La politica lingüistica que fonciona es la politica lingüistica per la lenga catalana, la lenga del vesin d’Occitània, la lenga d ela nacion catalana.
La politica lingüistica catalana es basada sobre consideracions que son estadas establidas pel francés al Quebèc. Es un modèl de desvolopament d’una lenga que risca de desaparéisser. Es lo modèl que cal per Occitània. Es un modèl gaire complicat, mas segur eficaç per reviscolar una lenga en dangièr, cal pas collòquis e semiraris sul tèma per saber melhor.
Aquesta politica, coma aquela del Quebèc non a fait desaparéisser l’anglés, la politica lingüistica catalana a non pas fait desaparéisser l’espanhòl. Mas coma al Quebèc ambe lo francés, lo Principat Sud de Catalonha a ganhat la batalha de la popularitat del catalan dins la populacion. Pel moment totas las pichonetas subvencions a las associacions an pas capitat de renovelar la demanda clara per aver una dignitat per l’occitan en Occitània.
Non podèm qu’èstre susprès que çò que fonciona al Quebèc o en Catalonha (Principat Sud), o en Euskadi sud, non es estat jamai aplicat en Occitània ; es que los elegits non pòdon pas pensar a l’eficacetat politica per la politica per l’occitan ?
L’egalitat es un concepte que cal pas sonque als lindals o portalhs de las comunas o capitòlis d’Occitània, lo cal aplicar lo mai aviat possible … las consideracions principi son pas sufisentas, ara. Son simplament lo simptòma del problèma francés, una politica programada de destruccion lingüistica (dins la lei d’ensenhament que serà votada lèu, e la seuna abséncia de las linhas per l’ensenhament de las «langues régionales» –cal pas demandar la luna, o dins la lei de decentralizacion qu’i fauta una realitat de volontat centralista –paradòxa republican e bonapartista, e quitament per la ratificacion de la Carta, es talament lentassa que nos podèm encara questionar).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada