arcuèlh

dilluns, de setembre 29, 2014

Pau : una serada generosa dels Pagalhós

Divendres ai gausat anar a Pau per un concèrt de Los Pagalhós (me semblava normal per la qualitat de la vida del grope) ; aquel grope es pro conegut per sos engatjaments lingüistics en Gasconha, e vist l'implicacion dels membres dins l'acompanhament dels adultes en descapacitats, es normal d'o veire cantar pel congrès de las associacions de gestion de las trapèlas umanas en França.

L'aula del palatz Beumont èra pro bèla per emplenar tot lo public e los participants franceses del congrès. Lo public èra majoritariament francofòne, aquò frenèt pas sus la comunicacion de presentacion dels cants, èra un moment de granda pedagogia bearnesa e occitana. Los Pagalhós fan pas d'ostracisme, descapacitats de tot edat, coma lo personal politic, tot es bon public per aquel grope de militants bearneses.

20140926_214325[1]

Son de Bearn, coma los membres de l'associacion d'arcuèlh del congrès, mas son Biarnesi e donc occitan, l'un frena pas l'autre. Es un grand exemple per totes los particularismes, que cal servar en Occitània, e qu'en Occitània i vòlon trapar un fren a lor desvolopament particular.

Los Pagalhós acaban de sortir un novèl CD, sus las cantas de las auberjas ; e òc, Los Pagalhós son bons en concèrt, de melhor en melhor dins lo trabalh dels CD, amai son tanben abans e aprèp lo concèrt dins las entradas o a l'estanguet per donar lo ton de la cançon bearnesa populara. Lo CD l’ai crompat, e jà a Tolosa i trapavi una usança en donar a d’organizaires que fan cantar en anglés per la promocion de la gastronomia «française» (operacion «nationale»).

Car o cal plan dire, la causida dels organizators del congrès èra pas soncament de militants per la lenga, mai tanben militants qu'an en cap que cal presentar lo país gascon coma se dèu presentar, dab la lenga del país, lo bearnés o occitan de Gasconha. Un congrès d'aquel tipe ajuda – en Bearn e ambe un grope aital- a la convivialitat dementre los membres volontaris de las associacions de França, mai tanben demembre los adultes en descapacitats (causa de la vida umana qu'es de melhor seguit ara, e que perdura de 7 a 90 ans!). A tot edat, l'occitan a mestièr de promocion, Los Pagalhós fan pas d'ostracisme, e sovent es mai asit ambe aquel tipe de public qu'amb lo personal politic del sistèma republican francés, un pauc en descapacitat sul subjecte.

Abans lo concèrt soi passat al bar de palatz Beumont, Pau, sembla que las begudas regionals lor sembla pas la majoritat de las vendas, e son mal presentada. Fabricar un fèsta aquí al palatz Beumont serà d'un convencional extremament francés, descolorizat, desbearnizat; Pô rima amb Bobò aquí (Pau rima pas ambe babau aquí tanpauc) ; Los Pagalhós destona dins aquel contèxte e cal felicitar los organizators d'aver pensar als Pagalhós per i assajar d'i mètre òrdre bearnés, aquí. Com' cau !!!

La serada se debanèt sus doás oras, debuta a l'ora, fin indeterminada, car la venta dels CD e gòt Pagalhós fan l'animacion dins l'entrada de l'aula de concèrt.

Una banda bearnesa acompanhèt lo grope tot al long del concèrt.

Enregistrat lo concèrt serà difusat sus YouTube, malgrat los problèmas de lum que se podiá aver per aquel tipe d'enregistrament «en live» coma díson los Bobo de Pô !

Totas las cançons avián un relai explicatiu pro utile pels monolingües. Èra utile tanben per las parladissas de fin de concèrt que s'i aprendrà un fum de causas suls problèmas bearneses en matièra d'ensenhament e d'administracion francesa del Bearn. Lo prefecte trabalha al còrs lo netejament lingüistic, al còrs delsseu nacionalisme Made in France, «République française».

Una serada es estada una granda capitada, a la mièja-nuèit se parlava encara al lindal del palatz Beumont, l’estanguet oficial èra tancat.

20140822_101407[1]

diumenge, de setembre 28, 2014

Bigòrra, relicas que capvíran las vals pirinencas

Lo conselhièr general de Lorda a visitat Nevers, e donc qué ? Bè justament es aquò que li a donat l'idèa de : tornar las relicas santas de la polida Bernadeta Sobirós al país. Alara, coma sètz pas encara informat de tot pels pelegrinatges que se fan a Lorda e de l'istòria sancièra de l'afar de Lorda, vos cal un pichon refrescament istoric.

Image (126)

Un còp èra, una pastora a vist la santa Vièrja Maria, mantunes còps dins una cauna prèp del volatjòt de Lorda. La pastora ne parlèt al curat e la salça del pelegrinatge èra pas encara en vista. Mas coma es raríssim de veire la Maria de Jèsus dins un cauna parlar a una pastora, lo dorsier es estat lèu montat al Vatican, que l'a decretèt santa la Bernadeta Sobirós, perqué Maria, aquela de Jèsus, li aviá confirmat que «soy era immaculada concepcion» … dins un monde normal, las causas s'erián damorada aital ; mas sèm en tèrra de conquèsta francesa, e donc las elitas de la Glèisa catolica parlan la lenga de poder, dempuèi l'inquisicion contra los «bons cristians».

L'afar devenguèt pro seriosa per pensar que la frasa en bigordan, o patois pirinenc, non podiá èstre plaçat onestament dins una capèla de glèisa, e donc que calguèt una revirada en santa lenga republicana francesa. Èra la nòrma de la dignitat de l'epòca, la lenga dels païsans non podiá èstre la lenga d'una santa Maria dedins una glèisa qu'a sempre refusat la Bíblia en lenga occitana, la lenga dels eretics.

La repression contra aquela pastora anguèt dinca l'exilh a Nevers, en Borgonha, es de dire en tèrra francesa, de lenga republicana, o anciana lenga reiala., en lenga santa perqué aquela de sant Estat filha ainada de la Glèisa de Roma, dins un moment d'integrisme dels grands a la fin del XIXen sègle.

Es sonque una peticion d'una poetessa bigordana que moriguèt a Bordèu, e qu'acampèt milièrs de signatura, que faguèt cambiar l'avesque de pausicion franchimanda, la frasa seriá notada sus la cauna e lo pelegrinatge podiá debutar.

Ara, los de Lorda fan pas res d'especial pel reviscòl de la lenga de Bernadeta, mas per assegurar un bona tenguda pastorala e comerciala de l'endreit, son mai fòrts.

Lorda es devenguda aital, lo centre d'un grand moment logistic catolic de pelegrinatge mondial. Los afars ecclesials van plan a Lorda.

Aquí arriba nòstre elegit UMP que pensa que los afars logistics catolics se podrián melhorar en tornar las relicas de la polida Bernadeta Sobirós a l'ostau bigordan. De mai aquel de Nevers, es de mai en mai, abandonat pel sistèma ecclesial catolica ; mas i son encara 200.000 visitas cada annada, benlèu que las vòl recuperar, los afars pastorals e comercials ne serián aital melhorats de 200.000 visitas de mai, e la valorizacion de Lorda podriá aital segur pujar politicament, socialament e religiosament, e benlèu assegurar un lièch de vòt al sant òme UMP elegit a Lorda.

Mas jà se parla de baissa recuperacion politica ; es pas de creire de las maissantas lengas ; vertat qu'en tèrra laïca, aquel afar novèl de l'UMP sembla un pauc al retorn de Nabot II (neurònes) en campanha electorala, mas en dimension plaanetària e a la dimension de Lorda la bigordana, doinc mens interessant per la premsa parisenca, quitament aquela dels mèdias catolics e parisencs ; per èstre entendut, un ase dèu aver bravas sonalhas de bèla qualitat, a Lorda, son sonalhas pastoralas catolicas.

divendres, de setembre 26, 2014

La ‘sale France’ a l’òbra – SNCF Tolosa

Mantunes extremistas l’an aisida per qualificar los «français», los díson «sale français». Mas es talament aisit de verificar aiçò. Vos vau comptar una pichona istòria de gara, Matabuòu (los «français» que sábon pas escriure, escrívon matabiau), divendres maitin, entre 10 ora e 11 oras, es calmòt per las veituras, e i a de qué estacionar DABANS la gara de Tolosa-Matabuòu.

Mas aquel maitin, doás femnas e un grope de joves se son parcats aquí, a doás piadas de la sortida SNCF voida. E i a d’autres veïculs abans, fàcia a la gara e sus la linha de passatge dels ciclistas. Lo beton es pas pron naut.

20140926_103959[1]

E lo parcatge se debana dabans tu, paure ciclista qu’a lo dreit de te far espotir per las veituras que aviat demarràn al fuòc abans l’estacion de taxí. Es complicat d’èstre ciclista dabans la gara de Matabuòu.

Evidentament, quora prendràs fòtos, aurà los uèlhs compassionals de l’automobilista (es una femna) que sap que fabrica una error de conduïta, mas cal constatar que las esmemdas municipalas plòvon pas pron per frenar lo fenomèn d’irregulaitat d’estacionament dabans la gara de Tolosa ; benlèu que lor cal una paret epr èstre segur d’aver de qué passar pels ciclistas.

E per apondre al tot, se trapa qu’ai agut de prendre un jornal a quiòsc del costat mètro, dins la gara, e donc ai poscut veire ont èra la polícia SNCF ; «vous voyez ça, on n’est pas concerné», responsa d’el grand de la fina equipa policièra ; soi estat los veire ; díson : «es pas la gara», vertat, mas van totes los automobilistas, prendre un tren o esperar un client de la SNCF.

Alara, las questions plòvon :

- quí s’aucupa de la circulacion a la municipalitat de Tolosa ? Son prevenguts mantunes còps, e pauc impòrta la color politica.

- de quina manièra lo cap de l’estacion de Matabuòu es pas concernit per l’afar ? Aquí tanben, se cal demandar se la causida del cap d’estacion de Tolosa es plan faita e adaptada a Tolosa-Matabuòu, fin de linha de Barcelona.

- perqué los automobilistas veson pas l’entrada de la gara ? (voida entre 10 h e 11 h, moment de pauc de circulacion) I a un grèu problèma de visibilitat del sistèma d’estacionament dabans la gara. Es estat resolgut a Bordèu, alara perqué pas Tolosa ?

- perqué una polícia SNCF se son pas al trabalh dins la gara per melhorar la circulacion dabans ? perqué la polícia SNCF s’amaga  a costat de l’estacion de mètro ?

- de que RFF pòt far, coma a Bordèu, per reglar aquel problèma de circulacion e d’accessibilitat de la gara der Matabuòu-Tolosa.

Mercés de notar las responsas en bais dins los comentaris. Las espèri.

Messatge a Louis XX e Felip VI

Aquel manda messatge sul net, mas oblida un pauc l’istòria, donc lo cal ajudar, un pauc. E ai pas enveja de me copar lo cap, serai simplàs.

Louis XXen me manda un messatge (es encara viu al XXIen sègle), l'ai transposat aquí, modificat car ai pas oblidat l'abans 1789.... coma el ! Donc i apondrai un pichon quicòm sus Felip VI que coneis pas l'istòria d'Espanha (discours de l'ONU d'ièr), lo Felip V es estat installat per Louis XIVen, per far la guèrra a l’aligança (veire lo bilhet sus Aran). De qué sábon pas los sants monarcs europèus : Espanha existava pas al sègle mila ! Louis XXen tanpauc sembla pas saber l'istòria, la division dels pòble o faguèt lo tractat dels Pirinèus ; ni Rei, ni President, car França es lo problèma, brica la solucion. E Espanha es la renda de l’ignorança sul modèl francés, pas la solucion per Catalonha, nimai Galícia, nimai Euskal Herria, nimai Aragon, nimai Astúria, nimai Canàrias.

Ni roy ni président

Louis XVIen vendrà la Loisiana, cara al còr dels borgeses de Bordèu, serà una granda error politica e economica.

Dins un discors recent un filh borbon de Madrid, lo seisen felip, explica qu’Espanha exista dempuèi mila annadas ; mas consultats los libres d’Istòria d’Euròpa, sábon pas confirmar aquela informacion donada a l’ONU, ièr debans una diplomacia que sembla pas saber tanben ont se tròba Espanha, dempuèi qu’an perdut mantunes territòris, e donc qu’an degut suportar mantunas independéncias d’una partida del reialme castilha, de l’impèri castilhan.

