De qu’es Espanha ?

La question se pausa sovent ara, ara que la pensada francesa pensa Espanha coma Primo de Ribera o Franco la pensava. França, e l’expansionisme francés, pensa Espanha, anuèch, coma Napoleon o pensava pas.

Un document serà exposat a Londras, al musèu nacional maritima (Anglés), presenta la bandièra del Catilhan e Leonés … Espanha existava pas en 1805.

Es la bandièra del regiment que Nelson capturèt lo 21 d’octobre 1805 a Trafalgar, una granda batalha que las tropas napoleoninas an perdudas. Una de las primièra batalha enfin perduda pel militarisme francés, n’i aurà pron d’autras, mas aprèp Sedan cap batalha serà ganhada pels militars franceses sols (malgrat un sampitèrne budgecte privilegiat).

Coma es de costuma, sobre aquesta bandièra bicolorada, l’escut al mièg es l’escut de la revendicacion del regime politic de Castilha e Leon.

Lo concepte de «Espagne» arribarà ambe la pensada d’Espanha coma Napoleon pensava França, ambe departaments e una prefectorala (tota una organizacion militara, una ierarquia que lo cap aurà sempre rason politica per dominar los pòbles sotmetuts). Espanha es nascuda al entorn de 1813, mai o mens. E las enganas francesas son estadas tanben de far pensar o creire als Catalans qu’èran suceptibles d’aver un Estat pròpri, per la volontat dels Franceses (que sabèm que cal jamai creire) ; es encara una mentida francesa que podràn pas tenir, vist la guèrra la perdràn, enfin !…

Serà tanben unes generals napoleonians, d’origina occitana, Bugeault per exemple, qu’an encara uèi unes noms de plaças e avengudas dins ciutats occitanas e francesas… E en Espanha aurà marcat lo passatge per las terrors qu’an sabut portar, puèi exportar en Argèria, o puslèu dins las còstas sud de la Miègterranèa, en tèrra amazigh. Aquela terror aurà fabricat la primièra guerrilha … Es la pichona batalha, Castilhana contra la “mission civilizatriça” de las tropas napoleonianas.

Mantunas annadas aurà passat.

Es a Tolosa, un jorn aprèp l’abdicacion de Napoleon, que las tropas napoleonianas an emplenat lo cementeri de Bèlmont a Tolosa, lo cementèri que portarà lo nom de «tèrra cabada»… Èra lo 18 d’abrial de 1815. Una data qu’es partajada en doás dins lo meteis barri per donar un nom a doás –doás- carrièras del barri… per separar plan 18 d’abrial, e 1815. Coma se la memòria oblidada èra la règla tolzana, règla que perseguirà quora se destruirà la paret visigotica da la vila (per la dreita francesa al poder), o que s’amagarà la paret romana dins l’òrt en fàcia l’ofici de torisme en 2013 (l’esquèrra francesa al poder).

L’urgéncia dels imperialismes es sempre estat doás vias : 1/ valorizar lo militarisme, bastir monument, capvirar la significacion dels monuments, establir la compassion poltiica coma arma contra las populacions sotmetudas, 2 / far oblidar listòria de als tèrras conquesidas e la memòria dins los caps de als populacions.

Imaginatz, es tanben aquel cementèri qu’es emplenat dels monuments de 14/18, 39/45 de las vilas d’Argèria, quora èran fRANÇA, aquel qu’es sempre pantaissa per un Jean-Pierre Chevènement ou un Jean-Luc Mélenchon «une et indivisible». 1962, la frasa serà Argèria independenta (ambe un regime que voldrà copiar lo sistèma dictatorial francés) e fRANÇA colonialista, quitament republicana…

Espanha coma França es un ensemble de conceptes fosques, res de veire ambe la realitat, ni economica, ni politica, nimai ciutadana. Es aiçò pauc impòrta los regimes politics, directòri, dictadors, o republicans.

Anuèch … las frontièras naturalas del tractat dels Pirinèus, Loís XIVen, aurà donar l’idèa que las frontièras son sense cap de dobte etèrnas perqué los poders de Madrid e París l’an decidat. E çaquelà lo Se Canta explica lo contrari, primièr imne pre-nacional qu’establís que cal abaissar las frontièras, e escrit per un Gaston Fèbus… un militar a la nòstra mòda.