Nacionalisme francés: obligatòri lo francés

Lo netejament lingüistic es una causa que tòca lo contengut ideologic del nacionalisme francés, aquel nacionalisme d’expansion lingüistica tòca l’esquèrra coma la dreita. Es çaquelà una causa recenta per la constitucion francesa per se «protegir » de l’exterior ; lo nacionalisme francés fonciona ambe la paur de l’exterior, levat quora i a sotmission de l’exterior, per las armas : Argèria, Africa centrala, Vietnam, Nissa, Savòia, Marròc, Tunísia … per gardar sonque lo XIXen sègle. XXen sègle, la guèrra contra los patois dedins las escòlas, dins la vida publica e los mèdias, e l’assimilacion per l’institucion departamentala e la lenga ambe Maiòta a la fin del XXen sègle (per far simple).

Aital en junh 1992, sonque, es plan una majoritat d’esquèrra (Assemblée Nationale) e una majoritat de dreita (Sénat) qu’escriguèt l’article 2 de la constitucion de la «santa» République Française. Dins lo debat un ministre del nòrd, ministre socialista, a plan explicat que caliá prendre la tradicion de Villers Cotterêt (ara una comuna que vòta FN) per escriure aquel article ; fins a 1992, la constitucion republicana francesa èra pas ligada a una lenga. Es donc plan un acte de nacionalisme d’expansion aquel article.

Aquel article  (document junt, en illustracion primièra) m’installa dins la clartat d’identitat, soi donc pas francés, mas vòti, e pòdi clarament dire que soi occitan e donc pas francés, aquò agradèt als socialistas, e bravament d’autres, e lo FN ne farà un valat per enterrar la democracia. Es un pauc coma un ministre socialista que refusa de negociar ambe lo MNA, en 1950, e que farà una convocacion de la soscripcion per debutar la guèrra d’Argèria. Lo FN, l’immigracion de la collaboracion francesa en Argèria e la descendéncia, l’expression socialista e de l’esquèrra en general, de la dreita autanplan, tot farà una expression dangierosa pels pòbles de França, e per occitània per l’assimilar en docina, aprèp aver copat lo cap d’una geenracion ambe la guèrra de 14/18 e encara totes las repressions de 1939/45 ; perqué lo nacionalisme francés es una pèsta politica, expansionista, mas pas sonque per Occitània.

Donc, lo FN qu’a pas brica una nocion de çò qu’es un contengut politic per un programa adreiçat als ciutadans, surfa sus l’onda del nacionalisme francés, preparat per l’esquèrra francesa e desvolopada per la dreita ; l’imaginacion es pas al FN, e a Marselha o dins mantunas vilas d’Occitània, son al poder, gràcia al sistèma e concepte politic francés.

Rendre obligatòri lo francés, perqué lo francés es lo sol biais de se pensar francés en França ; quí a pas jamai entendut un francés autoproclamat universal e republican, «en France on parle français» ; aiçò es pas considerat coma un replegament sus se, perqué ? Se trapa que una partida de la Belgica, del Luxemborg, de Mónego, de la Confederacion Helvetica, del Canadà, o de mantunes Estats d’Africa, si parla francés e es pas França, o èra pas França ! Dins aquela expression ia tota una valor de tipe Commonwealth pels Angleses, sense reina, ni lo bon biais de foncionar pel respecte dels pòbles ancianament sotmetuts.

Rendre obligatòri lo francés es devengut una necessitat del nacionalisme francés, perqué lo sistèma de ciutadanetat es estat sistematicament ligat a la lenga, la definicion inventada per los Ernest Renan o Maurice Barrès, per manipulacion ideologica granda per poder fagocitar Lorrena e Alsàcia, es la basa del problèma francés actual. Es una causa forçada pel lo contengut del nacionalisme francés es lo netejament del cervèl politic, en debutar per la lenga de la familha, la lenga d’usança, lo patois ; mas se podrà pus dire, seriosament, que l’arabe dialectal es de patois, o quitament l’occitan ; per l’arabe, son aqueles locutors d’anuèch (petròli fòrça) que fan las liquiditats del sistèma francés d’ara.

Mas coma nos l’explica Argèria de 1950/62, la moderacion politica, lo compromís politic, es pas una causa francesa, una causa del nacionalisme francés ; totes los politicians franceses son pas d’unes Michel Rocard en èrba, o en accion, o melhor al poder. Mas totes los politicians franceses son dangièrs politics ambe un ancionalisme d’expansion que lo FN a pas sonque l’usança ; i a pas sonque lo FN qu’es un dangièr nacionalista francés per Occitània.

