arcuèlh

dimarts, de novembre 29, 2011

Pintrar los pics andins per far venir lo freg …

Es un pauc coma la potinga que l’UMP-NC nos baila cada ser dins las televisions privadas o publicas, mai gròssa es melhor dona d’illusion als inocents e las inocentas ; cada ser, l’UMP-NC nos pintra la comunicacion en blanc (puslèu blau Mediterranenc, modèl Estrosi de Niça) per nos far creire que, malgrat 10 annadas a totes los poders, faràn melhor per la seguida, aprèp 2012 !

Nèva al Peró RTBF 291111

Es l’illusion del sistèma productivista que pensa encara que la tecnica farà tornar, farà virar lo sistèma climatic coma èra abans… Es l’illusion nucleara, l’illusion de la mecanizacion agricòla, dels TGV que nos fan creire qu’estauviam temps en los préner, que pòrta l’idèa que podrèm aver d’enèrgia electrica sense comptar a causa de las centralas nuclearas, illusion que nos explica que lo chòc de las civilizacions practicadas resodrà los problèmas politicas, violéncias militaristas contra educacion dels pòbles, transmission dels sabers, lo gai saber (tradicion occitana), etc.

Coma l’a indicat Cécile Duflot, sèm a passar a un autre sistèma economic, lo social ne patirà ; serà dificile politicament. Las illusions productivistas s’en aniràn, e nos caldrà pagar lo sòld de las estupiditats qu’aqueste escantilh, pintrar montanhas per aver de nèu, de freg, de l’aiga e donc de produccion agricòla. Sembla talament a la nèu artificiala que se desvolopa dins las montanhas per poder recebre toristas que son l’unica activitat economica d’aquestas valadas montanhosas, luòcs abandonats del sistèma central.

L’òrt del productivista es acabat, nos va cáler pagar d’aver pensar que l’illusion productivista èra la realitat.

benestar ÒC

Integrisme en Tunísia : que cal far d’aqueles dins los Estats democratics ?

Integrisme religiós en Tunísia ElPuntAvui 291111

Los integristas son catolics o musulmans, que cal far d’aqueles dins los Estats democratics ? Los mandar en Iran ?

Que cal pensar del messatge dels imams que díson vóler respectar totas las populacions, e qu’an integristas que son jamai condamnat pel sistèma religiós intallat.

Contra l’integrisme, es la lei de 1904, sobre la laïcitat qu’a reglar l’integrisme catolic. Es un modèl que frena pas l’integrisme, mas qu’ajuda lo poder democratic de poder aver una societat en patz per poder far sobreviure extremismes.

Es un tèma que cal desvolopar pendent una campanha dins l’Estat francés ? Lo FN pensa que òc. Lo problèma de l’esquèrra es que confond extremisme es las comunautats lingüisticas, coma se parlar francés èra una religion, benlèu qu’es una religion d’Estat ?

Totes aquestes actes politics d’expression dels integrismes favorizarà jamai lo torisme en Tunísia, nimai la patz dins los Estats europèus, e donarà sempre una maissanta imatge de las religions, ambe en parallèl, una pujada del vòt FN (en Euròpa, lo dich populisme) e d’Annahrda (en Tunísia, Marròc o Egipte).

Encara un còp, nos podèm regaudir d’aver patit en Occitània, los primièrs de l’integrisme religiós ? Mas sèm tanben los primièrs a l’aver suportat mantunes sègles, venguts de l’Estat centralista que nos imposèt un dikatodor nommat rei, unes mercenaris militars, una faiçon religiosa d’emplegar sa lenga, e sa pensada ambe sas acadèmia e universitats e escòlas, puèi sa religion dinca 1904 ; mas la religion es estada remplaçada per una novèla, aquelas de la republica francesa, ambe sos simbòl e sos preires d’Estat. Benlèu que podèm èstre un exemple de territòri qu’a suportat e qu’a jamai poscut donar, el-meteis, una responsa politica, levat a travèrs lo sistèma francés o parisenc. Sèm donc un luòc universal sul tèma de l’expression de l’integrisme religiós.

François Hollande naviga en aiga fosca sul tèma de la mar e de las enèrgias…

Sobre la tèrra firma, podèm considerar que lo documetn que marca l’accòrd entre PSF-PRG e Europe Écologie LesVerts dona pas per la clartat de las causas. Aital lo critèra del nuclear es puslèu fosc. Mas es pas lo sol subjecte, per exemple lo cumul dels mandats, en Nauta-Garona, semble qu’èstre deputat europèu ajuda a aver un luòc d’eleccion segura per èstre deputat de l’Assemblée national, es lo cas Kader Arif, pòrta-paraula de la campanha François Hollande ; Kader Arif a pas donat una idèa de demission aprèp son eleccion dins un fautuèlh de Lauragués.

D’un autre costat, avèm un candidat de EELV a Tolosa que la circonscripcion es puslèu dificila de ganhar, vist qu’es estada sempre una zòna segura pel vòt de lma dreita nacionalista francesa. E al meteis temps lo candidat EELV causit es tanben un elegit, çò qu’afovoriza pas realament lo renovelament dels caps d’elegits en Nauta-Garona.

Avèm ambe François Hollande un conservatisme d’esquèrra, se cal recordar que lo PRG es estat lo primièr beneficiari de l’installacion de Golfèch (venda de terrenh pibolaire e subvencions generosas EDF de tot escantilh, quitament per far melhor votar los electors, un pauc a l’imatge de Andreotti pendent un brave temps en Itàlia) ; es pauc encoratgent per anar votar.

Nuclear e François Hollande

Avèm çaquelà la promessa que la mar es una causa importanta (crear un ministèri es causa importanta per un jacobin…), importanta per la politica e François Hollande (lo PRG pensa a la mar mas sonque per prendre paraula a París per Corsega), mas sabèm pas mai perqué ! Aquí tanpauc,  i son nuanças (mas sabèm pas qunas!), es pas melhor que lo staff de campanha de l’UMP …

Image (5)

Lo cònsol de Grussan, Didier Codorniu, pensa que cal pas d’eolianas dins sa mar… Es lo vice-president de la region Lengadòc-Rosselhon. Benlèu qu’a rason… Mas concretament vesèm encara que totas las politicas dichas per un personal politic del jacobinisme francés son mal adaptadas al terrenh, a una politica que podriá foncionar en Occitània, per la nacion nòstra.

UMP : en cèrca d’un compàs novèl, i a urgéncia …

L’UMP es un partit qu’a pas cap programa, ni cap logica politica coërenta, mas pas melhor que lo P, çaquelà !

Gaitatz un pauc, en pauc de temps ai agut dos documents que ne fan la pròva.

1 / lor cal aviat una leiçon de sciéncias politicas ; la confusion entre lo concept de ‘nation’ e de dreit per la ciutadanetat es grèva, es la confusion classica del nacionalisme d’expansion a la francesa, de l’extrèma dreita a l’extrèma esquèrra.

nacion segon UMP LeMonde 271111

Encara un còp lo populaisme de l’UMP se mesura a-n aqueles tipe de fauta en sciéncias politicas, es un populaisme perqué l’ensenhament general francés es nacionalista e farga coma una causa segura las definicion inventada per un Ernest Renan e un Maurice Barrès coma evidenta. Òr, Cornelius Castoriadis aurà explicat l’erreor semantica francesa sul tèma. Lo libre de legir en urgéncia per l’UMP se sona «de la cité et les lois» … Es urgent per la sciéncia politica a l’UMP, mai tanben al NC, FN, MoDem, PS, PRG, PS, PCF, FdG, PdG, LO, NPA-LCR… e segurament d’autres movements que se vòlon representants de totas las nacions de fRANÇA.

Mas vist çò qu’avèm donat a l’UMP per s’informar sul tèma, podèm considerar que la moneda donada a l’UMP per èstre al govèrn dempuèi 5 annadas aurà pas foncionar per melhorar o simplament per fargar una rompadura sul subjecte.

2 / que pareis que «lo nuclear es la panacèa per la creacion d’emplec» (segon Nabot Ier, AREVA e EDF), e donc «qu’eliminar lo nuclear es un dangièr contra l’emplec», per factura mai bèla sobre l’enèrgia electrica. Sembla qu’es pas partatjat per totes a l’UMP, enfin … al govèrn UMP d'el Nicolas Sarkozy :

Politica de creacion d'emplecs LesÉchos 291111

Lo sistèma UMP-NC vòl daissar lo mercat foncionar per la creacion d’emplec, la maquina nucleara fonciona a plen regime nucleocratica, donc la vòlon far foncionar soleta. Coma se las politicas industrialas èran pas ins aquí un element màger dels govèrns franceses, fins a l’idèa que lo mercat fasiá tot pels govèrn, o version Lionel Jospin : podèm pas grand causa per la destruccion d’emplec.

Dins lo jornal de la finança francesa, segur qu’es pas estat legit pel staff de l’UMP, l ostaf del programa (aquel legit a Pierralata per valorizar lo nuclear minja-pompa subvencions per las recèrcas (mai bèl pompatge que la recèrca per las enèrgias alternativas), e bastir glèisas de l’avuglament energetic nacionalista francés), se parla de creacion d’emplecs sul maine maritime de fRANÇA (e n’i a bravament d’autres luòcs) ; se sap qu’es un dels mai bèls de l’Euròpa. Alara que faguèt lo staff al govèrn per zo desvolopar, mai de tres meses abans las eleccions de 2012. Nos podèm questionar sobre l’eficacetat dels elegits installats, aquò farà 5 annadas, per governar ambe un futur clar pels pòbles de fRANÇA, e qu’an pas vist que caliá crear d’activitats novèlas –non deslocalizablas, fòra las mai dangierosas coma lo nuclear.

A la finala, podèm apondre que los capolièrs de l'’UMP semblan pas èstre los melhors plaçats per aver una dinamica per l’Estat francés, los melhors orientats politicament e per l’economia, per las nacions de fRANÇA, e encara mens per Occitània, que l’an assimilat a la nacion parisenca !

Lo productivisme es acabat (l’an pas vist passar aquela!), mas i a unas fonts de creacion d’emplec bèls dins lo maine de l’enèrgia alternativa de granda o pichona dimension … Mas es evident que lo Fouquet’s serà pas lo restaurant del miègjorn per aquestas activitats, e seràs pas centralizadas, mas puslèu adaptada al terrenh, a las vida dels territ♫9ri e las nacions que i vívon dedins.

-°-

E vaquí lo comunicat de premsa de l’Observatoire du Nucléaire :

Comunicat del 25 de novembre 2011

Nucleari/Emplecs: la CGT fariá plan melhor de seguir l'exemple del grand sindicat alemand IG Metall

Es al nom de l'emplec qu’IG Metall condamna lo nuclear, que descriu tala una "tecnologia vielha e d’arrièra garda"...

Alara que la question del nuclear es enfin al còr dels debats en fRANÇA, aprèp 40 annadas de tabó, es pietadós de constatar que la CGT damòra obstinedament e, sobretot, avuglament pronucleara. Es aital que, interrrogada sobre Europe 1, la secretària generala de la CGT enèrgia, Marie-Claire Cailletaud, a conscienciosament repapiat los arguments pronuclears los mai emplegats e vièlhs ("impossible de remplacer lenucléaire", "le prix de l'électricité va s'envoler", "le nucléaire c'est l'emploi", etc)

La CGT fariá plan de gaitar ç♫9 que se debana dins la realitat, e en particular de préner exemple sul grand sindicat alemand IG Metall que, el atanben, es longtemps estat pronuclear. Òr, dempuèi l’annada 2000 quora Alemanha a decidit de sortir del nuclear, IG Metall a sancierament cambiar de pausicion en constatar que los plans alternatius (economias d'enèrgia, enèrgia renoveladors) fabrícan belcòp mai d’emplècs que lo nuclear.

Es aital que, dempuèi 2008, IG Metall participa clarament a las mobilizacions contra l’atòme :  "los antinuclears an atanben benefiscat del sosten dels novèls aligats : pel primièr còp, un naut representant del potent sindicat IG Metall, Hartmut Meine, a près la paraula dins l’encastre d’una tala manifestacion, tempestar contra una  "tecnologia vièlha e de reira-garda"." (cf nòta de l’AFP del 9 de novembre 2008 : http://bit.ly/rtBVNT ; Véser atanben l’article "Transicion energetica a l’alemanda: radicala, sociala e financiada http://bit.ly/tVzDmV )

Quí mai es, convendrà de tornar díser que los emplecs dins las enèrgias alternativas ajúdan per ganhar la seuna vida sense pèrdre la seuna santat, alara que mantunes nombroses trabalhadors de l’industria del nuclear son irradiats en realizar las operacions de mantenança dins las centralas. D’un autre caire, los salariats de l’enèrgia alternativa se sentisson valorizats alara que los del nuclear vívcon sovent mal de lor estatut (cf per exemple AFP http://bit.ly/hWnZHk ), e aiçò dempuèi la debuta de la catastròfa de Fukushima (11 març 2011).

-°-

Lo compàs de l’UMP es mal orientat : non ? Aprèp escrich aquel bilhet, legissi aiçò : picatz aquí. Es una accusacion de destrusir los emplecs ligats a l’industria del fotovoltaïc, accusacion portada contra lo poder UMP. Lo compàs de l’UMP es mal orientat ! E la television publica o privada (ai testat aquela dimenjada) intoxica ambe los verbiatges de campanha UMP.

Portada Basta sobre lo fotovoltaïc 

Zo cal plan dire: ambe l’UMP-NC, BASTA !

Per aver un punt de vista, independent de las pressions UMP-NC sul tèma, o quitament PS-PRG, benlèu que cal sortir de las frontièras, per exemple RSR-Savoirs.

dissabte, de novembre 26, 2011

La nostalgia pòrta realitats politicas

Aquò farà mai d’un mes, avèm trobat dins un ostal de la grand, un document que vos agradarà de legir. Vaquí quatre fuèlhas. La nostalgia pòrta una relaitat, lo politic, lo sistèma politic, a pas gaire cambiat la vida de cada jorn per l’occitan.

Image (2) Image (4) Image (3) Image

Aqueles quatre documents son la pròva que gaire de causas an cambiar dempuèi 1983, e que l’esquèrra es arribada pel primièr còp al poder. La question es plan sul tèma d ela lenga occitana.

Podrèm sovent tornar far l’istòria de l’esquèrra al poder, avèm agut decepcions de totas las colors. Ambe la dreita es encara piège. Coma qué èstre a la dreita o a l’esquèrra del rei-president cámbia pas grand’causa pel pòble occitan.

Avèm plan manifestat per aver una television en lenga occitana e del dich «servici public» (çò que sabiam pas es que voliá dire del servici d’Estat), e l’avèm jamai aguda (l’Estat francés es pas fach per nosautres occitan, zo sabèm ara). Se Garona l’aviá volgut, benlèu …

divendres, de novembre 25, 2011

Tolosa : 5en aniversari de l’Ostal d’Occitània

16 de decembre Occitan d'Ostal 5en aniversari

Se podrà pas jamai notar la valor essenciala de l’establiment d’aquel ostal per l’occitanisme. Es exemplar per tot Occitània, e s’espèra los meteisses Ostals a Bordèu, Montpelhièr, Peirigüers, Agen, Montalban, Rodés, Narbona, Carcassona, Tolon, Tarba, Nimes, Avinhon, Arles, Marselha, Baiona, Niça, Tolon, Valenci, Clarmont-d’Auvernhe, Lemòtges. E l’Ostau Bearnés a Pau es de melhorar per arribar al nivèl de lo de Tolosa.

BON 5EN ANIVERSARI !

dijous, de novembre 24, 2011

La recèrca : perqué far ? Ambe l’argent de quí ? E per quin public ?

Portada Sciences&Vie Décembre 2011

Lo gènius genetic trabalha, mas per quí ? Pòt trabalhar tot solet, sense filosofia ?

L’article de Sciences&Vie pausa una descripcion de la recèrca en gènius genetic…

La societat actuala es la societat del productivisme, que sembla s’acabar per una endrona ; ambe lo nuclear serèm incapable de far un retorn en darrièr. Mas sabèm çaquelà que la bèstia del productivisme es reciclable per las autras activitats umanas.

Lo personal politic francés es nucleacrata, productivista, es un animal dich de l’excepcion culturala, monoteïsta lingüistic e republican dempuèi neandertal per l’istòria de la santa fRANÇA, aquela bèstia sobreviurà quitament se una centrala nucleara peta ; perqué ?

Gaitatz aquel candidat segon la recèrca francesa per èstre reviscolat, elegit pels cercaires per èstre reviscolat sul planèta dels vivents, sobre l’umanitat. Es pas polit ?

Image

Mas pensatz realament que van daissar tot argent public per reviscolar aqueles tipus d’animals ? Es la faciada de la recèrca per la presentar al public, per aver un polit article dins Sciences&Vie. vos pòdi assegurar tanban que serà pas per multiplicar lo nombre dels professors del mamot qu’es l’Éducation Nationale, en periòde de crisi budgetari o de presentacion d’una crisi budgetari als mèdias.

Recentament per un debat sobre las nanotecnologias, un debat que la tecnocarcia de la recèrca tornarà pas far, perqué ? Perqué justament lo debat a provat que la recèrca representava pas brica las demandas, las demandas de los que son venguts debatre [cada vagada serà presentat per causas medicalas, per melhor far passar la potinga], demanda venguda per combratre la folia de la recèrca, una recèrca sense filosofia de vida, levat aquela de desvolopar la chifra d’afar per far plaser als patrons elegits o d’entrepresas, jamais pels ben-estar dels pòbles, de las nacions. Zo cal plan dire la recèrca trabalha pel productivisme o per ajudar un sistèma militarista de perségre son camin contra los pòbles. La bèstia fabricava los productes quimics per la guèrra de 14/18 ; es encara viva e viu encara dins lo cap dels cercaires joves de uèi. La pròva l’ai aguda al moment del debat sobre las nanotecnologias, non pas en faciada [polida faciada del debat, lo melhor èra darrièr ambe los comentari en seguida d’un incident]. Se debanèt a Tolosa amont del bílding de greenwashing arquitecturala mediatièca de Tolosa. S’i vei tota l’avenguda Jean Jaurès. E los anti-nanotecnologias avián «animat» lo debat ambe lo bola pudenta, es estat eficaç ; ièu, me faguèt rire, e mon nas li a pas agradat donc, coma mantunes soi sortit, acompanhat per joves cercaires.

E i a un qu’èra pas content que lo debat se posquèsse pas contunhar entre gents de bona companhiá, los conservadors del sistèma : «-c’est qu’en même important de rechercher pour améliorer les défenses de l’armée française, défense de la France !» ça diguèt (vos cal prononciar France ambe l’accent tònic que cal ambe una A que se vira del cap a O – lo patois parisenc a tocat tanben lo monde de la recèrca francesa, quora parleja pas anglés : fraoonc’ per aver una idèa grafica). Vos dirai pas ma responsa, mas la meuna responsa clavèt la discutida que el voliá debutar. L’ai jà escrich sobre aqueste blòg.

La recèrca cèrca, ambe la moneda de totes/as, e es clar se cal pausar la question, se dempuèi la debuta de son existéncia publica o privada, se la recèrca cèrca pel ben-estar de pòble occitan ? Pensi aprèp aquel famós debat, que non ; e zo farà jamai s’es etiquetada française.

Se lo personal politic pòt renàisser, mantunes faràn renàisser De Gaule, François Mitterrand (coma misnitre de l’interior pendent la guèrra d’Argèria) o Pétain (de moment qu’èra lo salvador de fRANÇA), veire Napoléon (al moment de son accion pel directòri), Simon de Montfort (quora tornèt la moneda al Rei franc) ? Quí sap l’idèa que passarà al cap de los qu’an lo poder a París ? Lo que decidís pel pòble cocitan, lo a quí lo pòble occitan li dona lo dreit d’aver de decidir per el.

Quí aurà l’argent per se pagar lo dreit de contunhar de viure ? Senon lo qu’amana lo poder ? Lo qu’auràn pron de moneda per se pagar la recèrca per poder sobreviure, pel desvolopament de son gènius genetic personal ? E puèi, quoa serà immortal, aquel Francés qu’aurà lo dreit de pensar lo pòble occitan coma esclaus e mortals ? Marcèl Esquieu a escrich una peça de teatre : « e nos fotèm d’èstre mortal». Quora èstre mortal serà en man de los qu’an lo poder, ièu m’en foti pas de l’immortalitat del senhor qu’a lo poder reial o republican.

La recèrca serà sempre per los qu’an la moneda del productivisme. la bèstia del productivisme ajudarà pas lo pòble occitan a sobreviure.

Bèstia del productivisme 

Quí me podrà dire quantas daissas fRANÇA aurà creat ambe la colonizacion de las tèrras civilizadas pel pòble occitan, en descrusir la lenga d’aquesta civilizacion ? Ai pas trapat melhor per simbolizar la recèrca francesa qu’aquel personatge publicitari emplegat pel sistèma governamental que viu entre l’Elisèu, Paris, e las províncias d’origina de la casta que governa (nòrd del Lemosin), e que lor pagèm desplaçaments en veïculs individuals suls budgectes d’Estat.

Patrouille républicaine

Pensatz que lo personal elegit, amai de se calfar ambe l’argent del poder, emplegaràn pas lo gènius genetic pels besonhs personals, coma las maletas entre Africa e Paris (una tradicion dempuèi 1830 e la conquèsta d’Argièr) ? Cresi mai a la reproduccion republicana del sistèma dels privilegiats qu’a un emplec etic de la recèrca dicha francesa, per la casta al poder a París.

-°-

aficha per las samenças liuras

Las samenças privatizadas son una consequéncia de las recèrcas INRA e de las classificacions modèrnas…

E tanben gaitar l’article en francés de BastaMag sul tèma.

Lògo BastaMag

Nalhós o 31 : quina esquèrra votarèm o votariam ?

Ai agut en man dos documents publicitaris, e actualament pertot al mètro e contra lo comèrç de centre ciutat, se podrà veire una publicitat qu’es acompanhada per un tract politic engatjat dins l’uman. Sèm dins la paradòxa de l’esquèrra francesa. Actualament l’estacion de Jean Jaurès es emplenada de la publicitat per Nalhós, dèu far plaser als comerçants del centre ciutat, al moment que los centres comercials de la periferia, installats per las annadas entre 1980 e 2010, an problèmas per aver clients en setmana.

trac de Nalhós

Nalhós es un centre comercial qu’a pas poscut nàisser sense la dobla ajuda dels elegits socialistas locals e de las bancas que finánçan los gròs projectes, lo projecte bèl. La finança o las bancas son incapablas d’acompanhar los comèrçes de centre ciutat, e son sonque capablas de seguir las estupiditats politicas coma lo projecte de Nalhós.

Uèi vesèm de publicitat dins un sistèma logistic per potar los clients en centre ciutat, coma una centre comercial que necessitarà un veicul individual per se desplaçar per anar far las crompas. Los elegits socialistas fan aital pròva d’una faiçon de veire la societat coma se faguèt per Tolosa durant las quarantas darrièras annadas (entre 1970 e 2010), es minja-terrenh agricòl e impusa la necessitat d’aver un veïcul individual, e totas las consequéncias parallèlas. Nalhós es un projecte individualista e qu’afavoriza lo bordèl financièr mondialista ; l’ai jà poscut escriure sobre bilhet sobre aqueste blòg.

Per acompanhar la publicitat en fòrma de paperòls de color roja, lo PCF a distribuat aqueles documents ; es vertat que cal aprofieichar del moment d’autorizacion d’aument de la pollucion per ne far encara mai.

Trac FdG-PCF Tolosa (1)Trac FdG-PCF Tolosa (2)

Al FdG podèm dire que son sovent paraulas sindicalistas transformadas en accions politicas de terrenh, un pauc coma lo president del Sénat qu’es partit d’una familha sindicalistas CGT per devenir militant del Parti Socialiste (auriá poscut èstre candidat socialista sense aver mostrat aquelas piadas rojas per rassegurar la militança en lo definir coma candidat ? E aiçò es possible sonque dins los partits sense programa ? Es benlèu per aiçò que cal demandar un programa e que cal verificar la seuna aplicacion)…

Es que podèm far fisença a-n aquestas esquèrran que víran de pensada en politica coma lo vent entre Atlantic e Miègterranèa, dins lo pargue de Bèlmont.

E al meteis moment avèm un element de la majoritat de l’esquèrra, un element de la majoritat de Tolosa, que nos pòrta un messatge sobre la nocion d’umanisme que seriá lor projecte ; avèm jà notat que lo projecte es umanista, mas pas al nivèl lingüistic [picatz aquí per ne saber mai] ; la lenga occitana fa pas partit del projecte “umanista” del Front de Gauche, ni del Parti de Gauche ; lor caldrà benlèu se apssejar a l’Universitat de Tolosa-Le-Miralh (son d’esquèrra) per saber çò qu’es l’umanisme ? Lo projecte antilingua occitana pausa lo FdG dins lo camp dels nacionalistas republicans franchimands (elonhats de la realitat occitana, imperialista al modèl de los qu’an refusat al PC Algerian d’existir abans 1962), un pauc antiescambis entre las nacions, un pauc coma lo centre comercial de Nalhós que vòl tanben prendre un pauc de la clientèla sul camin d’Andòrra, e frenar las migracions per anar crompar de tabac fòra las taxas d’Estat.

Sense comèrçe, e ambe sonque bancas, me pausi la question que seriá lo salariat del comèrç… Benlèu que cal demandar tanben als sindicalistas del comèrç de las grandas marcas del comèrç de las periferias –Leroy-Merlin, Carrefour, Intermarché, Leclerc, Casino, H&M, etc. Mas benlèu que los elegits socialisats son pron elonhats de las realitats, de totas las realitats mícro o macro economicas, e tanben de la mendra idèa de çò qu’es una vida mai respectuosa de l’ecologia, del planèta, de l’umanitat.

-°-

Document complement d’informacion.

bel Sénat

Soi segur que lo camp de Nalhós favorizarà pas lo comèrç en Arièja … gràcia als elegits del país tolzan, del Lauragués.

dimecres, de novembre 23, 2011

Mòrt de Montserrat Figueras

Es un maissant mes de novembre 2011, Montserrat Figueras es mòrta. Es la cantaira catalana qu’a portat al grand public lo chaple catar, e qu’a portat una vision universala d’Occitània sul planèta de las musicas ancianas.

Occitània es encara en dòl.

Monserrat Figueras

L’ai encontrada un còp a Carcassona, per la sortida d’un libre CD suls chaples dels Catars. Èra una granda dama de la canta per una Occitània amb Dignitat.

Amb aquela creacion de grand nivèla, que n’ai parlat sobre aquel blòg, a près consciéncia de la realitat dificila que pòrta Occitània per aver una dignitat nacionala.

Image (4)

Lo libre disc èra especialament editat en mantunas lengas, e l’occitan èra pas oblidat. i a pas d’astrada, es un acte politic, classic en Catalonha, pas excepcional per l’Estat francés.

