Corts Valenciansminuta de silenci catastròfa de germanwings Liceuminuta de silenci catastròfa de germanwings Parlament Catalonhacatastròfa aeriana de Germanwings minuta de silenci a Barcelonacatastròfa aeriana de Germanwings minuta de silenci

L’accident dins los Alps occitans (la Gavotina, nòrd de Provença, e de Marselha) dona la trista realitat de la consciéncia d’èstre un accident que farà triste tot occitan per s’èstre debanat en Occitània (entre Marselha e Barcilona dis Aups).

Bandièra Occitana lògo web en dòl 2

E alara podrèm regretar que la politica per l’occitan de la zòna montanhòla occitana aguèsse pas una visibilitat reala, per ensenhar los mèdias que la zòna de la caiguda es l’espaci alpenc d’Occitània.

E dins la precipitacion del tractament de l’actualitat, la radiofonia parisenca fa pas melhor que la television catalana sul tèma de l’identitat lingüistica occitana dels nom d’endreit ailà.

Per oposicion, la premsa catalana es sempre d’una granda qualitat… remarcada, per un jornalista francés sus plaça.

Catastròfa aeriana de Germanwings

Ai assajat de far passar lo messatge ambe una mapa qu’esperèm un jorn, oficiala e de gavotina, trabalhada per la populacion locala (lo sistèma politic local) coma o faguèron en Aquitània ; aquò ailà aurà durat mai de dètz ans, mas ara la toponimia es occitana, plan ortografia. E sul site oficial del CR d’Aquitània, ièr, se notava la frasa següenta : «L’occitan, une langue précieuse pour la Région Aquitaine» ; non podrà èstre mai clar ; dons en Gavotina, l’occitan alpenc es pas encara pro preciós ; alara cal ajudar :

mapa de la catastròfa de Barcilona 2

Dins lo non tractament de l’actualitat, i a tanben la seleccion de la necrologia ; bon son «espanhòls», mas dins los CATALANS son majoritariament las claus de vint entrepresas catalanas. E quora se sap la valor del teisut de las pichonas e mejanas entrepresas en Catalonha, e la ligason d’aquelas entrepresas ambe l’Alemanha, s’esperava un tractament ECONOMIC de l’accident.

Catastròfa per las entrepresas catalanas germanwings

Cal notar tanben, e lo malastre o explica, en Catalonha se parla pro plan catalan per ensenhar la lenga als Alemands e las Alemandas ; es un pauc coma los Irlandeses qu’ensenhan l’anglés… Donc, contrariament a çò d’explicat pels Espanhòls, la lenga espanhòla es pas una enemiga dels Catalans. E cal apondre, seriá una estupiditat economica d’o far realitat, tal que los Espanhòls lo pantaissan : tal que els o fan contra lo Catalans dins totas Las Casas Cervantès del monde.

Cal notar tanben la catastròfa musicala qu’es per la creacion musicala europèa.

minuta de silenci catastrofa de Germanwings

Lo liceu es un grand luòc de la creacion europèa, sense ostracisme ! Es un messatge amagat dedins l’accident ; es pietadós d’aver aiçò aquí al moment d’un accident dramatic e qu’es refusat de veïcular per las premsas imperialistas (volontariament o non), francesa o espanhòla.

I a tanben los clients de #Germanwings que son d’autres ciutadanetats (Nationalités pels franceses, per l’error conceptuala bastida pendent La Terreur), e sembla que los Turcs de l’avion son oblidats, e mantunes autres ciutadanetats.

Es urós de veire tanben, de quina manièra los Alemands a plan notat la manièra que lo pòble occitan de Gavotina arcuelhís lo dòl e las familhas que vendràn sul site. Es l’ambaissatriça d’Alemanha en França qu’explica aiçò dins los mèdias franceses. Es urós de veire la rigor de l’ambaissatriça alemanda al moment de respondre a las questions ; es un exemple de rigor que fauta dins los mèdias franceses.

-°-

Doás lengas fan un monde diferent

Totas las escòlas de jornalisme en Catalonha e Occitània aurián d’aver corses d’occitan…

-°-

Vist tanben a Barcelona … quin ròtle los jornalistas an, dins la catastròfa.

se vei tròp Catastròfa Germanwings Catalunya Ràdio a vist

dimarts, de març 24, 2015

“Ma granda culpa” lesca de catolicisme

Es que l’actitud d’un òme o d’una femna es pas un pauc condicionada per l’educacion qu’a recebuda ; fins al XXen sègle, la religion catolica a pastat lo país occitan de la nocion de «ma granda culpa», e d’aiçò la populacion n’a portat una manièra de viure o de pensar. Ne podèm sortir ? Benlèu. Lo subjecte del bilhet serà pas aquel. Mas puslèu de tirar de l’actualitat politica çò que tòca a-n aquela faiçon de pensar, e benlèu trobar una solucion…

D’aquesta culpabilitat ne tirèm dos fenomèns : 1 / es la meuna culpa, 2 / es pas la meuna culpa.

Dins lo primièr cas, podèm aital trapar la descripcion de la mapa del vòt FN, es la fauta dels vòts FN : la populacion francesa d’Occitània, pauc integrada e sense volontat de saber coma s’integrar.

mapa del vòt FN 23032015mapa del vòt socialista 23032015

Los intellectuals se pausan questions, los autres passan a escotar Nostalgie ; e alara fan dins lo patrimonialisme, dins l’article 75-1 supausat èstre salvador per Occitània.

Pels segonds cases, alara militants del sistèma, se díson : «mas de qu’avèm fait qu’es pas “republican” ?», e la question d’Occitània se la fan de costat, se la fan patrimonialista tanben.

Alara avèm reaccions o comentaris, o retorn de sms : «aquelas tèrras del Sud an res de veire ambe aquesta dinastia imposada (ndlr: veire bilhet següent) [2 FN, i a tanben lo seu paire ambe lo racisme] per una ideologia dangierosa amagada en causas simplistas e estigmatisantas. Per çò qu’es de Murèth, es impensable e desesperant !!!!…. Pensi qu’es pro important Murèth totparier a son istòria qu’es –per las gents- sense dobte oblidada, e la gent se sap pas apropriar aquela istòria ambe la fòrça que cal.» Murèth sèm a costat de La Pradreta, la redaccion de la santa DDM, mai tanben de Bagatèla e Miralh (lo nom que cal amagar, díson los universitaris franceses de la quita universitat).