En Argèria lo poder nacionalista francé”s en 1962, a installat un clòne politic del jacobinisme francés e a ajudat a la destruccion dels democratas sul quite territòri continental europèu. Lo dangièr es pas lo poder en plaça en Argèria (se capita de cambiar d’ideologia sense dintrar dins l’integrisme religiós), es lo poder francés en general e sempre.

Lo nacionalisme francés a fabricat un bomerang politic ; lo nacionalisme francés a creat la guèrra d’Argèria e las populacions d’Argèria tocadas ; fasèm la lista : los famoses pès nègres tota las classas, los immigrats kabil, los sordats conscrits, los migrants arabes de l’Argèria en falhida per rason de l’ideologia en plaça a-n Argièr, etc. ; Las populacion d’argèria tocada son bravament inocentas del fait, e lo desconeisson grandament, es estada installada en Occitània, coma Franco installava Andaloses a Barcelona per espanholizar la vila. Las populacions d’Argèria vengudas en 1962 e aprèp en França, son pastadas de nacionalisme francés, de las illusions expansionistas francesas e republicanas, son pastadas de l’illusion d’un sistèma politic francés, e an vist las realitats sul continent europèu … al fial del temps, generacion aprèp generacion. Ara la populacion la mai fragila vòta FN-RBM. Ara la populacion la mai fragila sosten l’equipa d’Argèria al mondial de la FIFA… e crama veituras pel cap-d’an, o co-fabrica integristas musulmans.

Las populacions d’Argèria an suportat las causidas del nacionalisme republican francés, mas son pas plaçadas dins aquel concepte per melhor comprendre las loras situacions politicas d’ara, consequéncias de las causidas de las annadas nacionalistas de l’aprèp-guèrra d’Argèria : la République française es sempre un problèma politic per la planeta. E las aisinas del problèma son dedins una gròssa populacion de diplomatas franceses qu’es mai granda que la necessitat de l’Estat demanda, e tanben un sistèma politic –autoreproductible- qu’es pastat de nacionalisme sense realament saber ; lo FN-RBM es simplament la crassa d’aquel problèma francés, lo nacionalisme d’expansion en Occitània, e endacòm.

Del costat de l’esquèrra, notadament socialista, s’oblida que son nacionalista tanben e que aquel nacionalisme francés es un problèma, per una bona gestion d’Occitània. Lo PCf aviá refusat de considerar lo PC d’Argèria, aquel d’abans 1962 dedins lo sant territòri republican francés qu’anava de Dunkirk dins a Tamanraset ; lo PSf-PRG an pas jamai comprès Michel Rocard…

Es pas doman que lo problèma francés serà resolgut, vist lo nivèl d’educacion qu’es portat per l’Éducation (nacionaliste) Nationale. L’Éducation Nationale fabrica lo problèma de generacion en generacion. E lo problèma passa per una sistèma de professor que son incapables d’èstre adaptat al terrenh local, a Occitània, en simplament parlar tanben occitan per transmetre las sapienças popularas de la convivència occitana, e supausan –nacionalisme- que la santa République française es la solucion, alara qu’es lo problèma.

-0-

Lo nacionalisme francés de totas las colors a trapat en fàcia una immigracion o una generacion de descendents vius e violents, descendents de collaborators al colonialisme republican francés en Argèria, e l’esquèrra refusa de ne parlar, ne parlar o assajar de tractar lo subjecte es xenofobia o islamofobia.

Es pas perqué soi conscient d’un grèu problèma francés qu’es dedins lo grope dels musulmans, filhs de…, e CIUTADANS FRANCESES (causa que negui pas, ciutadans qu’an tanben lo dreit de saber l’occitan), que ne parlar es xenofobia, islamofobia. L’estupiditat e l’immateurisme politic de mantunes militants de la CUP, supausadament occitanistas perqué sábon escriure l’occitan, me dona lo desgost d’un ciutadan europèu. E sobretot, nòta lo dangièr de l’arribada d’una tala populacion de «jornalistas» militants al poder, los an suportat en URSS, o Alemanha de l’Èst, Polònia, Iogoslàvia, Romània, Bulgària, o supòrtan encara a Cubà, Corèa del nòrd, e benlèu encara dins lo club de pacifistas que son aqueles del Jihad finançat per borgeses de l’Aràbia Saodita o del Qatar.

Soi segur que Lo Jornalet es un instrument de propaganda que val pas melhor que la FELCO. Los jornal de propaganda del comunisme val pas melhor que lo jornalet de la parròquia del meu curat catolic qu’assaja de m’explicar perqué cal un avortament.