arcuèlh

dilluns, de juny 30, 2014

Dobla nacionalitat del FN e dels autres

La definicion de la nacion es aquela del dreit aplicat a las personas que vívon dins lo territòri administratiu francés. Mas aquelas personas devon aver un títol de residéncia europèa o d’oltra-mar, e èstre acceptat per l’ensemble administratiu francés, levat per los que son nascuts sul territòri, coma ieu que refusi d’èstre indicat de «nationalité française», vist que soi de «citoyenneté française» (vòti e respecti las leis) e de nacionalitat occitana (soi nascut en Occitània, gestion République Française. La populacion venguda de l’imperialisme francés son dins un bordèl que sol los balançes reals dels comptes colonialistas franceses podràn far, e es pas per doman.

La nacionalitat del FN es aquela de basa la seuna expression politica nacionalista francesa e d’expansion en Occitània. Es la meteissa nacionalitat del Ernest Renan e del Maurice Barrès, es lo problèma francés de la manipulacion de las definicion de sciéncias politicas, e aiçò dempuèi La Terreur, moment istoric que los pòbles de França an perdut la revolucion contra un sistèma equivalent a lo que La Terreur a installat. La nacionalitat del FN es la nacionalitat que parlan totes los partits franceses, es per aiçò que lo FN es sonque l’experssion extrèma del nacionalisme expansionista francés ; Marine Le Pen explica plan que lo sistèma francés es per assimilar las populacions : vòli veire qu’una sola tèsta que parla francés, «en France on parle français», e la constitucion explica, sonque, dempuèi 1992 que lo vòt dels socialistas es estat primordial, l’article 2 que lo francés es la SOLA lenga de la republica (l’unica lenga vòl dire netejament lingüistic, netejament de la ciutadanetat per forçar los pòbles de França de parlar la lenga de l’administracion, es de l’assimilacion).

Donc, quora crida lo FN sobre aquel tèma :

Dobla nacionalitat

Me sembla que cal protestar, non pas perqué lo sistèma administratiu francés es nacionalista (perqué o seriá pas) e contunha l’assimilacion forçada (expansionisme), mas perqué es encara una engana francesa de non pas aver reglar los balançes (far los comptes reals) de l’imperialisme d’oltra-mar francés, e tanben en Occitània, tèrra d’arcuèlh de las populacions enganadas pels nacionalisme francés d’oltra-mar.

L’idèa de respectar la lei, es una idèa, generosa, que lo FN es pas lo sol partit a demandar, de populacion que la respectaràn jamai, vist que lo sistèma politic francés respecta pas los pòbles, los indigènes (mai de vint ans d’installacion suls territòris annexats dempuèi mai de dos cents ans), o los recents venguts (per rasons politicas francesas e colonialas, o pas).

Lo problèma, ara, es coma se desfar del nacionalisme d’expansion parisenca pertot en França, e tanben de quina manièra explicar aiçò als novèls venguts e que lo sistèma istoric e legal local o pòdon pas conéisser…. vist que fRANÇA e la santa République Française n’an fabrícat l’omertà politica.

Lo FN jòga d’aquela omertà politica, la sedimentacion dels problèmas non resolguts per la santa République Française, fabrica un vòt FN docil e fabricat sus l’umús de l’ignorança politica francesa, de l’extrèma dreita, coma de l’extrèma esquèrra.

Es interessant de veire la situacion de Sarajevo d’abans-ièr per la commemoracion de l’assassinat orquestrat per l’estremista anarquista e sèrb Princip. Las doblas interpretacions de la commemoracion per rapòrt a l’Union Europèa, a l’Euròpa e a las diversitats d’identitat. i a un fum d’anarquistas (modèl CUP) que son e serián estats dins lo camp de Princip, e ara, al XXIen sègle, los nacionalistas sèrbs lo vòlon recuperar… per li donar una explicacion colonialista autriaca (çò qu’èra una realitat tanben, es aquò lo mai grèu problèma : quin balanç ne podèm far, soi pas segur de trobar la solucion). La guèrra 14/18, en seguida, es estada una granda manipulacion dels imperialismes contra d’autres imperialismes ; dins totes los cases, son los pòbles qu’an suportat la guèrra primièra del XXen sègle, jamai los qu’an pensat los conceptes politics que vòlon imposar. Un anarquista, o supausat aital, assassina un capolièr d’un Estat monarquista e federal, la guèrra debuta contra un Estat de Serbia qu’es agressat, e una federacion que se vòl purificatriça d’un legitimisme de govèrn autriaco-ongarés. Los autres imperialismes europèus vendrà a l’ajuda de Serbia, las amistats germanicas ajudaràn l’aligança de l’impèri autriaco-ongarés ambe las poténcias prussiana e turca.

Vesèm a Barcelona, tot l’interès que la CUP a per crimi racista, crimi que cal comdamnar, mas que la CUP assaja d’instrumentalizar.

Dins l’extremisme, la causa primièra es de quina manièra recuperar los mesprezats … Los elegits del FN jògan plan d’aquel discors, levat quora un pòble sotmetut es dins l’airial de poder administratiu francés, aquel expansionista qu’amaga lo seu apartheid lingüistic e republican ; los elegits de la CUP tanben. Los mesprezats son alara sovent los mens aisinats politicament per acarar aquela manipulacion, en Occitània, Aran comprès.

Fins finala, lo FN dèu pensar que la dobla nacionalitat es un pauc coma lo dobla jòc politic ? Res es clar, levat lo biais potencial d’arribar al poder.

Tolosa : realitats de la gestion UMP-UDI

A Tolosa pauc a pauc la gestion de la vila se fabrica per l’UMP-UDI.

Una fotografia dona la realitat al cap d’un centenars de jorn. Jean-Luc Moudenc s’aucupa de qué ? Lo prinicpal trabalh que lo vesèm far dins lo mèdia es de plaçar un sistèma polic pertot ont li tròba necessitats. Es lo meteis trabalh que Pierre Cohen faguèt en arribar, e pendent un an de poder socialista avèm esperat una politica per la vila.

realitats de la gestion UMP UDI de la vila de Tolosa

Pauc a pauc, se favoriza la veitura, contra los ciclistas ; es vertat que pel ciclisme an segurament pas d’interesses dedins, vist que mantunes son ciclistas motorizats ; los parcatge en centrevila favorizat, las ajuda per aver VTC electrica abandonat, lèu segur la veitura electrica serà ajudada, coma a Bordèu. Benlèu que sábon pas que l’espaci per una veitura es mai important que per un ciclista dins l’espaci urban.