Es vertat que l’istòria occitana pòt ajudar, mas quí vòl pas transmetre ? (tè l’universitat de Tolosa Miralh per exemple, lo cambiament de nom amaga un grand espòli ideologic occitan) Qui prepausa l’occitan coma una simplassa aisina «de culture», en l’elonhar dels actes politics ? Senon los elegits dits «républicains» o mantunes professors d’universitat ? Son los meteisses professors que, a la retirada, explícan que son pus informats de la politica que se contunha per l’occitan, pietadosament benlèu. E la lenga occitana es jà tota una istòria en se, mai tanben una resorga, istorica, sociala, economica, sociologica, etc. per una filosofia politica elonhada del sistèma francés.

Alara la militanta sociala serà «trista de l’imatge que se dona de França ambe aquela eleccions, sobretot a l’internacional. E i aurà un autre dimenge…» explica encara la militanta.

I seràn milièrs dimenge, abans que la realitat del regionalisme d’expansion parisenca tòca pus Occitània.

Mas de la culpa pastada de catolicisme podèm dire que suportèm tanben la manca de volontat d’aver una politica per l’occitan a destinacion de totes. Lo pòble republican es unic, coma lo «peuple de dieu» coma díson a la messa catolica e protestanta del dimenge ; los Occitans son contents d’èstre sempre oblidats, en mai.

Aital es en Catalonha que la Generalitat prepausa una politica d’integracion de totas las populacions, nosautres avèm pensat que los immigrats forçats pel colonialisme francés (pè-nègres per exemple) ameritavan pas d’èstre escolarizats per ensenhar lo sistèma francés en Occitània, pensam que lo sistèma policièr francés en Occitània, o militar, a pas mestièr d’èstre informat de çò qu’es Occitània, que la populacion portada del nòrd que disèm parisenca, a pas mestièr de saber çò que l’occitan es, etc… Totas aquestas populacions son devengudas ara l’umús del vòt regionalista d’expansion parisenca, vòt dit d’extrèma-dreita, mas pas sonque d’aquel costat (pas d’ostracisme politic, sèm plan negat per aquela pensada, e bravament abans dimenge passat).

Dins un monde mondializat, es vertat que las pichonas associacions, tant volontàrias que pòdon èstre, son pas al nivèl de l’enjòc. E lo sistèma politic francés en Occitània las vòl damorar pauròtas, piètras, flacas, desillucionadas, perdudas, negadas, sempre, perqué i vei un dangièr per la santa «République française», es l’etnisme francés que pausa aquí un problèma, al FN mas pas sonque. Lo FN i ganharà donc sempre.

D’un autre costat, lo sistèma francés a mestièr d’amagar Occitània, per sobreviure en tèrra de conquèsta. L’extremisme n’aprofièicha grandament. Lo FN i ganharà donc sempre. Mas lo pietadós es que lo FN es sistematicament ostracizat tanben, son ciutadans que se lor pensa que cal interdire de donar la pensada multipla de l’occitanisme, e en Occitània, pietadós aquò tanben. Aital coma se èran incurables e dangierós extremistas. Coma se l’extremisme se curava pas. Amos Oz escriu : «aidez-nous à divorcer!», es un libre en francés, libre de legir per totes los militants occitans e totas las militantas occitanas.

Avèm donc una realitat regionalista d’expansion parisenca que viu en Occitània, e que nos mata, ambe la meteissa politica que Franco pensava aplicar en Catalonha, «negar» Barcelona de trabalhadors andaloses, nosautres avèm suportat las èrsas migratòrias dels nordencs que ara venon cercar de trabalh, aprèp aver viscut l’èrsa dels vièlhs que venon per la retirada. E i a pas mai complicat d’escolarizar los vièlhs que sábon la geografia exagonala del sant Estat !

L’occitanisme a assajat d’esclairar lo sistèma politic de la collaboracion expansionista francesa o parisenca, los arguments son pas estats pro fòrts, e la decentralizacion, a de-centralizat, enlevar del centre quicòm sense transformacion, amai a pas bastit una volontat d’Èstre occitan en Occitània, es per TOTES e TOTAS, pauc impòrta l’origina.

Aquel regionalisme d’expansion viu fòrt dins totas las èrsas de populacions ciutadanas que nos arriba del nòrd ; l’occitanisme a pas sabut informar a l’arribada. E lo mèdias parisencs an sabut bastit una mitologia identitària faussa «du midi», «du sud», «du soleil», «de l’accent», «de la bonne cuisine du Sud-Ouest», «de Provence», «du Luberon», «de la Côte d’Azur», «De Dordogne», «du Lot», «du Var», etc. Dins los mèdias de la decentralizacion, France Télévision, quantes productors audiovisuals an convidats escrivans/anas, cantaires/as, etc. ciutadans/anas de lenga occitana per lor donar la paraula, en francés (perqué pas), coma pels autres locutors plan dins la «bona nòrma», a l’imatge de çò qu’ARTE fabrica a Estrasborg ? E quand un ciutadan pausa la question de la «langue béarnaise» (France 3 Aquitània dissabte passat), i a sovent mestièr d’aprigondir lo subjecte, mas la question es tabó (per tota sòrta de rasons), sobretot dins los mèdias qu’an previst una casa per l’oncle Tom per parlar occitan ; i a a Ortès segur la possibilitat de passar dins los novèls de Per Noste, non ? e lo tèma del programa donava aisit de parlar d’aiçò ( lo sistèma dels ofici de torisme teleguidat pel sistèma politic dona un problèma a la transmission de la sapiença sul tèma del país occitan o de Bearn, o de Provença, o de Gavotina, o d’Auvernha, o de Lemosin.

La pensada jacobina es una pensada que se difusa pertot, quitament dins los pichonets mèdias decentralizats… pertot en Occitània, es la transfusion ideologica dempuèi dos sègles, ambe modèl d’assimilacion que passan per portar populacions, dinca interdire la preséncia d’una lenga a l’antena (dinca 1983, e encara interdita dins lo tèxte que se vòl fondator de totes, La Constitution), o plaçar aquesta lenga dins un sistèma d’apartheid lingüistic, coma s’èra una lenga que cal pas veire, es aisit per una lenga que pauc a pauc a laissat la plaça a la lenga imperialista, lenga de l’assimilacion republicana, patois parisenc.

Quantas escòlas del Estat gausa prepausar corses de l’istòria e de la geografia d’Occitània ? E quitament en francés, perqué pas !