Per vos ajudar a melhor entendre, una mapa :

mapa de l'an Mila de la península iberica

Las independéncias que Castilha a degut engolir, son sobre una mapa :

Mapa de las independéncias de l'Impèri Castilhan

Benlèu que la familha europèa borbonica li fauta bons professors d’istòria ? Li fauta de respectar los pòbles, un pauc coma los comissaris europèus de Brussels !

-°-

monarc occitan en visita al EUAN

dijous, de setembre 25, 2014

Barak O’Bama, lo dreit, U.E., e los occitans

Barak O’Bama acaba de donar una frasa que deuriá questionar totes los bonapartismes europèus, totes los jacobinismes, totes los centralistas, totes los imperialistas, totes los borbonismes, totas las aristocracias amb sang blava, amb comèrç florissent, amb l’arrogança politica per èstre lo centre de tota la decisions, ambe los qu’an la constitucion empeutada, ensertat en cantarèla, al cuol capital per frenar una consultacion sul tèma de l’independéncia d’una nacion sense Estat.

Es una frasa dins la tradicion d’un Lafayette que parla de democracia pel novèl Estat creat contra l’imperialisme anglés, e que las idèas s’an pas poscudas installar pendent la revolucion dita francesa de 1789, per causa de La Terreur. O cal recordar, Lafayette èra un sang-blau vengut d’Auvernhe… en Occitània ! E un democrata, modèls Pierre Bayle, Toqueville, Montesquieu, Montaigne o La Boétie, modèls d’Occitània.

Es de Nissa dòl

Lo chaple, recentament en Kabilia, es una consequéncia d’aquesta arrogança francesa, de l’expansionisme francés, un occitan de Nissa, o Nissart, a pas encara comprès que la dominacion francesa imposava sa politica diplomatica e donc forçadament un pauc de retenguda dins los seus desplaçaments. A oblidat que, a Nissa, s’imposa la determinacion francesa, de fòrça de la carta d’identitat, de la «nationalité» imposada pel dreit del mai fòrt. E donc, se deuriá imposar d’autras idèas politicas nissardas per la dignitat d’Occitània manténguer, per la libertat d’èstre sus la planèta, per la dignitat dels deplaçament sense aver de suportar las estupiditats diplomaticas e militaristas francesa, o parisencas, adobadas per una elita collaboracionista e representativa del sistèma politic francés en Occitània.

Barak Obama las grandas e pichonas nacionsBarak Obama las grandas e pichonas nacions 2

Quí me podrà explicar de quina manièra se mesura la dimension de las nacions qu’an dreit d’èstre representadas a l’ONU ? Perqué Luxemborg, Liechtenstein, Mónego, Andorra an dreit a una sièti a l’ONU ? E pensi qu’a lo dreit autanplan plan que la Federacion de Russia. Mas de quin dreit internacional un ocmissari europèu, representant d’Estats imperialistas, e actor de la sotmission dels pòbles, a lo dreit de decidir que tala tropa o tala nacion a un dreit de dominar las autras, e aquela a pas lo dreit d’èstre a la taula de Brussels.

Es plan al temps de Lafayette que la via de l’engana politica sus la definicion de nacion, a portat lo primièr problèma a la comunautat internacionala ; e perqué ? Perqué lo qu’a bastit lo concepte a problèma, la definicion revolucionària de nacion, aquel Ernest Renan voliá mordicús que lo seu país d’origina fasquèsse partit de la novèla França qu’avèm la definicion enganadoira de la nacion ; e dempuèi un comissari s’autreja lo dreit de refusar a las nacions escocesa e catalana d’èstre ambe una cadièra a l’Union Europèa ; que val aquel comissari per èstre talament decisionari, contra los pòbles fins ara sotmetuts a las seunas estupiditats politicas del modèl francés ?

Pels barbars extremistas supausadament musulman, l’ostatge matat èra «francés», un «sale français» dixit lo comunicat dels barbars, e vist lo nom e la filosofia, amai l’origina, èra de Nissa, es de dire francés a causa d’una referèndum manipulat en 1860, pels bonapartistas franceses ;los «sale français» que faguèron abans Putin, un referèndum que lo OUI èra sola responsa possible, OUI per l’annexion francesa, santa e republicana ; devèm prendre l’irregulatitat per determinar la «nacionalitat», coma un comissari europèu o un barbar supausadament musulman ?

Cal, coma Cornelius Castoriadis, tornar a las raiças dels mots, me sembla essencial ; la nacion es aquel qu’es fòra la ciutat a Roma, es aquel barbar que, ontologicament, non podrà respectar la lei perqué es fòra la lei … de l’Estat o Republica de Roma. Tornèm a legir las conferéncias de Cornelius Castoriadis, tòrna legir lo grèc e lo latin, directament.

Fòra las parets de la ciutadanetat, del juridic d’una nacion, los barbars assajan de dintrar dins la ciutadan, la nacion amenaçada decida de determinar de quina manièra se podrà lo melhor descriure los barbars forans, la lenga sembla èstre lo melhor element, es pas lo sol element ; la nacion parla una lenga especiala, lenga qu’ajuda a convéncer que dedins es melhor per conviure, melhor que matar per justícia divina unica, que defòra, liure sul continent europèu.

Es per aiçò que la ciutadanetat es la patz, es pas per aiçò que coma Ernest Renan o Maurici Barrès devèm mesclar, per abandonar una, las definicions de ciutadanetat e de nacionalitat. La nacionalitat assegura una descripcion dels pòbles, ajuda un collectiu a conviure e s’autodeterminar a costat dels autres pòbles. Es donc una definicion antropologica qu’a mestièr d’existir, e sobretot d’èstre pas mesclada al juridic, al dreit qu’es sonque per far conviure un ciutadan, un collectiu, e personas moralas dedins la ciutat.

Non saber aquò, fabrica la barbaritat islamista, l’extremisme, o un comissari europèu.

Es estranh, mas Barak O’Bama o dèu pas saber tot aquò, e sembla pro complicat per gausar l’ensnehar dedins las escòlas dita republicana, perqué Jules Ferry es un instrument militarista, res d’autre.

