Esuna causa que pòt semblar normala, la SNCF bolega a la letra d’un usancièr… per de causa sanitària e comuna. E l’idèa luminosa es arribada… per l’occitan de qué espèran ? Una idèa luminosa ? Una manifestacion ? Una bomba ? Un suïcidi sus la via TGV ambe letra d’explicacion ? Un estudi de mercat ? Una intervencion politica del pus naut nivèl ?
Ne podèm comentar quicòm, sul tèma precís … o benlèu trapar un farmacian qu’escriuriá una letra per demandar una urgéncia sanitària collectiva, la visibilitat de la lenga en dangièr a Marselha.
Lo darrièr qu’aguèt aquela idèa, es un jove de 14 ans, Fèlix se sonava ; es la polícia politica espanhòla que l’aurà aucupat pendent doás annadas en seguida, puèi una ajuda colectiva d ela nacion catalan, an creat un libre, una peça de teatre e anuèch un film per las sala nègra de cinèma.
Imaginèm la letra del farmancian de marselha qu’esciure a la SNCF per explicar que la lenga comuna de Marselha es en dangièr de mòrt. Una creacion umana, una lenga, es en dangièr de mòrt, es sanitós de vóler la salvar, per evitar las oblidanças dels sabers ligars a-n aquesta lenga.
Me dirètz que los Conselh Regional an subvencionat mantunes vagadas al operador, e cap a demandar l’implicacion de la SNCF per l’emplec de l’occitan, cap (benlèu un pauc lo CR de Lengadòc-Rosselhon).
Mas coma per la letra del farmacian, los quadres de la SNCF podriá aver els-metesses una reaccion positiva, e trapar una solucion, benlèu pas la bona, mas los podèml ajudar a melhorar, coma per aquel afar de Marselha.
Mas concretament la SNCF sap coma emplegar lo breton, perqué non s’implica, a tot bastiments novèls, d’emplgar d’autras lengas de França ; l’explicacion damora dins lo sistèm de pensada de la SNCF : es basicament ligat a l’estela logistica parisenca, la SNCF es una aisina nacionalista per respondre al besonh del poder centralista francés, simbolizar per l’article 2 de 1992 qu’imposa lo sol francés (unica politica lingüistica en fRANÇA). Donc ne podèm clavar en díser que pel moment la decentralizacion a valorizar las incapacitats nacional-expansionistas de la SNCF, mas gaire una aisina de transpòrts per desvolopar los escambis en Occitània.
L’abséncia de la lenga occitana dins las estacions d’Occitània es la pròba que la SNCF es un actor del nacionalisme repressif francés en Occitània. Se volián realament, la lenga seriá presenta coma la lum blava de l’estacion de Marselha, e costariá gaire car.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada