arcuèlh

dimecres, d’abril 27, 2016

L'Occitània jà 27 ans a Matabuòu

Lo batèu L'Occitània èra a la fèsta ièr, se festejava un renovelament estructural del batèu, e del succès economic dempuèi 17 ans. Per me, èra pas que lo segon còp que pujavi sus aquel batèu, lo primièr còp èra en 1992, per d'eleccions regionalas...
Anuèch a las 11h30 son arribats totes los partenaris reals de l'entrepresa, que fa viure mai o mens un fialat important d'entrepresas pichonas, e tanben 7 a 8 personas en permanéncia, mai tanben fa bolegar un nívol d'elegits ligats al torisme (que fan discorses pron plan tecnocratics).
Dins aquel aeropage del personas, ciutadans tolzans e actius en economia tolzana, se vei d'elegits, d'artesans e de presidents d'associacions de comerçants o de luòcs toristics.
Lo sondatge d'aquela personalitat ajuda per entendre frasa privada de discutida politica : 1 / «[aquel] es puslèu per l'occitan, cadun son truc» elegit al Conselh General de Nauta Garona. 2 / o una femna de president d'associacion de comerçant explicar a prepaus de l'occitan : « se nos a explicat quora èrem estudiant que caliá sonque aprendre l'anglés», per dire que l'occitan se ne cal trufar (e per l'avenir aquela trapèla lingüistica la volèm transmetre!), occitan qu'es de pauc d'importança sul mercat mondial, e l'òme, president d'una associacion de comerçant, castiga los dels seus vilatges de Comenge de non pas acceptar los vestiments d'un borgés tolzan en visita... e els parlan patoes. I a gaire de comerçants o botiguièrs de Tolosa que son enraiçinats de familha tolzana. E gaire dins los comèrcis que valorízan la lenga occitana, pel malastre del torisme mondial que lor agrada (verificat mantunes còps).
Lo patron del batèu, qu'es davancièr e que cal felicitar d'aver gausat, entrevistat en francés (e que l'entrevista serà publicada aquí dins tres setmanas) es estat plan aluzerpit d'aver nommar L'Occitània, lo batèu que vira sul canal e que fabrica una clientèla en seradas tolzanas, clientèla en grand nombre ; es una responsa a los que dins las CRCI o CCI vòlon pas d'Occitània coma nom de region administrativa de Tolosa-Perpinyà-Montpelhièr, o dels elegits qu'an pas lo truc per l'occitan e que preferiscan l'ancian regime de Lengadòc.
L'Occitània es un succès economic, e un exemple de sosten a una activitat sul canal de Riquet (pel moment lo personal politic s'interessa del canal). En fàcia de Matabuòu, l'estacion que vei arribar los Catalans en TGV, an aquí un endreit per minjar de la cosina occitana modèrna. Atencion i podràn pas entendre l'occitan, lo recrutament es pas estat pensar aital e la formacion de l'entrepresa es pas encara a la punta sus aquel tèma (fauta una politica lingüistica virada cap a las entrepresas del torisme), mas lo còr occitan i es en plen.

E los Catalans de Perpinyà, Figueres, Girona o Barcelona, en arribar en TGV podràn tastar los vins dels melhors, OCCITANS e CATALANS.

Un pauc coma al Parlament Europèu, José Bové e Éric Andrieu, elegits conscients de l'identitat positiva occitana, que, sense paur, an presentat los vits «interdits» de comercializacion per la politica agricòl productivista, e que la bandièra occitana es pas oblidada...
A Tolosa, avèm quasiment tot levat d'ancians de l'economia locala que frenan per un dinamisme economic ambe l'identitat de país occitan, d'una region que lèu portarà coma nom Occitanie. Avèm d'ancian que l'expériéncia «impertinenta» (ambe la qualitat que la CCI gausa emplegar sense vergonha) de L'Occitània -27 ans farà- son pas capables de ne mesurar l'eficacetat.

Incapables de trobar govèrn central

Ara o sabèm l'espaci politic dit espanhòl e reconegut aital coma una entitat politica sonat Estat, es sense govèrn dempuèi sièis meses.
Quand es Belgica, la premsa francesa ne fabrica un mesclum d'incompreneson e castiga sul pic los Flamands de non poder èstre vertadierament belgües.
E çaquelà, cal notar que la partidocracia espanhòla a provar son incapacitat de crear una reala democracia, e l'abséncia de pacte es una realitat : PODEMOS-COMPROMÍS vòl un referèndum en Catalonha, e los autres partits -luènh d'èstre democratas- n'en vòlon pas ; vaquí la lista dels antidemocratas : PSOE, PP, Ciutadanos. E son partits ESPANHÒLS.

Avèm donc la fotografia de partit que vòlon interdire l'expression dels Catalans, e que de la democracia n'en vòlon sul modèl franquista, «Una y indivisible España».

Es qu'Espanha amerita encara d'èstre dedins l'Union Europèa ? Ambe los Estats democratics ? Non, e en practica es aquò. E dempuèi mantunes meses vesèm regularament la fòto dels caps-de-mercat-Estat-nacion sense un representant madrilenc, del regionalisme madrilenc d'expansion castilhana.
Espanha va mal politicament car refusa de parlar amb catalonha, non pas negociar la sotmission, mas negociar la sortida ; donc, parier que fRança en 1961, ambe la guèrra d'Argèria, Espanha va mal, pel moment la violéncia franquista es pas sus la taula, mas la pensada franquista e los modèls politics, sí que si son.
 

diumenge, d’abril 24, 2016

Tchornòbil, un messatge oblidat pels Jacobins ?

