arcuèlh

dimecres, de gener 30, 2013

Cristian e Annie Rapin, encontre màger

Dimarç passat ai encontrat Cristian Rapin e sa femna Annie. Es sempre un grand moment d’encontrar aquel coble agenés, occitan de l’Agenés. A tot dos son un element màger de l’activitat occitanista de l’Agenés, e segur mai luènh en Occitània, segur. E son tanben una clau per las relacions occitanas ambe Catalonha.

Podrètz trapar sus aqueste blòg (colomna dreita del blòg) l’entrevista qu’ai poscut aver ambe Cristian Rapin, lexicografe e militant per la nacion occitana. Es segur un dels militants qu’aurà trabalhat fòrça per la dignitat occitana, tota la seuna vida, al nivèl qu’a poscut, sovent al pus bais nivèl coma al pus naut, e dins una situacion politica qu’èra pas aisida, brica (e disi pas qu’es aisit ara) ; la jova generacion s’imagina gaire las annadas 1950, 60, 70 per la promocion de l’occitan, s’imagínan pas quitament los qu’an una licéncia d’occitan, la repression contra l’activitat lingüistica d’aqueles militants de grand nivèl. Sa femna l’aurà ajudat al maxímum e benlèu mai, mas ela tanben es estada una regenta qu’aurà ajudat a la populacion ròm de l’Agenés d’èstre alfabetizada melhor, per i poder melhor trabalhar.

L’entrevista parla pas de tot aiçò, seriá estat tròp longàs. Farai una autra entrevista d’Annie Rapin, un d’aquestes jorns del primtemps 2013.

IMG00569-20130129-1554

Sobre la fòto podrètz veire Cristan e Annie Rapin sortissent d’un ostal a Tonens en genièr 2013.

En Cristian Rapin aurà accumulat una vida de l’occitanisme pron impressionant. Aurà trabalhat per l’Escòla Occitana d’Estiu ambe Marcèu Esquieu e Joan Rigosta, tot dos tanben pron oblidat dempuèi qu’avèm cambiat de sègle. Es anormal que las universitats fasquèssen pas un cors sancièr per parlar del gigantesc trabalh, un trabalh de recompilacion de l’òbra aquela, òbra que foguèt una collaboracion occitanista en Aquitània, de Peirigòrd al Bearn, per bastir un luòc de formacion que de lor temps èra pas desligat de las concepcions lenga e politica ligat. Es segurament per aiçò que las universitats se cargan d’oblidar…

En Cristian Rapin es lo professor d’espanhòl, es lo professor d’occitan ; es tanben lo conselhièr pedagogic qu’aurà desvolopar las escòlas per immersion lingüistica en Agenés, a l’amagat (Bòuvila pendent 5 annadas), es un conselhièr pedagogic qu’aurà trabalhat per la lei Deixonne (ne parlèm dins l’entrevista), es un òme qu’aurà trabalhat per la lexicografia occitana, per ajudar a transmetre la lenga escrita occitana, qu’aurà ajudar las relacions occitano-catalanas, qu’aurà trabalhat per establir una Escòla Occitana d’Estiu (de formacion lingüistica e globala pel movement occitan, s’i parlava de politica de son temps), es tanben un companhon de militança de mantunes autres actors e actriças de l’occitanisme del XXen sègle (sovent oblidats a l’ora d’ara, mas encara vivents), es tanben un poèta, un escrivan, un redactor de tribuna pel jornal Sud-Ouest. E anavi oblidar, coma o farà sovent l’universitat, es estat una clau del desvolopament de la revista Lo Lugarn e del Partit de la Nacion Occitana.

L’occitanisme modèrne farà pas pron de la plaça granda per aquela memòria viventa.

Podrètz trapar a l’esquèrra del document l’entrevista que faguèri, e qu’es un grand privilègi d’aver aquí a posite.

Nota bene, 1 / l’IEO acabarà enfin de publicar lo seu diccionari magnific del francés a l’occitan ; jà sabèm qu’es una òbra esperada, e Cristian Rapin sap las dificultats d’o editar, e las a sempre vista al fial de sa vida per la promocion de l’occitan, alara es pacient ;  de la paciéncia al subjecte aquel es puslèu una causa que cal aver ambe l’IEO-edicion, perqué l’eficacetat fauta sovent, es pas sonque una causa de moneda, Cristian Rapin o sap ; avèm sonque pel moment 5 tòmes, s’espèra l’acabament de publicacion d’un o dos tòmes. E aprèp sèm segur que lo diccionari serà una aisina de grand nivèl per desvolopar la modernitat de l’occitan ; es un trabalh militant, un trabalh d’un militant lexicografe mai tanben politic. Es benlèu per aiçò que passa en darrièr per una òbra que deuriá èstre una prioritat de publicacion.

Nota Bene, 2 / Cristian Rapin a una granda vision de l’occitanisme, es per aquesta rason que soi estat a Tonens per acompanhar l’arribada de libres a l’Ostal d’Occitània vengut de la proprietat personala d’en Cristian Rapin. S’apondrà a d’autras donacions, fauta pus que de trapar un luòc digne, e per poder èstre consultat ; aquí tanben s’espèra una decision politica fòrta per aver una aisina que valorizarà enfin l’òbra de 50 annadas d’Occitània per Tolosa, e donc per Occitània sancièra.

dimarts, de gener 29, 2013

Mìlhüsa ensenharà Tolosa

Es plan segur una granda question ; sembla que l’eficacetat germanica fosquèsse encara questionada en Occitània ; vesèm qu’es mai aisit de dubrir dins l’Éducation Nationale de classa per immersion lingüistica alemanda a Colomiers (sense demandar l’avejaire al politic local) dins una escòla que se sona Jules Ferry e ambe uina signaletica germanica unicament al entorn, que de classas per eqüitat lingüistica a Tolosa (la demanda d’avejaire al politic local sembla far tardar las causas, atnt de bon per l’E.N. ça sembla) … sense signaletica francesa a l’exterior, nimai pedagogia extèrna engimbrada per la comuna. Encara un còp la comunicacion institucionala de la comuna de Tolosa (e de totas las comunas de Grand Tolosa) oblida l’occitan pels vòts de cap-d’an 2013.