Barak Obama dreit de decidirNacions la definicion

Donc, coma, en Barak O’Bama o dèu pas saber, lo mai simple es de determinar que cal respectar las nacions que fosquèssen pichonas o grandas, es l’esperit de l’Union Europèa, de la debuta, ara oblidat ; se l’U.E. es lo respecte de totes los ciutadans e collectius, o volèm plan creire, s’ara, l’objecte primial es cambiat, vòli creire que soi pus d’aqueles Europèus que vòlon èstre la sang blava del XXIen sègle, soi pas del camp de la tecnocracia dominatriça.

Lo contrari de la barbaritat islamista, o de la tecnocracia d’un comissari europèu, es la democracia basicament grèca.

France Culture entrevista

-°-

Felicitacions El Punt Avui Cultura

-°-

Mas totes los discorses son pas del nivèl d’en Barak O’Bama, lo novèl Borbons Felipe VI sap pas l’istòria d’Espanha !

Ignorança estupiditats espanhòlas

Quina comission europèa amb problèmas !

Tres personatges fan realament problèma :

Junker per son ròtle per recuperar Mittal a Luxemborg, veire un reportatge de ARTE-TV sul tèma. Coma primièr ministre de Luxemborg a acceptat las torpituds de l’empèri Mittal e aital destrusit los emplecs en Belgica e França. Cal notar qu’en Alemanha se son pas daissat far ; e lo Luxemborg a recuperat lo sièti de Mittal en Euròpa. Tirar la cobèrta a se…Junker es sonque aquò.

Mittal Arte

Navracsics per las seunas activitats politicas en contra lo ròtle que la comission li donariá, educacion, cultura e ciutadanetat. La LEDH ne parla, e a escrit als parlamentaris.

LEDH Parlament Europèu

E la melhora es Cañete, candidat espanhòl e PPista, per la comission version espanhòla ; es un cap d’entrepresa petrolièra, e qu’aurà en carga … l’ecologia !

Cañete candidat PPLetra dels ecologistasCañete candidat PP 2

E dire que, per aver Junker, los socialistas se son colcats ! Mai tanben l’ALDE … Tot seriá bon per salvar l’Union Europèa dels bandits e dels lòbis entreprenarials, de la fauta d’etica politica, sociala e economica.

Aquela recenta comission qu’es pas encara passada devant lo Parlament Europèu, daissa l’anciana donar de leiçons de democracia als pòbles pro-europèus e non listats per la comission dels Estats-nacions, pòbles sotmetuts e que se quilhan e alara que repotègan.

Estats Union Europèa Pòbles

Pel moment, lo Parlament a agut una censura relativament redusida per la darrièra comission ; e per aquela, es rasonable de pensar que Junker pòt damorar, Navracvics e Cañete (lo masclista e pòst-franquista) : la question se pausa realament ?

O alara es un suspenç per ajudar las camèras francesas d’arribar a filmar la procedura de presentacion d’aquela comission ?

Sembla que la comission que se prepara aguèsse gaire d’etica ; es una comission fargada pel PPE ! (votada pels socialistas e membres de l’ALDE tanben).

dimecres, de setembre 24, 2014

Nos cal una reforma territoriala eficaça

Se parla e desparla sovent de la «réforme territoriale» tal una reforma geografica dels ensembles territorials sonats «région» (s’acompanha pas la sola lenga francesa de la lenga locala). Se fabrica debat, sense saber quin tipe de clartat democratica los pòbles concernits auràn de causir ; se parla gaire del contengut dels poders locals, nimai de las potencialitats de finançar tot aiçò de faiçon autonòma.

Un exemple geografic pròva al mens que la politica de la creacion de leis, dèu èstre diferenciar, decentralizar; los Conselhs Regionals devon èstre legislatius per aver una reala adaptacion a l’Estat francés, diferenciat e que las reaccions politicas son diferentas, e las realitats politicas e geograficas tanben. Los Conselhs Regionals seràn plan ajudadas pels Parlaments de las regions europèas vesinas e del Parlament Europèu.

Portics e leis centralistas francesas

Aital la taxa sul camion es indispensabla per Alsàcia, la vòlon pas en Bretanha ; cal daissar Parlaments causir, mas pas lo parisenc ! La representativitat centralizada jacobina francesa es pus una eficacetat que cal als pòbles de França, nimai a l’Union Europèa.

La diferenciacion de la lei ajudarà d’èstre prep de la realitat economica, politica e geografica de cada region, e cada region es pas una iscla politica e geografica coma Bretanha. Lo Viure al País de las annadas 1970, devengut sonque un nom de programa de television fenestronala, explicava aiçò, qu’es estat bravament oblidat pel centralisme francés, e lo sistèma politic que fabrica una gestion francesa d’Occitània, una sotmission politica d’Occitània a França.

Torn del Parlament de Navarra

Cal trobar per Occitània, los Parlaments qu’avèm perdut lo 22 de setembre 1792 en Comtea d’Avinhon e Reialme de Navarra.

L’Union Europèa respecta pas los pòbles

L’Union Europèa es estada faita per la patz en Euròpa, la patz passa pel cambiament de las frontièras, per un abandon del sistèma politic dels Estats e dels imperialismes d’Estats europèus, perqué los Estats, los imperialismes, faguèron las guèrras europèas e las frontièras contra los pòbles europèus.

Estats Union Europèa Pòbles

Alara, se caldrà pas estonar que los dits pupulismes que donan paraula del castig contra l’Union Europèa, ganhèssen vòts, se la tecnocracia europèa se determina contra los pòbles.

Yes Escòcia Aye ScotlandBandièra catalana per independéncia

Se la tecnocracia europèa pensa parier que los opressors d’Estats, quin interès a l’Union Europèa ? Senon crear un mercat per agradar a las multinacionalas e las bancas de Londres ?

Union Europèa e valor

Integrisme religiós : efèit Linha Maginòt

Per los qu’an abandonat de veire un grand contunhum dins las accions administrativa o militara, nacionalistas francesas, la linha maginòt èra supausada arrestar l’armada alemanda en Lorrena-Alsàcia. Aquò se debanèt en 1939. E donc dempuèi 1939, l’administracion francesa, e la seuna armada, los militars republicans franceses, la doana e sa polícia, an pas tirat leiçons d’eficacetat de tot d’aiçò.