Aprèp tot aquel tractament regionalista d’expansion parisenca, es pas estonent de pensar que la pensada extrèma francesa i trapa l’umús que cal per devenir lo tresen partit de fRança. La culpa la tenon un sistèma sancièr, e l’occitanisme i a sa pichon part, quitament se l’occitanisme es plaçat sovent fòra sistèma francés de gestion d’Occitània.

umor parisenc Beur FN eleccions departamentalas 2015FN 0%

dilluns, de març 23, 2015

Eleccions 2015 e mèdias imperialistas

Se parla de las eleccions, las resultas, sovent per percentatge se parla de las variacions, gaire del problèma dels mèdias e de las resultas.

illustracion eleccions 2015

Me sembla interessant de comparar doás eleccions, per exemple las departamentalas 2015 e las eleccions d’Al Andalosia ; perqué ? Non pas perqué son eleccions «localas», nimai perqué fan la marca d’un viratge politic francés e espanhòl, dins las eleccions que en França son estadas novèlas dins las estructuras, e las andalosas perqué marcan un viratge cap a un futur cambiament madrilenc a la prima, non pas brica per aiçò, mas puslèu perqué los mèdias imperialistas franceses o espanhòls fan las eleccions, pauc a pauc. Çò que pròva de la dificultat qu’an las populacions de saber destriar los candidats en foncion dels programas (que aplicarián mai o mens), o de la linha politica, donc del contengut politic del candidat.

Vicent Partal explica la pujada de Podemos, per una granda influéncia mediatica ; es vertat que quitament sur ARTE-TV se faguèt un reportatge per Podemos (el parla de Podem), vist que la RTVE a gaire que l’exportacion de reportatge per poder influenciar Madrid… sembla qu’influéncia pauc Andalosia. RTVE es lo formisseire de ARTE-TV….en Espanha. Mas destaca tanben dins l’editorial que Ciutadanos a trapat d’ajuda dels mèdias espanhòls, sembla que son pas formisseires d’ARTE-TV, donc avèm pas agut de retportatge.

Del costat Occitània, l’influéncia dels mèdias parisencs es clar ; dins l’afar Cahuzac, ancian deputat de Vilanèva-d’Òlt, totes los mèdias parisencs son davalats en grope batalhièr, e sul còp tot lo parçan de Vilanuèva-d’Òlt a vist passar sus l’ecran la campanha dels candidats sul mercat del dijòu a Montsempron-Libòs ; sabi mantunas ciutadanas qu’an refusat de passar a la television aquel jorn, e se picar mans de candidats, jamai costumièrs d’aquel mercat. Donc dempuèi la visita dels mèdias parisencs a Vilanuèva-d’Òlt, lo FN exista melhor, e per aquelas eleccions d’aprèp demission de Jérôme Cahuzac –lo parachutat socialista-, lo vòt FN s’es exprimit grandament. E i aguèt gaire debat sus contengut de l’eleccion…

A Pena d’Agenés (zòna electorala de Vilanuèva d’Òlt per la deputacion 2011), la causa es estada clara tanben, lo vòt FN es passat de 11 % a 20 % … Uèi sabèm que la resulta a encara pujat :

Resulta a Pena d'Agenés

Lo problèma es que per aver mèdias locals de bon nivèl, es de dire ambe un debat real, cal mèdias gaitats o escotats, legits, inter-actius, e competents per organizar lo debat, e sense ostracisme, plan segur. Localament en Occitània, la causa es de mens en mens possibla. Donc, los mèdias parisencs fabrícan, sense o vóler benlèu, candidats e succès electorals. Coma en Andalosia…

Dins d’autres cantons d’Occitània, lo problèma costeja l’afrontament entre lo nacionalisme modèl Maurràs (l’ancian regime) e lo nacionalisme modèl La Terreur (lo novèl regime). Quí ganharà ?

Liga del Sud 2Liga dal Sud

Mas dins aquela batalha l’abséncia de debat, amb contengut real, basa de recerca e de libertat de parlar, res non podrà cambiar.

Per astre, e lo PP en Catalonha o a plan comprès que demanda TV3 en espanhòl, la TV3 dona d’informacion independenta de las capitalas dels poders imperialistas.

Lo Conseil Supérieur de l’Audiovisuel o podrà res, enfin i pòt fòrça mas vist de París s’en fot (lo seu problèma es primièr París), car refusa de donar frequéncias localas TNT per TV localas. E aital refusa a televisions localas de bastir un finançament privat, e donc de poder finançar lo debat democratic en region. Lo «service public» es de tot biais pas al nivèl que cal per aiçò far, malgrat que totes los Occitans an de pagar la redevença per aiçò avec un «service public» de television (que díson), alara qu’es un servici d’Estat en region. Un pauc coma RTVE que dona programa a ARTE-TV fabrica un filtre madrilenc e d’esquèrra per l’internacional…

diumenge, de març 22, 2015

Eleccions departamentalas 2015

Sembla que dempuèi mantunes jorns, los militants de la partidocracia se son apercebut que lo vòt FN aumenta per simpla rason de l’abstencion ; donc avèm entendut quasiment totes los mòdes per nos far votar.

#Élections #Eleccions #France #fRança

Aqueste maitin, per anar cercar una informacion sus Google, me soi avizat tanben que Google jòga a :

votar 3

Mas coma las colors son seleccionadas per virar al torn de l’urna, las colors fan pensar a la votacion en Federacion de Rússia.

votar

E de còps, votar per mantunes se vei coma un biais de fabricar de l’umor, o quitament pas. tè aqueste maitin ai vist pel primièr còp un candidat se passejar dins lo burèu de vòt del barri que pòrta lo nom d’un general de Napoleone Ier l’estrangièr Traïdor de la republica còrsa.

E coma per aquel traïdor, la guèrra non se podiá ganhar sense una bona cantina, me sembla important de donar una qualificacion a las votacions francesas, trobar un biais de cantinar amassa :

cantinas e republica francesa

La DònaPeel explica aiçò perqué i aguèt una polemica per saber se caliá servir de teisson, o minjar vegentarian, dins las cantinas escolaras. Cantinas que son, per simplificar la reflexion, de gestion, comunala, regropament de comuna, departamentala o a còps de l’Éducation Nationale o del Ministèri de l’Agricultura, o de gestion de las autonomias universitàrias (donc pels CROUS, organisme d’estudiants).

DònaPeel, tot en estar ciutadana que pensa a las eleccions, dèu pas saber la complexitat francesa sul subjecte.

Quora farèm virar l’urna francesa, las colors son a còps russas ; mas pas sense que las colors fan pensar a la manièra de fabricar una administracion que governa en plaça del politic e sobretot de la realitat de las demandas dins lo supausat «service public» de la minjadoira de las escòlas, dels collègis o dels licèus.

E quora la politica vòl èstre prèp de la realitat ecologica per las escòlas, i a sempre un partit per preferir lo minjar globalizat.