Mìlhüsa es lo nom de la vila en lenga germanica, alsaciana, tot es explicat en lenga imperiala sus PlaquesBilingues.fr ; Nos devèm questionar, de qué esperèm a Tolosa … Cèrta es una mai granda vila, certa la populacion a perdut una partida de son poder electoral ambe lo Grand Tolosa, certa èra lo bordèl signaletic abans l’arribada de l’esquèrra al poder (4 annadas farà), certa sèm en castig budgetari (levat per l’aument de las taxas comunalas) ; mas de qué esperèm tanben a Balmars, Blanhac, Colomièrs, Sant Orenç, Murèth, Labèja, Ramonvila, Cunhaus, Tornafuèlha, Sant Jòri, etc. Enfin de qué esperèm pel Grand Tolosa, institucion nòva qu’a mestièr, çaquelà, d’indicar novèlas signaleticas, e donc la preséncia de l’occitan i seriá de còst nul.

Qu’esperèm dins lo TER, Tisseo, TGV ? Dins lo TRAMvia, dins lo mètro (las placas e la signaletica de las parets) ? De qué esperèm de moment qu’i a remodelacions de las estacions ?

De qué esperèm per demandar a TLT de programa en lenga occitana ? Es la comuna de Tolosa que paga la majoritat dels programas actuals.

Mìlhüsa i cresèm

Qu’es plan de signar paperòt per indicar qu’o vòlon los elegits, seriá melhor d’o far … per exemple, dubrir de classa en lenga occitana, ont son ? Per passar de 0.6 a 10 % – 10 % es la chifra que JF Laffont aviá indicada per salvar l’emplec normal de l’occitan dins la societat tolzana. Ne sèm encara luènh !

Ont es la realitat ? Ont es la volontat politica ? I cresèm encara … mas las eleccions se fan mai prèp.

I cresèm per Mìlhüsa, i cresèm per las ciutats d’Occitània. Vesèm pas cap d’excepcion que se pòdon acceptar, totas las ciutats d’Occitània deurián aver installar lo bilingüismle al mens l’an passat coma Mìlhüsa o faguèt. S’espèra encara una eficacetat politica en Occitània, esperèm e i cal creire (sense manifeste occitanista o ambe).

I cal creire Grand Tolosa

dilluns, de gener 28, 2013

A la letra del farmacian, la SNCF bolega…

Esuna causa que pòt semblar normala, la SNCF bolega a la letra d’un usancièr… per de causa sanitària e comuna. E l’idèa luminosa es arribada… per l’occitan de qué espèran ? Una idèa luminosa ? Una manifestacion ? Una bomba ? Un suïcidi sus la via TGV ambe letra d’explicacion ? Un estudi de mercat ? Una intervencion politica del pus naut nivèl ?

La letra del farmancian

Ne podèm comentar quicòm, sul tèma precís … o benlèu trapar un farmacian qu’escriuriá una letra per demandar una urgéncia sanitària collectiva, la visibilitat de la lenga en dangièr a Marselha.

Lo darrièr qu’aguèt aquela idèa, es un jove de 14 ans, Fèlix se sonava ; es la polícia politica espanhòla que l’aurà aucupat pendent doás annadas en seguida, puèi una ajuda colectiva d ela nacion catalan, an creat un libre, una peça de teatre e anuèch un film per las sala nègra de cinèma.

Imaginèm la letra del farmancian de marselha qu’esciure a la SNCF per explicar que la lenga comuna de Marselha es en dangièr de mòrt. Una creacion umana, una lenga, es en dangièr de mòrt, es sanitós de vóler la salvar, per evitar las oblidanças dels sabers ligars a-n aquesta lenga.

Me dirètz que los Conselh Regional an subvencionat mantunes vagadas al operador, e cap a demandar l’implicacion de la SNCF per l’emplec de l’occitan, cap (benlèu un pauc lo CR de Lengadòc-Rosselhon).

Mas coma per la letra del farmacian, los quadres de la SNCF podriá aver els-metesses una reaccion positiva, e trapar una solucion, benlèu pas la bona, mas los podèml ajudar a melhorar, coma per aquel afar de Marselha.

Mas concretament la SNCF sap coma emplegar lo breton, perqué non s’implica, a tot bastiments novèls, d’emplgar d’autras lengas de França ; l’explicacion damora dins lo sistèm de pensada de la SNCF : es basicament ligat a l’estela logistica parisenca, la SNCF es una aisina nacionalista per respondre al besonh del poder centralista francés, simbolizar per l’article 2 de 1992 qu’imposa lo sol francés (unica politica lingüistica en fRANÇA). Donc ne podèm clavar en díser que pel moment la decentralizacion a valorizar las incapacitats nacional-expansionistas de la SNCF, mas gaire una aisina de transpòrts per desvolopar los escambis en Occitània.

L’abséncia de la lenga occitana dins las estacions d’Occitània es la pròba que la SNCF es un actor del nacionalisme repressif francés en Occitània. Se volián realament, la lenga seriá presenta coma la lum blava de l’estacion de Marselha, e costariá gaire car.

Ne cal parlar … lo vòt parisenc arriba.

Ne cal parlar del maridatge …. Parlèm alara de l’Estat de dreit francés. Perqué l’Estat de dreit es la causa que lo PP de Barcelona explica per non acceptar un referèndum per l’independéncia, en companhiá de la «constitución» de Madrid, un autre «sant libre». Ne cal parlar perqué lo dreit aplicat al societat es per frenar l’organizacion dels pòbles, coma los sistèmas politics dels Estats que s’impausan als pòbles sotmetuts e qe se vòlon plan melhor quora son sotmetuts, levat per Catalonha que se desperta dempuèi trenta annadas.

Alara ne cal parlar.

Maridatge SudOuest 280212Maridatge L'HumanitéMaridatge LeDevoir

Per aver la premsa tot del maitin, abans l’escritura del bilhet.

Justament e perqué èran a manifestar, a Tolosa dins la setmana passada e a París ièr. Mas los autres faguèron parier mantunas setmanas abans. Cal remarcar pel darrièr punt qu’es la Glèisa catolica en Espanha qu’èra al cap de debat al moment dels poders socialistas a Madrid. Es gaire la sola gausa que lo PP aurà pas destrusit aprèp son arribada.