Efèit linha maginot

I a agut la linha maginòt, mai tanben l’administratiu de l’Estat sovietic, mai tanben la mar es pas una frontièra pels movements umans (FRONTEX, la paret administrativa europèa), per assegurar que las frontièras son pas ermeticas als movements de capitals o d’òmes… cal viure dedins los Pirinèus per comprendre que lo «traité des Pyrénées» a pas creat una frontièra entre pòbles, mas entre Estats que los monarcs èran de la mesma familha de dictatura.

La mar èra succeptibla d’èstre melhor que la rota, los ponts o los batèus de las linhas regularas ; veire las parets tips espanhòlas a Melilla ! Mas FRONTEX tanben frena pas l’immigracion en Grècia fàcia a la Turquia, encara mens en Bulgària.

Ara, o sabèm, gràcia a l’ineficacetat de l’esperit Maginòt made in France, que val melhor aver un bilhet d’avion per passar en l’Estat centralista francés. Vesèm aital que l’administracion militarista francesa acaba de provar que dempuèi la Linha Maginòt, an de computer en mans, mas son autanplan «eficaçes» per regular las migracions dangierosas.

Aprenèm tanben, que contrariament a çò qu’es estat escrit, la familha Merah es pas una sola persona qu’es tocada per l’integrisme, es una familha, amai pensi qu’es un clan (a Tolosa o podèm confirmar) …. Aquí tanben los rensenhaments d’Estat francés son arribats a un nivèl d’incompeténcias qu’es pas de creire (de l’ensenhament, la diplomacia, los elegits tolzans e la polícia d’Estat) ; e son pas las novèlas leis que rendràn eficaç totes aqueles servicis que los Occitans, tanben, pagan… mas que podèm pas causir per los aver eficaçes, pro clarament eficaçes per tota la populacion que visquèsse en tranquillitat.

Mas benlèu la primièra eficacetat es … oblidar lo sistèma francés per Occitània e debutar un vertadièr ensenhament regionalizat, veire autonòme de las estupiditats partesans qu’avèm dins l’Éducation Nationale sul tèma de la diversitat (coma díson dins l’aristicracia de l’educacion torta francesa). La vertadièra eficacetat per Occitània es un gran d’autonomia que confina a l’independéncia de la diplomacia francesa.

Integrisme religiós en Euròpa

rensenhaments helvetics mai eficaçes que los parisencs

-°-

Istòria de Bretanha

(en lenga francesa e a gratís sul net)

Libre d'Istòria de Bretanha

dimarts, de setembre 23, 2014

La partidocracia francesa

Ara, o sabèm melhor, la partidocracia francesa es en dangièr d’extincion, e un dangièr pels pòbles democratas.

Lo PSf explica son programa electoral, sul pic aprèp un passatge a la television del sant truand de la darrièra presidéncia.

Joves socialistas francesesSarkozy lo retorn en politica

E atencion, aver un programa, vòl pas dire o saber plan aplicar … ni aver las competéncias per l’aplicar. S’espèra sempre e encara una lei per las lengas de França, una escota dins los ministèris sul tèma (cal benlèu melhor anar a Lorda, mas pels comunistas que ne vòlon parlar es benlèu pas evident), una politica clara en matièra d’enèrgia qu’ipotèque pas l’avenidor, una estratègia per la reforma territoriala, un biais de far participar en politica melhor que l’UMP o lo FN, una politica europèa que plaçèsse pas lo mai grand truand luxemborgés al cap de la comission, Junker, etc.

E quand la justícia francesa s’en carga, sembla una promocion per una candidatura !

«La justícia li agrada plan Sarkozy. E Sarkozy se li dona aisida en denonciar lo sistèma per un acarniment judiciar e la parcialitat dels jutges» explica Arrêt sur Images, lo site d’informacion sul mèdias franceses.

Sarko a la justícia francesa setembre 2014

E, dèu èstre de l’Umor francés, pas de programa al PS, pas de candidat clar a l'UMP ... tot es dit.

Candidat UMP per las eleccions senatorialas

«s’investiguèm totes los que son passats pel jutge, podèm pus aver candidats» Dixit Balkany, grand militant UMP, amic del novèl concepte mediatic e politic Nabot IInd, los mai grands colleccionaires de bancs de justícia francesa, e d’engrais del sistèma d’avocats, candidats o pas.

E çaquelà, soi segur qu’an trapat pro truands per las eleccions senatorialas, per un Sénat qu’a cap d’utilitat.

supression del sénat

Atencion, cap comentari sus un bilhet que pòrta la vision politica cap al FN, lo FN es parier ontologicament es francés ; lo problèma es lo sistèma politic francés, la partidocracia francesa.

Consequéncia evidenta, e encara es pas la pus maissanta, mas cal notar que quora las causas son per aporsmar la democracia dels pòbles l’abstencion baissa realament (Escòcia per exemple, malgrat l’imensa frauda) :

Fn abstencion per las eleccions europèas 2014

-°-

Marselha la vila de l'aristocracia francesa

ITER: esclavagisme d’Estat francés

Lo nuclear francés es una santetat republicana, que cal pas tocat ; i a un concènsus dins la tecnocracia politica e scientifica francesa sul tèma e la populacion es tenguda dins l’ignorança ; ITER es lo futur d’aquela santetat republicana, donc l’Estat francés a organizat l’esclavgisme sus la zòna de construccion d’ITER, e l’omertà mediatica sul tèma. Per astre un programa de fRANCE CULture ne parlèt dissabte passat, ne cal aprofieichar per ne fargar una bona promocion.

Nuclear e dreit del trabalh en Provença ITER

La polícia francesa es sul document d’illustracion aquí per prevenir l’intervencion pacifica de Greenpeace. I a mens de policièr quora los obrièrs de ITER son menats dins los ostals de dormir la nuèit, las pressions politicas e economicas son pro fòrtas per garadar lo silenci d’aquelas populacions d’esclaus republicans franceses que fan las construccions d’ITER. I a mai de guarda privat per frenar las visitas dels jornalistas… Es un sistèma que los PS, PRG, UMP, UDI, e FN, etc., an  la costuma d’acceptar se vòlon arribar al poder. Es l’omertà republicana, lo tèma es caut… cada còp que se tòca al subjecte.