Jà sabèm que Tolosa, municipalitat endeutada, non podrà aver projectes ; es jà una bona causa perqué una gestion UMP-UDI d’aqueles projectes serà una catastròfa taurina. Lo deute de la vila mondina es estat fabricat per 50 ans de gestion dreita (maissanta gestion), e lo PSf a plan ajudat per la darrièra mandatura ; FO jòga dins la vila pel coorporatisme dels foncionaris en plaça, la dreita a ajudat, e l’esquèrra a emplegat mai d’amics.

Per çò que concernís l’occitan, vos pòdi assegurar, ara, que lo programa serà jamai aplicat. L’esquèrra ne vòl pas e fabrica un teatre politic per enganar los ciutadans seus que son contra, la dreita nos fabrica los clubs privats, e interdit de comunicacion per servar l’engana tolzana, e per panar las idèas dels socialistas, o autres militants de passatge.

Tolosa gestion UMp UDI de la vila de Tolosa lògo

Tolosa a ganhat una vila que la gestion es faita, ara, per un club privat que los membres son sortits del meteis establiment escolar tolzan ; la consanguinitat de las idèas ajuda pas brica al renovelament. Caldriá un còp matar lo sant pair mondin e dins l’arèna politica renovelar tot, de tot al tot.

Ieu comprèni perfaitament, que los ciutadans (enganats sempre), a la finala, votèsse FN.

-o-

Endacòm mai :

UMP una gestion catastrofica del partit

Perqué lo sistèma politic francés fabrica talament de candidats de baissa qualitat politica e financièra ? Ai una responsa… mas vos daissa sul canton per la jornada ambe aquela question.

-o-

gestion UMP UDI de Tolosa

-o-

VTC e la solucion lionesa

Enluòc de considerar lo velò coma l’enemic, l’UMP deuriá trapar solucions ont son pas capables de ne trapar per Tolosa.

diumenge, de juny 29, 2014

Mòda : escriure al govèrn socialista

Escriure al govèrn, coma se lo govèrn central èra a l’escota de las letras o peticions mandadas de «province» (oblidar l’arrogança, fabrica alara las manifestacions dels elegits, e dels ciutadans en Bretanha), escriure al govèrn es benlèu una espasa dins l’aiga, mas segur que donarà una idèa del reviscòl de las famosas «identités régionales» que los socialistas e l’esquèrra francesa non agradan de tornar veire. Ara, o podèm dire, las pauras regions administrativas republicanas francesas an creat regionalismes politics, mas pas los que París desirava, plega-esquina.

Dempuèi mantunes jorns, i a coma un ondassa de protestacions a prepaus de la reforma socialista e tecnocratica de las regions administrativas francesas. La melhora critica : «redessenhar per tornar centralizar França» es venguda del tèxte qu’an poscut legir los lectors de las DNA. Tota la premsa dona la paraula a la critica, levat La Dêche de la Pradeta. Lo POC critica lo metòde, es vertat, lo PNO aviza… res, ai res vist passar ; los dos movements dits occitanistas semblan en fasa, mas pas ambe las populacions dels elegits dins las regions concernidas (Santongés e Aquitània, Lemosin, Auvernhe, Montpelhièr)

Alsàcia

Dins una manifestacion oblidada dels mèdias franceses, èran amassats totes a Naoned per la manifestacion bretona (17.000 manifestants), un Alsacian o una Alsaciana explicava que «cal pas préner las cigonhas per palomas» (en referéncia las «pigeons» e la seuna dobla definicion semantica en lenga reiala francesa, qualitat autoproclamada dels cap-d’entrepresas qu’an, els, ganhats contra aquel meteis govèrn, preste d’abandonar quora son cap-d’entrepresas que parlan, mens quora son los pòbles de las regions – ges sotmetuts per l’escasença) ; autra referéncia ; an tanben oblidat de dire la manifestacion del Santongés pel restacament a l’Aquitània : i a visiblament una idèa de la reforma que cal, sembla pas èstre aquela dels socialistas al poder, de la casta de sciéncias politicas socialistas al poder.

Alsàcia responsa al govèrn socialistaAlsàcia 3 article de la protestacion a Colmar

En partir d’Alsàcia, istòria qu’es a metre dins la saca de l’ignorança francesa, e totas las formacions ne fan una excepcion francesa de l’oblidança, quitament en Alsàcia, lo teologian explica que lo camin es jamai estat ben prèst per París per ajudar las populacions dels ciutadans alsacians a melhor engolir las reformas territorialas centralistas francesas ; mas aiçò, es sistematic per l’Estat francés, mas per nos far engolir los cambiaments qu’an decidit, i a sistematicament agut violéncia, militarisme. Aiçò es fRANÇA.

La democracia es una paraula dins la boca dels politicians parisencs, los del poder (que cambian regularament), mas ges dins las accions ; car fRANÇA es ontologicament antidemocratica.

Alara, jà sabèm qu’i a peticions en Alsàcia, Auvenrhe, Montpelhièr (se cal pausar la question, mas que se debana a Nimes, ai res vist passar), Perpinyà (per crear lo departament autonòme catalan), etc.

Pel cas catalan, benlèu que deurián aviat gaitar çò que se prepausa en «Pays Basque» per l’entitat que lo prefecte en nom de l’Estat socialista prepausa … Mas quitament aquesta prepausicion es objecte de criticas dels mai moderats dels Bascos ; es de dire que la reforma avançada de París correspond pas brica a las volontats politicas dels pòbles sotmetuts que fan rebelions, a mantunes endreits ; aquò’s grandament novèl.

Al Sénat son los paures senators que son de la revòlta ; l’assemblèa de las inutilitats politicas francesas se revòlta… Es de dire que, malgrat la majoritat senatoriala socialista, las causas son pas claras per aquel govèrn de jacobins franceses.