Justament  tanben perqué dimenge vrespe ai agut una conversacion ambe un militant de maridatge a l’anciana, sola ambe la banalizacion e benediccion de la glèisa catolica.

Justament tanben perqué ai agut de costejar quasiment totas las fòrmas de familha, juridica o pas juridica. Car se tracha plan d’un problèma juridic, lo juridic pausa simplament un problèma quora se vòl far la gestion de causa privada.

L’argument dels pro-maridatge catolic es que la societat serà capvirada e las descendéncia oblidada ; la realitat es que los dròlles e las dròllas de coblas divorciats an autanplan de las dificultats psicologicas per sobreviure a la separacion, puèi de còps cap dificultat.

L’argument dels pro-maridatge per totes es que la societat serà aital en simbiòsi ambe lo dreit d’Estat… Lo dreit d’Estat es una ajuda per interdire referèndum (en Catalonha coma en fRANÇA), mas tanben es una aisina de trabalh d’una comunautat juridica pron importanta, e al moment que nos cal far una justícia mai eficaça, es benlèu pas lo moment de dintrar dins la problematica d’autres coblas, gais o lesbians.

Maridatge

Per mon interlocutor del dimenge, li agradava d’aver manifestar a París e de portar la bandièra occitana, en nombre, al pè de la Tour Eiffel ; e el parlava sempre per la causida dels òmes, e quora li ai fait remarcar aiçò, a portar un còp de cap per explicar qu’es pas aiçò lo problèma… Lo maridatge de Glèisa catolica es la masculinitat, o vesèm plan ambe l’orgnaizacion ecclesiala aquesta. Per aquesta organizacion catolica, per dubrir la Bíblia e aver lo dreit de sermonar, cal èstre un mascle, per copar e beure lo vin del dimenge e de la messa tanben.

Son los meteisses qu’an repotegar contra lo PACS, e que pauc de temps aprèp vesèm que lo PACS es estat emplegat per cobla catolicament normal… la normalitud de l’Estat de dreit donc.

maridatge gai

E çaquelà lo curat es pas maridat, ni ambe cap familha, levat mantunes exemples extra-ordinaris e que sovent an dreit a una ex-comunicacion pel sistèma ecclecial. Los protestants son alara mai clars.

Mas tanben podèm legir en francés, la vision que n’a Michel Serres, l’Agenés, d’Agen al pè del País de Serras.

Michel Serres

Mas ont es la solucion, entre una societat conservatriça, tipe o modèl catolic (que data de 450 annadas aprèp J.C.), o una societat que fabrica revengut per una comunautat juridica qu’a d’autres gats de tocar, e per melhora l’ensemble. Que cal far ?

Pensam….

Sovent es per l’absurde que podèm trobar solucions.

Vist lo nombre de divòrcis, benlèu que cal interdire lo maridatge a mantunas populacions ; mas coma las determinar ? Eugenisme ? La recèrca es pas estada pron luènh per ne saber mai ; sèm dins una endrona.

Vist lo nombre de cobla gai e lesbian, benlèu que cal un dreit per els, es la vision del grope pro-egalitat ; mas quora párlan d’egalitat, es aquela de la republica, es aquesta egalitat selectiva qu’oblida sus un subjecte de societat coma l’emplec lingüistic d’aver un avejaire autanplan positiu.

Egalitat

Alara coma vesi tanben que mantunes cobla an una vision del dreit d’Estat e que o vòlon pas suportar, benlèu que la solucion seriá : OBLIDAR LO DREIT DE MARIDATGE, CAP DREIT PER TOTES/AS.

L’avantatge d’aiçò seriá que lo dreit d’Estat seriá aital aleugerit d’un element, e li pòt que beneficiar, e benlèu aital que los elegits e las elegidas podrà tocar problèmas politics mai grèus.

Seriá plan d’annular totes las leis de maridatge, una vertadièra liberacion ?

E dementre qu’escrivi aquestas linhas, France Culture prepausa un programa sul tèma aquel : Le mariage est-il un lien qui libère ? Lo maridatge es-ti un ligam que libèra ? Lo dreit d’Estat empresona lo PP dins la pensada politica, mas pas la nacion catalana dins l’Estat reial espanhòl. Lo programa se podrà telecargar.

La solucion seriá alara de fabricar una mena de compostaire, un foncionament a la carta del maridatge, al fur e mesura que lo cobla compòsta, lo maridatge s’installa. Es donc una causa privada. Es la vision de Freedman qu’aviái en cap, per un còp.

-°-

Dinguitud francesa o espanhòla (perqué avèm vist las meteissas figuras a Madrid aquò farà cinc annadas, sempre orquestradas dempuèi l’integrisme catolic, lo meteis a París e Madrid ):

Dinguitud

-°-

Conferéncias ASSOSCIENCES

dissabte, de gener 26, 2013

Independéncia, la question se pausa pertot….

Dempuèi que lo camin catalan sembla mai clar e partatjat per 5 o 6 milions de ciutadans del Principat de Catalonha, e benlèu mai per Espanha tota (i a 11 milions de locutors e locutriças de catalans dins lo reialme borbonic de Madrid) ; la question se pausa ; aital podèm remarcar qu’un mensual breton la pausèt la question :

Portada Bretons Magazine

Mas quines son los elements politics e economics, veire socials e culturals que pòdon ajudar a pensar a l’autonomia de las nacions sotmetudas.

Contrariament a çò que pensa lo ministre PP Wert, l’independentisme se trapa pas en apréner lo catalan ; senon la chifra d’independentista de Catalonha (Principat Sud) seriá de mai de 7 milions !

Independéncia bretona Portada Bretons seguida

Vau assajar de far la lista dels factors (mai o mens segon las expériéncias qu’ai poscut veire o legir), factors que pòdon ajudar a pensar a l’independéncia d’una nacion :

- la formacion del pòble en sciéncia politica de tota la populacion dèu èstre de naut nivèl ; es visiblament pas lo cas en Occitània, nimai dins lo cap dels professors d’Occitània, o dels cap-redactors de revistas occitanas, nimai dins las escòlas d’Estiu, que tota formacion en sciéncia politica es enebida.

