arcuèlh

diumenge, d’abril 03, 2016

Polemica, emplec del mot Nègre en francés

Dins un bilhet de fRance CULture, s'explica l'emplèc del mot nègre dins la lenga francesa, mas dins cap mesura s'explica lo perqué, l'origina del mot. E çaquelà aquela origina explica fòrça causas... 
Donc Cloé Leprince de fRance CULture explica : «Après la polémique suscitée par Laurence Rossignol en déclarant qu'il y avait "des nègres américains qui étaient pour l'esclavage", l'historien Pap NDiaye, pionnier des black studies, décrypte l'histoire d'un mot directement empreint de l'histoire de la traite négrière et la hiérarchie raciale. » 
«Aprèp la polemica engimbrada per Laurence Rossignol en declarar qu'i aviá "dels nègres americans qu'èran per l'esclavatge", l'istorian Pap N'Diaye, davancièr dels black studies, descòda l'istòria del mot directament pastat de l'istòria del comèrci negrièr e de la ierarquia raciala.»
La responsa es coma cada còp en oblidar la sorga del comèrci negrièr ... Bordèu, vila occitana ! Aprèp Liverpool, al XVen sègle, èra una granda vila de comèrci mondial.  E cal explicar encara de manièra economica de que se debanèt a Bordèu per anar cercar de las Chifras d'afar per evitar la mòrt del pòrt, e devenir aital LO pòrt negrièr d'Occitània, pel seu Chifra d'Afar.
L'expression «traite négrière» es tanben interessanta ; lo mot anglés to trade a quasiment la meteissa valor, raiça lingüistica tanben, e explica tanben que tractar en occitan es tanben comerçar, botiguejar, trafegar, veire desvolopar una politica diplomatica, e la vila de Bordèu èra una de las mai grandas vilas de comèrci d'Euròpa abans l'arribada dels Francs, 1453 batalha de Castilhon ; l'administracion del Ducat èra plan eficaça, mas aprèp la batalha e l'arribada de la francizacion contra lo latin e la lenga locala (normalizada per èstre lenga d'administracion entre 950 e 1050 a Lemòtges a la demanda poltiica del Duc d'Aquitània), l'administracion partesana del Duc es estada destrusida pel novèl poder reial en plaça, los Francs an fait de netejament etnic per las tèrras que se díson gabaye, ara ; mas an netejat tanben dedins l'administracion ducala, per plan contra-rotlar lo país conquesit. Lo sistèma colonialista de conquèsta franca a un exemple d'aplicacion en Aquitània entre 1453 e 1470, o cal pas oblidar.
La vila de Bordèu èra donc un luòc mondial de comèrci, e pas simplament ambe Euròpa, l'arribada del poder francés a imposat una novèla generacion de comerçants, trafegants, traders en anglés modèrne, e donc se dubrir a d'autras tombadas perqué lo rei limitava lo comèrci de Bordèu, o a fabricat concurrents, Rochefort/La Rochelle, Nantes, Saint Malo, puèi Le Havre ; lo comèrci es devengut donc sobterranean a Bordèu, discret e ideal pel comèrci negrièr, la tracta negrièra. Cal notar que la famosa beguda Marie Brizard es tanben un afar d'un nègre encontrat sul quai de Bordèu... Es question de color de pèl, nosautres l'avèm rosada, els l'an nègra ; la causa es simpla d'entendre a un moment que la biologia moleculària, la recèrca aviá pas inventat e trobat l'ADN comuna, e confirmat que la nocion de raça es una absurditat biologica ; son devenguts los Nègres, al XVen sègle, aqueles nègres del comèrci de Bordèu, un percentatge çaquelà pichon en Chifras d'afar, mas grand en nombre d'esclaus transportats, enbarcats de las còstas africanas cap a las Antilhas, puèi la Loisiana.
E coma la lenga comuna de los de Bordèu, los Gascons d'Aquitània, a Baiona o a Bordèu, èra lo Gascon (en politica, lo lemosin en poetica, coma l'explicava Montaigne), la lenga èra tanben aquela del comèrci, la lenga de totes/as, borgeses de Bordèu e Baiona comprès ; la cultura gascona a traversat en America (veire l'arquitectura dels ostals de l'Iscla de Santa Domenja o en Loïsiana), mai tanben la lenga èra aquela de las equipas dels batèus e donc mai o mens foneticament transmetuda, la tornam trobar dins los parlars de Martinica e Goadelopa, atanben coma las danças e los instruments de musica; aquel afar de las vendas africanas cap a las America èra un comèrci de mai, pro valorizables e discretament, d'Africa a las Americas ont los de Bordèu e Baiona (l'iscla de Santa Domenja) avián jà establits comptadors de tacta, luòcs urbans de comèrci, ambe una tèrra que podiá noirrir las equipas dels batèus, isolats dels poders ispanics.
Lo mot NÈGRE es donc un manlèu de l'emplec lingüistic occitan de Bordèu (cal renarcar qu'es pas la formulacion de tèrras foscas landesas, pas encara los pinhadars napoleonians, lo mot NÈRE es occitan «deras Lanas», mas la version estandard, la version lemosina). Es evident qu'aiçò es pas una revendicacion lingüistica occitana a Bordèu...

Puèi mantunes sègles aprèp lo retorn de l'esclavagisme per la politica napoleonica, fRança, la fRança jacobina, aquela del torisme de massa politica, impòrta en Occitània lo nègre de Pierre Soulages.

Pierre et Colette Soulages, de retorn al país, an un musèu a Rodés, lo nègre de Soulages es plan conegut, fabrica torisme e donc economia politica ; mas l'emplec del mot nègre e la seuna origina occitana es pas conegut de l'autor Pierre Soulages. Sus aquel tèma, jamai digun a religat lo Roergue al temps que fasiá un tròça d'Aquitània, si Soulages, ni los sistèma politic d'anuèch. En 1200, lo Roergue èra del Ducat d'Aquitània, o cal pas oblidar.
Es pas la rason de la raiça del mot nègre que Pierre Soulages a indicat per abandonar lo nègre dins sas creacions. Per Pierre Soulages se parla del Noir de Rodés, pels afars istorics del tractament negrièr se parla de Black Studies, quitament en patois parisenc.