arcuèlh

dijous, de gener 28, 2016

Christine Taubira e jacobinisme(s) brut(s)

Christine Taubira es estada remplaçada per Urvoas ; la novèla es corteta e per los que seguísson pas l'istoric del jacobinisme e la man-òbra seràn sense cap de dobte renduts inocents a la sortida d'aquela novèla, sobretot se los inocents ciutadans son influenciats per la pensada neusabonda de l'extrèma-dreita francesa, e quitament de la pensada partesana politica de la santa république fRançaise.

Un Internauta, Mark Kerrain, tòrna plaçar dempuèi Bretanha una explicacion politica recenta de l'intervencion politica del jacobin Urvoàs : « On a déjà l'explication du boycott par Urvoas de la proposition de loi sur les langues: son vote contre l'anéantissement des langues minoritaires aurait anéanti ses chances de ministère. On ne peut pas être ministre de la république bananière sans sacrifice. Après tous, les langues sont faites pour être sacrifiées. » Vertat que lo ridicul es estat al cim quand lo deputat EELV Molac a pausat una prepausicion de lei sus las lengas, promessa X del candidat jacobin, François Hollande (medalhat Occitanie per País Nòstre, abans son eleccion !), e qu'en plena nuèch e ambe unas abséncias remarcadas, es estada refusada discutida, e donc d'èstre portada al Sénat (circuit jacobin normal per las leis).

Avèm l'explicacion del boicòt per Urvoàs de le proposicion de lei sus las lengas : lo seu vòt contra l'aneantissament de las lengas minoritàrias auriá destrusit las possibilitat d'arribar a un ministèri. Se podrà pas èstre ministère de la republica bananièra sense sacrifici. Aprèp tot, las lengas son faitas per èstre sacrificadas.

Christina Taubira pensada exactament a l'oposat, sul tèma de las lengas.

Lo carnaval breton en jacobiniá contunha. Aprèp Le Drian, arriba Urvoas. Lo cumul dels mandats tanben (Carole Delga per exemple), lo jacobinisme a mestièr de concentrar los pòstes d'elegits car lo sistèma es pas democratic.

Un govèrn parisenc pòt èstre autra causa politica parisenca que jacobina ? La meuna responsa aquí es clara, es NON. Lo regionalisme d'expansion parisenc es ges reformable.

Se tròba que lo poder socialista, de sempre a votat per ajudar l'extrèma-dreita francesa, en 1939, mantunes an votat per aver los plens poder a Philippe Pétain ; e ara, nos vòlon donar generosament, per «nos protegir» dels drac que lo sistèma educatiu nacionalista francés a creat, nos vòlon protegir de l'extremisme musulman, «c'est la guerre» ; Philippe voliá los plens poders per bastir una patz germanica en fRança, ambe l'ajuda de l'hitlerisme ; totes los mejans politics son bons pels jacobins per concentrar los castigs sus totes los pòbles de fRança, totes, quitament l'ipocrisia republicana francesa, e l'etiqueta d'esquèrra o de dreita democratica, o de netejament de la «libertat», de la «fraternitat», e de l'«egalitat» en fòrma d'apartheid republican.

Al meteis moment, l'actualitat nos pòrta una esperança ; Vichy èra l'expression extrèma del jacobinisme (e çaquelà an bastit una règla per ensenhar dedins las escòlas pétainistas l'ensenhament de l'occitan), lo jacobinisme es anti-democratic, sancierament, mas es tanben collaboracionista ambe la democracia dels Estats imperialistas europèu, car Hitler -o cal pas oblidar- es arribat per las urnas e acceptat per una elitocracia alemanda (aqueles de las ancianas principautats germanicas), aiçò qu'a plan de causa a veire ambe lo sistèma jacobin ; i a pas d'astrada, dins la bibliotèca d'Hitler i a doás vidas que l'interessava grandament, aquela de Napoleon, lo còrse renegat de la republica de Corte (Corsega) que fabriquèt la guèrra imperialista europèa, e aquela de Stalin (Alain Bullock escriguèt un libre suls parallèls que pòdon aver aqueles dos dictators europèus, mas se podrà tanben gaitar sul net los parallèls odioses que faguèron los dos dictators : lo programa d'ARTE-tv La diagonale de la haine), Stalin èra lo dictator sovietic al cap d'un Estat imperialista, ambe una etiqueta qu'agradava al PCf d'un còp èra (o cal pas oblidar tanpauc). Vichy, l'Estat francés de l'òdi de las populacions car existísson sus l'espaci de poder, es una responsa dins la collaboracion ambe un imperialisme qu'arribava per destrusir las flaquessas militaristas del jacobinisme republican francés (Sedan e aprèp qué ? solet, sonque batalhas perdudas), per en 1939, perdre, encara, las batalhas de la modernitat militara contra l'hitlerisme. La responsa es estada la resisténcia dedins o fòra de l'Estat ; pauc aprèp lo militarisme es devengut una responsa, coma la linha Maginot, una responsa de las annadas 1950 (lo nuclear), per l'elitocracia republicana, de dreita o d'esquèrra, e la recèrca botava totas las finanças seunas dedins la meteissa selha ; una novèla error de la dimension democrata que deuriá aver coma contengut una republica modèl latin que Occitània a vist nàisser quand lo terrorisme reial fasiá ges la lei en çò nòstre, Occitània. Uèi en Occitània, lo sistèma jacobin fabrica una gestion, maissanta, plan segur sus l'esquina del pòble (la decentralizacion illusiona per autres territòris sotmetuts), e sobretot sus l'esquina del pòble occitan, que cal sobretot pas nommar.