- un espòli fiscal de granda dimension. La moneda es lo primièr factor per mostrar lo colonialisme d’una minoritat centralista sobre un autre pòble. quora l’Estat nos demanda de pagar çò que del vòl pus pagar, es clar que l’esòli fiscal francés en Occitània es aquí ; cap professor d’una universitat francesa en Occitània faguèt l’estudi, cap.

- una economia fòrta e un sistèma economic estable. Es evident qu’une economia flaca non pòt qu’ajudar al septicisme, mas benlèu qui’es pas un fren sancièr. Pauc a pauc avèm industria que se son despertada en Occitània, mas grands traucs industrials fan encara Occitània.

- cal mèdias que pòdon pensar sense aver mestièr del chef per pensar. Aquí es clar, tot es decidat dempuèi París, e quora los mèdias son en … província, pensan coma provincialistas.

- evitar las utopias, literara, poetica, professorala, folclorica, livresca, teatrala, umoristica, etc. Tot aiçò aurà una utilitat, mas aprèp l’independéncia, abans pòt èstre utile vint o trenta annadas abans per servir de potinga o engolir la dominacion, pendent lo camin d’independéncia risca clarament de donar la páur a la populacion.

- potencialitat d’aver unes partits independentistas, e unes personatges politics de granda dimension independentista, e pas simplament un… per evitar los risques. La lista es corteta per Occitània.

- las estructuras juridicas per assolir una transmission de las ròdas del poder central al novèl poder, e assolir un referèndum o una votacion d’un Parlament, una declaracion de sobeiranetat. Avèm abandonat a París lo dreit legal occitan ; son los d’Avinhon e Pau qu’o faguèron en 1791.

- una estructura administrativa potenciala e competenta. Çò qu’implica un luòc de formacion per aquesta administracion autonòma, dins la practica e dins la pensada. Res de tot per Occitània, lo sistèma de la decentralizacion fonciona coma fonciona París, mas en regions, es la Dé-centr-alisation..

- una formacion diversificada de la populacion, per totas las generacions, per bastir una representacion exteriora de granda dimension. Lo sistèma es basat sobre una formacion a las mentidas de l’Estat francés, res d’autre.

Pel moment en Occitània, avèm cap de totas aquestas donadas, demantre que n’ai benlèu jà oblidada.

-°-

E tant que ne serèm pas a una prepausicion seriosa per gerir Occitània nosautres, aurèm aiçò : Pezenas Patrimòni e creacions

E ne caldrà èstre contents…

Guy Verhofstadt lança amenaças europèas

Pendent la campanha del darrièr referèndum, la campanha èra plena d’amenaças, e las populacions an votat çaquelà NON, malgrat la pression mediatica de las amenaças politicas ; mantunas annadas aprèp, lo tractat aquel es estat imposat sense consultacion per la tecnocracia europèa, ambe l’ajuda de l’UMP, dins l’Estat francés.

Anuèch las meteissas amenaças son dins la boca d’un ministre de la justícia espanhòla contra la declaracion del Parlament –parlament- de Catalonha, principat Sud de Catalonha. L’Estat de dreit es sanctificat, e es el qu’a bastit una Union Europèa que non fonciona per la bona vida dels pòbles concvernits, mas simplament per una casta de tecnocratas e unas entrepresas multinacionalas europèas.

La tecnocracia politica li agrada pas la critica, e sobretot quora la critica capita de satisfaire los pòbles europèus dins las votacions, dinca èstre convençut de votar contra aquel sistèma.

La tecnocracia europèa a res comprès als darrièrs eveniments populars contra ela, e contunha ambe Anglatèrra, e la nacion anglesa. E aprèp los Escosseses que se vòlon europèus, mai europèus que los Angleses, coma los Catalans, son els-parier daissats de caire, sense sosten politic de la tecnocracia europèa. Las menaças son per los que pensan contra lo sistèma -Angleses, e los que pensa plan son tanben amenaçats pel sistèma des poders centralistas mes en plaça al nivèl de l’Union Europèa –Escocesses e Catalans o Bascos, Flamands o Piemonteses. De cap pòste que sèm, podèm trapar una clartat a las vias politicas presas per l’Union Europèa.

Perqué non volètz pas daissar partir l’Anglatèrra de l’Union Europèa, perqué ? Alara que dempuèi que son dintrats en Euròpa son un problèma per l’Union Europèa e lo federalisme real, claras pòdon èstre las solucions politicas d’aplicar, per aver una ciutadanetat europèu que podriá èstre una solucion politica, e quitament economica per totes los pòbles europèus, totes los que creson, fins ara, fins ara, a l’Union Europèa.

L’afar sembla coneguda ; a cada vagada qu’una populacion volguèsse votar contra lo sistèma dictatorial dels tecnocratas europèus, poirrit pr la màfias de las multinacionalas bancàrias o autras, i a sempre la casta al poder que se lèva :

LaLibreBelgique amenaças

Avèm ara una utopia europèa qu’es de cap manièra democratica, la comission representa mai o mens 40 % de la populacion europèa, e lo Parlament Europèu es juste consultat, e de gaire poder democratic, vist lo seu foncionament.

La chança qu’aurà lo beat de l’Union Europèa es d’aver contradictors que son de gaire de qualitat politica la familha Le Pen e la familhòta Mélenchon, per l’Estat francés, o la falange en Espanha, veire Berlusconi ara en Itàlia. Donc, tot pòt contunhar aital. Mas un jorn aquò petarà e serà segurament pas dins lo sens de la patz talament valorizada per la tecnocracia europèa.

La tragèdia es l’Union Europèa actuala.

divendres, de gener 25, 2013

Marie-Jeanne Verny es l’Òc aissablassat

Aquesta femna, Dòna Marie-Jeanne Verny, es professora de literatura occitana, de granda qualitat per èstre professora de literatura occitana, l’ai probat dos còps, mas sonque professora e punt ; çaquelà podèm listar los problèmas psicanalitics d’aquesta femna.

