Formacion per l’occitan en Peirigòrd

Per un avejaire superficial, nos podèm regaudir de la jornada, puèi en pensar un pauc :

Un jorn aurèm quí de convéncer en mai, lo papa o l’avesque (benlèu tanben perqué lo sistèma privat fa gaire d’esfòrçes en Occitània per desvolopar de projectes), e perqué un doble finançament public, EN e CG  (quina pèrda d’eficacetat budgetària al moment que cal gaitar tot e lo finançament de tot)? I a sistematicament los meteisses encontres per dire las meteissas causas adreiçat a una administracion qu'es cambiadissa, veire mal disposada per entendre (levat quora cal mandar estadisticas faussas e manipuladas al ministre pels debats a l’Assemblée Nationale), e cambiada sistematicament per destrusir las avançadas, parli del seu personal administratiu... una lei devèn urgenta. Es aital que l’explica tanben una recenta letra de Centre del bilingüisme en Lorrena. Cada còp es pietadós de veire competéncias professoralas desgalhadas perqué l’administracion de l’E.N. (que parla encara de ‘langue régionale’ coma se parlava de patois autres còps) es mal competenta sul tèma, o benlèu competenta en netejament lingüistic, coma un Jean-Luc Mélenchon, lo modèl de mantunes professors tocats pel nacionalisme coma mèstre Jourdain èra tocat de la pròsa sense saber.

Es pietadós que fosquèsse encara urgent d’escriure al Président de la République Française sobre aquel subjecte ; cal dire que las presas de pausicions lingüiscidàrias son encara presentas a l’esquèrra coma a dreita (a egalitat aquí tanben), per rason de la santetat lingüistica de la République française, coma se la lenga locala podriá pas èstre republicana dins lo seu emplec, autanplan que lo francés o es supausat estar.

Me sembla qu’aquesta letra, coma lo collòqui de Peirigüers, pròba l’ineficacitat republicana de l’administracion d’Estat, per aplicar la nocion d’egalitat republicana per las lengas de França (Estat francés). Es donc urgent d’aver una lei dedins l’ensenhament, perqué pas, mas tanben d’enlevar l’ensnehament de las lengas de França a l’Estat e la seuna administracion, per crear una administracion regionala d’ensenhament per totes e totas e en lenga occitana per Occitània.

Las meteissa criticas son vengudas de Martinica, Goadelopa, Kanaki, Flandras, Catalonha, Savòia, e Bretanha.

Non francament, se cal demandar de quina manièra lentassa non vòlon far crevar la lenga occitana ! (e las autras lengas, coma un estat d’organizacion del netejament lingüistic, un netejament republican considerat coma etnic, per èstre clar)

Aquò farà mai de 30 annadas qe tot aiçò se sap ! Trenta annadas de perdudas donc per l’administracion francesa (dins una collaboracion consciénta entre Universitats e escòlas de formacion dels regents) ; un motlon d’annadas donc per far res e puslèu desvolopar una politica conscienta per destrusir la lenga occitana e la seuna transmission d’una alfabetizacion en lenga occitana. Pendent aquel temps, los locutors e las locutriças naturalas an desapareguts, es donc plan volontariament que l’administracion a organizat la destruccion lingüistica occitana, es pas la fauta dels parents qu’èran, questionats, sempre d’accòrd per dubrir d’escòlas, levat mantunas minoritats instrumentalizada pels grands capolièrs de l’Éducation dicha Nationale e totes los elegits e totas las elegidas dels partits nacionalistas franceses, del NPA, PdG, al FN (avèm talament d’exemples qué … quitament al PSf, UMP, UDF, etc. o PRG que non cal oblidar un biais de veire lo nacionalisme francofòne parisenc installat en Occitània).

I a una urgéncia d’aver una politica lingüistica OFICIALA dins l’Estat francés e que fosquèsse pas per plaçar lo francés en sisèma monopolistic, es de dire per destrusir l’expression democratic dels pòbles d’una autra lenga d’emplec, o istoric.

S’espèra aver mens de 5 annadas per dubrir una escòla bilingüa a Tolosa, ont per Calandreta cal una annada ; s’espèra una eficacetat administrativa de l’argent public e favorable a la diversitat tal que l’UNESCO (sièti parisenc) o explica que cal aver per Africa o America o Asia ! Lo continent europèu, e particularament França, es pas tocat per l’UNESCO basat a París ?