Dedins l'Estat francés se sap plan que lo nuclear fabrica nívols qu'an la capacitat extra-ordinariament jacobina de s'arrestar a las frontièras administrativas, frontièras del mercat-Estat-nacion centralista, del santa Estat pro-nuclear jacobin dit République française. E francament ara, ai res coma enveja de saber çò que ne pensa la television jacobina parisenca.
Quitament dins l'informacion, TV3 prendrà lo nom del sovietisme per explicar la commemoracion òrra del nuclear discret (discret dins las boca dels lobiistas). E aquò m'estranha, car la premsa britanica e anglofòna, ela s'engana pas !
En Ucraïna tanben se memòria que lo Sovietisme a creat a aquel drac energetic e politic ; aital podèm assegurar que, sul tèma energetic, lo jacobinisme sembla al sovietisme, e al quite regime de Putin. Al XIXen sègle se bastissiá lo jacobinisme francés, e l'imperialisme napoleonian i a plan contribuïr, nos fau remembrar lo referèndum de Savòia e Niça que sembla fòrça al referèndum de Putin en Crimèa, la repression contra los Tàtars tanben se pòdon assimilar, fabricar parallèls.
Tchornòbil es una zòna d'exclusion sampitèrna, mas o cal plan assegurar, es la version oficiala, la populacion i passeja e sap los risques, ara.
E jà donar lo seu nom en lenga d'Ucraïna sembla èstre tabó, levat per la premsa en lenga anglofòna...
 

Juranson, bilhet politic e viticòl

Ièr dissabte ai aprofièitat de las pòrtas dubèrtas per anar en Juranson, l'operacion es classica e exagonala : de ferme en ferme.
Mas ieu soi estat en Bòrda en Bòrda, e per garantir l'identitat occitana de la visita, soi estat en aquel polit BEARN ! Aquel Bearn que sap que son Bearnés e ligats a l'ensemble cultural, economic e social d'Occitània, a l'Oèst d'Occitània, prèp dels Pirinèus, al nòrd-oèst, al costat d'Iparralde e al Sud de Gasconha. E donc, soi pas estat decebut (es qu'o podiái èstre, non) ; amb un amic avèm entrevistat en occitan (seràn publicada aquí lèu) e sense ges problèmas lingüistics, mantunes viticultors que se díson terroiriste... mas qu'an vin de Juranson que son grandament d'una linha istorica respectada e aiçò dempuèi sègle e sègles !
Concretament quora escrivi aquel bilhet, avètz un vrespada que damora per anar cercar aquela experiéncia d'Occitania en Bearn, direccion La Capèla de Rossa en Juranson.
Lo Juranson es modernitat e l'istòria del Bearn al meteis temps, es un pòble de 70 viticultors, la familha e la seuna environa, es la patz agresta, es la vida que respecta l'avenidor, es per tot dire la biologia, la vida, l'èime occitan per esséncia (es pas question de beure lo Juranson coma per las hèstas de Dacs o de Lo Mont, o d'Ortès), lo vin de Juranson es esséncia del vin occitan. Mas aiçò o cal ameritar, e donc cal aver viticultors que o posquèssen transmetre en vos far tastar lo país de Juranson en Bearn.
Geograficament es Juranson tanben, als tres punts d'orientacion pels Occitans, es la Gran Grana a l'Oèst (lo vent e las aigas q'emplenan los gruns), la vila de Pau e Gasconha al nòrd (la vida istorica del vin)  e los Pirinèus (son al pè dels monts internacionals dels Pirinèus que lo «vent balaguèr» lor dónan aquela especificitat occitana). Lo vin de Juranson es la vida e l'istòria de 70 familhas (70 independents), que fan viure lo vin e la lenga occitana de Bearn, sense relambi e malgrat los maissants temps que nos fan viure los poders nordics.
E quand tastat tot aquò un francés explicarà terroir, vertat qu'es tanben una cultura ges mecanizada, car suls costalars de Juranson, la pendolha es granda e lo vin capborrut, i damora coma un Rei, çò que fabricarà un «Rei de vin», un temps refusat per la corona francesa, es ara vendut coma occitan dins lo monde sancièr, sense cap excepcion, sense cap moderacion, lo Juranson aquela a ambiciós, e francament -tastat- o amerita.
L'aficatge francés dins lo ment anglés, baila aquò :
 Bon, mas Juranson es pas brica aquel fantasme de modèl toristic, es la vida occitana en real, de vertat, e cada botelha de Juranson serètz lo Rei qu'Occitània a agut quora Joana de Labrit regnava, una femna que los poders franceses an sempre renegat. Es d'aquel biais que Juranson es lo vin del poder occitan abandonat en Bearn un 22 de setembre de 1792, abandonat per mantunes borgeses de la vila del nòrd, Pau (dedins lo Parlament de Navarra), al cap del Costalars de Juranson dins la plana del Gava.
Atencion, quitament una pichona botelheta de Juranson es pas pichoneta, es un vin bèl quitament en pichona botelha.
Es un tresaur per Occitània per n'aver la color, mas tanben lo clar gost quora se passeja de Bòrda en Bòrda. E lo PERHUM d'ABÒR vos semblarà talament bon a la prima, al primtemps nivolós de l'Oèst d'Occitània, en Bearn !
 Enfin, aquela botelha d'amor occitan, vos la caldrà ameritar, los costalars i podrètz pas anar qu'a pè, o en veïcul a motor, la bicicleta pels entrainats, en motor per fotografe, mas sempre preveire de tastar lo tresaur dins la dimension del tresaur, a docina, reialament tal un Rei de Navarra e Bearn. 
E vos podrètz lèu sentir independent d'aquel monde e bravament emplenats e emplenadas d'Occitanitat, de la realitat reiala de Bearn. Mas res non val qu'unas visitas regularas dels 70 viticultors independents, non res non val aquò, per saber melhor çò que vòl donar lo Bearn al monde. Lo bilhet es de dimenge maitin, avètz la vrespada per los anar visitar, mas son dubèrts, al còr dubèrt per los que parlan Bearnés o qu'estíman defendre la diversitat lingüistica mondiala.

divendres, d’abril 22, 2016

Carole Delga, atencion tecno-estructura jacobina !

1 / I a una question sus la preséncia lingüistica de l'occitan ? 2 / Sul ligam entre Comenge e Corserans e Aran ? 3 / Sus los ligams entre las regions vesinas (Oèst-Occitània - Bordèu e Baiona,puèi Hendaia e Bilbo, Nòrd-Occitània -Lemòtges e Clarmont e Lyon, Èst-Occitània ambe Marselha e Niça), mas tanben ambe Huesca, Figueres, Girona, Barcelona ? 4 / La capacitat de crear una entrepresa tipa "compagnie du midi" o puslèu companhiá d'Occitània per non pas èstre sotmetut al centralisme SNCF e dels pròpis còrbs tecnocratics de las grandas escòlas del jacobinisme que visítan Tolosa al CR ?


Ai respondut e podètz far parier, e vaquí lo comentari en francés, qu'o podètz copiar : je ne sais pas à quoi pense la techno-structure, mais surement pas au plurilinguisme des populations, ni même aux langues historiques, quand ils établissent ce type d'enquête...
Il faudra un jour que cette techno-structure qui ne pense qu'à LEUR problème de décision technocratique, pense à la population aussi. Ceci évitera des discours répétitifs, renguène, des élus conscients...
La question linguistique oubliée, mais j'ai aussi oublié de noter dans la liste des langues à intégrer la langue Rrom (latine). Et je fais une grande différence entre les langues constitutionnelles (français, occitan, catalan, rrom) et les langues utilitaires (anglais, allemand, arabe dialectal, berbère, italien, espagnol, basque, portugais, russe), et donc leurs lieux d'emploi dans le réseau ferré de la nouvelle région Occitanie.
Quand a Toulouse, Tolosa, on fabrique un hôpital, on oublie cette partie linguistique, quand ceci est pensé à Monaco, Mónegue, le plurilinguisme fait partie du projet systématiquement, même pour l'hôpital ! La pensée jacobine tue le dynamisme économique des politiques envisagées à Tolosa-Montpelhièr-Perpinyà.

diumenge, d’abril 17, 2016

Soi pas papista, e çaquelà !

Donc es una persona-Cap d'Estat que pròva que se podrà far quicòm aviat, pas sul periòde de dètz ans; e  alara que los govèrns "democratics" europèus son blocats, mas per quí donc ? Lo Vatican es lo sol Estat europèu sense eleccion; Los electors e las electriças son alara lo problèma ? Plan sembla qu'òc ! ....
 Avèm aquí donc aquela fotografia d'actualitat es coma un problèma europèu grand e grèu.
1 / Dins lo passat, los mercat-Estat-nacions europèus se creson encara en 1920, e van per totes los Estats musulmans intervenir, mas se pensa aquela diplomacia militara coma en 1920 ...
a / Alemanha interven en Turquia, en urgéncia e fabrica una diplomacia europèa per demostrar que l'Union Europèa exista, e Liban e Jordània ?
b / fRança interven al Liban e Jordània, amb una visita d'Estat, lo francés, aquel qu'a un sièti a l'ONU e que servís de res, ça sembla, coma en 1920.
c / l'intervencion en Líbia assegura una pòrta d'ugéncia pel govèrn d'Itàlia, sense n'aver los mejans dinerièr e donc per se servir de las resorga libiana per intervenir.
d / fRança arriba en Argèria, en premièr ministre sense premsa, per poder trapar l'autorizacion de passar dins l'airal aerian per anar guerrejar dins lo grand Senegal dels ans africans de la santa republica francesa, al Senagal grand.
e / fauta pus que l'intervencion alemanda al Marròc per resòudre la similitud ambe las annadas 1905.
Dins las annadas 1920, aquesta mapa, jamai aplicada, èra l'actualitat diplomatic de la cagada europèa, maquilhada per la SDN a Genève.
Una autra mapa es interessanta, la debuta de l'intervencion francesa contra l'impèri otoman.
 2 / Dins l'actualitat, Lo Papa explica a l'«Euròpa catolica» e pel mercat unic (en oblidat las estructuras democraticas per l'U.E., los darrièrs vòts del Parlament Europèu ne fan la pròva), es pas la solucion per aquesta umanitat, per aquela planèta supausadament civilizada. Lo Papa aital determina una novèla barbaritat europèa, mens plan orgnaizada qu'en 1930, mas que concretament es incapable d'aver memòria istorica.
Es la guèrra dels amics de Franco a creat lo flume de refugiats en Occitània, e la santa République française los «camps de concentracion», e lo filh del delegat del «democrata» e generalíssim Franco inaugura una placa ambe la filha d'una «républicain espagnol», consolessa de París, d'esquèrra o supausadament aital !
Es tanben lo Franquisme qu'a trapat ajuda dins las dictaturas europèas ; ara, contra los pòbles europèus i a lo Parlament Europèu, majoritariament de dreita, e al meteis temps afícan una cara populista dedins los territòris dels ancians mercat-Estat-nacion, es la paradòxa de la dreita europèa !

Avèm tanben Angleses, del London Kingdom, que van pauc a pauc trobar enfin la pòrta de sortida, sortida de l'U.E. e se traparàn un mercat ancian, lo Commonwealth. Aquel qu'a pagat d'esfòrç de guèrra per 14/18 e 39/45 en Euròpa, lo continent. 

3 / Lo Papa plaça plan lo problèma, el qu'es pas elegit per ciutadans e ciutadanas del Vatican, explica als «democratas», qu'i a quicòm que truca dins lo sistèma politic europèu ; es que seriá pas la tecnocracia europèa lo problèma, tròp de l'òrra tecnocracia dels mercat-Estat-nacions ancians, sampitèrnes imperialistas, e amb pauc memòria politica e ges sapiença geografia ?