Mai d’informacion sobre la BBC Radio 3, NPR, o Catalunya Música, al revista musicala enderròck, tanben. Radio France ne parla pas lo 23 en jornada, nimai France Musique, ni France Culture, ni France Inter. Jornal de la cultura a 19 oras 04, serà lo segond títol de FC, e aqueste maitin, abans las 09 oras, sense anonciar la difusion de France Musique lo 24 a las 14 farà una difusion d’una òbra de Montserrat Figueras. Tota la premsa catalana ne parla, ara en matinada de dijòus Libération, LeFigaro, Le Parisien, L’express, LaCroix, L’Indépendant, FranceTV, Ouest-France, TSR Info, Radio Accent 4, Diapason, paris match, catalogne info, ODB Opéra, Gramofone, etc.

Figueras Montserrat Montserrat Figueras ForumOpera 231111

comunicat de premsa : LA SOPRÀNO CATALANA MONTSERRAT FIGUERAS, EPOSA D'EN JORDI SAVALL ES MÒRTA

Aprèp una longa lucha contra un cancèr detectat far una annada, a sobreviscut ambe coratge, en perseguissent de donar concèrts e de realizar mantunes enregistraments dincal mes d'agost passat, la cantaira MONTSERRAT FIGUERAS es mòrta la nuèit passada (23/11/11), a Bellaterra a l'edat de 69 ans, acompanhada de sa familha : lo musician Jordi Savall e sos enfants Arianna e Ferran.

Montserrat Figueras a estada una referéncia essenciala per l'interpretacion d'un bèl repertòri vocal dels tempses medievals, renaissents e baròcs.

Dempuèi 1956, a estudiat las ancianas tecnicas de cant, dels trobadors al baròc, devolopant aital un concept pron personal noirrigat directament a las sorgas, istoricas e tradicionalas, a la talvera de las influéncias del pòst-romantic. A la debuta de 1967, una union artistica e umana se faguèt ambe Jordi Savall, tot particularament fructuosa dins mantunes maines de las recèrcas de recèrca e de creacion, desvolopant un estil caracteristic per la ligason estrecha entre una granda fidelitat a las sorgas istoricas e una estradordinara capacitat creatriça e expressiva ; an marcat l'evolucion de tot lo movement de la musica anciana.

Entre 1974 e 1989, participèt a la fondacion dels ensembles Hespèrion XX, La Capella Reial de Catalunya e Le Concert des Nations. A tocat, ambe els e coma solista, la recuperacion d'un patrimòni excepcional e eclectric, en se produsent regularament dins totes los mai bèls festenals del planèta.

En 1998, Montserrat Figueras fondèt ambe Jordi Savall lo labèl Alia Vox.

Caldrà sotalinhar las seunas interpretacions magicas dins los disques magifics  El Cant de la Sibil·la, Ninna Nanna, Diáspora Sefardí, Battaglie & Lamenti de Monteverdi, Peri, Fontei et Strozzi (2000), e sa participacion als libres disques Don Quijote de la Mancha: Romances y Músicas (2005), Christophorus Columbus. Els paradisos perduts (2006), Francisco Javier. La ruta de Oriente (2007) e Jerusalem (2008), Le Royaume Oublié, la tragédie cathare (2009) totparier que  Dynastie Borgia (2010) qu'a recebut lo “Grammy Award 2011”.

Montserrat FIGUERAS David Ignaszewski Sublime

…/…

Lo seu darrièr disc coma solista Lux Feminae a obtengut  lo succès incondicional de la critica tot parier al nivèl de l'Estat francés coma al nivèl internacional. Los seunas darrièrs enregistraments per La Sublime Porte e lo libre/CD Mare Nostrumcompletaràn un bèl fum de CD de mai de 100 títols, que damorarà per nosautres un testimoniatge del seu leg artistic. La seuna trajectòria creatriça es estada reconeguda per diferents instituts e oficialitats tal que la Creu de Sant Jordi del Govèrn de la Generalitat de Catalunya (2010) per la seuna preciosa contribucion a la recuperacion de la musica anacana, tal coma lo títol onorific d' “Officier" puèi de "Commandeur de l’Ordre des Arts et Lettres” que li son estats bailat pel  Ministère de la Culture Français. En 2008, es estada nommada “Artiste pour la Paix”, ambe Jordi Savalldins l'encastre del  programa dels “Ambassadeurs de bonne volonté” de l’UNESCO.

La seuna piada musicala, artistica e personala a daissat un eiretatge considerable dins lo maine de la cultura.

Lo seu engatjament social e las seunas aportacios al dialògue intercultural alprèp de Jordi Savall la fan tala una figura feminina de las mai remarcablas de nòstre temps. L’onestetat e la prigondor de sas coneissenças sobre diferents maines culturals quora se parla de la musica, son unes pilars fondamentals sobre que podèm plaçar una beutat e una espiritualitat que representa un axe e una tòca de la seuna existéncia.

La ceremònia al finerarium del Clòstre del Monastir Reial de Pedralbes, a Barcelona, lo divendres 25 de novembre a las 11 oras.

Material junt : fotografia de Na Montserrat Figueras

Traduccion en occitan, Jacme Delmas

-°-

Los Pagalhós a Pau en espectacle 2011

dilluns, de novembre 21, 2011

Causir a esquèrra en Occitània…

Izquierda Unida es un movement politic representat dins tot l’Estat espanhòl ; per las idèas e per la formacion dels militants, sembla fòrça al Front de Gauche, version Parti de Gauche [podrèm legir un darrièr bilhet sul tèma de la descripcion del Parti de Gauche]. Zo podèm jà veire ambe lo lògo e l’eslogan, rebèla-te !

Lògo Izquierda Unida

Çaquelà es un movement que gausa trapar d’aliganças localas, diversitat politica, e donc una eficacetat politica dins mantunes airals : Euskadi, Navarra-Nafarroa, Galícia, Aragon, Principat de Catalonha, ambe una logica de succès politic, ajudat per la sindròma Lionel Jospin al PSOE madrilenc que governava lo centralisme.

A l’Estat francés lo Parti de Gauche es nacionalista al modèl espanhòl, a l’imatge del PSOE (en ajudar lo PP-UPN al Parlament per governar Nafarroa-Navarra, e contra lo desvolopament de la lenga basca ailà), o del PP (per aver reciclat los ancians franquistas, e lo son nacionalisme nègre e netejaire lingüistic ; movement politic que s’afraira ambe los parents que son contra l’ensenhament del catalan al Principat, coma a l’Estat francés l’UMP).

Ara cal causir a esquèrra … Imaginatz se deviái causir ! Èstre rebèl en Occitània, es votar pel partit que respecta las lengas de l’Estat centralista francés, e pas simplament en paraula, en devís, ambe la propaganda, donc es non pas votar pel Parti de Gauche, nimai pel Front de Gauche, es cercar alara una esquèrra unida al modèl espanhòl. Per l’Estat francés ? Utòpia ?

Retorn de la Chunta Aragonista a Madrid en companhiá d’AMAIUR

eleccions del 20M representants d'Euskadi Regió7

Aquel retorn es la pròva que lo vòt qu’es pas estat al PSOE, es passat a l’abstencion (vòt pel partit majoritari) o als partits de pichona dimension d’esquèrra. es lo cas de la Chunta Aragonista.

Es Chesús Yuste qu’es elegit deputat al Congrès dels deputats espanhòls. Es un locutor de l’aragonés. Chesús Yuste es conegut pel nacionalisme espanhòl per un nom diferent, Jesús Yuste ; seriá Jèsus Juste per Occitània, predestinat nom per èstre elegit ? Per èstre elegit li a calgut mai de 10 % dels vòts dins una província d’Espanha, Aragon.

Per aver tres elegits los independentistas catalans auràn agut 7 % de vòts. 17% faràn 3 deputats pel PP en Euskadi.

Es dedins las talveras que se trapa la vertat per la melhora descripcion d’aquelas eleccions espanhòlas. Lo vòt PP a pas aumentat (gaitèm Nafarroa-Navarra), mas lo vòt PSOE èra despistat (es l’efèit Lionel Jospin). En trapar una novèla pista d’esquèrra, los pòbles d’Espanha faràn combiar lo païsatge politic pel long termi ?

Ara, AMAIUR o la CHUNTA ARAGONISTA son movements ultraminoritaris a l’Estat espanhòl, e faràn longa vida politica dins las loras nacions ? O cal esperar, per aver un balanç politic normal per las annadas venentas. En adicionar AMAIUR, CHUNTA e la novèla aligança independentista al Principat de Catalonha, avèm un païsatge d’esquèrra pirinenca que podrà far pantaissar de l’autre costat.

Dins las talveras podèm tanben gaitar Nafarroa-Navarra, perqué ? Gaitatz :

eleccions del 20M Nafarroa

Cal notar que la presidéncia de la CTP es la presidenta del parlament de Navarra, membre de l’UPN, gràcia a l’ajuda del PSOE. Lo PSOE de Navarra a refusat l’ajuda de votacion dels elegits d’esquèrras bascas per prendre lo poder aquí. En Navarra podrèm tanben notar un nivèl d’absntencion important qu’a tocat lo mai lo PSOE-Navarra.

Es sobre las talveras que podrèm aver una descripcion d’aquestas eleccions. Lo còr nacionalista d’Espanha vòta PP. Las resultas d’aquestas eleccions son la descripcion del nacionalisme espanhòl.

Complement d’informacion, sobre lo movement Òc sul pic de seguida:

Geroa Bai Fondaments politics

diumenge, de novembre 20, 2011

20M, eleccions espanhòlas tocadas per la sindròma Lionel Jospin.

