arcuèlh

dijous, de setembre 04, 2014

Natacha Polony, bona debuta de camin !

Acabi de legir un bilhet francés d’una granda utilitat per destriar lo problèma francés en Occitània ; Occitània es pas un problèma per l’elita o la casta republicanista francesa, es plan lo contrari París, casta o elita, fabrica un problèma per Occitània e tot l’Estat francés, plan segur.

Lo bilhet de Natacha Polony dona mantunas claus per destriar lo problèma francés. Lo bilhet regular de na Natacha Polony m’èra jà estat mençonat dempuèi mantunes meses per d’amics occitanistas de l’Èst. Ara, me sembla que ne cal escriure un mot, perqué es un bilhet qu’ensenha en francés, lo problèma francés en Occitània, es una debuta de camin politic, lo camin francés de Damasc ?

Natacha Polony

Mas me sembla qu’i cal botat d’autres parallèls politics e trapar las basas que Natacha Polony a pas mençonat, segur per timiditat, car sèm pas dins un societat politica qu’accepta lo debat clar sul tèma.

Se la definicion de nacion es aquela que Natacha Polony emplega, es aquela qu’a trapat una basa non latina, un concepte inventat per La Terreur, una error o un biais d’agradar a la pensada politica d’Ernest Renan o d’un Maurici Barrès, res de veire a l’esséncia del mot, de l’emplec roman del mot. Ernest Renan pensava la nacion per èstre segur que sa Lorrain de naissença posquèsse integrar l’impèri parisenc…. Lo concepte d’Ernest Renan de la nacion a res de veire ambe l’emplec latin, mas puslèu ambe una manièra d’enganar los pòbles ambe concepte fumós ; lo malastre es qu’aquel concepte a capitat d’èstre la clau del nacionalisme d’expansion francesa, parisenca.

La nacion es la descripcion latina, es de dire que dedins Roma, i a ciutadans que, totes pauc impòrta l’origina, son regulats per la lei, e fòra las parets de Roma, son las tribús, los barbars que son descributs coma nacions diferentas, es de dire per las lengas, per las manièras de viure o de morir (la guèrra), mas pas brica per la lei romana, vist que supausat d’aver sonque la lei del dictator del grope determinat. Un conselh de lectura, simpla e agradiva sul tèma, Cornelius Castoriadis, conferéncia de l’EHESS, «de la cité et des lois», libre agotat, mas qu’es encara e encara, essencial per l’occitanisme ; parier per l’edicion francesa e recenta del «discours à la nation allemande» d’en Fichte, que dins un contèxte d’invasion bonapartista assaja de gardar la libertat del ciutadan fàcia a la dictatura dels priceps germanics… Podèm amb tot aquò fabricar parallèls per Occitània. Podèm tanben trapar una ajuda ambe Montserrat Guibernau, professora de l’universitat de London, en sciéncias politicas e istòria europèa… Enfin se manca sonque d’una recèrca occitana d’universitat sul tèma. Pauc a pauc arribarà, car fautèm pas que de descodar Montaigne, Montesquieu o La Boétie o quitament Pierre Bayle, ambe los uèlhs politics occitans per capitar de pensar que l’occitanisme contemporanèu (darrièr sègle) a pas capitat de despertar en els, los «grands philosophes français»  l’esséncia que la perversion francesa fonda la conquèsta occitana. Ai tanben d’un grand nombre d’autres libres en referéncia, pauc son escrit pels Occitans. Un pichon nombre an assajat, pas un i es arribat a despertar l’opinion que, ara, ai al cap, e que pensi universala e occitana, de libertat e dignitat per Occitània.

L’Estat francés es donc un sistèma de  barbars que se vòlon nacion (expansionista, colonialista per esséncia, o pernecessitats), que la lei es talament plan establida que se cámbia cada tres setmanas, ambe un parlament qu’a paur del dictator-rei-president elegit, lo budgecte de l’Elisèu que tresòr public, de las escòlas d’elitas que se fan entre professors de segura provenéncia politica jacobina. L’Estat francés a un sistèma gaire estable, pro estanian abans la letra, contrariament a çò que díson, mas aquò se sona manipulacion politica per damorar en plaça e enganar los pòbles sotmetuts (remarcats lo plural).