Lo circa MarridaJoana circula

- Suscepbilitat, es la mens grèva de las qualificacion que li podèm bailar. Supòrta pas la critica. E sap castigar totas las pensadas que son pas la seuna ; es grèu per l’occitanisme que vòl trabalhart dins lo sistèma Éducation Nationale. Lo fait es tal que non podèm que listar los retards de Montpelhièr qu’a la seuna faiçon d’imposar la seuna susceptibilitat als foncionaris, ela sona aquò negociar.

- Estaliniana, aquò ne podèm aver assegurança perqué milita pel PCF e dona çaquelà una maissanta imatge del PCF dedins l’occitanisme. Se passeja en Corsega e fabrica una decoberta personala, mas aquesta decorberta non serà una linha de mai dins las demandas de FELCO ; malgrat las visitas protocolàrias dedins lo PCF, es de cap manièra capable de prendre idèa dins los viatges d’estudis-militants per l’occitanisme sul terrenh, al contrari. Es donc de temps perdut de la convidar dins las autras regions coma la Bretanha o Corsega.

- Refusa d’ajudar per dubrir las classas en licèus e collègis classas elonhadas del centre nervós de Montpelhièr, e critica çaquelà los organizadors tre que pòt quora an pus l’avejaire que dela mena. Sobretot quora l’idèa es dedins la region e que lo seu ment a pas pensat a la dubertura abans. Participa a las inocéncias dels professors sortit de la formacion de Montpelhièr ; aital aquestes-oras professors-oras son incapables/as de promòure correctament als collegians o liceans l’interès de l’occitan, e de la seuna coneisséncia, e las classas de collègis o licèus se pòdon trapar voidas, mas aquò es normal per la MarridaJoana ; l’estat paga, tot va plan. E ara demanda de l’ajudar a Montpelhièr, benlèu de temps perdut se ela es a la manifestacion… per parlar als elegits.

- se pensa superiora perqué es de l’universitat. L’umiliacion es una de las aisinas qu’emplega per designar lo seu poder dedins la casta dels-oras professors-oras que ela sap seleccionar dempuèi Montpelhièr, seleccionat sotmetut als seus dictats estalinians.

- es adepta de las letras…. de denonciacions, coma dels tempses de l’aucupacion alemanda ; remarca : benlèu pensa que l’aucupacion francesa es una bona causa ; e es encara cronicaire dins mantunas revistas occitanas… indulgentas : La setmana li daissa calam liure, e lo Jornalet una cronica…. Coma l’Humanité de temps en temps.

MarridaJoana Bica Republican 2

- la resisténcia nacionala occitana li farà òdi, e trabalha sempre per la sotmission al poder nacionalista francés, es d’aquelas que pensa que lo colonialise republican francés es una bona causa per Montpelhièr ; es una granda nacionalista francesa, d’un nacionalisme d’expansion parisenca.

- per consequéncia es una manipuladoira de granda dimension e sap donc normalament negociar ambe los seus amics franceses. Mas coma aurà sempre los clònes administratius dabans ela, es puslèu una maissanta negociatriça, e las demanda supausada de l’occitanisme, portada per la FELCO, pòdon que fa rire l’administracion francesa.

La FELCO es aital dins sas mans, mai tanben lo MEDOC de Montpelhièr, res li escapa e sap castigar los estudiants que sábon pas seguir la linha politica ; far regnar la terror dementre los estudiants per èstre segur d’aver non pas bons professors, manipulables a volontat de MarridaJoana, estiuma donc los estudiants adeptes e las estudiantas adeptas de la sotmission a la seuna pensada.

La montpelherenca e antioccitanista Marie-Joana Verny es alara un problèma per l’occitanisme, es una ajuda per l’administracion colonialista educativa francesa en Occitània ; es per aiçò que l’escaisnom de MarridaJoana li va plan.

O caliá escriure en urgéncia, perqué cal avertir los manifestants de Montpelhièr, sapient que tant qu’i serà ela aquí, i aurà problèmas pel desvolopament de l’occitan a Montpelhièr.

Le Patriote 2

Critica 2

dijous, de gener 24, 2013

L’ignorança socialista d’Harlem Désir

Una declaracion d’Harlem Désir, recent elegit al secretariat del Parti Socialiste francés, pròba las incompeténcias politicas francesas, sobretot sul tèma de las nefastas actituds de l’Estat francés contra totas las populacions.

Es una pròba tanben que lo sistèma educatiu assaja de presentar l’istòria de França coma una santetat politica, una santetat etnica, que fosquèsse oltra-mar o dedins l’empèri continental europèu.

De mai, sembla clar alara que quitament los sabers universitaris, al pus naut nivèl, fosquèssen aital potencialament qualificables de nuls, car franceses e manipulats pel plaser del sant nacional-expansionisme francés.

Harlem Désir Sus France 2

La consequéncia es l’establiment de teorias que pensan l’Estat sant, la melhora sortida per protegir las populacions, alara qu’en Occitània sabèm que, dempuèi mai de 800 ans, las institucions politicas reialas o republicanas francesas son una plega, per l’ensemble de la populacion, quitament las pus socialas.

Mas sul subjecte precís, podèm donar la traduccion que portarà la rabia suplementària als Catalans, ara qu’acában de suportar una traïsons socialistas al Parlament Catalan de Barcelona : Les réfugiés espagnols de 1939 «fiers de la solidarité de la France» dixit Harlem Désir – Los refugiats espanhòls de 1939 «feliç de la solidaritat de França» : plan segur cal pas demandar la luna, e destriar entre las republicas, bascas, espanhòlas e catalanas (los republicans immigrats de tres republicas) ; mas lo camp catalan de Rivesaltes (prèp de Perpinyà sus un camp militar e de mau viure per tot uman normalament constituat), o los camps occitan de Gurs, Vernet, Bram, etc, podrián donar un cors d’istòria al nacionalista Harlem Désir, secretari del Parti Socialiste français.

Espèri que François Hollande en visita a Perpinyà, anuèch, podrà portar un sovenir de la ‘pacivitat’ (tot es relatiu!) de las autoritats militaras que faguèron lo camp de Rivesaltes, e empresonèran violament mantunes republicans de las tres republicas ibericas castigadas per las tropas de Franco, e lo portar generosament a Harlem Désir… l’ignorant del Parti Socialiste francés.