S’acaba las eleccions en Espanha. en non aplicar un programa d’esquèrra lo poder centralista socialista [PSOE] aurà perdut las eleccions de 2011, dins la seuna caiguda s’acompanha lo PSC [el qu’a pas volgut se desolidarizar de Madrid]. Los absencionistas an votat PP.

eleccions del 20M en Espanha LaVanguardia

Los nacionalisats catalans son la tresena fòrça politica en Espanha [CiU + independentistas], puèi arriba los nacionalistas bascos [EAJ + Emairu]. Lo sistèma electoral espanhòl fabrica una majoritat absoluda al PP [nacionalista liberal espanhòl]. Es pas lo programa del PP qu’aurà fait ganhar las eleccions del 20M a Rajoy, n’i a pas, mas puslèu l’abandon de la votacion d’una granda partida del public costumièr del PSOE-PSC. Non anar votar a las eleccions participa de l’eleccion d’un grope absolut del PP a Madrid.

CiU es lo primièr partit del Principat de Catalunya, primièr còp per una eleccion generala espanhòla.

En país catalan, lo jornal ARA dona las colors politicas següentas :

eleccions del 20M en país catalan

Vesèm qu’en país valencian (PP) coma en las Isclas Balears (PP), e en Provènça (UMP e FN), es lo conservatisme centralista que ganha.

En Esuakdi, ara que la participacion a las eleccions son liuras; lo nacionalisme es largament majoritari.

eleccions del 20M en EsuakdiVotacion A20 en Euskal Herria

En esquèma, avèm la majoritat PP dessenhada aital per Madrid :

eleccions del 20M a l'Estat espanhòl 

L’abstencion favoriza la majoritat al PP.

divendres, de novembre 18, 2011

Enric Garriga-Trullols es mòrt

Enric Garriga-Trullols

O podèm escriure, es estat lo mai grand catalan del sègle per las relacions entre Occitània e Catalonha.

Aquel blòg serà en dòl pendent mai de tres jorns.

Recipit in pace.

Condòu 0

Condòu 1

Amics,

Vos transferissi çai-jos l'anóncia de la disparicion d’Enric Garriga Trullols.

Lo rescontrèri pel primièr còp bèls temps fa, a una de las primièras Universitats Occitanas d’Estiu (benlèu la primièra, a Montpelhièr, en agost de 1972). Aprenguèt lèu fait a parlar l’occitan. (Veniá en Occitània per un fum d’ocasions : Escòla Occitana d’Estiu, rescontres divèrses, manifestacions per l’occitan... e l’i parlava de longa.)

Lo tornèri veire a Narbona gaire de temps après, quand venguèt amb un carri de Catalans d’una associacion, Xarxa (rasal) Cultural, se me soveni plan.

Puèi, fondèt lo CAOC, Cercle d’Agermanament Occitano Catalan, qu’a son equivalent occitan amb lo CAOC, Comitat d’Afrairament Occitano-Catalan, coma la legislacion de las associacions son diferentas dins los Estats espanhòl e francés.

Desempuèi, es a dire pendent mai de trenta ans, trabalhèt de longa al desvolopament de l’amistat e de la collaboracion entre Catalans e Occitans. Se li deu en granda part, me cresi, lo desvolopament d’activitats occitanas en defòra del mond universitari, a Barcelona e en Catalonha Sud (corses d’occitan, dictada occitana, etc.).

Apreni pels articles çai-jos sos engatjaments politics. Vistes de l’Estat francés, amb la mentalitat qu’i domina, se pòdon pas comprene coma cal, emai demest los occitanistas. L’independentisme de « minoritats », en Catalonha, en Irlanda, en Escòcia... sembla una actitud d’aventurièrs irresponsables, de tant que l’Estat es sacralizat en França. S’imagina pas l’independentisme de gents joves e vièlhs, de gents de situacions socialas establidas, de gents de totas las categorias socialas sens excepcion, de gents autres que de marginals e de « minoritaris » per definicion.

Me dobtavi pas brica que fasiá l’engenhaire quimista. Me sembla meravilhós. S’endeven mai que plan amb son apariéncia. Prim e d’uèlhs blaus, èra aimable e cultivat e pasmens simple e net. Èra un òme de conviccion e i consacrèt sa vida.

Se merita un brave còp de capèl de totes los Occitanistas.

Cal plànher qu’a Narbona, vila pichòta al temps que sèm, i aja pas un monde cultural vertadièr. S’èra lo cas, s’i comprendriá fòrça mai l’importància de las relacions occitano-catalanas, l’ensemble de sa populacion la comprendriá melhor, e Narbona ne seriá lo fogal e un modèl pels Occitans de pertot (sens pretendre assimilar Occitània a Catalonha, que l’istòria e la situacion son desparièras).

O disi sovent, los Catalans an la passion de la cultura (pas solament catalana). Doblidarai pas jamai lo jorn qu’Enric Garriga Trullols convidèt lo Cercle Occitan de Narbona a se júnher a la delegacion de Catalans que menava per rendre omenatge al grand occitanista Joan Anglada, davant sa tomba, al cementèri de Lesinhan de las Corbièras. (Èra probable per un aniversari de la naissença o de la mòrt d’Anglada, benlèu en 1980). Luènh de nos faire vergonha, nos tornèt lo sentiment de la dignitat.

Parlàvem fa pas gaire « d’eveniments ». Un eveniment que caldriá organizar, seriá un nom de carrièra, una placa commemorativa o un monument, a Narbona, dedicat a Enric Garriga Trullols.

Amistat

Sèrgi Granier, Narbona.

-°-

Un omenatge vengut d’Elx (vila afrairada ambe Tolosa), Catalonha al Sud, a l’extrem-Sud ; picatz aquí.

-°-

condòu 2

-°-

L’AVUI ne parla tanben, picatz aquí o lo mòlt interessant Racó Català e Nació Digital., o encara Radio Catalunya.ca

Enric Garriga Trullols

Enric Garriga Trullols L'Indépendant

dijous, de novembre 17, 2011

Recèrca d’argent public mal emplegada …

Lo problèma de l'emplec de l'argent public es grandament pausat per l'UMP-NC, mas pas ont zo cal pausar ? Sèm segur que l'armada francesa actuala es una necessitat ? Sèm segur que crompar un rafale dona emplec, a minjar als caumaires actuals, o mai que donar d'emplecs pel reclassament de las descas e per fabricar enèrgia alternativa netas ?

Lo taus d'imposicion en fRANÇA es elevat ( le petit pucet est listé ! comme un grand …), mas lo problèma es pas aiçò ; lo problèma es l'emplec de l'argent public per causas sense interès plurinacional-nacional, de l'Estat francés e del poder ciutadan actual. Es que sèm pron plan representats per cambiar tot aiçò ? La question se pausa.

estadisticas

Sèm segur que los deputats son al nivèl per verificar las facturas de l’armadas de professionals qu’avèm uèi ?

3,6 % de la moneda publica per un armada francesa : es al mens 1 % que se podriá estauviar, sabi pas quantes miliards aquò pausariá per la reparticion e l’egalitat, mas soi segur qu’aiçò agradariá al sistèma per zo melhorar en temps de crisi.

Vist lo percentatge e la quantitat de populacion que sèm en fRANÇA, i a un problèma d’eficacetat de l’argent public dedins l’armada francesa, tanben.

-°-

Maurici Andrieu Maurici Andrieu èra estat lo productor del programa Viure Al País de France Télévision a Tolosa-La-Cepièra, pendent mai de vint annadas. Èra comediant de la Comèdia Tolzana, creador de l’associacion d’animacion teatrala.

France 3 prepausa un comunicat cortet e sul site Internet.

complement de comunicat : La ceremònia se debanarà lo divendres 18 de novembre de matin a 10h, a la glèisa de l'Imaculada Concepcion del Faubourg Bonafe (a Tolosa).
L'enterrament a Brandonet (prèp de Vilafranca de Roèrgue, Avairon), lo divendres de tantòst, a 15h30
.

divendres, de novembre 11, 2011

Mòrts per la ‘frontière naturelle’ de fRANÇA

111111

L’arrogança militarista e republicana francesa a creat 14/18, lo pòble que mai n’a patit es la nacion occitana.

N’avèm qu’a veire la quantitat dels mòrts sobre lo monument inaugurat per la milícia republicana francesa. Amai lo monument son estats pagats per las populacions sobreviventas, jamai per las populacions del nòrd (Franceses de vertat) a quí lor avèm salvar lo fantasme de las loras frontièras naturalas.