Sabi que de còps, se cal alonhar de l'istòria, mas aquí debuta una cumulacion de granda dimension, non ?

Quí me podrà explicar perqué es impossible de repartir foncionaris europèus dins los camps dels refugiats en Turquia, Liban, Jordània, o quitament Iran, per establir los dorsiers aviats, dorsiers per migrar (car son pas desprovesits los que vòlon migrar! Mas sembla urgent d'ajudar las traficants del mercat de la migrancion) e afretar los avions per los far venir sul continent europèu o endacòm mai ? E aiçò dempuèi 5 ans, s'espèra ! Sense far la guèrra ... 

divendres, d’abril 15, 2016

Aquitània tèrra d'administracion cerca un novèl nom

Aquitània, tèrra d'administracion francesa, de delegacion del poder centralista francés, se cerca un nom novèl.
Es per aquesta rason que los Lemosins an sortit vaquí mantunes jorns aquela mapa lingüistica : 
Mas alara perqué la campanha lemosin es pas estada amanada per totes los autres actors associatius de la region administrativa anciana Aquitaine ?
Car quora l'elegida en carga del nom de la novèla region, encargada per Alain Rousset, ne parla jamai quand s'exprima dins los mèdias parisencs ? Los documents occitans li son jamai arribats ?
O clar, la cargada d'Alain Rousset vòl pas entendre parlar d'Occitània ? Mas alavètz es çaquelà oblidar un a granda cultura de la region novèla, non ?
Es clar qu'en Alain Rousset pensa aquel subjecte coma pauc important (pel moment li cal pagar lo deute de na Ségolène Royal dins l'ancian Peitavin-Santongés), çò qu'es vertat ; la realitat politica es que la reforma es una reformeta, e que lo cambiament de nom es simplament de crum per amagar lo voide dedins la novèla reforma jacobina.
(Sul tèma podètz legir lo comunicat de l'Assemblèa Nacionala Occitana, paregut sus FB, abans ièr)
Es tanben clar que la reformeta es una reformeta jacobina, per tot provar que París Jacobina governa encara en regions occitanas, sèm sempre dins aquela situacion de 1732 :
E vist que la sotmission al mercat, MERCAT, mercat-Estat-nacion francés es la règla dedins l'Estat, aital a Perpinyà, son per èstre SDF quitament qu'an pauc de chança d'èstre, els los oligarcs de Perpinyà, los sense-domicili-fixes de la societat de la sotmission al jacobinisme.


Lo agent del mercat-Estat-nacion son pro francés, sense cap de dobte e son d'accòrd per simbiòsi ambe lo jacobinisme a suportar un nom de mèrda. Me remembri encara al «Midi-Pyrénéens et Midi-Pyrénéenes» que debutava totes los discors d'un Martin Malvy, semblava subrerealista, un accion d'art comtemporanèu ! Ieu arribat d'Aquitània a Tolosa (12 ans jà), que, ailà lo nom «de l'oblit istoric» segon Charles De Gaule, lo nom èra çaquelà plan dintrat dins l'èime dels ciutadans de la vièlha region administrativa occitano-basca.

Per vos dire que lo subjecte impòrta gaire, es de veire dins ENBATA, qu'i a jamai agut una linha sul subjecte, vist que, en Iparralde, an pas mestièr, coma pels partits catalans de Perpinyà, mestièr de trobar un subjecte estupid per Èstre politicament (en Iparralde o en Catalonha del nòrd) ; en Iparralde, pays-basque français, lo subjecte d'actualitat es lo regropament de las collectivitats, segon la lei francesa, e l'ajuda l'an trobat tanben a Bordèu, als Conselh Regional de Bordèu. Aprèp mantunas manifestacion per aver un estatut administratiu francés que respectèsse Le Pays Basque de l'Estat francés.

Lo subjecte del nom de la region de Bordèu, Peitièu e Baiona es gaire dins las paginas de Sud-Ouest. I a gaire d epolemica sul tèma, car la ciutadanetat s'en trufa.

L'enjòc de Tolosa-Perpinyà-Montpelhièr sembla d'una autra mesura, vist que en abrial 2015 jà a Tolosa, puèi en setembre 2015 per las CRCI lo subjecte es arribat ... En Aquitània, lo nom de la region es pas subjecte polemic, se farà naturalement, e lo poder entreprenarial farà ambe, sense polemica ! benlèu que los Franc-Maçons de las entrepresas d'Aquitània son mai democratas que los Franc-Maçons de la futura region Occitanie ?

dijous, d’abril 14, 2016

Comunicat de l'ANOC e illustracion

La mapa aquesta es una produccion precisa de l'Assemblada Nacionala Occitana, pel moment es vesedoira que sus la pagina FB. Aquela illustracion d'ancian regime dona una melhor imatge del problèma de l'etiqueta Languedoc, per la novèla region de Tolosa-Perpinyà-Montpelhièr. Sembla al meteis temps reviscòls politics qu'amerita pas una Occitània del XXIen sègle, que çaquelà son emplegat pel sistèma politic occitan dempuèi la debuta d'aquela reforma novèla. Quantes còps ai entendut «languedoc» per la novèla region.
E quantes còps sabèm que lo Rosselhon es pas lo tot verd indicat aquí, mas i a Cerdanya e Rosselló. Fan Catalonha que capèla la província de España, Cataluña !
L'Assemblèa Nacionala Occitana acaba de sortir enfin un comunicat sul tèma del procèssus de nomminacion de la region de Tolosa-Perpinyà-Montpelhièr ; ai pas vist passat per las autras regions occitanas concernidas per la reforma del big is beautiful dels jacobins socialistas. Es lo primièr comunicat d'aquela associacion independenta de totas las organizacions politicas. Ai pas vist passat un comentari sus lo modèl de decision, pro plan criticada (amb rason, soi pas segur) pels elegits FN de la famosa granda region Occitània.
Lo trapi portat sus la negativa, l'ancian regime, pauc positiu, un pauc embarrat sus se, fòra las realitat de terrenh, del populisme que lor serà etiquetat, que o volguèssen o pas ; es benlèu la sindròma d'un occitanisme de la vièlha escòla ?