De mai, lo seu collèga, Kader Harif li podrà far vistar lo camp de Bram o Vernet d’Arièja per assegurar las seunass ignoranças e melhorar aital la seuna comunicacion sul tèma ; farà de ben tanben al Kader Arif.

Mas es gaire estonent tot aiçò, vist que lo personal socialista local es incapable d’aver en cap una istòria d’Occitània revendicada, en son entièr, e dincal cap de las revendicacions contrarias a l’Estat de repression republicana francesa, en refusar per exemple los recòrds suls chaples dels catars pels reis dels Francs e la glèisa catolica de Roma ; car aprèp los republicans, espanhòls, d’autras populacions europèas an degut suportar las installacions ‘remirablas’ de las autoritats d’Estat francés, republicanas vos disi, IIIena republica...

Siam bravament luènh de la santetat de la republica, fRANÇA, pregada per mantunes extremistas d’esquèrra o de dreita nacionalistas e franceses. Quí pensa que la republica es pas un instrument de negacion istorica en Occitània, se pensa pron plan sotmetut e podrà morir en patz ambe sus l’esquina las tres colors francesas. Ièu m’estona gaire que d’unes ciutadans occitans volguèssen cremar las tres colors franchimandas.

Quí dels filhs o filhas de Republicans Catalans li podriá mandar d’informacions sobre la repression republicana francesa contra las populacion de republicans iberics ?

Lo clown Désir 2Lo clown Navarro

Ignorança

Se cal questionar, de quina manièra se pòt suportar que los ‘expats’ fosquèssen emplegar per engraissar París, e se una catastròfa arriba sus els, que las autoritats del poder jacobin mandèssen pas un representant, sense qu’un prefecte o representant, per simplàs regraciament d’aver trabalhat pel centralisme parisenc.

amic Lassale

O cal tornar dire, los pòbles de fRANÇA son considerats coma esclaus pels poders centralistas franceses, sense cap autre biais de diplomacia, son dangieroses per las populacions e pauc impòrtas los poders centralistas franceses, pauc impòrta la color politica.

Lo poder centralista francés es una gestionari del mercat-Estat-nacion frança e de las gestion de als grandas entrepresas gesidas del sistèma. Se trúfan dels pòbles sotmetuts.

Ambe PP es aiçò la democracia

Ièr al moment que totes los tele-espectadors an degut suportar las oblidanças e ipocrisia del PP, de la Camacho en chef PP de Cataluña, dins lo debat sobre la votacion per la sobeiranetat de Catalonha ; abans la fin son partits, els per non entendre la votacion del Parlament que ne fan partit.

Dins la vídeo de la lectura de la declaracion, aviái remarcat que lo grope PP èra absent. Esperavi veire la fòto d’aiçò, lo depart del Parlament de Catalonha, del grope nacionalista espanhòl ; son pas totes partits, çaquelà, sonque lo PP.

paradoxal PP

Se cal questionar, els an lo dreit de dire estupiditats a la cantonada e en mai en lo dreit de partit de non entendre la resulta finala.

De qu’es aquel grope antoidemocrata ? Es que l’Euròpa podrà longtemps considerat que lo PP espanhòl es encara membre de la democracia europèa, e membre del grope PPE al Parlament EZuropèu ! I a unes membres europèus que o diràn naut que lo PP es un problèma per la demcoracia europèa ?

Lo PP es encara l’amic politic dels conservadors alemands, dels conservadors angleses, nerrlandeses, portugueses, de lUMP, del grope de Berluscoini, etc. ?

Atencion, mai diplomatas los socialistas ortodòxas son pas melhor ; la pròba lo socialisme catalan es acabat en division aprèp l’imposicion d ela votacion en companhiá del … PP.

Do Not Forget 3

La question se pausa, quí esplicarà un pauc l’estatègia melhora a la CUP per els tanben se tramar dins lo camp del PP, PSOE, C’S e PSC-PSOE tot en estar … independentistas ! Lo PPCC es un argument que non val, sénher Hernandez, senon l’independéncia d’Andòrra non existariá tanpauc, l’etnisme lingüistic es un sistèma que non fonciona en democracia, pas mai que l’estalinisme politic (referéncia a Navarro).

amenaça del PP

Es urgent d’anar votar :

ABC sondatge

La prepausicion una.

dimecres, de gener 23, 2013

Mèdias (fr) e Declaracion parlamentària de sobeiranetat…

Aquí la version occitana de la declaracion de sobeiranetat, gràcia sus Vilaweb+.

La sobeirana es una cançon pels Occitans, e per las Occitanas … se cantèt a Tolosa per una ceremonia oficiala en 2013, en l’abséncia de cònsol socialista, commemoracion dels dreits comunals dels capitols tolzans.

Es un dreit de sobeiran (sobiran en català) que foguèt declarat a Barcelona, pel Parlament recentament elegit, e en l’abséncia del PP, e l’oposicion d’una granda partida del PSOE. La premsa francesa serà segurament calma sul subjecte, coma sembla, e malgrat d’èstre a la pòrta de l’Estat imperial e republican francés.

Alara coma sempre cal far progrèsses en lenga anglesa.

Declaracion Parlamentària catalana de sobeiranetatPortada Cadena 3 de Nòva ZelàndiaArticle The Guardian 23011

E caquelà a Nova-York l’informacion es estada represa sul pic, per CNN primièr (directe de Madrid), puèi pels autres mèdias anglofònes (vilaweb farà lo torn), e lo francofònes Le Devoir ; se podrà pas dire qu’es un sentiment majoritari, quitament ambe l’ABC de Madrid (orientacion PP de la redaccion e alara a tractat la votacion de pièger qu’un atemptat d’ETA ! vesètz la mesura madrilenca del PP), serà una resulta de 82 de cent per l’independéncia ; coma l’informacion catalana es segurament jutjada sulfurosa, del costat de París, del costat jacobin parisenc, caldrà esperar l’arribada del chef per èstre segur de non pas èstre castigat per l’aver difusat, puèi sèm segur que l’AFP aguèsse fait un comunicat que fosquèsse pas engatjat del costat PP-PSOE ? La redaccion francesa (principalament parisenca) fonciona coma lo sistèma bonapartista de l’armada ; segur es una vièlh istòria, per èstre jornalista a la television publica, caliá aver passat mantunes jorns al servici comunicacion de l’armada per aver un pòst de primièra ; es d’aquesta tradicion militarista que podèm pensar que las redaccions dels mèdias radiofonics o televisuals pòdon ‘gaudir’ de la libertat de limitar las informacions, oblidar certanas informacions, per manipular coma cal l’informacion, especialament aquelas que fan problèmas per l’ideologia jacobina francesa ; e sul subjecte fan melhor que lo regime maoïsta o los estalinians. O alara espèran que la BBC ne parla !