Una antologia del republicanisme, del nacional-industrialisme e militarisme parisenc, per las frontièras dichas naturalas, vos explicarà aiçò en lenga imperiala e republicana, lenga-OGM de la pensada unica, de l’excepcion francesa e de l’ignorança nacionalista.

connariá francesa

1992, sonque, l’article 2 de la Constitution, votat per la majoritat dels socialistas debans la pression dels nacional-esquerristas franceses (una minoritat preparava una lei per l’occitan, aiçò  a l’amagat ben segur), a indicat que sol lo francés es lenga d’Estat, de la santa republica que mata los òrme d’Occitània (en cin volum de lenga francesa e editat en Occitània e en lenga d’Estat, lenga del rei, lenga republicana, lenga de la ierarquia de l’armada e de la plutocracia al poder). Lo netejament etnic francés s’acabava aquí, çò que pensan los republicanista qu’an manipulat la vision de la republica segon la primièra partida de la revolucion francesa, aquela de la federacion de pòbles… Mas, aprèp 1992, i a agut resisténcia e n’i aurà d’autras, in memoriam dels ‘poilus’ que, els parlavan pas francés.

dimecres, de novembre 09, 2011

Parti de Gauche : expression del nacionalisme francés

Lo tèxte junt es una seguida del tèxte publicat sul site del partit dich d’esquèrra, un partit que pensa ‘langue régionale’ = enseignement. Es ambe aquel tèxte la confirmacion de las orientacions politicas del PdG, un partit nacionalista francés d’esquèrra. E perqué es d’esquèrra se vòl republican e tancat sobre las identitats lingüisticas de fRANÇA, mas pas sobre l’expansion lingüistica francesa, que dèu contunhar, ambe los meteisses instruments pedagogics. Es una pietat partesana nacionalista, una vergonha de los que se son batuts per la dignitat de las regions en fRANÇA, per la dignitats dels pòbles en fRANÇA, per los que se son batuts per la republica e que parlavan pas francés, ni qu’avián cap idèa de las frontièras naturalas que favorízan aquela pensada estrèita e nacionalista francesa dedins la republica….

PdG es de conservatisme nacional-expansionista francés, per l'exemple (e o escrivi ambe lo tèxte junt e comentat, linha a linha, mas se podriá fabricar un libre d’estupiditat d’esquèrra nacionalista e republicanista francesa). Vaquí lo tèxte d'una mocion "urgenta", del mes de d'octobre 2011... Lo frnacés es lo tèxte original, lo comentari es en occitan, legissètz :

A propos des langues régionales et minoritaires

Le Parti de Gauche est parfois interpellé sur la question des langues régionales et/ou minoritaires et leur enseignement. Nous voulons, avec cet argumentaire, affirmer et préciser notre position de principe sur ce thème.  [l’interpellacion es pas grèva, l’important es qu’aquel tèxte classifica lo PdG al costat del FN dins lo biais de pensar sul tèma]

La France s'est dotée, depuis les années cinquante, d’un cadre législatif protecteur pour les  langues régionales. [se parla aquí de la lei deixonne, unicament ! Coma se lo dorsier politic de las lengas regionalas se limitava a l'ensenhament, i a sonque ensenhants-professors al PdG o son pron manipuladors o manipulatriças per donar aquel tèxte ? Se cal questionar sobre aquesta faiçon de presentar aiçò ; la lei deixonne es estada votada en quatimini dins una Assemblée Nationale qu’i aviá pas mai de quinze deputats ! La redaccion de la lei es estada faita per dos personatges encara en vida, los podètz questionar al PdG ? Son dos professors a la retirada en Agenés. Los professors franchimands, de las letras, e la politica sul tèma es prigondonament antinomic]

L’apprentissage des langues régionales et minoritaires est possible dans l’enseignement public : basque, breton, catalan, occitan, corse, tahitien, ainsi que 4 langues mélanésiennes. Les langues régionales et minoritaires sont prises en compte pour l’obtention du bac.  [quí se trufa del monde ? Se lo francés èra a aquel nivèl de possibilitats seriá pas lengas dignament emplegadas dins totes las classas socialas, o al Québec, o al Canada, o e,n Belgica, o en Confederacion Helvetica ; la classa dominanta seriá de lenga anglesa dempuèi 50 annadas]

Rien donc n'empêche dans les textes la pratique des langues régionales pour celles et ceux qui le souhaitent.  [NdlR : sense lei, la Halde confirma l'interdich de remborsament dels fraisses de transpòrts pels caumaires, per convidacion escricha en lenga  dicha regionala, en occitan normalizat ; e li podèm trobar d’autres exemples de l’imperatiu establiment d’una lei sul tèma.]

Ce débat a lieu dans un contexte général d'offensive libérale. [Los qu’an defendut las dichas lengas regionalas son nascuts sul Larzac per Occitània, per simplificar, o contra lo nuclear en Bretanha e Euskadi (Batasuna dèu rire d’aquestas linhas) ; nos podrèm que rire qu’aquesta faiçon sindicalista CGTista o UNSAista de veire las causas, per ignorança segurament ! L’ignorança es l’excepcion francesa cultivada dins las escòlas republicanas o dins las municipalitats que fan la guèrra a Calandreta, per exemple a Tolosa].

En particulier, la réforme des collectivités territoriales constitue l'un des dispositifs de ce projet de concentrations imposées, renforçant la concurrence et les inégalités entre les territoires et nourrissant les inégalités sociales. De plus, la question d'un acte III de la décentralisation est aujourd'hui ouverte dans le débat public. Cette contre-réforme et ces projets ne font qu’obéir aux directives européennes qui visent à transformer la France en une juxtaposition de provinces et de grandes métropoles en compétition les unes avec les autres dans le cadre du grand marché transnational de la concurrence libre et non faussée. [NdlR : L'Estat es incapable de gerir los territòris e las populacions, alara cal tirar sobre las collectivitats localas que se petassan ; se la refòrma Sarkozy dels territòri es pas bona, aquò vòl pas dire que cal pas tornar pensar las region e una constiotucion dins las region ; aquelas linhas pròvan de la fauta d’interès per la causa locala ; es de se questionar : mas de qué i son elegits aquí ?]

La droite mène cette offensive libérale, elle qui orchestre la grande braderie du service public de l'éducation nationale : suppressions de postes, marchandisation et mise en concurrence avec l'enseignement privé qui se voit accorder toujours plus de privilèges. Ainsi s'organise l'accès aux savoirs sous conditions de fortune, qui renforce les inégalités sociales devant l'accès au droit à l'éducation. [NdlR : l’amalgama es un revelador de l’esquèrra que pòrta cap idèa novèla per defendre los pòbles de fRANÇA.]

Les arguments qui sont avancés pour aller encore plus loin dans l'enseignement public des langues régionales ne sont pas recevables pour nous. [ NdlR : l’avuglament es lo rei republican e estatal, nacionalisme]

L'antagonisme entre les principes républicains et la prise en compte d'un patrimoine culturel et linguistique, avancé par certains, est factice : parce que nous sommes toutes et tous différents, tout en étant avant tout des semblables, nous avons besoin d’égalité. Revendiquer des droits particuliers à une catégorie de la population au nom des différences, est une atteinte à l’égalité républicaine. [NdlR : se la republica èra un sistèma politic uinicament francés, aquesta linha fariá plaser de legir ; mas, aquí avè-ml una pròva de mai de l’avuglament republican francés, nacionalisme, la linha Maginot deviá arrestar los Alemands]

Dispenser un enseignement public uniquement dans la langue de son choix, y compris en immersion, au détriment de l'apprentissage de la langue commune, le français, signifierait que des groupes entiers de locuteurs ne se verraient enseigner durant toute leur scolarité qu'une langue compréhensible uniquement par une fraction de la population de notre pays. Nous réaffirmons avec vigueur notre attachement au maintien d'une langue véhiculaire commune permettant à tous les citoyens de se comprendre. Le français doit être la langue de référence unique dans l'ensemble du service public d'éducation.
C'est aussi une erreur de faire des langues régionales une catégorie à part par rapport aux autres langues : par exemple les langues mortes et les autres langues étrangères dans leur diversité.

Nos principes et propositions :

Le PG réaffirme son attachement aux principes républicains qui sont évidemment compatibles avec la valorisation de tout patrimoine culturel.

Le PG s'oppose au projet libéral de l'Europe des régions qui vise à la mise en concurrence des territoires et affaiblir le rôle régulateur des états. Pour le PG, l'Etat devrait d'ailleurs être un rempart contre la dérégulation néolibérale qui détruit les solidarités et les services publics. [NdlR L'Estat es salvador ! Aquò fariá rire se l'Estat aviá pas emplegat las populacions de lengas desparieras per morir a las seunas frontièras naturalas ; lo projecte PdG data de la tresena republica e del temps que l'armada governava fRANÇA, e sos projectes educatius]

Le PG rappelle son attachement à l’attribution exclusive des fonds publics à l’enseignement public. [NdlR contra Calandreta, per un ensenhament public sense cap eficacetat e sembpre mai d'argent collectiu, e mai de sindicalisme, lo projecte es mal biasut ! es lo projecte de l'universitat de Montpelhièr]

Le PG réaffirme son attachement à l’apprentissage par toutes et tous de la langue française dès le plus jeune âge comme garantie de la cohésion nationale et s'oppose à l'institution de droits particuliers pour des groupes particuliers. Nous réaffirmons l'unité et l'indivisibilité de la République par la préservation d’un langage commun. [NdlR : la coesion sociala ambe lo francés, e perqué pas ambe totas las autras lengas ?]

Le PG n'est pas pour la ratification de la Charte européenne des langues régionales et minoritaires car elle impose d'introduire des droits particuliers pour une catégorie de citoyens. [NdlR : la darrièra insersion es faussa]

Le PG est favorable à l’enseignement des langues minoritaires de manière optionnelle dans le cadre du service public d'éducation. [NdlR : cap a la mòrt, es l’encastre del servici public.]