Ieu trapi que lo vam que pòrta la populacion de la novèla region per donar coma nom Occitània (a desfaut Occitanie) es d'una granda dimension qu'un jorn, un sègle, los Occitanistas autoproclamats letrats e representatius podràn estudiar, benlèu .... se lo jacobinisme lor daissar far ! E alara la negativitat del comunicat, e las letras del comunicat fan pesuc lo tot.

Per una primièra es çaquelà una primièra que confina a  un resumit de conferéncia longuassa sul tèma, una bona debuta.

dimecres, d’abril 13, 2016

e la region de Lyon, quin nom aurà ?

Estranh se sap pas de quina manièra lo nom de la region de Lyon, la novèla a pas cap problèma de capitalitat, se donarà, o s'espèra que l'Estat li donèsse ?...De que farlabica lo nacionalista francés Laurent Wauquiez sul tèma ? (per los que son pas informat es lo president de la novèla granda region de Lyon, aquel que parentament non sap prendre lo tren entre París e l'Auvernhe, e non coneis la linha - cf Le Petit Journal de Canal Plus en abiral 2016)
Se sap qu'i a una granda partida qu'es tanben d'Occitània.
Donc la partida occitana es l'Auvernhe (pas l'administrativa francesa), mas aquela de l'ancian regime, aquela qu'èra governada mai o mens dempuèi l'an 1000 per d'ecclesials catolics, Ardècha (qu'èra del Comtat de Lengadòc, capitala politica Tolosa, fiscala Castries, prèp de Montpelhièr), la Droma es una partida del Dalfinat ) e per acabar ambe Occitània cal ajustar la partida Sud de l'Isèra qu'èra de l'ancian Dalfinat ; mas o cal plan notar encara un còp, l'ancian regime a daissat una cultura regionala fòrta ambe una lenga pròpria l'occitan del Dalfinat, de gavotina, un nòrd-occitan de l'Èst qu'a semblança ambe l'occitan de Provença, coma semblança ambe lo gascon de l'Oèst tanben ; mas la region administrativa del XXIen sègle a res de veire ambe l'ancian regime.

Sus la mapa prepausada avètz los noms dels parçans occitans en blanc.

Cal notar tanben que dins aquela region, i a la savòia que demanda grandament de regropar los dos departament per crear un sistèma politic COËRENT per una gestion decentralizada. E los Auvernhés en Cantal, se questionan per saber se fau pas s'apondre a la novèla region al Sud, Occitània. Mentre que los de Droma-provençala an tota proximitat ambe la PACA del nissart del dimenge Estrosi !

Donc, aquela region de Lyon a lo dreit de se sonar Occitània del nòrd, o Lengadòc nordic tanben ! Gràcia a l'Auvernhe e a l'Ardècha, lo parçan de Privat.

Soi estat a Genève, e vos pòdi assegurar que la granda region-Estat de Genève (République de Genève) es mai granda que l'espaci politic dessenhat sus las mapas politicas jacobinas francesas.

Granda es estada volguda, mas la gestion centrala de Lyon serà pas talament simplassa.

Donc aquí tanben lo nom de la region serà .... benlèu pas objecte de dinamica mediatica, o de polemica; car son mai discrets a Lyon, e París s'interessa mens a la capitala dels Gaulles coma pòdon encara pensar lo clergat catolic francés.

Qual serà lo novèl nom de la famosa granda region que los socialistas jacobins an farlabicat ? Çaquelà lo magnific nacionalista francés Laurent Wauquiez sembla èstre un bon en matièra de polemica :
 

Car en matièra de nacionalisme francés, l'Égalité est clarament aficada en fRança, non ? Sabètz perqué l'administracion francesa vòl gardar son monopòl regalian (coma díson), perqué las facturas s'i veson mens qu'endacòm mai en Euròpa... Se sabètz perqué lo sistèma politic o reformarà jamai, perqué i popa grandament dedins très pichon dins las escòlas, al collègi, al licèu e l'universitat de sciéncias politicas totparier.

Dinc lo sistèma politic francés lor agrada de nos far polemicas sus las evidéncias, grand es pas polit, pichon pòt èstre eficaç, e lo nom d'una region es pas important per gardar lo sistèma en plaça. En resumit la reforma de las region engimbrada pels socialistas es una granda cagada nacionalista de francesa de mai, los Jacobins son fòrts per aiçò manipular, aucupar lo terrenh per aquelas estupiditats, e agradar a un sistèma politic que nos còsta a totes/as.

«Au frais de la princesse» Yvan Steganovitch, editat en 2007, sempre d'actualitat. I a pas que la defiscalizacion legala dins la vida dels ciutadans e de las ciutadanas !

Quand lo comèrci dona dins l'estupiditat, n'en vòlon donar

Ai sovent remarcat que las entrepresas donavan dins l'estupiditat, e tanben dins lo nacionalisme francés sense s'en avizar, dins la campanha per donar un nom a la novèla region de Tolosa-Perpinyà-Montpelhièr o son estats tanben ; exemple, dins los documents de rensenhament per l'emplec, o pel rensenhament del client, es notat : 1 / "langues étrangères" coma se la coneisséncia de las lengas, tot cort, èra pas sufisent, las caliá estrangièras, e las lengas de fRança son pas utilas, mas l'anglés parlat a Sant Martin a las Caraïbas es pas qu'estrangièr, non ? 2 / "nationalité" es demandada dins los questionaris administratius, doanièrs o d'entrepresas, mas pas una "citoyenneté" ; la confusion entre Nacionalitat e Ciutadanetat  es sistematicament, es vertat que l'administracion e las entrepresas de fRança son d'objecte de manipulacion de la sociopoliticas nacionalistas francesas, e que fan òbras sul mercat-Estat-nacion francés, tot en nos explicar que cal èstre europèus e dubèrts al mercat europèu.