Aquela constatacion Christine Taubira l'aviá faita per èstre candidata del partit independentista de Guiana, la Guiana es «fRança» en America del Sud, dins l'impèri republican francés. E coma l'indica Michel Onfray dins un programa de fRance CULture, es clar que Christine Taubira a pas trobat en fRança dins la partidocracia francesa sa plaça dins los partits d'Esquèrra, la conclusion de Michel Onfray es, non pas que la partidocracia francesa es un problèma per la democracia, mas que Christine Taubira es pas d'esquèrra.
Christine Taubira aurà assajat de transformar lo sistèma jacobin de l'interior e al pus naut nivèl d'aquel Estat centralista e militarista -ontologicament, e sense budgecte per la justícia, l'administracion de justícia, encara mens en temps de crisi ; la seuna demission de ièr es un episòdi de mai dins la falhida d'aquel assag, transformar lo jacobinisme sense lo destrusir, sense li far perdre un tòrç del seu territòri de poder. I aurà agut tantes intellectuals franceses per somiar que l'Argèria podiá èstre francesa en la reformar, en reformar fRança ! Consequéncia : quantes mòrts ? Dedins lo pichon pòble de la santa republica francesa ?

Christine Taubira, mas plan d'autres gentes politicians del sistèma partidocrata republican francés, l'an provat, fRança es pas reformabla de l'interior. Dins las listas de las falhidas politicas d'aquela reforma de l'interior Christine Taubira ne dona un autre exemple d'aquela impossibilitat.
Car quitament ministra sense mejan dinerièr novèl, non podrà reformar ambe bons discorses o una frasologia ambe un contengut pesuc, d'intellectuala de pria, agradiu d'entendre, plan avançat, plan pensat, non lo sistèma francés es a destrusir, tròç a tròç, sense gentilhessa.
Aital podèm listar que la Sécurité Sociale es de reformar, non pas per rason del pauc de mejan, o de la dificultat parisenca de la reparticion, mas perqué París ne fabrica una gestion tòrta, e lo nacionalisme sindical francés ne tròba resorgas bonas sus l'esquina dels pòbles sotmetuts de fRança ; aital la gestion de Alsàcia-Mossela es bravament melhora, donc los jacobins la vòlon destrusir ! E pas un partit partidocrata, jacobin e bonapartista nos fabricarà una linha per «régionaliser la Sécurité Sociale».

Novèla d'espèr, un avocat de Bordèu (pas Tolosa, nimai Montpelhièr, nimai Ais o Niça), acaba de donar una informacion d'esperança ; un reglament vichista acaba de tombar.