Pareis que pòrta un nom catalan lo primièr dels sinistres socialistas, mas o cal plan dire : Franco èra galician, Napoleone èra còrse, Musolini èra sicilian, Hitler austriac, Stalin èra georgian, Cromwell èra gallés, Le Pen pòrta un nom breton, etc. Los melhors traïdors de l’umanitat o simplament del pòble d’origina, son aqueles que son recuperats per emplec politic del moment, pel poder que escanarà la populacion que li sembla ; Manuel Valls, [Manuelito Valse], es d’origina republicana catalana, aqueles republicans immigrats qu’an oblidat que la tecnocracia francesa e republicana a empresonat dins «camps de concentrations» los republicans catalans, bascos (mens per rasons religiosas e l’eficacetat de la diplomacia e logistica vaticanesca), e espanhòls.

Aquela reforma territoriala s’acabarà mal, o i aurà revòltas per tot l’Estat, una pauc coma abans 1789, per tot l’Estat francés. Un libre en francés, d’un occitan Jacme Servat vos podrà resumir la lista de las revòltas d’abans la dita revòlta parisenca, qu’es devenguda revolucion dins los caps dels poders manipulators republicans franceses.

revolucion 2012 quand

La reforma dita territoriala dels socialistas aurà creat lo concènsus socialista –donc- per una bona revòlta que se cambiarà en revolucion dins las regions que se despertaràn.

E doblidètz pas la reforma territoriala es necita, la dreita nacionalista francesa o a pas poscut desvolopar, mas es necita. E lo POC a plan rason, lo modèl politic que pausa problèma per la democracia es lo modèl, e la tecnica francesa de la reforma.

L’unica reforma qu’estauviarà moneda, es aquela d’un Estat, d’una administracion centrala de sa diplomacia pletorica, que sap pas governar, ni los poder ciutadan, ni aqueles regalian e exterior, e qu’a mestièr d’èstre suprimida, en regions, e benlèu dins mantunes ministèris. Una reala reforma per l’Estat centralista francés s’espèra dins un programa electoral.

Fòto dels revoltats d'AlsàciaAlsàcia revoltadaAlsàcia revoltada 2

dissabte, de juny 28, 2014

Cultura, çò del pòble en primièr.



Se sap pus en França çò que «cultura» vòl dire, es devengut,
ara, una creacion ex-nihilo pel plaser o lo pòrta-moneda d’una casta ; la
cultura es un mot desvalorizat per l’Estat imperialista e republican
francés.

Perqué ?

Perqué las lengas son estadas destrusidas.

Perqué lo ciment de la societat que parlava una lenga e que ne
fasiá una expression politica, es estat destusit per las escòlas, e per una
interdiccion de transmission per substitucion de mantunas ignoranças ditas
universalas e republicanas.

Perqué ?

Vesètz çò que cultura vòl dire : 




Lo poder estent violent e repressiu, la populacion occitana pas capborruda, la cultura e sa transmission se son pas transmetudas. 

La sola «culture» qu’a dreit de politica, ara, dedins l’Estat francés
es aquela d’una casta, en matar ambe gloriòla republicana la dita «culture
populaire
» coma del temps dels reis.

Nacionalisme francés: obligatòri lo francés

Lo netejament lingüistic es una causa que tòca lo contengut ideologic del nacionalisme francés, aquel nacionalisme d’expansion lingüistica tòca l’esquèrra coma la dreita. Es çaquelà una causa recenta per la constitucion francesa per se «protegir » de l’exterior ; lo nacionalisme francés fonciona ambe la paur de l’exterior, levat quora i a sotmission de l’exterior, per las armas : Argèria, Africa centrala, Vietnam, Nissa, Savòia, Marròc, Tunísia … per gardar sonque lo XIXen sègle. XXen sègle, la guèrra contra los patois dedins las escòlas, dins la vida publica e los mèdias, e l’assimilacion per l’institucion departamentala e la lenga ambe Maiòta a la fin del XXen sègle (per far simple).

Aital en junh 1992, sonque, es plan una majoritat d’esquèrra (Assemblée Nationale) e una majoritat de dreita (Sénat) qu’escriguèt l’article 2 de la constitucion de la «santa» République Française. Dins lo debat un ministre del nòrd, ministre socialista, a plan explicat que caliá prendre la tradicion de Villers Cotterêt (ara una comuna que vòta FN) per escriure aquel article ; fins a 1992, la constitucion republicana francesa èra pas ligada a una lenga. Es donc plan un acte de nacionalisme d’expansion aquel article.

Aquel article  (document junt, en illustracion primièra) m’installa dins la clartat d’identitat, soi donc pas francés, mas vòti, e pòdi clarament dire que soi occitan e donc pas francés, aquò agradèt als socialistas, e bravament d’autres, e lo FN ne farà un valat per enterrar la democracia. Es un pauc coma un ministre socialista que refusa de negociar ambe lo MNA, en 1950, e que farà una convocacion de la soscripcion per debutar la guèrra d’Argèria. Lo FN, l’immigracion de la collaboracion francesa en Argèria e la descendéncia, l’expression socialista e de l’esquèrra en general, de la dreita autanplan, tot farà una expression dangierosa pels pòbles de França, e per occitània per l’assimilar en docina, aprèp aver copat lo cap d’una geenracion ambe la guèrra de 14/18 e encara totes las repressions de 1939/45 ; perqué lo nacionalisme francés es una pèsta politica, expansionista, mas pas sonque per Occitània.

Donc, lo FN qu’a pas brica una nocion de çò qu’es un contengut politic per un programa adreiçat als ciutadans, surfa sus l’onda del nacionalisme francés, preparat per l’esquèrra francesa e desvolopada per la dreita ; l’imaginacion es pas al FN, e a Marselha o dins mantunas vilas d’Occitània, son al poder, gràcia al sistèma e concepte politic francés.

Nacionalisme francés a France 5

Rendre obligatòri lo francés, perqué lo francés es lo sol biais de se pensar francés en França ; quí a pas jamai entendut un francés autoproclamat universal e republican, «en France on parle français» ; aiçò es pas considerat coma un replegament sus se, perqué ? Se trapa que una partida de la Belgica, del Luxemborg, de Mónego, de la Confederacion Helvetica, del Canadà, o de mantunes Estats d’Africa, si parla francés e es pas França, o èra pas França ! Dins aquela expression ia tota una valor de tipe Commonwealth pels Angleses, sense reina, ni lo bon biais de foncionar pel respecte dels pòbles ancianament sotmetuts.