L'intelligéncia e las entrepresas tòcan tanben dins l'estupid o l'umor visible : 
De còps, l'umor dona dins l'estupid, o l'estupid dins l'umor ; las CCI Toulouse en Occitània ne son especialistas - e cal dire que las escòlas de «business» (sovent que vòlon péter plus haut que leur cul lo cal remarcar, es pas brilhent) ajúdan a desvolopar presentacions estupidas que confínan a l'umor involontari :
Avètz assajar dins l'entrepresa de devolopar «l'impertinence» ? Pensi que los vòstre patrons l'agradarà pas ; se lo patron qu'a creat la «kekette» se li indica en privat de qu'es aquel instrument uman pel sèxe e alara que lo nom es mal apropriat, segur que lo patron ne serà a pausar la vòstra colèra contra l'impertinent, paure pèc que sap emplegar l'impertinéncia, el !
Alara quand la revista de la CCI de Tolosa valoriza l'«impertinence» segur que se cal pausar questions! Sus la redaccion de la revista de la CCI. E que lo filtre patronal es pas pro aluzerpit per aver remarcat lo problèma ; la revista es distribuada dins las sala d'espèra a Tolosa...

La meteissa CCI de Tolosa, coma la de Perpinyà vòl un nom estupid per la region, Pyrénées-Méditerranée ; se vei aital la granda imaginacion que la CCI desvolopa coma costat creatiu, per desvolopar l'impertinent, perdon lo simplisme o non senat, car lo nom es jà emplegat per d'autras institucions ; L'INPI es ges coneguda a la CCI de Toulouse ?

E la meteissa redaccion nos explica que Sud-Ouest es mai clar per descriure un produït que la botelha indica en occitan, TOLOSA : 
« Soyons fous» Steve Jobs s'afica a Tolosa, mas la CCI de Toulouse non praticarà !
Donc son talament intelligents, clever (sembla que sábon melhor l'anglés que la sapiença regionala) a la CCI (los documents dátan de setembre 2015 !) que lo nom prepausat, nom CCI de Tolosa, per la novèla region serà «Pyrénées Méditerranée» (jà tractat sus aquel blòg en pensar qu'èra de Perpinyà) ; la CCITopulouse dèu saber çò qu'es lo benshmarqueting e donc copiar Perpinyà lor dèu èstre costumièr a la CCI de Tolosa !
Donc lo club d'entrepresas a prepausat un nom imposat als policians, a la comission de personas independentas...
Pel moment quand se dèu causir un nom per la region, «soyez fous» del Steve Jobs es mal interpretat a la CCI31 (!) car els o son pas brica, ges pertinent o ges senat coma lo Sénat mas sense accent car sèm en Occitània.
Fins finala se vei tot l'interès que la CCI31 pòrta a la dinamica de la populacion per trobar un nom correcte per la region de Tolosa-Perpinyà-Montpelhièr, e lo pauc de pertinéncia qu'i a de questionar un cap d'entrepresa per donar un nom a la region novèla.

divendres, d’abril 08, 2016

Lo nom de la region, l'invencion de Perpinyà

Primièr un pauc de geografia politico-istorica dins l'encastre de la novèla region administrativa francesa de Occitània amb tres capitalas (dimension umana e politica dins l'ancian sistèma), Montpelhièr, Perpinyà e Tolosa. Los de Comenge, Corserans, Bigordan, Armanhac, Carcin e Roergue de Lengadòc n'an res de veire ! E los Catalans de Perpinyà tanpauc ! Cal pas confondre geografia politica e lingüistica. Lo Carcin, lo Roergue en partit, la Lomanha, l'Armanhac, la Bigòrra, lo Comenge, la Varossa e Aran an totes climat atlantic, res de veire ambe la Miègterranèa, ni un esperit, una mentalitat de la Mar pichona, els son de l'Atlantic, la mar granda que lor baila aiga freda e vent. Totas aquelas pichonas regions occitanas an lo meteis nivèl de poder istoric que lo grand Lengadòc ! Donc donar a la region lo nom de Languedoc es inapropriat, istoricament, goegraficament e per las mentalitats tanpauc.