Es que Google explica l’utilitat de las eleccions en fRança ?

dissabte, de març 21, 2015

Marqueting tip «sciences-po», sabi far !

Es complicar de far la promocion d’un partit que capita sonque de plaçar una casta al poder.

E donc, tot es bon, per ensenhar lo camin bon.

Pòble militant socialista

Mas aquel marqueting politic es justament lo problèma francés, en l’abséncia de reala politica ligada a las promessas electoralas ancianas e donc a l’incapacitat del personal socialista de las aplicar, e de portar al poder la vertadièra populacion de ciutadans de l’Estat francés.

Donc farai de «sciences-po» modèl PÒBLE CIUTADAN ambe l’ajuda involontària dels militants socialistas.

Pòble militant ciutadan

Per definicion una eclipci es momentanèa, malastrosament lo sistèma partidocrata francés es pas una eclipsi, es un dels traumàs que los pòbles de fRança an de suportar.

Los militants dels partits franceses fan dempuèi la santa revolucion ambe una constitucion qu’es una grèu problèma ontologic francés.

E perqué ? La constitucion francesa es lo problèma.

constitucion francesa es lo problèma

Las elitas occitanas en avinhon e Bearn, an abandonat lo dreit de fabricar leis lo 22 de setembre de 1792, lo problèma francés en Occitània n’an acabat aquí.

Per la Comtea de Niça, lo problèma francés, es Napoleon III que n’a acabat ambe un referndum modòl Putin en Crimèa.

Del problèma de l’emplec del mot “país”

Ambe l'emplec del mot «país» i a sistematicament la fabricacion d'una aproximacion politica, qu'ajuda plan l'Estat francés, lo mercat-Estat-nacion francés de sobreviure dins la pauretat de la semantica emplegada.

L'emplec del mot país

La costuma latina fabrica un emplec del mot país que ajuda a la non-precision politica.

Se parla del «petit país», es de dire la «pichon patria» tal qu’un monument de Catelnaut Manhoac ensenha en 1964, per parlar de l’armada levada en 1940 per ajudar a la liberacion de Gasconha, puèi de l’Estat francés, lo «país» qu’es tot autre, e puslèu l’impèri republican.

Se parla de l’Estat, del mercat que lo país fabrica per un productor e sa produccion ? Se parla de la vision politica d’un Ernest Renan o Maurice Barrès que fan de la nacion un país, una geografia, un territòri politic ?

Se parla de l’administracion que fabrica un «país» independent ?

Se parla de «país en dangièr»

Recentament un fotbalista del PSG (que lo seu salari gròs es pagat en majoritat pel Qatar, l’Estat que fabrica amb la FIFA unes estadis ambe d’esclaus hindoses), lo fotbalista a exprimit una pensada pro clara e mediatica, per la denegar aprèp (actitud pro francesa), çaquelà, a dit : «ce pays de merde» (en traduccion anglesa, la version originala deviá èstre «fucking country», may be ;-), çò que me sembla plan apropriat per l’associar al mot país, car sabèm pas realament de qu’es un país.

Se parla del «país» que se podrà reconéisser l’accent «du midi» ? L’imprecision es alara sanciera e fabricada coma una arma per non pas nommar las causas clarament.

Que fosquèsse en espanhòl, portugués, catalan, aragonés, asturian, piemontés, occitan, arpitan, toscan, etc. lo mot aquel pausa un grèu problèma politic.

Es que lo «pays» es aquel dels «français de souche», o es que la justícia francesa que refusa lo concepte de «français de souche», fariá parier pels Occitans de non socas, mas que parlan una lenga que lo sistèma de soca francesa destrusís pauc a pauc ? E per la constitucion, aiçò donc legalament !

français de souche 3

Me recòrdi dins aquel país occitan de Tolosa aver lançat una peticion, e que la peticion debutava per l’idèa de raiças per installar lo mètro en occitan, las raiças de Tolosa m’an sempre plan establida per sa lenga, mas pas per l’ADN dels ciutadans tolzans (fau referéncia a un estudi d’una universitat anglesa qu’a practicat d’estudis ADN per saber las originas etnicas de las populacions – o farai pas brica d’aquesta manièra, bric) ; un «grand» militant videasta m’a refusat de signar la peticion perqué «soi pas un arbre, ai pas raiças» (la confusion entre ciutadanetat e nacionalitat èra sancièra, deviá pas jamai aver legit Cornelius Castoriadis, las conferéncias de l’EHESS sul tèma).

Estudis britanics

Las raiças d’un país son pas dins l’ADN, tanpauc, mas un simplisme universitari la pòdon veire aital, ajuda d’aver un doctorat ; las raiças d’un país son tanben una causa pro complicada de conceptualizar, vertat, mas las estupiditats o son mai aisidas…

Per me, lo complicat es de quina manièra un jurista se podriá assegurar que quora se parla de «français de souche» o de país, las causas fosquèssen pas similaras dins lo romantisme e l’imprecision politica e donc juridica ?

Lo problèma es que per «país» lo mot s’entend als quatre cantons dels mèdias e dins las carrièras, pertot. E pauc impòrta la lenga latina emplegada, lo problèma es real. Lo «français de souche» parla a l’extrèma-dreita, a l’extremisme catolic que ne fan un projecte expansionista parisenc, al modèl de l’ancian regime que poblicava aquesta mapa :

Mapa de fRANÇA 1732

La revolucion al modèl «La Terreur» an fabricat un «país» que los Occitans ne son estats fòrabandits.

-°-

E tanben aquí i a error d’etiqueta d’apelacion d’origina – atencion es de l’umor.

pais etiqueta electorala

divendres, de març 20, 2015

Racisme lingüistic francés vist del Quebèc

Sus RTL aqueste maitin, una bilhetista es estada inspirada :  nos explica que dedins l’ensemble dels locutors e de las locutriças de la «belle langue», los Parisencs, o Franceses, practícan lo «racisme lingüistic» de l’accent del Quebèc, mas tanben sus la semantica. lo site Internet de RTL la prepausa en linha directament. D’aquí la meuna crida, mas a 9h30 lo bilhet èra en linha, picatz sus las fòtos per aver los ligams e escotar :

racisme lingüistic contra lo francés del Quebèc.

Twitter es alara practica, RTL a recebut directament lo messatge, o pensi.