Rendre obligatòri lo francés es devengut una necessitat del nacionalisme francés, perqué lo sistèma de ciutadanetat es estat sistematicament ligat a la lenga, la definicion inventada per los Ernest Renan o Maurice Barrès, per manipulacion ideologica granda per poder fagocitar Lorrena e Alsàcia, es la basa del problèma francés actual. Es una causa forçada pel lo contengut del nacionalisme francés es lo netejament del cervèl politic, en debutar per la lenga de la familha, la lenga d’usança, lo patois ; mas se podrà pus dire, seriosament, que l’arabe dialectal es de patois, o quitament l’occitan ; per l’arabe, son aqueles locutors d’anuèch (petròli fòrça) que fan las liquiditats del sistèma francés d’ara.

Mas coma nos l’explica Argèria de 1950/62, la moderacion politica, lo compromís politic, es pas una causa francesa, una causa del nacionalisme francés ; totes los politicians franceses son pas d’unes Michel Rocard en èrba, o en accion, o melhor al poder. Mas totes los politicians franceses son dangièrs politics ambe un ancionalisme d’expansion que lo FN a pas sonque l’usança ; i a pas sonque lo FN qu’es un dangièr nacionalista francés per Occitània.

De gaule 1967 République française

En Argèria lo poder nacionalista francé”s en 1962, a installat un clòne politic del jacobinisme francés e a ajudat a la destruccion dels democratas sul quite territòri continental europèu. Lo dangièr es pas lo poder en plaça en Argèria (se capita de cambiar d’ideologia sense dintrar dins l’integrisme religiós), es lo poder francés en general e sempre.

Lo nacionalisme francés a fabricat un bomerang politic ; lo nacionalisme francés a creat la guèrra d’Argèria e las populacions d’Argèria tocadas ; fasèm la lista : los famoses pès nègres tota las classas, los immigrats kabil, los sordats conscrits, los migrants arabes de l’Argèria en falhida per rason de l’ideologia en plaça a-n Argièr, etc. ; Las populacion d’argèria tocada son bravament inocentas del fait, e lo desconeisson grandament, es estada installada en Occitània, coma Franco installava Andaloses a Barcelona per espanholizar la vila. Las populacions d’Argèria vengudas en 1962 e aprèp en França, son pastadas de nacionalisme francés, de las illusions expansionistas francesas e republicanas, son pastadas de l’illusion d’un sistèma politic francés, e an vist las realitats sul continent europèu … al fial del temps, generacion aprèp generacion. Ara la populacion la mai fragila vòta FN-RBM. Ara la populacion la mai fragila sosten l’equipa d’Argèria al mondial de la FIFA… e crama veituras pel cap-d’an, o co-fabrica integristas musulmans.

Jihad a Tolosa

Las populacions d’Argèria an suportat las causidas del nacionalisme republican francés, mas son pas plaçadas dins aquel concepte per melhor comprendre las loras situacions politicas d’ara, consequéncias de las causidas de las annadas nacionalistas de l’aprèp-guèrra d’Argèria : la République française es sempre un problèma politic per la planeta. E las aisinas del problèma son dedins una gròssa populacion de diplomatas franceses qu’es mai granda que la necessitat de l’Estat demanda, e tanben un sistèma politic –autoreproductible- qu’es pastat de nacionalisme sense realament saber ; lo FN-RBM es simplament la crassa d’aquel problèma francés, lo nacionalisme d’expansion en Occitània, e endacòm.

Del costat de l’esquèrra, notadament socialista, s’oblida que son nacionalista tanben e que aquel nacionalisme francés es un problèma, per una bona gestion d’Occitània. Lo PCf aviá refusat de considerar lo PC d’Argèria, aquel d’abans 1962 dedins lo sant territòri republican francés qu’anava de Dunkirk dins a Tamanraset ; lo PSf-PRG an pas jamai comprès Michel Rocard…

Es pas doman que lo problèma francés serà resolgut, vist lo nivèl d’educacion qu’es portat per l’Éducation (nacionaliste) Nationale. L’Éducation Nationale fabrica lo problèma de generacion en generacion. E lo problèma passa per una sistèma de professor que son incapables d’èstre adaptat al terrenh local, a Occitània, en simplament parlar tanben occitan per transmetre las sapienças popularas de la convivència occitana, e supausan –nacionalisme- que la santa République française es la solucion, alara qu’es lo problèma.

République française 17 elle nuit avec ses drapeaux

commemoracion tractat de Versailles

patz en Euskadi

-0-

Lo nacionalisme francés de totas las colors a trapat en fàcia una immigracion o una generacion de descendents vius e violents, descendents de collaborators al colonialisme republican francés en Argèria, e l’esquèrra refusa de ne parlar, ne parlar o assajar de tractar lo subjecte es xenofobia o islamofobia.

avuglament de l'esquerrisme

Es pas perqué soi conscient d’un grèu problèma francés qu’es dedins lo grope dels musulmans, filhs de…, e CIUTADANS FRANCESES (causa que negui pas, ciutadans qu’an tanben lo dreit de saber l’occitan), que ne parlar es xenofobia, islamofobia. L’estupiditat e l’immateurisme politic de mantunes militants de la CUP, supausadament occitanistas perqué sábon escriure l’occitan, me dona lo desgost d’un ciutadan europèu. E sobretot, nòta lo dangièr de l’arribada d’una tala populacion de «jornalistas» militants al poder, los an suportat en URSS, o Alemanha de l’Èst, Polònia, Iogoslàvia, Romània, Bulgària, o supòrtan encara a Cubà, Corèa del nòrd, e benlèu encara dins lo club de pacifistas que son aqueles del Jihad finançat per borgeses de l’Aràbia Saodita o del Qatar.

Soi segur que Lo Jornalet es un instrument de propaganda que val pas melhor que la FELCO. Los jornal de propaganda del comunisme val pas melhor que lo jornalet de la parròquia del meu curat catolic qu’assaja de m’explicar perqué cal un avortament.

manipulacion de l'informacion 2

divendres, de juny 27, 2014

Reforma dita territoriala

La reforma socialista pòrta lo polit nom de «réforme territoriale», coma se per reglar l’afar se tractava simplament de «territoires» coma estima plan dire la tecnocracia francesa en plaça, e que lo personal politic en plaça a París estima melhor copiar puslèu que de demandar a las populacions localas.