Ne cal arrestar ambe l'ignorança de la pròpria novèla region administrativa francesa, car ne saber pro plan ajuda a melhor governar lo seu parçan, tant pichonet que posquèsse èstre per la dimension, o per l'istòria ; lo grand (Lengadòc) fabrica pas una istòria politica exemplara.
Dins la polemica engimbrada per la campanha sus la determinacion del nom de la region, avèm vist passar jà l'esupiditat de Montpelhièr, ara aquela de Perpinyà (los capolièr elegits a Perpinyà) ; els tanben an inventat dins l'esperit tecnocractic montpelhierenc (esperit qu'a donat Midi e mantunas autras causas coma «Occitanie zo sábon pas prononciar los Chineses»), lo famós Pyénées-Méditerranée ; an talament pauc d'imaginacion qu'aiçò es jà près - e es geograficament e politicament normal- per l'Euroregion de Perpinyà-Girona ! Sembla que la CCI e la comuna de Perpinyà que van mai sovent a Marrakesh qu'a Barcelona, aguèssen pauc d'imaginacion.
O podètz seguir via aquel ligam.
E l'informacion es clara, Pyrénées-Méditerranée agrada a la tecnocracia politica, la pròva, lo Gèrs qu'es tot levat Pirinèus, nimai Miègterranenc, lo president del Conselh Geenral li agrada. Los moton son del Gèrs ? Cal notar qe lo personal politic jacobin e cap CCI prepausa un nom en lenga istorica de la region aquela, son mai fòrts en arabs (de Marrakesh) o en anglés (de la City).
Donc s'entendi plan, «le bonheur est dans le pré» qu'èra supausat pas èstre de l'Armanhac, èra dons fin finala tecnocraticament dins los Pirinèus, 80 km d'Aush, e sus la còsta a mai o mens 300 km de l'Iscla de Baish, Condom, Eusa, e Gimont !
Vesi aquí un biais mespresent (sobre la capacitat dels toristas de non pas saber la geografia coma los elegits del jacobinisme) e aital per se servir de la Miègterranèa (Méditerranée à Aush !) per far venir toristas en al còr de Gasconha, a l'Oèst de Tolosa, mediòcre, non ?
Ai vist jà passar mantunas nòtas d'occitanistas que preferíscan parlar de la region de Lyon, (de nommar tanben e qu'ameritarà lèu un comentari car es tanben Occitània), els que son de l'Iscla de Baish (en Armanhac) puslèu que de #lenomdeMAregion ... o per acreditar las pegesas jà comentadas aquí de Languedoc-Pyrénées.
Coma Gasconha, Carcin, Roergue, Corserans, Comenge, es pas Lengadòc, Pirinèus es pas un massís (Massif Central es lo Massís d'Auvernhe pels Occitans) de Carcin, Roergue o Gavaudan.
Sembla qu'al personal politic lor caliá explicar Istòria (reünion recenta ne fan la pròva sus FB ambe fòtos) e Geografia de la novèla region (es una mapa en seguida, establida en març 2016, abans la polemica campanha engimbrada pels catalans anti-socialistas, ça sembla - veire lo bilhet en seguida) :
E del costat de la prepausicion de la dreita francesa, avèm aquela polida prepausicion, mas que la basa oblida los autres, e la coëréncia geografia d'Occitània sus las mapas.
Al final o confirmi, la meuna causida es simpla e clara, e sobretot argumentada (!) : 

20 minutas de democracia ambe lo Fótbol

Las federacions esportivas an sempre emplegats los jogaires per exprimir una pensada politica de sotmission politica, las federacions son sempre un joguèt de las dictaturas, un joguet simpatic car mut. Ara sabèm, actualitat per los qu'an mestièr e qu'an pâuc de memòria politica, sotmission qu'es un joguet per enriquir mantunas personalitats naut-plaçadas, sus l'esquina dinerièra dels pòbles.
E lo personal politic de la «representacion» coparà bandeiròlas francesas per explicar aquela sotmission politica a magnàs, personatge politics qu'an pauc d'etica politica, del collectiu, coma se dís al fótbol, n'an gaire.
Donc quand la critica es publica, en plaça publica, dura pas mai de 20 minutas e sobretot jamai a la télévision francesa que cruba moneda sul sistèma esportiu aquel.
dins los debats sul fótbol, qui gausarà portar los que dins las ONG son a percaçar los truands de la desfiscalizacion esportiva, quí ?
Cal notar que nos enganan, sistematicament e a totes los nivèls : 1 / quand gaitam las televisions que pagan l'espòrt per aver audiéncia sense produsir programa de despert dels ments e de l'intelligéncia, de la sapiença collectiva, 2 / en demandar sistematicament subvencions per bastir estadis e bastir competicions que se questiona sempre se son pas manipulada per interessa un magnà que s'amaga per portar l'argent al Panamà.
Quí shiularà la fin del partit mafiós ?