Ara lo bilhet aquel serà per descriure de l’interior e de l’exterior de la lenga de L’article 2, «le français est la langue de la République» francesa, votat ambe la majoritat socialista en 1992 (sonque) article que volguèron jamai completa, e l’an un pauc «melhorat» per un article 75-1 que clarifica o/e ierarquiza las lengas e los patrimònis lingüistics, la ierarquizacion sembla fòrça al biais del foncionament de l’apartheid lingüistic conceptualizat per unes lingüistas occitans,  podèm alara clarament descriure de quina manièra lo racisme lingüistic francés s’exprima dins lo s mèdias, mas pas sonque.

Cal una bilhetista del Quebèc per installar a l’antena de RTL, primièra ràdio de l’Estat francés, una causa qu’es viva dempuèi …. sègles !

RTL Lògo

- quí a jamai entendut parlar de l’accent dels mosquetaris, mercenaris gascons del rei franc a París ?

- quí a jamai entendut parlar de la guèrra a l’accent dins los emponts del teatre oficial francés ?

- quí a jamai entendut parlar de las leiçons de redreiçament dins la «bona manièra» per comunicar, dins los estudis dels mèdias, mai tanben dins los estatgis de formacion de comèrci ?

- quí a jamai vist los DRH de Radio France seleccionar l’accent francés, bon envidentament, accent dels animators de las localas de Radio France ?

E aiçò, es la guèrra que los locutors occitans qu’an la parladoira o patois francés en imposicion lingüistica constitucionala, lo mercat-Estat-nacion se fabrica tanben en far la guèrra als accents.

Zebda e l'accent tolzan 2

Cal pas oblidar que l’accent d’Occitània, es una traça de la lenga occitana dins lo francés, sense occitan, l’accent «du midi» (formula colonialista vièlha), l’accent es aviat mòrt.

Cal pas oblidar que l’accent del Quebèc es ontologic a la lenga francesa e sas varietats negadas dedins l’Estat europèu francés, mai tanben an daissat tranquille los «Franceses» del Quebèc e del Canadà, e donc l’an poscut gardar. es benlèu la solucion per Occitània, que París nos daissèsse en patz, viure la lenga occitana e son accent «du midi» en francés ; car cal pas creire que lo francés l’abandonarèm, seriá una estupiditat economica, al mens que París debutèsse de parlar anglés, çò qu’es un potencial clar, pel futur…

Nosautres avèm suportat l’imposicion e netejament lingüistic parisenc, 7 sègles, imposicion de la bona parladoira academica, la sola institucion qu’a permetut la transmission de las estupiditats lingüisticas del reialme o dictatura franca.

Quí a oblidat la frasa :

«Es interdit de parlar patois e d’escupir per tèrra» dixit l’escòla modèl del sant republican e nacionalista Jules Ferry

Quí a oblidat e quí pensa qu’aiçò a cambiat ? La FELCO benlèu, mas quina estupiditat … quora se vei lo modèl de transmission que se fabrica pels professors d’occitan, res a cambiat.

Quí l’a oblidada ? Èra la guèrra contra las lengas de l’Estat, del mercat-Estat-nacion qu’aviá mestièr d’aver foncionaris que parlèsse sonque un francés clar e oficial, sense accent, e tanben de preparar lo mercat-Estat-nacion, ajudar las entrepresas a vendre als locutors e las locutriças francesas.

Quí oblida que la definicion de patois a pas cambiada de 1954 a 2014, dins lo sant diccionari Le Robert ? Es un biais de foncionar qu’a jamai cambiat dedins l’Estat francés, los Quebequeses o deurián saber ! O al mens estudiat, en sortir de París, per saber çò qu’es en realitat la destruccion lingüistica santa e republicana francesa.

Un espèr çaquelà damora, e encara un còp nos arriba de Bretanha :

vengas en Bretanha

Lo tèxte de la publicitat – publicitat – explica : « es practic en Bretanha fan la traduccion en francés ! Vengas en Bretanha » ; es lo primièr còp qu’umor e bilingüisme son difusats per las televisions francesas, TNT-TDT, en publicitat. Çò que m’estona, es qu’aiçò circula gaire dedins los rets militants dels promotors de las lengas dedins l’Estat imperialista lingüistic francés.

Un modèl de publicitat qu’auriá poscut existar en Occitània, se los nòstres elegits occitans avián agut una reala politica per l’occitan, mas n’an jamai agut los colhons ! Vist las responsas qu’avèm agut per la campanha dita «départementale 2015», lo calvari occitan es pas acabat, sufís pas d’aver una crotz occitana coma simbòl de campanha per assegurar una promocion de l’occitan !

la cara del patrimòni 75-1

-°-

mapa de fRança amb comentariabonat a La Setmana

Me soi sempre questionat, ont podián anar los Argerians abans 1962 ? Los Catalans en una Espanha que los respecta pas ? Los Bascos en una Espanha que los respecta pas ? Occitans ara ?

dimarts, de març 17, 2015

Eur : Economia de las entrepresas gròssas

Las grandas entrepresas europèas fan un bèl tròç de la vida economica europèa. La mapa prepausada pel site One Europe es pro utila e interessanta al meteis temps.

economia europèa

Statoil (entrepresa d’Estat), Shell (2), Total, ENI, Gazprom fan l’economia europèa actuala, son installadas dins Estats los mai potents d’Euròpa (continent) ; cal notar benlèu que serà la vièlha economia pel XXIen sègle ; l’istòria del grope Total es çaquelà interessanta de saber, es dempuèi la nacionalisme e puèi la privatizacion qu’Occitània n’a perdut lo sièti. Èra Elf-Aquitaine que los socialistas an nacionalizat e qu’an fait pujar lo sièti a La Défense, aquò fa partit dels panatòris franceses dedins l’economia occitana ; es un acte de centralisme economic francés, de jacobinisme del vièlh monde francés.

Cal notar que Renault se plaça dins aquel escapolon d’entrepresas amb Dacia, e en comparason clara per aiçò, ambe VW. Volvo, crompat en minoritat pels Chineses, serà benlèu l’entrepresa d’Estat que pujarà dins l’avenidor.

Dins totes los cas, son los Estats que pòrtan aquelas entrepresas ; sense los mercat-Estats aquelas entrepresas son pas sul mercat mondial ; sense endeutament d’Espanha, Santander seriá res coma banca en Espanha …

Aital, l’economia europèa –continent- se presenta coma clarament ges desligada de las decisions d’Estat. Es vertat que reberta tanben los ancians imperialismes europèus, levat per Norvèja que un Estat novèl e gaire imperialistas d’oltra-mar. Cap estudi economic explica que la lista dels Estats aumentarà e donc que lo nombre d’aquelas entrepresas serà aumentat.

Per Danemarc, Maersk farà lo comèrci, lo transpòrt, dedins lo comèrci mondial e non podèm dire que serà acabat ambe la fin del petròli… Donc es l’economia anciana que perdurarà.