Es alara lo ròtle d’Internet de combatre aquestes frens ideologics ancians ; l’informacion contra-rotlada sul modèl militarista o estalinian es pus de sason, pels ben-estars dels pòbles vigilents.

Cal tornar dire que la jornada parlamentària aquesta èra difusida per Internet sancierament ; èra pas amagada, e donc… sus la planèta totes los mèdias la podián escotar e gaitar.

D’aquesta façon cal felicitar L’Indépendant per aver fait son trabalh e castigar los autres en lenga frnchimanda de l’Estat francés per aver vist res passar … E soi segur qu’aiçò se podiá preveire vist l’article de L’Indépendant de Perpinyà.

Declaracion Parlamentària catalana de sobeiranetat 2

-°-

Del costat de Madrit, lo correspondent de Libération en Espanha, El Mundo intoxica :

Portada de El Mundo

E l’occitan Xavi Paba d’ajustar en lenga catalana, el, l’occitan  :

Llegir la premsa espanyola denota la total ignorància jurídica que tenen sobre els fets o bé que enganyen a tothom a mala llet

La traduccion es «legir la premsa espanhòla denòta la sancièra ignorància juridica qu’an sobre los faits o benlèu qu’engánhan cadun e totes/as  ambe maissanta beguda». Soi per la segonda version, e la primièra mesclada.

Cal recordar sobretot qu’aquel jornal madrilenc es lo representant del jornal parisenc, esquerrista e bobò Libération.

-°-

EuroNews es l’excepcion de Lyon…. Lyon !

Article EuroNews Catalogne Catalunya

Pel moment sus RF, France 3, France 2, TF1, iTele, BFMtv, RMC, Europe1, RTL, i a RES !

Anuèch es un grand jorn per Catalonha

Anóncia del Parlament de Catalonha

Es pus un jòc politic, es benlèu aiçò que la CUP (independentista catalan d’esquèrra) a pas encara comprès. Una majoritat del Parlament de Catalonha a votat la debuta del procèssus d’endependéncia.

Lo camp dels imperialistas e antidemocratas aurà aital englobat la CUP, lo PP, lo PSOE-PSC, C’S. Gaire d’estonament.

La mocion prepara un acte politic per designar lo camin del referèndum. Ai gaitat una partida del debat televizat pel Parlament de Catalonha ; ne podèm parlar :

- PSOE, Navarro, lo ferderalisme que fonciona pas ambe Espanha es estat lo sol programa del disocrs de l’assimilacionista socialista.

- Ciutadanos, en espanhòl, nos a explicat que la democracia passava per la ‘Constitución’, la santetat del libre se pausa aital coma un aisina fancista per l’Estat de dreit, sanctificat, e unilateral pel grand benefici de Madrid.

- EUiA-Verds parlava de democracia, e de dreit de dcecidir, donc de votar per un referèndum.

Debat sobre Vilaweb 2Debat sobre Vilaweb 3Debat sobre Vilaweb

L’intervencion del PP es estada la mai ipocrita de totas, sabi pas coma los Catalans pòdon encara suportar una representanta que parla de combare la corrupcion en Catalonha, calara que podèm verificar aiçò :

Corrupcion en Espanha

Pensi que cal dire que la majoritat de la corrupcion es del PP e del PSOE, los dos partits de l Estat centralista espanhol.

En angles podetz fintar la resulta

Resulta de la declaracion de sobeiranetat

-°-

E dementre la premsa francesa gaita Mèxic, o lo Malí en guèrra africanofrancesa, avèm deputats francogermans que ….

deputats endormits

Cosinar a l’occitana, per tradicion o ….

Cosinar a l’occitana, per tradicion (eiretatge) o per …. un trabalh de recèrca, o de crompa d’un simplàs libre :

Cosin'Òc

Blancahòrt a vist editar en decembre passat un libre d’una importança deliciosa per la civilizacion cosinièra occitana. Lo libre editat se sona Cosin’Òc, es la sortida de trabalh d’un grope de cercaires, e de militant de Gasconha, prèp de Bordèu. Lo grope se titola «gascon», e son gascons cercaires (ne fauta), mas es bravament plan un trabalh important per Occitània sancièra.

Çò d’important es que podrà èstre apresa dins totas las escòlas de lenga occitana, e una aisina per totes los cosinièrs occitans jovenòts e qu’an mestièr de resorga segura ; lo libre es fait de las fòrças cosinièras ancianas occitanas ; s’i vei plan, pr-amor qu’i a la traduccion en lenga d’importacion recenta (1470), e dins las lengas dels redactors gascons. E l’òrdre de presentacion plaça cap de dobte, es un «grope gascon» al trabalh.

Las receptas son classicas, basicas, essencialas.

La referencia es ISBN 978-2-907845-12-0, e lo grope G.A.H.BL.E. se podrà contactar via la comuna de Blancahòrt.

-°-

País Nòstre Genièr 2013aficha Balèti a TolosaThink Independent

dilluns, de gener 21, 2013

França jacobina estima melhor Corsega

Marridajoana a publicat un article de viatge en Corsega, sembla aver descobert la luna còrsa ; es vertat que dempuèi los burèu del FdG i a pas una linha de batèu directe per anar a Bastia o Aiacciu, e Internet dèu pas foncionar sobre aquesta linha logistica d’esquèrra. Li cal legir aquel articlòt tanben farà descobertas de las grandas (tot es relatiu per Marridajoana) per Montpelhièr e la seuna universitat.