ITER es una maquina nucleara qu’agrada a la societat scientifica francesa de dezsvolopar, còsta la pèl del cuol ; serà lo govèrn francés UMP qu’acceptarà de non pas l’integrar dins lo sistèma de las òbras grandas de la republican santa francesa ; es una obratge en Provença (Occitània de l’Èst).

La consequéncia de la causida politica, es que la zòna es privada de mèdia coma tot site nuclear francés, cal pas que lo pòble ne sapieguèsse quicòm, o los cal far calar (e totes los mejans son bons), pels obrièr d’ITER es parièr, levat que per far de ciments son pas plan plaçat per repotegar quora devon pagar tot sul revengut pichonet que ITER e la sostractança paga.

Es pas ITER que pagar e lo dreit del trabalh es pas respectat. Las entrepresas sostractantas son tot levat francesas ; ITER es un organisme d’Estat qu’ajuda a un sistèma eclavagista e al modèl turc d’existir en França.

ITER es l’Estat francés, la sostrantança es manada per l’Estat francés qu’a pas l’estatut d’entrepresa e donc que dèu pagar las cotisa que las entrepresas sostractanta pagan pas. Lo modèl francés e republican d’entrepresas es aquel que respecta pas lo dreit de las cotisas dels organismes paritaris de l’Estat francés, l’Estat francés a ITER es fòra lei, dins las causidas de la sostractança que fabrica.

I a encara republican franceses que creson a la santetat de l’Estat francés ; sense Estat francés son perdut, alara qu’en realitat, lo dangièr es l’Estat francés.

Se lo dreit del trabalh es pas respectat a ITER, es benlèu sonque per rasons budgectàrias, mas imaginatz que las mesmas rasons devon existir per la qualitat del bastiment fabricat; e l’usança d’aquel bastiment serà pas per produsir carròtas, o patanas, o saladas (encara que ne fan fan fòrça dins los servicis de l’Estat per vendre la salada republicana francesa, «una santetat»).

Amai de nos panar l’argent (impòst), l’Estat francés, ambe lo nuclear e lo seu «futur» ITER, prepara la mòrt de las populacions que vívon en Occitània.

Santetat de l'Estat francés nuclear

-°-

ITER The Ecomist 25092014 17h

dilluns, de setembre 22, 2014

Frauda electorala en Escòcia

Aquel bilhet es la traduccion d’un bilhet en lenga anglesa e los ligams que vos seràn necite per o legir en lenga anglesa, establís que lo referèndum es estat fraudat pel camp del NO, es de dire pels Angleses; lo govèrn de Westiminster e lo Parlament dels laboristas e conservators, e segur la «minoritat silenciosa» qu’es presada pel PP en Espanha per èstre la realitat de l’Estat de Londres. Aquò, aquí en Occitània, nos remembre lo referèndum de la Comtea de Nissa, en 1860 ; aquel referèndum es estat prepausat ambe los fusilh a la pòrta del burèu de vòts e un sol butletin de vòt qu’èra notat OUI, Òc per l’annexion a l’Estat jacobin francés, e per agradar la comunautat internacionala que refusava l’annexion de Nissa e Savòia.

I a pas d’Estat imperialista qu’auriá pas jamai fraudat per un referèndum en ligason a la dimension del seu impèri, per o conservar o per l’agradir ; l’exemple darrièra èra abans Escòcia, Crimèa.

Se cal remembrar tanben que lo Länder de Saar es estat decidat en Republica Federala d’Alemanha o França per referèndum ; son los militars americans qu’an refusat que l’afar fosquèsse orgaénizat pels Franceses, e plan segur lo referèndum se debanèt plan, e lo pòble de Saar respectat, s’i parla encara lo francic, non pas coma en Alsàcia, los dialectes alemanics, e lo poder politic de la decentrlaizacion es, dinca recentament, en via de stalinizacion per un govèrn socialista a París …

Sense guarda internacionala natra, l’imperialisme es complicat de non pas fraudar.

Portada The Guardians referèndum 18092014 fraud and pool

A Glasgow, “la polícia a investigat dètz cases de frauda electorala.”

Electors son retornat al burèu de vòts per trobar trobar gent que aviá lo nom jà emplegat per aver votat.

L’oficièr de polícia a enlevat lo paqueton de papièrs concernits.

Papièrs similars èran dins dètz diferentas caissas un pauc pertot en Glasgow, e aiçò pas sonque dins un airial.

www.dailymail.co.uk

A Dundee, l’alarma de fòcs a forçat d’evacuar lo bastiment quora lo vòt èra a se comptar.

www.mirror.co.uk

A Dundee, una zòna de fòrt vòt YES, lo compte es estat suspendut dos còps degut a una alarma de fuòc.

[…]

Cal explicar de quina manièra se debanava la votacion ; sense document d’identitat e ambe la traducion anglesa que vòl que tot se debanèsse en genta companhiá ; es segur oblidar que los Imperialistas son pas una genta companhiá, ni en fàcia a una taula, ni dins un sistèma electoral que li es l’assegurança de damorar en plaça.

Nosautres en Occitània, sabèm de quina manièra lo bonapartisme a regulat l’assimilacion de Nissa en 1860 ; o cal pas oblidar. Los Escocesses o semblan aver pensat impossible.

Dins aquel document en anglés, picatz aquí, podrètz trapar vídeo d’aiçò, la fraunda electorala anglesa en Escòcia.

Portada Escòcia referèndum 2014 The Times fraunda electorala 2014

La realitat politica dels imperialistas es aquela, se refúsan a la democracia.

Donc la conclusion pel 9N en Catalonha, es l’imperatiu d’una susvelhença internacionala de l’escrutin. E la susvelhença dèu pas èstre dels Estats imperialista, e se caldrà mesfisar dels delegats oficials de l’ONU, tanben.

La susvelhença èra pas necita en Escòcia ; se pensava a la benvolhença anglesa en matièra de … democracia ; donc podèm confirmar, lo subjecte es pas tocat per la benvolhença politica, es pro hard per ameritar una susvelhença dels imperialistas e dels movements d’aqueles sul subjecte al moment del vòt.

-°-

Complements de la frauda establida en Escòcia pels Angleses.