Tot parier, serà la capacitat de las entrepresas de Petròli de trobar ajudas dels Estats, per assegurar las transmissions de saber-far per descobrir novèlas pistas de mercat dedins los mercats existents. Podèm dire –alara- que l’Union Europèa (federada) ne serà una ajuda, tal coma o vòlon pas los Angleses, levat per n’aprofieichar sense ne pagar lo còst democratic ? L’estratègia de sempre.

Aquela mapa indica clarament doás causas : – las estadisticas europèas son encara forçadament sus la basa dels vièlhs Estats, – las economias emergentas europèas se veson gaire dins los caps de las economias continentalas.

dilluns, de març 16, 2015

XXIen sègle : Décadence française

Las eleccions departamentalas, coma totas las autras eleccions, mas benlèu melhor, fan sortir los “français de souche typique” dels bosques, very frenchie nationalist, e Jeanne d’Arc ôssi.

Sabi pas perqué mas me sembla que l'avèm tròp aisida per donar las etupiditats nacionalistas del FN, alara que son lo simplàs perlongament del nacionalisme francés, sonque aiçò ; son la resulta, d'educacion organizada e programada per fabricar aquel tipe d'estupiditats ; l'ai escrit dins un bilhet de “Occitània tèrra aucupada”, a la seguida.

Mas anuèch, una fòto publicada per Le Point me fabrica un argument suplementari ; es benlèu un terrenh de jòc essencial per l’expression del nacionalisme francés, version FN-Bleu-Marine, las eleccions.

français de souche 2français de souche

Sense parlar de las consequéncias potencialas de se donar a-n aquel tipe d’exercici mediatic per Twitter, consequéncia de tipe bota-fuòc politic, sul modèl Ucraïna en guèrra actualament.

Aquò me recòrda una conversacion al moment que fasiá la seguida dels ancians abonats per un jornal agresta francés (engatjat politicament) ; arribavi dins las adreiças que m’èran donadas, l’afar se debanava dins una cort pichona d’un abonat ancian de la revista agricòla ; lo meu ròtle èra de lo tornar-far abonar. O posquèsse pas car èra jà abonat a un jornal del meteis grope.

Mas aquel òme aviá quicòm a me dire ; èra plan content de l’abonament del jornal que recebiá ; perqué ? Perqué aquel jornal èra pro critic contra Nicolas Sarkozy, alara el me diguèt : « et ce Saaaaarkooozyyy là, il est même pas fraaaançès» (atencion dire ambe l’ira que cal e l’accent occitan dins lo francés, mas pro neutre, plan segur). Me donava aital son punt de vista, plaçat a la lectura d’un jornal d’esquèrra, francament d’esquèrra. E li donava una opinion francament de dreita, los estrangièrs que governan lo país, son donc dangieroses ; cal remarcar que dins la critica de la dita “Révolution française” i aviá tanben lo fait que los Borbons son pas franceses tanpauc. Coma responsa personala, ai agut de li far remarcar que son nom tanpauc èra francés, èra gascon !

Lo racisme anti-estrangièr, o “los estrangièrs son lo problèma per França”, etc… es de totes los tempses en França ; e non podrà èstre qu’aital tant que França saurà pas qu’es faita per d’estrangièrs (diversas provenéncias e istòrias politicas, coma endacòm mai çaquelà) e que la maquina lingüistica assimilacionista foncionarà pas ambe la sola constitucion, la sola escòla que fòrabandís la lenga qu’es pas agradada per l’elita, sobretot en tèrra cremada d’Occitània, de lenga occitana que totes los lingüistas franceses refúsan de gaitar en fàcia, en realitat.

Justament aquel òme vièlh de Lomanha, abonat a L’Humanité, me donèt clarament lo biais que votava, votava FN sense cap problèma, levat aquel que li èra encara complicat de dire a l’epòca.

Ara, lo FN exprimís pauc a pauc son nacionalisme ambe la violéncia que sembla rebertar la violéncia de las annadas 1920 en França, las annadas que faguèron bastir l’estupida estatua de Jeanne d’Arc a Tolosa, sense gaire critica, nimai ambe l’esquèrra de l’aprèp guèrra de 1945.

Se l’estupiditat èra a l’Académie française – e sembla qu’i es jà (!) en escotar France Culture e Henriette Walter al maitin- totes los candidats FN podrián acompanhar los vièlhs parlejaires del patois parisenc en acadèmia. e i a un mèstre per la “gloriosa campanha sanitosa” per la respectabilitat de la santa République française, dedins la barca FN-blaumarinada ? Quí a causit los candidats ? (gausi pas demandar pel programa…blaumarinat)

O simplament, podèm confirmar que lo sistèma FN, per fauta de quadres, es forçat de presentar candidats de tot escantilh per rasons estatisticas, e finançament del partit ; coma o fan los autres partits, coma o fan los autres partits. La santa République française a fabricat un maquinisme electoral que lo FN pratica pro plan, mas que desvaloriza la santa republica parisenca sancièra, e los vòts dels pòbles de fRança. A l’imatge del parlamentarisme de 1939 que votèt los plens poders a Philippe Pétain.

Car imaginatz-vos, que son pas los estrangièrs lo problèma, mas unas castas que se fabrícan de generacion en generacions dedins l’Estat francés, e pauc impòrta lo regime ; mas seràn pas remplaçadas dignament coma l’espèran los pòbles de França, gentes ciutadans que van encara votar, per la novèla casta o familha blaumarinada !

Gropuscul francés casta

En conclusion, las estupiditats del FN-blau-marinada, numerosas, o las castas en plaça, faràn que :

casta al poder francés

La République français es decadenta.

contra lo nacionalisme francés

diumenge, de març 15, 2015

Occitània aucupada, una pròva de mai !

S'aviam mestièr de far saber que l'occupacion militara francesa es similara a-n aquela d'Argèria, abans 1962, anuèch en Occitània, al XXIen sègle, aurèm pas mestièr de donar pròva, mas avèm lo FN e los ancians puschistas d'Argèria que nos la fan cada jorn, e cada jorn mai aisida. Charmanta estupiditat de l'extrèma-dreita francesa ! Charmanta estupiditat del nacionalisme francés, coma totes los imperialismes ancians, segur. Mas lo vielhum del regionalisme d’expansion parisenca es un cretinisme gròs.