CAT-Haine à Perpiñáng

La fauta d'etica politica se pasta en Catalonha de Perpinyà ? Lo sistèma bulldozer pel concènsus se fabrica a Perpinyà ? Napoléon exista tanben a parpeingñà ?  Quand la CDC66 sembla als partits franceses en Occitània sobre la manièra de negar l'existéncia d'Occitània, negar l'istòria, negar coma per la septimania de Georges Frêche ! Quand la CDC66 tòrna reviscolar una imatge positiva d'aquel afar de septimania (alara que l'aviam pas) .... Sabi pas se n'an consciéncia ? Quand Montpelhièr e Tolosa se van amassar melhor contra Perpinyà alara qu'èra a priori impossible per mantunas autras rasons qu'avèm listadas aquí ; quand Perpinyà i va perdre al jòc politic fosc, per la fauta politica e l'agressivitat contra los Occitans, sampitèrne, violéncia politica d'un gropeton politic CDC66.
Sus aquel site i a una entrevista de Pere Mansenares e un conselhièr municipal de Perpignan la catalane que vos explícan un punt de vista, que lèu, lo punt de vista de 2015 serà cambiat en febrièr 2016 ... sembla que l'an pas clara lo punt de vista sul nom de la region, de l'an passat a ara, tot càmbia dins los neurònes politics de Perpinyà ; mas son entrevistas enregistradas, gravadas, e.... Ne caldrà téner compte al sud de Catalonha per ajudar Perpinyà a pensar regular ? E los Occitans esperavan pas un sol punt de vista del Sud, ni d'Aran sul tèma.
Quand se fabrica una region administrativa francesa novèla, lo jacobinisme es evidentament present, e ne cal sempre téner compte ; quand se fabrica una aisina democratica pichoneta per donar un nom simple a la region, ne cal aprofièichar ; quand i a un caminòt politic, lo cal préner, e sobretot ambe intelligéncia, e las accions modèl "Catalonha del Sud" son pas apropriats per desvolopar las idèas aquí, es la nòstra excepcion (ara comprèni melhor, in situ politic) ; quand l'istòria d'un òdi fabrica un comunicat de premsa, l'òdi dels Occitans (paures de nosauts !) o cal escriure tanben ; las estupiditats de Perpinyà fan que Perpinyà s'enterra, pauc a pauc (l'ai jà escrit dins un bilhet en zo regretar, farián melhor de trobar solucion economica per promòure positivament una region a potencials). Quand fan de fum, de vent politic, aquò vòl pas dire que lo subjecte politic causit es pas una perversion sonque per aver l'idèa de dire que som aquí (çò que Occitània nega jamai, pas melhor que Catalonha nega als Occitans d'Aran per èstre autonòmes).
Alara, ai enveja de lor mandat una frasa florida dels amics a la Convergence Démocratique de Catalogne* a Perpinyà, l'UMP-Les-Républicains, e dins la lenga que lor agrada per nos parlar, nosauts occitans : "pauv'con" (* comunicat en français en illustracion). Quand l'òdi fabrica una politica, una amenaça, un òdi sampitèrne de l'oltra-Salses, se fabrica pauc a pauc lo tombèu politic d'aquel monde, e sembla que lo pòble de Catalonha, autanplan uman que d'autres, o aguèssen plan comprès. Bon positivèm, son utiles per mostrar als Jacobins que Occitània es la sola solucion per la region, per non pas aver un nom portat politicament per extremistas politics e dangieroses per la democracia, en comission e benlèu endacòm mai. Quand en comission (dos catalans) arríban sonque amb amenaças sens cap argumentacion de fons levat «es evident sèm catalans»), la responsa es la lista (document junt) ; es que val lo còp pels TGV Tolosa-Barcelona de s'arrestar a Perpinyà ? Es qu'es important d'aver Perpinyà coma capitala de l'Euroregion ? I a jorn que comprèni los de Montpelhièr ... e sabi criticar Tolosa e Montpelhièr, mas i a critica e saber criticar per bastir ; las amenaças fan pas una politica positiva, ni democratica.
Se aviam pas d'aqueles estupids Convergence Democratique de Catalogne en Catalonha de Perpinyà, de qué fariam los jacobins per aver arguments contra Occitània ?
Sabèm ara l'utilitat de la CDC66, ajudar París a argumentar, mercés a Perpinyà la catalana ! Pauc a pauc entendi perqué lo TGV a pas mestièr de s'arrestar a Perpinyà, val melhor s'arrestar a Figueres, Girona per anar direct a Barcelona ...
Que la moneda de totes/as servisquèsse al mens a l'utilitat, al positivisme politic, a avançar dins un futur sense òdi, sense estupiditats dela CDC 66 !
Pel moment a Perpinyà, ambe aqueles tips d'estupiditats, se fabrica un vòt FN de granda dimension.
car contrariament als Catalans de Perpinyà que nos vòlon ignorar coma occitan, car per els Sptimania o Occitània es parier, existís pas, aprèp Salses es fRança. Çaquelà ai publicat mantunes còps aquesta mapa, e ara pensi que soi estat gente d'o aver far : 
E regreti d'aver pensar a una Convergence Démocratique de Catalogne intelligenta a Perpinyà, perqué sembla que fabrica puslèu una Divergéncia anti-occitana de sempre. Cal aver «enemics» per existar ?
Ara ne soi de mai en mai segur Occitanie es lo melhor nom per la region, e que fasquèsse une autonomia clara pels CDC-Catalans de Perpinyà, que nos fasquèssen pus cagar !
Amor e paratge contra Divergence et cat-haine, qui ganharà ?
La lista es duberta, e ajuda los 12 departament, autres, de s'exprimir grandament ; qui ganharà ?
Cal esperar que l'intelligéncia ganhèsse, mas quand los estupids ajúdan l'ignorança francesa, i a una granda chança de mai per capitar res per Catalonha, res per Occitània, mercés a militants de la Convergence Démocratique de Catalogne ! Espèri que los dinerièrs de la Convergence Démocratique de Catalogne de Perpinyà o sauràn veire, del costat de Barcelona ...
Anè Martin Malvy tòca l'experiéncia anciana d'un Georges Frêche ... i a transmission, e Na Carole Delga ne farà la gestion dins lo futur, e per generositat politica donarà l'autonomia als Catalans que fins ara, o demandan gaire e organizan pas manifestacions per o demandar, lo projecte a miníma es l'ostracisme politic contra los Occitans, sus un boçinon de nom per una region administrativa francesa.

-°-
A Tolosa se marida melhor Occitan e Breton, que non pas Catalans (de Perpiñáng) e Occitan.

dijous, d’abril 07, 2016

Tolosa, tèrra de las commemoracions

se remembrarà totes los e quitament dins las escòlas ? Catars ? 
Lo messatge es clar, a la seguida del messatge recebut per anonciar la commemoracion aquel vrespe del Genocide Totsí en Roanda. La commemoracion me sembla un element de ciutadanetat, mas cal pas oblidar que Tolosa es estada sempre un luòc d'arcuelh, per populacions qu'an suportat Genocides o simplament suportar las guèrras colonialas francesas ; avèm recuperat tanben monuments desraicinats de la famosa «une et indivisible» fRança quora Argèria èran departaments d'oltra-mar, abans 1962.
Tolosa se remembra tanben : 
Lo chaple turc en Armènia, 1917.
Tolosa se remembra tanben : 
E la carrièra del 10 d'abrial a perdut sa data ; sèm a Tolosa, s'amagar aisidament las causas, se agrada pas al sistèma politic jacobin.
Gaire luènh se commemòra tanben discretament lo mòrt de l'armada republicana francesa :
Aiçò dins un pargue discret. E ne fauta aquí, farai cort. E n'ai vist d'autres plan utiles de saber, de saber commemorar, benlèu una visita istorica los far ?
Se commemòra quasiment pertot, levat dins las escòlas tolzonas, que s'ensenha pas l'istòria del chaple catar franc e vaticanesc, nimai l'istòria de la sotmission occitana a fRança.