Dins un comunicat cort, lo president del Conselh Regional dona lo resumit de las intervencions al CR de Miègdia-Pirinèus, recentament ; se cal primièr pausar la question, perqué n’an parlat perqué son pas estats consultats :

reforma territoriala 2014 reaccion del CR de Mièdgia-Pirinèus

Sèm pas estats questionats.

Dins un tèxte long e argumentat, Gérard Onesta a explicat perqué aquesta reforma se desvoloparà pas, picatz aquí. Los senators parisencs an totes creat una mapa diferenta d’aquela demandada pel govèrn, basada sul nombre de populacion, de manièra tecnocractica.

Aital podèm considerar que s’i aviá una reforma potenciala, ni França, ni Mónego, serián d’Estats independents – pas pron grands per aquesta planeta, e pas pron a la dimension de la planeta ; la tecnocracia e autanplan estupid que lo personal politic que sortís de las grandas escòlas de sciéncias politicas francesas.

Una entitat territoriala coërenta se definís pas segon las règlas parisencas (primièra nocion de basa per aver la democracia), que fosquèsse o pas autoproclamadas republicanas o reialme, e donc autanplan universalas o representanta de dieu sus tèrra, coma nos las vòlon far engolir dempuèi sègles.

La reforma aquesta serà refusada, perqué los pòbles de França an los mejans d’èstre informat, e de poder criticar : Bretanha, Savòia, Alsàcia, Montpelhièr, Perpinyà, Baiona (s’en trufa perqué son estats consultats mas per recuperar los vòts !), Santongés, Peitavin, Angevin, Francha-Comtèa, Lorrena e Champagne, Picardia, etc. Los sols que son bons per la reforma, son los de Normandia, mas caldrà trapar una santa capitala, e encara aquí la santetat del foncionariat francés, quitament aquel de la decentralizacion, pesa sus l’economia non productiva, e imposa sa capitala per non pas crear estupiditats coma la passejada entre Brussels, Luxemborg e Estrasborg.

Aquela reforma pausa çaquelà tanben lo problèma dels investiments en bastiment dins las regions reformadas … perqué gardar aula pichona o una aula sense emplec dins las regions eliminadas. Per Alsàcia, aprèp los dangièrs de perdre lo Parlament Europèu, se tòca ara de perdre un granda assemblée de la décentralisation. mas çò d’Estrasborg, serà tanben per Clarmont d’Auvernhe, Lemòtges, Peitieu, Caen o Rohan-Rouen, etc.

Non aquesta reforma se farà pas vist que costarà mai car que los poders recuperats seràn pas al nivèl que cal per èstre pron comparat a las autras regions europèas. Es encara una estupiditat tecnocratica, non pas sortit dels partits, mas de las parladissas de las estupiditats universitàrias de sciéncias politicas. La casta al poder, encara un còp, en parlejar dins una aula universitària, pensa que lo pòble pensa parier, mas coma lo rei a Versailles en 1789, an pas encara vist que representavan digun dins «les territoires».

Dins lo comunicat del CR de Miègdia-Pirinèus se podrà notar aquesta frasa diplomatica : «Le débat de ce matin, a conclu Martin Malvy, a fait apparaître les complémentarités entre Toulouse et Montpellier, Languedoc-Roussillon et Midi-Pyrénées, tant sur le plan universitaire, de la recherche que sur les principaux supports de développement, de la santé ou des énergies. Il a également mis en évidence le poids que prendrait la nouvelle région, qui dans la compétition économique se situerait à la 3ème position des Régions françaises et dans le peloton de tête des Régions européennes, renversant par-là une situation longtemps dénoncées comme trop faible pour concurrencer les plus puissants, à commencer par nos voisins que sont Provence –Alpes-Côte-d ’Azur, Rhône-Alpes et la Catalogne.»

Bais lo capèl sus «apparaître» ! Pensavi qu’i aviá sonque a Lorda que las aparicions èran objecte de pregària ; sembla qu’aquesta frasa dona la mesura de la pregària que Tolosa dona als Parisencs de l’escòla de sciéncias politicas francesas, la dita famosa «école de sciences politiques» talament presada pels estudiants de la classa politica exagonala. Es pietadós de veire que lo sistèma de la decentralizacion aguèsse pas portat una paraula politica mai segura a Tolosa ; sense paraula segura (fàcia al dictat parisenc), comprèni melhor perqué Montpelhièr a dobtes. Se Miègdia-Pirinèus èra estada ligada a Lemosin e Auvernhe, çò qu’en populacion seriá estat possible, la frasa seriá estada la mesma ;e la mèrda «territoriale» dins una reforma seriá estada de mesme nivèl d’estupiditats que ligar Lemosin ambe Tours, o Auvernhe ambe Lyon.

reforma territoriala 2014 Lemosin

Ara, i a los problèmas departamentals, sembla que los departaments se daissaràn pas far solets … Pierre Izard (mocion Bertrand Auban, un jove socialista, edr!), qu’es estat lo primièr a marcar coma la pissa d’un can que leva la camba a cada canton, los limits de Nauta-Garona ambe un gròs e gràs panèu en francés notat ambe una chifra de numerologia identitària, 31 ; an donc preparat tanben un comunicat de protestacion, eficaç e dins totas las caissas postalas en junh 2014 ; d’autras departaments se preparan a demandar lo restacament a l’Aquitània qu’es pas estada «reformada» territorialament : Santongés e bais-Lemosin son dins la barca de la rebelion, ambe tot lo Lemosin. Recebi mens d’informacion d’Auvernhe, sempre discrets ailà, quitament per l’occitan.

Del costat de Montpelhièr, Vezinhet e Bourquin, e Moure, son dins tres barcas diferentas, mas totes fan protestacions contra aquesta reforma, son pas estats consultats tanpauc. Mas que faràn los de Nimes e Alès (an lo mesme interès ?) dins la barca tolzana agrossida ? Ai jamai recebut tantas informacion sul marqueting Sud de fRANCE pel vin de Montpelhièr.

Gérard Onesta fabrica una reforma ideala, e determina que lo Peirigòrd es … Gasconha.