Frauda en Escòcia pel referèndum

La frauda en Escòcia pel referèndum BBC ne parla enfin :

frauda en Escòcia pel referèndum BBC ne parla enfin

frauda en Escòcia pel referèndum LaboristaFrauda en Escòcia pel referèndum The Telegraph

Sègle XVIII, Euròpa es en guèrra en Aran

A la debuta del sègle XVIIIen, Aran, lo pòble d'Aran, Varossa e Corserans, tanben un pauc Comenge, an degut suportar las guèrras dinasticas entre dos gròsses poders imperials europèus, lo francés d'un imperador sonat Loís XIVen e la familha d'Àustria que revendicava la succession de Castilhae del reialme d'Aragon e del Comtat de Barcelona. Dins los libres d'Istòria se parla de guèrra de succession. Es lo títol del libre distribuat abans la conferéncia oficiala de sortida del libre al Conselh General d'Aran, dins l'aula del Govèrn d'Aran.

Lo libre es estat editat per l'Institut d'Estudis Ilerdencs, ambe l'ajuda del Conselh Generau d'Aran e la Diputació de Lleida ; es en lenga occitana d'Aran, normal. Los autors faràn conferéncias a Vielha e pertot ont seràn cridats sul subjecte, son ens Joan Carles Riera Socasau, Patrici Pojada, Francesc Xavier Hernóndez Cardona ; Joan Carles Riera Socasau èra lo convidat que faguèt la conferéncia a Vielha aquel divendres.

Fòto del conferencièr

Ambe un diapòrama de qualitat, Joan Carles Riera Socasau nos a ensenhat lo temps malastrós que lo pòble d'Aran, Corserans, Comenge e Varossa a degut suportat, per la poténcia de camps franceses o autriacs, e cada vagada e un còp l'un, un còp l'autre, e sovent los dos predators amassa sul pòble pirinenc, se son pagats de las causida politicas e militaras d'una noblessa europenca, sus l'esquina dels pòbles pirinencs. Son guèrras europèas qu'Occitània a suportat. La conferéncia se faguèt dins un ensemble de commemoracion que participa ambe Barcelona, a servar la memòria dels tempses desastroses qu'an fait un biais de pensar lo politic en Aran e Catalonha : se cal mesfisar de totes los poderoses venguts de Madrid, París o d'endacòm mai.

Occitanie Sud Sant Gaudens

Las facturas son estadas pro caras en Aran, la militarizacion serà tanben a partir d'ara una constança qu'Aran aurà tanben de pagar. Se recòrda tanben l'arribada dels maquises contra lo franquisme, e la caserna al mièg de Vielha.

E se cal recordar que la societat agrèsta d'Aran, al XVIIIen sègle, sembla a las societats vesinas de Varossa, Comenge e Corserans ; se cal remembrar que los Fòrs e Costuma fan lo dreit e dever del pòble pirinenc, e que seràn tocats pel vençedor, e lo representant de Felip Cincau en Les. E mens Felip Cincau s'aucupa d'Aran, melhor los dreits son respectats e lo pòble pirinenc es liure de pensar las seunas activitats socialas, economics e politicas.

Avèm aquí, al XVIIIen sègle, la fotografia qu'es ara en Euròpa, mai granda es la pre-aucupacion de las tecnocracias, las noblessas, o las aristocracias europèas sobre un territòri e sos pòbles, mai de problèmas auràn los pòbles ! E mai auràn de pagar facturas, en òsses o en escuts bancaris, las esquinas dels pòbles pirinencs n'auràn pro pagat d'aquesta famosa «frontièra naturala» montanhosa.

De mai, se comprendrà lèu, la discrecion legendària dels pòbles pirinencs per tot çò qu'arriba de l'exterior ; la guèrra de succession aurà pro marcat los esperits, per non pas oblidar que la descrecion es la basa de la sobrevida del pòble d'Aran e dels vesins, e que lo mal non vendrà d'Almansa, mas simplament de las guèrras dinasticas europèas, de las guèrras sul tèma de las frontièras dels impèris (en Aran, Lorrena-Alsàcia o endacòm mai), sus una manièra de far suportar als pòbles pirinencs çò que decidíscan jamai e que los poderoses e elonhats de las vals, prenon a lor plaça.

Ambe la guèrra de succession se comprendrà melhor perqué los Aranesi son pre-aucupats pels dreits que l'autonomia d'Aran pòrta, que los poderoses an de servar las fòrs e costumas d'Aran, dins la version modèrna de l'estatut especial d'Aran, e que lo pòble d'Aran, sempre discret, mas volontari per dignitat del pòble manténer non podrà acceptar qu'un novèl mièg sègle -tal aquel del XVIIIen sègle- fosquèsse objecte de guèrras en Aran, quitament economica o logistica, orquestrada per los poders diverses venguts de fòra l'Aran. Es lo sol endreit dels Pirinèus que los Occitans an servat aquesta dignitat politica, es lo sol endreit qu'una conferéncia sus un tèma d'aquel se pòt debanar en tota normalitat, oficialament.

Çò de mai pietadós es que lo pòble occitan sancièr, e normalament los vesins de Corserans, Comenge, Varossa e quitament Bigòrra, posquèsse pas prendre a la sorga de l'identitat politica aranesa, las melhoras causidas politicas per totes los Pirinèus, lo «Sud d'Occitània» coma l'indica en lenga imperialista, una revista imprimida a Sant Gaudens, la vesina.

Dins tota la descripcion istorica que se podrà far de la guèrra de succession e la Val d'Aran, non podrèm veire qu'i a una question politica que pòt viure pertot en Occitània : integracion o autonomia, l'autonomia coma estent la presa en carga en se-medish del pòble occitan en Aran, Varossa, Bigòrra, Comenge e Corserans ; es pas una question de politica folclorica, nimai d'unes ulhauçes que se passejan dins l'estiu long de 2014, es una constatacion que los dreits dels ciutadans pirinencs non deurián èstre amanar sense que pels pòbles concernits, e non pas per potents estanhs.

Aquel tòrç longàs d'Istòria europèa nos dona una leiçon pel present, e tanben nos convida a un futur ben present en se-medish pels pòbles occitans pirinencs dins totas las institucions europèas per non pas suportar encara e encara las estupiditats militaristas de París, London, Madrid o Wien.