Natacha Polony parla de «apprentis-sorciers», podèm èstre mai clar, bravament mai clar ; es l’elita republicana, elita que se selecciona per autoreconeisséncia. E aiçò fabrica una casta que sembla a la sang blava que l’ancian regima a fabricat. Lo regime republican pensa coma lo regime d’abans 1789.

mapa de frança 91732 províncias reputadas estrangièras

Sus las rota de França, quora se passeja sul camin de Natacha Polony se fabrica pas terçons despariers, mas un long ligam, perqué o podèm veire aital ; la lenga es la clau que de las cadena nos desliura – Frederic Mistral ! Mòrt en 1914 …

E l’identitat del ligam qu’ajuda a descodar es : LA LENGA que disèm ara LENGA OCCITANA. e vòli pus dintrar dins la polemica de l’etiqueta de la lenga, cal legir Montaigne per capitar que l’etiqueta a pauc d’importança, cal èstre OCCITAN e aprèp dins lo futur, sèm pas nosautres que farèm la dignitat que volèm per Occitània.

Es una lenga d’identitat, de descodatge de la sapiença collectiva occitana, del dreit collectiu occitan (dreit del Duca d’Aquitània per exemple), descodatge de la sapiença escolastica (mantunas universitats de grand renom al fial dels sègles), descodatge de la creativitat pacifica per èstre e èstre encara viu. Occitània fabrica un biais d’èstre tot en suportar los «apprentis-sorciers» que nos fan una bona collaboracion ambe lo sant patron rei-president que nos escana lo dreit d’aver una personalitat politica pròpria.

E alara, non podèm que comprendre melhor totes los extremismes politics o religioses que son estats sempre del costat francés, per escanar Occitània. Comprenèm aital los estremistas dels gropusculs que fan la terror en Síria, Iraq, etc. Per èstre contra ; comprenèm los Ucraïnians per èstre del costat del novèl poder ucraïnian contra los mercenaris de Putin, Ucraïna es fragil d’una independéncia recenta, e tocada per una màfia assaja de ne sortir, Putin assegura sa solidaritat a-n aquela màfia (cal pas anar luènh d’Occitània, per trobar la situacion politica similara a Marselha).

Per assegurar a Natacha Polony un complement politic, son d’Occitans (avocats de Bordèu) qu’an tradusit en occitan los «Droits de l’Homme» talament revendicat francés pels nacionalistas franceses qu’an oblidat qu’èra tradusit en 7 autras lengas ! 7 autres pòbles que, abans La Terreur, abans Ernest Renan, abans Maurice Barrès, existavan dins la dignitat. Pòbles qu’èran capables de comprendre lo dreit escrit, çò qu’èra pas lo cas de la novèla institucion politica que se desvolopava a París !

Sèm OCCITANS, los estrangièrs del dedins denonciat per un Ernest Renan coma un potencial dangièr interior per assegurar als estrangièrs la contra-revolucion capitada. Es un biais costumièr francés de cercar lo problèma a l’exterior, e l’exterior es aisit de manipular dins lo ment d’una populacion que ne sap res de la democracia, e l’estrangièr del dedins pòt sempre laurar lo politic, se li daissèm pas la libertat de debatre, serà sempre folclòre politic, 85 % dels mèdias son ambe una decision parisenca ; i a pas possibilitat de debat liure sense passar pel filtre parisenc, e sobretot quora la collaboracion dels esperits es la règla dins las escòlas de jornalistas.

Los «apprentis-sorciers» son çaquelà dedins los rengs dels Occitans, o cal pas oblidar ; lo dangièr politic es ontologic al pòble que fabrica Occitània, pas pro aluzerpit d’èstre OCCITAN e que sap parlar SA lenga.

frasa de Mistral