Tot cavat, pensi tanben que la reforma se farà pas, es pensada pel centre (de que se pensa endacòm mai, res ! es evident), una casta tecnocratica viu a París pron elonhada de las realitats (malgrat los famoses estacats parlamentaris que sortiscan del meteis motle, e las visita de la dimenjada per non pas abandonar lo pichon clientelisme decentralizat), e n’aurà totas las dificultats d’installacion, coma aquela de l’UMP. L’UMP de Tolosa voliá una associacion ambe Bordèu, manièra de trobar un biais diferent de fabricar complicacion. Mas un jorn, vist del centre,  l’UMP prepausarà la seuna :

reforma territoriala 2014 segon Libération 6

E la règla jacobina francesa serà respectada, es una tradicion, i aurà pas brica de consultacion dels pòbles sotmetuts dedins o defòra los «territoires».

République française lo mal-sòmireforma territoriala 2014 lo mesprètzReforma territoriala 2014 Bretanha

-°-

Logica dels pòbles es melhor que la logica tecnocratica francesa, quitament etiquetada del mot République. Los elegits del Santongés se son despertats. Contrariament a çò d’escriu per Gérard Onesta, Dordonha es pas Gasconha, mas Aquitània existís… realament ; la tecnocracia francesa per una astrada politica o faguèt tornar en nommar la region administrativa de Bordèu, Aquitaine. Son los solcialistas de la majoritat socialista d’Alain Rousset qu’an reefusat de cambiar la pudadissa de lògo administratiu, per un leopard d’Aquitània.

manifestacion en Santongés o Charenta

Dins la manifestacion en Santongés, i a encara un pichon quicòm del nacionalisme francés, pauc a pauc, s’en partirà … I a tanben los que son pel estatus-qüò : picatz !

Aquitània lògo

dimarts, de juny 24, 2014

FN : se cal felicitar d’aiçò ?

escàs del FN al Parlament d'Estrasborg

Dins lo classament ‘Fait diversRTL nos explica aqueste maitin que lo FN aurà pas de grope al Parlament d’Estrasborg.

Es evident qu’aiçò estauviarà argent public per un grope qu’a per volontat de reviscolar lo nacionalisme francés, dins un expansionisme que pòt èstre qu’una promessa electorala, coma los autres partits franceses o fan cada jorn. Aital, podèm dire que lo FN es autanplan maissant que los autres partits nacionalistas franceses. Mas arribats al poder, es la sortida que risca d’èstre dolorosa pels ciutadans d’Occitània.

Mas d’èstre mal representat al Parlament Europèu, ajuda los ciutadans d’Occitània (que vòtan majoritariament pel FN, a las eleccions europèas ont i a pauc d’expression electorala, abstencion gròssa) ? E mal aisinat al Parlament Europèu, lo FN podrà aital plan mostrar la seuna nocivitat politica ? Segur que podrà argumentar qu’an pas agut que lo sistèma contra els ; es una costuma, e qu’a raiças realas dins un sistèma francés que suportèm en Occitània.

Per çò qu’es de l’arribada al poder del FN-RBM dins las comunas d’Occitània, non podèm qu’èstre segur que lo FN al poder, re-etiquetat RBM, es autanplan nociu que los autres partits nacionalistas franceses en Occitània, ni mai, ni mens.

Nos devèm recordar del temps que lo PSf-PRG èra dins l’oposicion e qu’èra lo temps de las promessas :

vièlh comunicat del PSfpromessas socialistaspietadós socialistateatre socialista francés

Pichon detalh tecnic, l’UMP sembla pas èstre melhor …. URBA e los socialistas, e BIGMALION e l’UMP. Sabi pas encara dins quin recanton es lo Parti Radical, mas sabi jà que dedins lo partit nacionalista francés aquel, las causas son puslèu del costat de la magouille !

Image (72)

Alara tot se confirma, tous pourris, FN-RBM comprès. O benlèu qu’es la République Française que fabrica aquela mèrda politica, que vòlon exemplara e qu’es al mens pietadosa ?

N’i a que díson que «les partis sont nécessaires à la démocratie» quora l’etica es la basa dels partits, es pas brica lo cas pels partits nacionalistas franceses, aquí en Occitània, e endacòm mai.

Bandièra francesa

Al final, se cal regaudir de tot aquò, quora nos volèm ciutadans exemplars ?

république française 31Paures e politicas del FN

Felicitacions a Sud-Ouest

Es gaireben lo sol jornal que respecta l’occitan quora se prendrà los jornals editats en Occitània. Avèm agut ièr un article de qualitat dins Sud-Ouest. Aquò es pas novèl, data de vaquí mai o mens quinze annadas. Benlèu es que costejar l’Iparralde ajuda ?

Image (75)

Regretarèm que Sud-Ouest aguèsse pas fait professorat dins las redaccions de la Dêche de Pradeta, La Montagne, Nice Matin, Midi Libre, etc. Mai tanben dins totas las escòlas de jornalisme en Occitània.

La regenta dèu èstre contenta, mas es pas simplament perqué es sobre l’occitan que pòdi dire aiçò ; es perqué sabi un pauc lo subjecte que pòdi apondre qu’es un bon article.

A prepaus d’aquelas escòlas, es que s’i ensenha la lingüistica aplicada ? Sortit del sistèma agricòl, ai agut aiçò, en cors de francés ….

-°-

Lenga 2014

dilluns, de juny 23, 2014

Eficacetat de l’elegit en cap, Bastia

Lo cònsol màger, en aligança politica contra lo PRG, a ganhat la meuna estima politica, coma una estima exemplara.

Per Sant Joan (una fèsta importanta per tot l’ensemble latin), se farà visita en lenga còrsa ! E aiçò coma una nòrma administrada classica a Bastia, non pas coma una compassion, un regionalisme, un localisme, una causa del campanièr còrsa (o occitan se prenèm lo cas Occitània).

visita en lenga còrsa

E l’anóncia se farà per twitter e en lenga còrsa.

Se cal alara pausar la question : perqué lo cònsol de Bastia es mai eficaç que lo cònsol de Tolosa per integrar naturament la lenga dins las causas oficialas de Bastia ? Es benlèu que la davantura politica es pas pron per determinar que Tolosa es occitana, cal d’actes politics vesodors. E per aiçò far, a Bastia, coma a Tolosa, cal, al mens, idèas inovadoira, cambiar de generacion ? Cambiar de sistèma politic ? Far melhor fisença al nacionalisme còrse qu’al nacionalisme francés per desvolopar una politica lingüistica ? Enfin los camin pòdon èstre multipla per l’eficacetat ; lo sol qu’es aps eficaç es lo camin nacionalista francés, quitament lo centrista.