I aurà d'autras conferéncia sul tèma, a Barcelona o a Vielha ; ai -pel moment- pas entendut que se fasquèsse conferéncia a Tolosa, vila qu'a servit de reire-fons per empresonat los Aranesi qu'èra pels Àustriacs contra los Franceses. E çaquelà, pas sense que Tolosa, es concernit per aquela sapiença istorica sus la guèrra europèa del XVIIIen sègle en Aran, tèrra de patz e que l'imne explica que cal abaissar las frontièras !

Cobèrta sus las guèrras de succession en Aran

divendres, de setembre 19, 2014

Escòcia, tecnocracia e org° politica

Vist de luènh, Occitània, lo pòble d'Escòcia a ganhat UKIP per o neutralizar, dins las cambas, e al meteis temps, a votat fòrt, es novèl, per nadar dins lo sistèma politic dels Angleses ; l'abstencion costumièra a votat, e coma es natural, a daissat lo sistèma en plaça, a votat NO, mas... Lo pòble d'Escòcia, los Escòts, a portat lo dobte dins la tecnocracia politica arroganta europèa (non pas de manièra negativa, mas positiva, car ara deurà acarar lo UKIP que non vòl, negativament d'aquesta tecnocracia), aquela tecnocracia que refusa d'escotar los pòbles d'Euròpa ; e que nos a portat a votar per un Parlament qu'acabarà dins mantunes jorns de votar per una comission que un membre es Cañete, cap d'entrepresa dins lo petròli, e en cap de la polica ecologista ! Seriái Escòt ara, participariai pus a cap eleccions sul tèma europèu, per daissar poirrir lo sistèma anglés, dinca petar e sortir de l'Union Europèa.

Lo dobte, tanben, o pòrta lo president francés, totparier, quora respond a la question sul tèma de l'independéncia d'Escòcia, ièr en conferéncia ; l'arrogança contra los pòbles s'es exprimida, etiquetada socialista.

Pel socialista al poder, donc, un pauc especialament elonhat de las promessas que l'a portat al poder, e seriá estat parier per una autra tecnocracia politica al poder, lo vòt YES seriá estat desfar l'Union Europèa, es de dire desfar l'Union que los Escòts vòlon dintrar contra l'estructura que los Angleses vòlon pas dempuèi la debuta, coma l'explicava De Gaule ; la paradòxa mata la tecnocracia europèa.

L'Union Europèa es, ambe la campanha independentista, es un clar instrument tecnocratic contra l'expression dels pòbles (jà o sabiàn, ambe lo referèndum que lo NON francés es pas estat acceptat, e lo tractat engolit de fòrça) ; en se plaçar del punt de vista socialista francés o espanhòl d'anuèch, avèm un sistèma «progressista» que costeja lo sistèma conservator de dreita.

En 150 ans de republica, del XXen sègle al XXIen sègle, la dreita, conservatriça, sembla a l'esquèrra al govèrn d'un Estat centralista, imperialista.

En 1789, e per dos sègles abans, la caracteristica de la noblessa francesa d'Ancian Regime a bailat una massa de generalitats que mescla vertats e mièg-vertats. La pus anciana, la pus correnta benlèu al XIXen sègle, se pausa sus una condamnacion morala (l'avem tanben ambe la tecnocracia). La noblessa del XVIIIen sègle es donada per èstre licenciosa, satisfaita d'èla-meteissa, baganauda, arroganta, fenhanta, sense òbra, briu, sancierament diferenta de la borgesiá onèsta e que puja ambe lo novèl òrdre per la fòrça del trabalh e d'integritat (aiçò tanben pòt semblar un fantasme pòst-istoric). La vision autrejada per la borgesiá del XVIIIen sègle es estat considerat coma rassegurant per las amnas sensiblas del meteis sèglas (e als Angelets del nòstre!).

Lo marxisme a portat conceptes, utile en recèrca sociala ; instruments per melhor destriar de qu'es viu per avançar dins la societat ; mas la practica politica a fabricat un drac dels gròsses, mas lo marxisme a botat lo dobte dins las asseguranças borgesas. Se sap ara, que la noblessa francesa anava dins la paret de destruccion sociala. La destruccion de la vision borgesa o destrusirà lo marxisme, lo sovietisme destrusirà aquel espèr politic de melhora democracia per totas las classas socialas.

Portada Escòcia referèndum 2014 The Times

La luxura e la licéncia dels patricians son pas estats a la basa de la finala de l'Impèri Roman ? L'ipocrisia e la venelitat de clergat de Roma portat lo catarisme, puèi la reforma ?

La tecnocracia europeïsta a convençut lo continent a l'Èst, Ucraïna e Estats Baltes, per exemple, mas a agut un gròs mal de cap ambe la campanha independentista en Escòcia.

Alara tot èra bon per salvar la barca de la tecnocracia politica talament ligada a la tecnocracia dels mercats-Estats-nacions que faguèran l'Union Europèa sense los pòbles.

A Glasgow, lo YES a ganhat : lo monde obrièr s'es trapat dins lo mesma camp que los independentistas. La democracia modèl grèc tòrna ? E se tòrna, serà forçadament ambe lo pòble, contra la noblessa, la sang blava, contra los ideològues marxistas, contra las tecnocracias d'Estat e de las finanças (sovent las meteissas escòlas de pensada), contra los sistèmas partidocratas dels vièlhs Estats que fan frontièras, que las «frontièras naturalas» coma los Pirinèus non son un ideal pels pòbles pirinencs o pels autres pòbles.

Alara per combatre las tecnocracias (que devián tanben èstre al servici dels pòbles en s'etiquetar administracion an jà perdut gròs), los pòbles auràn d'èstre formats, ben formats, e la dimension dels Estats redusida ; la campanha d'Escòcia es estada lo moment d'una granda manipulacion o acarament dels egòs dels poderoses a Londres, los banquièrs e òmes de premsa ; Aljazeerà o explica dins un reportatge pron utile per o entendre.

La campanha d'Escòcia coma aquela del Quebèc dona a pensar pel futur per arribar de lançar lo dominò de la libertat dels pòbles, pòbles naturalament non se fan guèrras.

Serà complicat, e comprèni de mai en mai los ciutadans que vòtan ambe los pès pels extrèmas (en pensar far petar lo sistèma de las tecnocracias al poder), o que van pus votar.

Yes Escòcia Aye Scotland