Charmanta estupiditat de l'extrèma-dreita francesa

Lo FN –quitament blau marinizat- se sona aital ambe una definicion de la nacion qu’es aquela de totes los partits franceses, es aquela de La Terreur. Donc es aquela que fusiona –aquí lo mot es plan emplegat- l’antropologia descriptiva del francés pantaissat e que sonque parla la lenga de l’article 2 e que pensa al patrimòni de l’article 75-1 (sul modèl franquista), e que fusiona ambe la ciutadanetat aquela que decidís las règlas, las leis que fan la civilitat esperada per la majoritat representativa seleccionada pels partits franceses, règlas votadas per un Parlament a París dempuèi que los Occitans, lo 22 de setembre 1792, an abandonat la decision de la legalitat als «representants del pòble» (avètz remarcat lo singular coma dins l’expression catolica «le peuple de dieu»).

E aquí sobre lo FN pòrta sa peira argeriana, d’importacion guerriana ! Argeriana, mas del « bon temps» que la santa republica fabricava un apartheid etnic dins la colònia departamentalizada d’Argèria, aquí que s’ensenhava tanben a la debuta sonque lo francés.

Per astre, lo FN plaça aital una bona question : de qu’es una nacion francesa que destrusís las autras nacion antropologica de l’Estat ? La question la pausa clarament lo FN, alara que los autres refúsan de ne parlar, de ne debatre dins los mèdias dempuèi la fin de la guèrra d’Argèria justament.

Son estupids del FN, o la question es de trobar una novèla responsa mens expansionista, e donc expulsar lo nacionalisme d’expansion francesa d’Occitània, coma en 1962, los extremistas argerians, independentistas, faguèron ? Quinas seràn las rasons del FN per expulsar los Occitans ? Èrem sul continent europèu abans la pantaissada França, o cal plan dire … Las rasons seràn simplament que cal un espaci vital a la «sainte nation laïque française» ?

Lo nacionalisme d’expansion francesa es un regionalisme d’expansion e una ideologia religiosa e dangierosa. Es aital que podèm dire qu’es dangierosa per l’Union Europèa, e pas sonque pels comptes del Parlament Europèu. Es dangierosa per Occitània, mas pas mai que los autres extremismes franceses.

-°-

Es l’extremisme francés que cerca d’amagar l’occitan devath l’etiqueta «langue régionale», devath l’etiqueta «lenga anciana», un patois qu’es pas parisenc, etc.

lenga anciana l'occitan

-°-

Aqueste maitin es paregut un comentari complementari d’en Terric Lausa sus FB, directament publicat pel Jornalet.

Comentari de Terric Lausa

Internacional Besièrs.

Lo bon companh occitan, Andriu Lagarda

Ai passat una matinada en companhia dels amics d'en Andriu Lagarda, una fèsta per lo mercejar de la seuna òbra bèla : « Los sabents parlarián tres oras sus un teule», mas Andriu Lagarda explica dabans lo cònsol « qu'a pas melhor qu'aquel miralh per se conéisser el ». La jornada èra pensada per Felip Carbona (veire las entrevistas sus costat esquèrra del blòg), e la jornada èra pel ceucle occitan de Carbona, qu’en Andriu Lagarda n'es estat annadas e annadas lo president.

La matinada èra la tresena partida de la jornada, ai poscut participar sens qu'al primièr terç. Èra çaquelà pro instructiu. Es pietadós que cap estudiant de l'universitat de Tolosa, Montpelhièr, Bordèu o Pau aguèsse poscut venir ausir. Nimai un elegit local, d'aglomeracion o de la region administrativa francesa actuala de Miègdia-Pirinèus. Èra una matinada pedagogica que digun a filmat sancièr coma professionals o sábon far. I aurà çaquelà un recapitulatiu de la jornada en vídeo.

Es lo filh en Chritian Lagarda, professor d'universitat a Perpinyà, que menèt lo bal de las intervencions e qu'ajustèt sul pic que la jornada èra el, la faciada, mas que representava un trabalh collectiu « e atanben la maire que durant d'annadas e d'annadas » a participat al finançament d'una granda partida de las autoproduccions librescas d'Andriu Lagarda. Es jà una polida fotografia de las dificultats de la debuta de l'occitanisme modèrne ; sèm pas vengut de res, mas d'una volontat de mantunas familhas de portar una idèa d'occitanistas cap al pus grand public, sense politica de subvencions !

Carbona Garona Andriu Lagarda

O cal dire, lo moment èra important per l'occitanisme, aquel qu'acceptèt la maire, aquel de la dignitat e de las restriccions de familha per o poder pagar, car sense Andriu Lagarda en Miègdia-Pirinèus (al moment que lo regropament de region arriba), lo professorat de l'occitan seriá dins Calandreta o lo sistèma educatiu d'Estat, absent per ajudar a salvar l'occitan tal que l'UNESCO o demanda. La vida occitana seriá sancierament absenta anuèch, al XXIen sègle.

Per onorejar Andriu Lagarda, son venguts de luènh o de prèp, mas èran totes/as contents/tas d'aver un jorn o mantunas annadas costejats l'Andriu Lagarda al país de Carbona, prèp de Tolosa, e pro elonhat de la granda vila per s'i sentir encara en companha bona, Volvestre e Comenge, junts !

Per la primièra taula, son, un, lo lingüista de l'universitat de Tolosa-Miralh, Patric Sauzet e, dos, l'istorian occitan Patrici Pujada, professor d'universitat a Perpinyà, qu'an donat un cort devís, cort mas de qualitat granda.

arcuèlh de Andriu Lagarda

Patric Sauzet insistiguèt sul pont coërent qu'en Andriu Lagarda a plaçat entre la lenga per la pedagogia e la lenga del pòble, del tresòr d'una lenga praticada (los seus estudis de terrenhs sus las lengas dels parçans sud de Tolosa), a l'assegurança d'una vida modèrna per la lenga del futur (La Palanqueta) ; aital Patric Sauzet assegura qu'en Andriu Lagarda a donat los elements per una reala politica lingüistica per l'occitanisme del XXIen sègle : « occitanista es aquel que dessepara pas la recèrca e sa grafia ». Un occitanista es alara aquel que «de la cultura que se sap sense apréner» o de la cultura que se fabrica al fial de la vida (Bildung), quasiment amassa. A tanben enregistrat dins la lenga, lo lengatge, d'en Andriu Lagarda « una facultat naturala d'anar del local a la prosodia trobadorenca». Cal notar çaquelà, que parier qu'en Andriu Lagarda podèm donar tanben lo defuntat e regretat Marcèu Esquieu en Agenés.