Mai d’informacion sobre la vision politica del Partit Nacional Còrse, èra sus l’antena de Alta Frequenza ; cal notar la chança qu’an en Corsega deaver un mèdia privat en lenga còrsa (o al mens que l’emplega pas per color d’antena, mas coma aisina de comunicacion EFICAÇA).

dimecres, de juny 18, 2014

30 ans d'occitanisme fabrica lo recuolon

Un esquème l’explica fòrt plan, aquí :

30 ans d'occitanisme resulta

I a encara d’occitanistas que pensan que los modèls ancians son los bons … pensi que non. e o ai explicat mantunas vagadas, aquí sobre l’unic blòg que se podrà legir, enfin, una critica balançada de l’occitanisme e en lenga occitana.

Se cal recordar que, en 1984, damorava encara professors sortits del militantisme, e que sabián quin èra lo COMBAT dedins l’administracion francesa. L’enemic èra l’administracion francesa ; anuèch, a Montpelhièr una professora nos faguèt saber que «França a salvat las lengas regionalas», Estivada 2013. E coma es indicat sul document, lor cal colloquejar encara a París per explicar, explicar, explicar … benlèu qu’aquestes professors que fan collòqui anuèch a Lhèida, son benlèu sense aisina per veire que lo sistèma politic francés es sord e avugle, o benlèu que lor fan encara fisença…

Lo sistèma universitaris francés de las letras occitanas a volgut far oblidar tot aiçò, per legitimisme. la resulta es aquí. La paura Magalí Bardou, segurameent fresca elegida, i crei encara a l’universitat per salvar l’occitan !!!

politica lingüistica esperada de las universitats francesas en Occitània

La causa es pas acabada, vist lo contengut de las formacions universitàrias francesas en Occitània. Per astre, pensavi : «i a plan Lhèida», mas semblan que fauta de moneda per desvolopar una formacion de qualitat, e malgrat l’oficialitat de l’occitan (causa establida per l’Esquèrra Republicana Catalana), formacion de la qualitat que cal pel reviscòl.

article sobre l'occitan e l'universitat de Lhèida

Del costat del Piemont (Valadas occitanas d’Itàlia) es pas melhor : i a res.

Per las escòlas d’estiu, jamai una farà un cicle de sciéncias politicas, nimai per explicar de faiçon segura quines son los elements que fan l’occitanisme, malgrat tot los desfauts (existís).

Portada de Justiator République française

dilluns, de juny 16, 2014

Ineficacetat francesa en Occitània

L’ineficacetat francesa en Occitània n’avem la pròva dins una vídeo difusada per TF1, recentament.

Picatz sobre la fòto per aver lo ligam vídeo.

Sant Beath protesta que protestarà 2

Dins lo reportatge de TF1, un ciutadan de Sant Beath explica qu’a comparat ambe las òbras que son son desvolopada lo lendoman de la catastròfa en Aran, vesin. Chança qu’an d’aver un sistèma autonòme per poder comparar…. Mas sembla tanben que ne vòlon pas aver consciéncia pron prigonda per indicar al jornalista lo rela perqué de l’eficacetat d’Aran, comparat a l’ineficacetat francesa a Sant Beath.

Son las autoritats francesas en prefectura, tolzana e donc regionala, o dins las institucions regionalas e departamentalas que los castigs per ineficacetat son de portar ; mas totes aqueles sistèma son ineficaces per rasons claras, sonpas autonòme per gerir los budgectes, tot se decidís a París.

Dins lo reportatge se visa las accions del Conselh Generau d'Aran (eficacetat) + Generalitat de Catalonha e Estat espanhòu (sense nommar realament los actors reals), ambe las autoritats francesas en Sant Beath (sense las nommar tanpauc), dona dels plors franchimands, mas pas de resultas occitanas per las eleccions...

Se i a problèma d'organizacions en Occitània, es la fauta dels ciutadans d'Occitània qu'an pas escolhit los bons partits politics, e elegits o elegidas, aqueles dels candidats de partits occitanistas. Es pas pron de plorar a cada catastròfa, dins un reportatge de TF1, cal tanben se prendre en carga (autonomia) e votar pels occitanistas a las eleccions.

Malgrat totes los desfauts dels occitanistas que fan de politica, son segur mai aprorpiat per defendre la val de Garona, coma en Val d’Aran.

Conselhi donc als elegits, e las elegidas, e los ciutadans e las ciutadanas de Sant Beath de questionar aprèp Hòs-Fòs de Garona, e d’anar sul site www.aranesisme.org per saber çò que defendre un parçan d’Occitània vòl dire.

Bandièra d'Aran comentada

Per causa d’informacion qu’a de mal de traversar la santa frontièra del tractat de Baiona, las autras comunas d’Occitània an pas la chança de poder comparar ; mas benlèu que pòdon demandar sistematicament als occitanistas que se presentan a las eleccions coma se passa en Aran…

Per ne saber mai, amb precision sobre Aran, picatz aquí. L’Estat a gaire ajudat en Aran, l’Estat espanhòl a particularament petaçat çò qu’èra sa proprietat, punt.

divendres, de juny 13, 2014

God save the Bearn !

Categoria estupiditat bearnesa, un còp de sosten clar a la francofonia, segur.

Joan Jaurès en Occitània publicitat de Bearn

A a Montpelhièr fan pas melhor :

Montpelhièr francofonia avança

S’i espèra a Pau e Montpelhièr de l’occitan dins los transpòrts collectius ….

dijous, de juny 12, 2014

La Cauna alimenta sorires

Recentament la Dêche de la Pradeta prepausava una question als internautas inquiets de la «réforme territoriale» ; se pausava la question -la redaccion que se pausa jamai de question sus la decentralizacion- de saber quina serà la novèla capitala de la region administrativa novèla francesa ; region que l'Estat centralista imposa democraticament, vist que son estats elegits de Polinèsia a Sant Martin, en passar pel continent europèu, donc que representan la ... democracia autoproclamada e etiqueda République Française.

Encara mai fòt, la Dêche de la Pradeta a recebut aquesta reforma de París, donc cal tractar lo subjecte ; e a la pichona prada son talament convençut que res non pòt venir del «territoire», qu’an questionat qualqu’un de Nissa, un republican e nacionalista occitan de Nissa, per ne saber mai sul nom de la region administrativa novèla e francesa.