Article de la marridajoana dins LaSetmana

Cal èstre balançat, l’administration francesa (universitària o pòst-universitària, ministèri de la cultura) lor agrada las lengas regionalas, perdon les langues régionales ; ambe pauc de mejans fan polidas enquèstas mai o mens faussas, mai o mens manipuladas (es sovent las loras fautas), pichona revista mal difusada (Langues et Cité), mai o mens compremedoira, mai o mens politica, mai o mens demostradoira e d’emplec aisida çaquelà. En règla generala, lo public pichon e concernit es grandament satisfait del pauc que fan dedins l’administracion francesa, es sovent de l’autosatisfaccion dedins lo sistèma… car es talament estonant quora es plan fait, e dempuèi dètz annadas podèm dire que lo trabalh presenta plan, sempre. es grandament pietadós que lo public fosquèsse pichon e pauc concernit… Alara que sembla o cal mandar a totes los establiments publics de las prefectoralas, als militants FdG e FN, a las administracions d’ensenhament (public e privada), a las administracions decentralizadas (de la lei defferre de 1982), e las deconcentradas.

Aital ai recebut dos numèros de 2012 de la revista Langues et Cité, ai recebut novembre e decembre de l’an passat ; siam a la fin de genièr 2013.

Langues et Cité Décembre 2012Langues et Cité Novembre 2012

Avèm just en portada doás pròbas qu’es una revista vaccinanta, vaccina los militants de cada zòna concernida ; es pas brica prevista per èstre difusada al grand nombre, al grand public (senon seriá estada tradusida en catalan, vist qu’es la lenga europèa e minorizada qu’es la mai practicada es la lenga catalana de Perpinyà), es previst per difusar als militants per explicar que fan causòtas (es aital que la lenga còrsa es emplegada a egalitat, o quasiment), nos cal felicitar d’aiçò, mas o cal explicar tanben (veire seguida).

Es pas una revista republicana, vist que l’egalitat de tractament es absent, d’una lenga a una autra, mai tanben per l’occitan sempre emplegan lo romantisme ‘langue d’Oc’ per explicar qu’es encara viventa. Lo mot occitan lor sembla un òdi, alara que pauc a pauc la populacion, la vertadièra, aquela qu’es pas foncionarizat per França, accepta lo mot.

D’unas maissantas lengas diràn qu’es la fauta de las bombas en Corsega que la lenga es emplegada ; es un pauc coma en Iparralde son las bombas que faguèron lo recrutament en lenga basca de las animatriças de Radio France, ambe de DRHs que venián de París dins las annadas 1990 ; o benlèu que lo lòbi còrse es un pauc coma lo lòbi breton, del jiadista dincal ministre, son pertot…. De verificar, benlèu per un estudi montpelherenc de l’Universitat, quí sap ?

Es benlèu aquí tanben l’explicacion que podèm donar a la creacion de Via Stella dins l’entrepresa d’Estat France Télévision 3 mantunas annadas farà, e l’accent còrse i es pas caçat dedins los programa en francés, coma Jacques Derrida o explica, per l’accent bearnés, pel Collège de France dins las annadas 1970 :

Via Stella

Mas cal anar mai luènh dins l’informacion per Marridajoana en visita en Corsega, vist –sense critica dedins lo setmanièr- vist per mantunes militants dins lo setmanièr lengadocianista La Setmana ; que cal pensar d’aiçò dessota ?

Langues et Cité Décembre 2012 apondon còrse

Podèm afortir que s’Occitània o Catalonha del nòrd an pas una dignitat lingüistica, es perqué al seriós, lo sistèma politic installat en 66 o dins los 35 departaments occitans, refusa l’emplec normal de l’occitan o del catalan. Es plan un refús politic caracterizat, del personal politic provincialista, o de la santa FELCO de préner lo modèl còrse d’ensenhament per las seunas revendicacions (revendicacions), que aital fabrica una administracion centrala francesa qu’emplega ni lo catalan, ni l’occitan per la revista Langue et Cité.

Podèm afortir per Corsega que la preséncia fòrta del PNC e de Libera, ajuda a la presa de consciéncia politica per l’emplec de l’occitan al nivèl del ministèri de la culture.

Langues et Cité Genièr 2012

Cal notar que soi segur que lo ministèri de la culture francesa e de las lengas de França an mantunes exemplars a mandar als elegits e a las elegidas d’Occitània, per préner lo modèl còrse en referéncia. Puèi nos pausarèm la question de saber s’es eficaç o pas, puèi. Mas abans assajam de copiar lo modèl còrse, se pensam coma mantunes que la republica se dèu adaptar als territòris, e non pas, coma Mélenchon, que los territòris e las populacions se devon adaptar a la republica francesa centralista e sanctificada pels papistas d’esquèrra, venguts de Montpelhièr o d’endacòm mai.

La fauta l’a pas sempre l’Estat francés, e la seuna potenta administracion centrala, mas tanben cal listar la convivéncia politica ajudada per mantunas associacions de privilegiats, aquela convivéncia, per fauta d’arguments regulars e fòrts, fabrica un Estat que refusa la dignitat per l’occitan. S’en cal estonar ? A la plaça de l’Estat francés, e ambe los arguments de la Marridajoana (desprovesida d’arguments politics que tenguèssen la rota), soi segur que fariái parier, l’autruga dins l’arèna del Malí, gaitariái pas passar las tropas francesas, e seriái per esperar las tropas virtualas africanas dementre que l’integrisme s’installèsse al desèrt per un trafic destaxat.

Del meteis biais, es plan la fauta de pression politica occitana (lo POC jòga pas pron lo seu ròtle, e los autres moviments son pron flacs per esséncia), pression que fabrica l’abséncia d’una television occitana per France 3. Es clar donc que cal doás causas per Occitània : – un sistèma politic fòrt e occitanista (aquò serà lo costat sense subvencion publica), – cal un sistèma d’ensenhament public regional, es de dire nacional per Occitània (privat e public, amai associatiu), coma nacional per Catalonha del nòrd. Ièu me pausi lo problèma de saber s’enluòc de far reünions cada setmana per un manifeste occitanista, seriá pas melhor de mandar cada setmana unas letras de protestacion a totas las direccions de France Télévision per non complir lo seu ròtle previst dins la Carta de la meteissa television dicha publica.

E del meteis biais, seriá de far pel personal de l’Éducation Nationale … lo pus naut plaçat e que vòta Melénchoneton.

Dictada occitana