Patrici Pujada faguèt la ligason entre lenga e istòria, e sa debuta ambe lo castèl de Montsegur, dedins los escrits d'en Andriu Lagarda, mai tanben dins la lectura d'un desconegut Jordi Plantaurel (1), ara malastrosament desaparegut dins La Dépêche du Midi. L'Istòria en occitan, en occitan, èra per Patrici Pujada una causa novèla, es vertat que l'Istòria d'Occitània s'escriguèt mai que tot en patois parisenc. E alara quora l'Istòria d'Occitània es en occitan, Patrici Pujada se recòrda en Andriu Lagarda : - dedins los escrits o recuèlhs literaris, - dins las antologias de Comenge o del País d'Òlmes, - dins los collectatges de la memòria, - dins los estudis d'una question istorica, la santa crotz de setembre o las migracions occitanò-catalanas a Carbona.

Per la literatura, la mai polida fotografia es estada donada per doás professoras d'universitat, na Joëlle Ginestet de Tolosa, e na Clara Toureilles de Montpelhièr. O cal plan dire « lo glenat e imaginat» de Tolosa donava las doás paginas de letras sarradas per donar l'òbra d'en Andriu Lagarda, e o donava amb una granda poësia, una granda assegurança de donar l'enveja ; e o podèm assegurar donar a las jovas generacions -pauc presentas dins l'aula- de legir totas l'òbra d'en Andriu Lagarda. Dins «Al temps que te parli », ed. Letras d'Òc (2014), Clara Toreilles faguèt una presentacion de l'interès antropologic e romantic de l'òbra ; de l'occitan rufe, en Andriu Lagarda ne faguèt un tresòr d'una civilizacion desapareguda (2) ambe l'emplec costumièr de la lenga.

Cristian Lagarda Joelle Ginestet Clara Toreilles

[Christian Lagarda, Joëlle Ginestet, Clara Toureille – sobre la pichona fòto]

Al final, coma un fuòc d'artifici anonciat (pel filh Christian Lagarda), Maria-Joana Verny, «granda professora e militanta» (la sola qu'ameritèt tantas elògias, segur endacòm necitas), nos donèt una leiçon de comentaris literaris, una brava leiçon de literatura, vegèt « lo ieu de l'escrit e lo ieu biografic» dins las doás òbras presentadas ; lo regentòt a plan inspirat la militanta de l'ensenhament de Montpelhièr, e lo libre editat en pichona edicion locala, del Gai Saber, l’o a portat una parallèla que me sembla tortuós : « passar d'una pedagogia respectuosa del monde a una pedagogia occitanista» ; l'interrogacion es interessanta e se dèu acompanhar sul pic per una question : « - de qu'es una pedagogia occitanista respectuosa del monde?».

Josiana Bru del CMDT de Tolosa (donc de la region administrativa), un acronim administratiu qu'amaga un ostal de la compilacion antropologica occitana ligada a la cançon, lo raconte popular e la musica, que vos gausi pas dire lo nom real (!), Josiana Bru, en francés, expliquèt sa jòia de trabalhar ambe lo contaire Andriu Lagarda, enregistraments e escrits. Dedins l'Ostal aquel, bastiment II de l'Ostal d'Occitània a Tolosa, s'i parla tanben d'accumular los racontes, en Andriu Lagarda es donc essencial per aquel trabalh unic a Tolosa.

Joan Eygun, umil editor associatiu, s'expliquèt coma passaire de mots, mas un passaire de mots per un autor especial per l'occitan de l'entorn tolzan, «d'un mèstre de paraulas», coma Lengadòc «ne coneguèt ambe Joan Bodon», o encara «Antòni Perbosc». Se podiá dire melhor ? Non. Los libres d'en Andriu Lagarda èran disponibles suls taulets, en companhiá dels libres de l'IEO Aude, al moment de l'aperitiu pagat per la comuna de Carbona arribava.

En parlar de la comuna, sembla que, per èstre «citoyen d'honneur» de la vila, títol creat per el, lo cònsol aguèsse gaitat wikipèdia per listar sonque 20 òbras d'en Andriu Lagarda, soi segur que l'umor de Joëlle Ginestet serà pro grand e del modèl d'en Andriu Lagarda per far seguir sa lista, lista de justament-amb-dificultat-per-claure-sus-doás-paginas, amb linhas picadas sarradas, mas lo cònsol aurà per escotar las intervencions del maitin, èra pas present. I a dins lo mitan politic, una granda ipocrisia sul tèma de la lenga occitana e dels aparaires (veire document junt).

Na Marie-Jeanne Verny a notat l'umor literari d'en Andriu Lagarda, sempre per exemple literari, es amb un gra d'umor que son filh a debutat la matinada per una question: « se cal pausar la question de la traduccion de l'occitan per aquesta matinada?» ; un buf de protestacion a pujat de l'aula pas encara emplenada, èrem a las 9h30 ; sembla que l'umor matinal es causa subtila e de familha, en çò dels Lagarda ; Sempre lo gra de rire del professor d'universitat, en explicar qu'es capable tanben d'o far en d'autras lengas que la francesa o l'occitana.

Sempre per l'umor, cal notar la pancarta comunala qu'establís que l'occitan es per l'activitat anciana de la vila, aital non podrèm listar dins los panèus de la vila una «plaça» Jules Ferry, o quitament una «carrièra» Gambetta ; benlèu que portaràn un jorn lo nom d'en Andriu Lagarda, e – per l'umor necite en politica- zo faràn SONQUE en occitan, quí sap dincal gra d'umor lo sistèma politic francés podrà elevar la lenga occitana ?

En Andriu Lagarda l'a suportat tantas annadas ambe un gra d'umor indispensable. Mas es estat talament productiu que segur lo personal politic l’a pas remarcat al nivèl que cal.

  1. Lo jornal local, malgrat d'èstre pendent annadas, lo bilhet de Jordi Plantaurel, faguèt pas una linha d'anóncia sus aquesta reünion de Carbona.

  2. Mai o mens çò que se pensa a Carbona a prepaus de l'occitan, una civilizacion desapareguda, vist lo biais de donar la signaletica dins la vila que barra la val de Garona dempuèi sègles.

-°-

Se cal pausar la question çaquelà, es pro present l’occitan dins la vila ?

signaletica

Me soi sempre demandat perqué un panèu en occitan isolat se la politica es pas de rendre TOTA LA VISIBILITAT E DIGNITAT a la lenga occitana, e pertot ?

20150314_083123[1]20150314_083158[1]

Quina es la diferéncia entre compassion politica o lingüistica e volontat politica reala ? Carbona dona un autre exemple. Notacion del professor, seriós e que respecta la dignitat occitana, signaletica a Carbona, pòt far bravament melhor.