Donc, cal trapar lo nom a l'infòrma region que farà mai de superficia que lo Benelux,  tres Estats europèus independents (ma referéncia es del Martin Malvy, que l’emplega mens per aquesta passa) ; Òc miracle es sortit de la question inquisitòri del mèdia legitimista de la pichon prada, lo mot Occitània ; cal dire que Martin Malvy o presa tanben, donc tot va plan pel legitimisme tolzan de premsa. E es vertat qu'es una bona idèa, Occitània, perdon «Occitanie», vist que son pas capables encara d'imposar al centralisme francés lo nom dins la lenga istorica del país occitan. Unes occitanistas an jà remarcat qu'èra lo Lengadòc (and biger), Lengadòc sancièr, e non pas Occitània ; ai remarcat qu’èra l’anciana Généralité de Languedoc, lo «paradís fiscal» del rei, del regime passat (e lo d’Aush es la Généralité de Gascogne); vist la mediocritat de la pensada politica francesa en Occitània, non podèm pas vomir l'idèa ; es per un còp utila ; alara, perqué pas la precision «principat d'Occitània», per positivar, enfin positivar. E la traduccion francesa e compassionala -lo nivèl francés de consideracion d'Occitània e dels locutors e las locutriças de la lenga occitana- la traduccion seriá «Coeur d'Occitanie», aquò agradarà segur a los qu'an jà trapat un nom marqueting per vendre «Sud de France», o «produit du Sud-Ouest». Quora tot creator de projecte entreprenarial sap que lo nom del projecte se trapa a la finala de la novèla creacion… mas la creacion entreprenariala e la politica francesa, son dos mondes diferents.

Dins la segonda question de la Dêche de Pradeta (que cal felicitar per aver enfin lançat un debat sul tèma del contengut –of of of- de la decentralizacion), avèm poscut veire que la capitala èra a la question inquisitòria, e urgenta ; evident, Tolosa a ganhat contra mantunas ciutats o vilatjòts, dementre aquelas la Dêche de Pradeta, papièr regular e umoristic tolzan, ai trobat que Lacauna anava plan per mantunas rasons, e melhor que Carcassona o Montpelhièr, veire Nimes.
1 / la cauna es la situacion de la decentralizacion vist pels jacobins de tot escantilh. E vist coma s’endralha la causa avèm pas acabat de rire ; la reforma aquesta èra pas dins los papièrs de la partidocracia PSf-PRG al poder actualament. Alara son los tecnocratas, modèl rensenhaments generals franceses passat a la prefectura tolzana que pensa, que pensa per un pòble, aquel d’Occitània (segur que dèu èstre sense argument per poder pensar solet, de faiçon autonòma).
2 / la cauna es geograficament pron plan plaçat, e la causida de la Pradeta pròva un biais de pensar de la redaccion de la Dêche en pichona prada, prèp de la baissa cambe, mas qu'autoriza l'internauta que soi, mantunas reflexions ; es evident que Lacauna la vergonha per l'occitan serà mai granda qu'a Tolosa, es un monde rural qu’an après a plegar l’esquina quora lo poder republican passa, e que cap immòble i podriá caure dedins, ni los elegits i podrián trapar un bastiment per «trabalhar» per la santa republica de la decentralizacion ; donc es evident qu'un bastiment nòu serà necite e que estauviarà pas d'i botar l'occitan e lo catalan coma lenga de comunicacion, e non pas de compassion coma sábon fòrt plan far a Tolosa  (per oposicion a Montpelhièr que l’occitan aurà enfin fait sa dintrada dins las gara del monopòl d’Estat, SNCF); demai, las entrepresas del bastiment i traparàn resorgas, los partits finanças, e la logistica collectiva es de fargar, segur (un TGV de Tolosa a Lacauna, o una autorota ?).
3 / Lacauna es un vilatjòt internacional, los pradolièrs o sábon, ambe la salsiça plan coneguda, importacion de material dels Pirinèus (non i a frontièra naturala), secatge dins las nòrmas tradicionala, e exportacion occitana e internacionala ; donc los elegits de la novèl region administrativa francesa i traparàn tot un exemple d'antiregionalisme, la contrapiada qu'an regulat fins ara.

république française 18-

E ara Lacauna capitala, es una ipotèsi, vesi plan los jacobins (coma la Dêche de Pradeta) explicar qu'es un sistèma tòrt que cal abandonar : «il faut sortir de l'obscurantisme féodal» e «revenir a l'essence de la République française». Es vertat que lo regime de la decentralizacion a plan donat dins lo feudal, quitament la Dêche de la Pradeta o a pas rebertat, per linha legitimista obviously. (me soi botat a l’anglés, perqué a Montpelhièr fan mai aviat comunicacion en anglés que non pas per emplegar l’occitan dins lo tramvia, lor podrèm explicar coma es possible a Tolosa e Bordèu).

Montpelhièr francofonia avança

Mas çaquelà Lacauna coma capitala d'Occitània, m'auriá agradat.

Car pel moment, e per l'occitan, sèm plan dins la cauna lingüistica, un cuol de sac, una endrona, nos cal pas far veire e sobretot non podèm pensar en occitan sul subjecte que los Grands -es de dire los que son al poder- decidíscan per tu, aquel qu'es dins la cauna politica francesa en Occitània.

La cauna es bravament aquela reforma dita «réforme territoriale», «penser les territoire» es una expression tecnocratica e parisenca que mespreza totalament la populacion, los pòbles sotmetuts, e que sortida d'amontnaut, es imposada sense demandar res a digun en region çò que ne pensan ... Es lo foncionament d'una cauna politica francesa, en província, perdon en region, e aquò traparà una reforma sonque quora París ne serà pus lo centre, lo centre de la pensada luminosa e qu'enluminís totas las províncias, de Lacauna dinca Tamanraset (ep ! lo redactor a pas remarcat qu'en 1962, la pensada luminosa a perdut Argèria).

Ieu, la meuna question inquisitòria serà : quora l'Estat francés serà enfin democratic ?

valor rai de la politica lingüistica socialista e nacionalista francesamontpelhièr sa regionreforma territoriala 2014 Acteurs Publics

-°-

Tolosa capitala d’Occitània dels Alps dincals Pirinèus, un exemple :

aficha de balèti a Tolosa