Le PG réaffirme que le français est la langue administrative et la langue véhiculaire commune. [NdlR: lo modèl francés es d’imposar una sola lenga, alara lo nacionalisme francés a páur que lor modèl fasquèsse escòla, la preséncia d’una lenga es alara un modèl francés en potencial. Ai jamai entendut un occitanista explicar que lo modèl frnacés èra un bon modèl, senon èra collaborador del nacionalisme francés, nacionalisme d’expansion, una expression republicana de fRANÇA, mas aquel nacionalisme es estat reiala, bonapartista, mediatic, etc.]

Octobre 2011 [no comment]

---------------------------------------------------------------------------------------------------

Lo PdG tòrna afirmar, lo nacionalisme lingüistic francés dèu contunhar. Tot va plan, lo nacionalisme d'expansion francesa es en marcha ambe lo PdG e lo FN. Ara sabètz per quí cal pas votar.

On a rien contre mais on ne veut pas les voir. PdG

Parti de Gauche = parti nationaliste français, ou parti national français, pour résumé en français, comme certains texte français font des résumé en anglais. PdG est la porte ouverte à l’uniformité linguistique anglaise.

Le Parti de Gauche ne manifestera pas le 31 mars à Toulouse. Et c’est une bonne chose. Est-il plus raisonnable de considérer que l’’extrême-droite serait la bienvenu à cette manifestation ? est-il plus raisonnable de considérer que l’extrême nationalisme de gauche française y soit la bienvenue ? La FELCO a comme porte-parole un membre du Parti de Gauche, professeur de lettre à l’université de Montpellier.

------------------------------------------------------------------------------------------------

Lo PdG a manifestament cap pensada sul tèma e se limitar al minímum de las inepcias d’un autre temps. Soi regent d’una escòla bilingüa còrse-francés dins lo primari (sistèma unic en fRANÇA e desconegut per l’occitan !), los meus escolans seguísson un ensenhament de còrs e en còrs. Mas tanben de francés e en francés e de l’anglés. Lo progrmaas son los mesmes mai adaptats al luòc de vida dels escolans. la classa es compausada de mitans socials e d’originas diferentas, Còrs, continentals francés installats en Corsega, marocans e portugués. Las resultas a las evaluacions son puslèu melhoras e lo taus de redoblament es plan inferior a lo constatat dins la filiara monolinüa francés-francés (ambe un ensenhament de 3 oras setmanièra de lenga e còrsa previst mas pas sempre realizat dins los faits)… Se tracha ben segur d’una classa publica (NdlR de l’estat francés) ambe d’escolans reals ambe quitament d’escolans en dificultat o “cas’ (per emplegar un vocabulari emplegat per l’Éducation Nationale). Perqué estimi zo dire “E fate sò chjucute”, las fadas son capborrudas !… Clarament an oblidat de cercar lo nenet al breç del PdG ! Qu a dich “l’imaginacion al poder” ?, que se denoncia o que castiga tota la classa !

Bonjour,
le PdG n'a manifestement aucune réflexion sur le sujet et se contente d'asséner des inepties d'un autre temps...
Instituteur du bilingue corse-français dans le primaire, mes élèves suivent un enseignement du corse et en corse,
Mais aussi du français et en français et de l'anglais. Les programmes sont les mêmes mais adaptés au lieu de vie des enfants. La classe est composée de milieux sociaux et d'origines différentes, Corse, continentaux français installés en Corse, marocains et portugais. Les résultats aux évaluations sont plutôt meilleurs et le taux de redoublement est bien inférieur à celui constaté dans la filière monolingue français -français (avec un enseignement de 3 heures hebdomadaire de langue et culture corse prévu mais pas toujours réalisé dans les faits)... Il s'agit bien sûr d'une classe de l'école publique avec des enfants réels avec même quelques élèves en difficulté ou "cas" (pour employer un vocabulaire utilisé dans l'éducation nationale).
Comme j'aime à le dire "E fate sò chjucute!", les fées sont têtues!... manifestement elles ont oublié de se pencher sur le berceau du PdG!
Qui a dit "l'imagination au pouvoir"?, qu'il se dénonce ou je puni toute la classe!
tante salute à tutti per un mondu novu di fraternità.

Ghjuvanni Graziani

(raprisentente per a Corsica à u Cunsigliu Federale di EELV)

ChjuCCute! micca chjucute, ne perde u mo corsu...

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Responsa bretona, es aquí. Es de diplomacia per servar los «amics» del Parti de Gauche.

dimarts, de novembre 01, 2011

Le Figaro publica un article sobre las “langues régionales” e l’ensenhament

enseigner les langues de France LeFigaro 011111

1 / Positivèm ! La propausicion d’una mapa de França continentala europeana per illustrar los ensenhaments de las lengas de França es una bona causa. Se notarà que tal pels sites UNESCO de la Réunion, s’oblidarà las autras lengas de las colonias d’oltra-mar… s’oblidarà sobretot d’en far un tablèu mai important que las lengas europèas ; car, concretament, lo maorés, lenga parlada per 99% de la populacion, es en dangièr dempuèi la departementalizacion de Mayotte, per exemple ; pròva que la colonizacion es nommada ‘départementalisation française’ dins una França entre Madagascar e la rèsta del continent african.

2 / Se Pòt resumir l’estatut de las lengas de fRANÇA a la lora vision per un sistèma politic francés e de l’ensenhament ?

3 / Se pòt resumir las lengas regionalas, a un polit paragrafe sul breton ? Dobti pas de las coneissenças sul subjecte. Perqué lo lòbi breton pausa alara de mai en mai de problèma per melhor comprendre las autras lengas de fRANÇA ? Es pron eficaç, es pron plan, mas al nivèl comunicacion del ‘problème français’ sobre las lengas aquò perturba lo messatge per las autras lengas en dangièr ; cela maquille, involontariament, la situacion reala per las autras lengas ; aquel breton fa pantaissar la dreita e las seunas famosas raiças 'gauloises'... Aital, val melhor parlar de ‘langues régionales’ per evitar de parlar de l’ensenhament de l’arabe classic, arabe pur coma pensa l’annarhda (l’arabe del Còran, çò que dèu un pauc favorizar mantunes integrismes, en contradiccion sancièra ambe l’emplec lingüistic de las populacions concernidas e de la laïcitat o neutralitat de l’ensenhament) al luòc dels arabes realament parlats per las populacions immigradas o supausadas aital, o las populacions qu’amerítan atanben una valorizacion lingüistica (arabes dialectals, ebrèu, armenian o amazigh) ? Alara que l’emplec de la semantica ‘langues régionales’ serà eliminada dels tèxtes de las tecnocracias ensenhantas, benlèu que las lengas, totas las lengas, seràn alara una aisina de desvolopament de las activitats economicas ? Se parla plan d’ensenhament, mas cal anara al delai ;Es alara que se pòt parlar de ‘langues régionales’, territorializadas e istoricas, migrantas, fRANÇA plurala (famosa) ; mas alara se pausa lo problèma de quina istòria parlèm ? De tot biais aquò’s pas istòria ensenhada dins las escòlas del nacional-expansionisme parisenc.

4 / L'occitan es pas una lenga regionala, d’un espaci administratiu francés, es oficial, en bona companhiá, dins un Estat europèu e quasiment oficial dins tres autres del planèta (Aran, La Guardia Piemontesa, Valada Occitana de Piemont, Pugüé en Argentina, Monaco/Mónegue), es parlat dins mai de 8 regions administrativas francesas ( Lemosin, Auvernhe, Peitieu-Charenta, Ròse-Alps, PACA, Lengadòc-Rosselhon, Aquitània e Miègdia-Pirinèus), mas atanben per un fòrt grope lingüistic en region parisenca, londoniana e quitament barcelonina. I a pas lenga mai amenaçada al nivèl europèu que l’occitan ; espèri un jorn que l’Estat francés prendrà consciéncia –parier que per Palestina a l’UNESCO- de l’interès de l’occitan. L’occitan, la lenga dels Trobadors, politicas e de las sciéncias umanas, pausa un real problèma a la pensada nacionalista francesa, nacional-expansionista ; es per aiçò que mantunes gropusculs la vòlon aboçinar per que se fasquèsse al melhor per la nocion de ‘langue régionale’ si estimada pels mèdias papièrs, Le Figaro per exemple, e per l’administracion centralista, aquela d’en Luc Chatel, o aquela de la  partidocratie jacobina atanben.

5 / La diferéncia lingüistica entre l’occitan ensenhat e l’occitan natural desapareis de moment que los locutors naturals aprenon  l’escrich occitan. L’escrich occitan data de las annadas 950/1050, e foguèt modernizada dempuèi las annadas 1950 fins ara. Foguèt modernisada ambe grand seriós, per professors de totas formacions e  aquesles professors amerítan una granda valorizacion per las institucions politicas occitanas, e per l’Estat, mas atanben per l’UNESCO. L’intercompreneson dialectala desapareis atanben de moment qu’un mèdia radiofonic amana la carga dins un emplec jornalièr e de contunh. Alavètz, Radio France a pas cap programa –estacion de ràdio sancièra- en lenga occitana, cap ; la BBC ne pòrta de quatre a cinc tipss, per las lengas territorializadas, e mantunes autres per las lengas non-terriorializadas: irlandés o gaelic, ambe Foyle, Gallés de Wales, Scot en Escòssia, e gaelic d’Escòssia, mas atanben segurament en Manxés, en FM e numeric [DAB] ; lo hurdu per exemple [BBC Asia en numeric sobre tot l’Estat reial britanic]. Se pòt atanben prendre l’exemple de la RTBF ambe lo programa en lenga alemanda, la radio neerlandesa ambe la lenga frisona, etc. Totas las cartas del dich “service public” de radiodifusion parisenca indícan que devon far un esfòrç, mas cap institucion poguèt acarar las flaquesa de e castigar Radio France per las seunas abséncias de politica reala per l’empelc de l’occitan sobre las antenas decentralizadas, ni en FM, ni en RNT-DAB ; lo recrutament se faguèt sempre al nòrd de fRANÇA per aver animadors al sud, o Frnace Bleu s’installa a Tolosa mas cap politica es prevista per l’occitan lavat la supression d’un programa en OM, per exemples. L’Estat francés es plan membre de l’UNESCO mas l’UNESCO li demanda res, cap compte sul tèma del seu patrimòni lingüistic.

6 / L’intercompreneson generacionala es una dificultat a cada còp que la lenga a agut d’èstre modernisada de faiçon non lineara, un voide istoric, lo voide es sistematicament una repression politica ; tot lingüista n’en poirrà donar exemples, Gallés, Breton, Basco, per exemple europèu, mas se podrà atanben  véser las lengas dichas amerindiana ; aquestas lengas an totas suportat mantunas repressions lingüisticas, e al moment de l’establiment d’una nòrma escricha, lo chòc lingüistic foguèt similar que per l’alsacian o l’occitan. Es plan evident que se los locutors del francés del XIVen sègle venián d’entendre e legir lo francés de uèi, atanben aurián mantunes problèmas, e segurament mai bèlas. Es plan evident que l’ensenhament de las lenga spausa un problèma en fRANÇA, mas atanben l’ensenhament del francés (aquò’s pas una question d’ortografia o de dictada televisuala)…

7 / L'occitan ensenhat dins las escòlas (Calandreta per immersion lingüistica e escòlas faiçon E.N. per dichas per eqüitats lingüistics) es l'occitan local, es de dire lo provençal, lo gascon en Gasconha, lo lemosin en Lemosin, l’auvernhat en Auvernhe, lo lengadocian en Lengadòc. L'inter-compreneson es sancièra, es quitament lo ligam que farà que l’occitan serà un pont lingüistic entre totas las lengas latinas, un vertadièr pont entre las diferéncias lingüisticas.

8 / L'ensenhament de las lengas dichas regionalas an pas jamais fait qu’ajudat l’intercomperenson melhora de la merdica escritura del francés academic (lenga elonhada dels locutors vertadièrs, atanben). L'occitan ajuda per escriure melhor lo francés ! Malgrat tot çò que pòdon pensar los nacionals-expansionistas franceses. Mas cal atanben notar que l’ensenhament de las lengas de fRANÇA es atanben un autre problèma tecnic ; s’ensenha las lengas tal coma s’ensenha las matematicas ; perqué ? Perqué se las ensenhan tròp tard. Las escòlas en lengas de fRANÇA an aital provat que l’ensnehament de las lengas abans 7 annadas ajuda a la coneissença de tot sistèma lingüistic, e elimina la pesuga malautiá francesa sobre l’ensenhament de las lengas, la mediocritat francesa sobre l’ensenhament de las lengas (per èstre clar).

9 / Aquel article es legitimista ; accepta tala una realitat las estadisticas de l’Éducation Nationale ; òr, aquelas estadaisticas son faussadas, de la meteissa manièra que parlar del nuclear pre AREVA es faussat. Es possible d’aver una realitat de la demanda en lenga regionala sense passar per los que ne fan l’emplec, lo trabalh, la remuneracion ? E se los pòt comprendre, son dins un sistèma que ne vòl pas –dinca ara d’aquestas lengas- e donc los lors pòstes son ligats a las chifras importantas a propaus del nombre d’escolans o eslhèvas que seguísson mantunes cors d’occitan ; mas concretament, fauta professors e pòste de CAPES ; fauta resorgas per respondre a la demanda, e la demanda deuriá recebre una responsa non pas en foncion del sistèma d’ensenhament (privat, public o associatiu en lor laissant lo ròtle de propausicion), mas deuriá èstre en carga per una administracion diferenta que se cargariá de la melhora solucion per respondre a la demanda e trapar una eficacetat en fasent cooperar los sistèmas ; car per l’Éducation nationale: siam segur que se tractèsse pas sonque de mantunes corses de cant o de dansa ? D’aquel fach la mapa propausada pòt sembla importanta per l’occitan e l’alsacian, òrn l’alsacian (alemand d’Alsàcia) es ensenhat sobre dos departaments, l’occitan es ensenhat (ambe mantunas donadas que se pòdon considerar coma dobtosas) 32 departaments, mal ensenhat en general, donc. L’occitan es la segonda lenga de fRANÇA ; deuriá aver una politica d’Estat, una politica consensuala e dinamica, aprèp aquelas del francés e dels seus parlars locals, pel nòrd de l’Estat. Se i aviá agut una presa en compte politic real de l’occitan ensenhat dins lo sistèma francés, i auriá mai de un milion d’eslhèvas, e los pòstes de professors serián donc lo segond tipe de pòste en fRANÇA aprèp lo francés.

10 / Del fach de la linha 6/, se pòt donc escriure qu’i a pas de politica per l’ensenhament de l’occitan, ni al nivèl regional (decentrlaizacion, car ne son pas los mejans dinerièrs, los budgectes, ni quitament una vision globala car una abséncia inter-regionalitat, pauc a pauc arriba çaquelà, cap mençon dins l’article de Le Figaro), ni al nivèl de l’Estat. Sembla que l’article doblida grandament la politica portada pels Conselhièrs Regionals ; mas, Zo cal pas oblidar dins als redaccions parisencas o dins los ministèris de l’Éducation Nationale ? Zo cal mençonar que l’estudi de Luc Chateles aquí per emplenar un voide, per poder respondre, sempre autanplan maladreichament, a la demanda de RDV dels elegits sul subjecte ? Los retorns administratius son autanplan coma se AREVA explicava que lo nuclear es pas dangierós, se ne pòt satisfaire aver granda fisença ?

11 / L’ensenhament de las lengas de fRANÇA es pas la sola politica que fasquèsse porpausar per salver las lengas aquestas. Se podrà alara informar lo ministre que lo gaelic d’Irlanda es oficial al nivèl europèu, e ensenhat dins totas las escòlas irlandesas, un pauc parier que lo còrsa, mas a pas trapat un emplec dreissent que quora l’Estat l’a mediatizat, l’a emplegat, l’a veïculat, l’a modenrizat ! Es que cal un Estat en Corsega per aver d’elegits q’emplegèssen lo còrsa dins las loras campanhas electoralas ? Se podriá dire sense qu’en còrse la lenga es coneguda, es ensenhada per totas las escòlas primàrias, es de dire al bon moment de la vida umana.

enseigner les langues de France LeFigaro 011111 2

L’article del Figaro es orientat (o zo prendrà aital – estimi plan los guillemets dins las volontats d‘en Luc Chatel, qué signifícan dins aquel cas ?), mas es un signal d’en naut per explicar que trabálhan sul subjecte, se vòl l’illustracion de l’òbra de la majortat politica en plaça a París… pauc abans las eleccions, o pauc aprèp una demanda de RDV dels presidents dels Conselhièrs Regionals Mas l’article amistós indica atanben que semblan pas aver comprès sancierament lo subjecte ; ‘ils’ son aiçí, l’autor de l’article e los actors en naut de las directivas per aquel ensenhament.

En resumit, l’estudi per en Luc Chatel serà alara incomplèta car lo sistèma pensa las lengas e lo lor ensenhament de faiçon … mal biaçuda. E lo sistèma descriu pas çò que fai pas, e a pas jamai volgut far ; Òr, una politica d’ensenhament de las lengas dèu passar al delai de l’Éducation Nationale, malastrosament benlèu mas es ontologicament atanben, se las volèm salvar, tal l’UNESCO nos l’aviá indicat que caldriá.

Puèi Le Figaro podriá far un fuelheton, a talament la costuma d’escriure mantunas legendas sul tèma aquel : I aurà bravament mai de far qu’un pichon article publicat tardièr dins la nuèit, en pensar als gaulois.

Informacion en francés sobre las lengas en fRANÇA.

Sobre lo blòg L’Agaça avètz la traduccion en francés.

E a la seguida dels articles critics (farèm de buzz per Le Figaro), lo redactor Internet de Le Figaro insistís dins l’expression de sa pensada nacionalista d’expansion, ambe la question següenta :

Figaro cí, figaro là

Cap lenga es utila, lo francés pas mai que las autras… Mas l’anglés es de mai en mai utile pels lectors del site Internet de Le Figaro. May be not ?

-°-

Balèti R'Oc N'RòliNiça G20pensa diferent pensa diversitat lingüisticacastanhadaÒC ambe csatanhas