Pierre Hurmic escriu : « Je rentre à l’instant du Tribunal d’Instance de Bordeaux où j’ai défendu le Docteur Bernard Coadou.
Ce dernier était poursuivi pour non paiement des cotisations au Conseil de l’Ordre des Médecins.
Exerçant la médecine à titre humanitaire au profit d’une association franco-sénégalaise basée à Kaolack, au Sénégal, il refuse obstinément d’alimenter la trésorerie d’un organisme dont il conteste la légitimité et la représentativité des médecins dans leur diversité.
Cela fait 30 ans que le Docteur Coadou se bat pour échapper au « financement de la propagande de ce syndicat médical obligatoire ».
L’audience de ce jour consacre l’arrêt des poursuites engagées à son encontre, suite au désistement inattendu du Conseil de l’Ordre. Cette victoire judiciaire récompense la combativité exemplaire de ce médecin opiniâtre et courageux. »
Dintri al moment del Tribunal d’Instance de Bordeaux que i ai defendut lo Doctor Bernard Coadou.
Aquel èra perseguit per non pagament de las cotisas al Conseil de l’Ordre des Médecins. [NDLT, creat pel regime de Vichy].
Exerçant la medecina a títol umanitària al profièich d'una associacion franco-senegalesa basada a Kaolack, au Senegal, refusèt clarament d'alimentar la tresorariá d'un organisme que conteste la legitimitat e la representativitat dels mètges dins la lora diversitat.
Aquò farà 30 ans que lo Doctor Coadou combat per escapar al « finançament de la propaganda d'aquel sindicat medical forçat ».
L’audiéncia d'aquel jorn consacra l'arrest de las perseguidas portadas contra el, en seguida d'un desistament inesperat del Conseil de l’Ordre. [NDLT lo títol exact del grope de mètges que fan viure l'organisme pòstvichista].
Aquela victòria judiciària fabrica aital una valorizacion de la combativitat exemplara d'aquel mètge caparut e coratjós.
Al delai d'un cas d'un ciutadan mètge qu'a agut lo coratge de combatre lo sistèma de l'interior, l'interior -es de dire dedins lo territòri republican francés, podèm dire que la resulta d'aquel jutjament aurà consequéncia de jurisprudéncia de las grandas, e podèm escriure qu'aquel fait politic es arribat gràcia a coratge d'un avocat de Bordèu -Occitània de l'Oèst, Gasconha ; Bordèu dona alara una marca clara de l'interès grand que podrà aver per transformar lo dreit francés, e del pès que pòrta pel DREIT Bordèu.
Un còp èra, un grope de militants occitanistas de Bordèu refusava d'aver un baile (de justícia) per notar en règla juridica lo fait que l'administracion francesa de l'Éducation dita Nationale refusava d'aplicar las règlas administrativas per l'ensenhament de l'occitan en Aquitània, la region dels ans 1995. La paur ierarquica dels professors d'occitan pausa un real problèma per transformar lo sistèma d el'interior, aquela paur es entretenguda pel jacobinisme en multiplicar las reforma, aquela paur es basada per l'experiéncia de cada professor d'occitan, Christine Taubira, al cap del ministèri de la justícia o confirma ; lo sistèma es maissant per los que vòlon destrusir lo jacobinisme, un sistèma antidemocratic adobat quitament per un filosòfe coma Michel Onfray, e tot lo sindicalisme d'exquèrra francés.
Un conselh al movement occitanista, convidatz Christine Taubira per nos explicar lo seu percorregut en jacombinariá.
Dementre aiçò, lo carnaval socialista en jacobiniá contunha, pòt èstre d'una autra manièra, ni per tot cambiament a dreita o d'extrèma-dreita, non pòt cambiar en jacobiniá, car lo politic mena pas la barca, es l'administracion que governa, e aquel que signa los checs d'Estat centralista, en primièr : legissètz aquò.

divendres, de gener 22, 2016

Tolosa se cerca lo seu bilingüisme, encara

Tolosa se cerca lo seu bilingüisme, encara, encara e encara !
E çaquelà i a unes exemple dins la vila de Tolosa que mòstran l'exemplaritat :
Es un entrepresa basca !
Cal notar qu'en Euskadi, que los "fòr e costuma" occitans i son aplicats dempuèi la fin del Franquisme, la lei per la lenga basca ajuda las entrepresas a melhor comprendre l'interès del bilingüisme, mas tanben a la seguida una fòrta demanda politica ajuda l'economia a emplegar la lenga basca (politica lingüistica).
S'espèra a Tolosa una reala presa de consciéncia politica per l'occitan, non pas l'occitan sonque coma element cultural, compassional, mas occitan coma element d'identitat economica per la vila mondina, dinamica lingüistica e economica.



Vertat que lo libreton (fòto junta) es utile, mas pas brica sufisent per desvolopar una politica per la lenga occitana. Aquel libreton es distribuat dins los servicis tolzans, mas jamai un foncionari de la comuna anirà lo distribuar dins los comèrcis de la vila, car digun o pensa aital dins lo sistèma politic tolzan ; es encara un libreton assumit per una minoritat de letrats e de ciutadans que fan la demarcha d'anar dins los luòcs culturals de la vila.

ÒR LA LENGA OCCITANA DÈU ÈSTRE DE TOTES/AS ! 

Donc s'espèra un emplec dinamic de la lenga occitana, e dedins las publicacions de la comuna, non pas per far plaser al sistèma associatiu, mas per emplegar la lenga dignament.

La lenga occitana dèu èstre de totes/as, coma per OGI BERRI que avenguda de Narbona a Tolosa (!) dona la lenga basca per totes/as, quasiment en faàcia una universitat qu'emplega pas l'occitan. E lo minjar distribuat es etic per la biologia de la vila de Tolosa, amai ! 

Podèm notar que lo personal politic tolzan a encara paur de distribuar la lenga occitana a l'exterior de la vila, dins totas las universitats, e que la lenga basca d'OGI BERRI sembla pas far paur als consomators tolzans ; donc la lenga basca s'exporta ! Lo mercat dels Bascos passa per la vila occitana de Tolosa, sense emplegar l'occitan, çaquelà ; mas qui gausarà lor demandar, quand las entrepresas tolzanas o lo politic o fan pas !

dilluns, de gener 18, 2016

Carole Delga : «12 mois glissant», una matinada tolzana

Es pas lo Peró (una reputacion qu'arriba dinca Madrid e que la finança) al país de la cocanha (lo país tolzan del temps de Napoleon quora lo blau es devengut militar), mas i sembla per Montpelhièr dins la novèla region Sud-Occitània-Catalonha.
Sembla que lo contra-ròtle del personal politic elegit del Conselh Regional de Sud-Occitània-Catalonha fosquèsse la novèla politica, o sembla que lo cumul dels mandats necessitèsse aquel contra-ròtle ; aital se contra-rotlarà aviat la preséncia dels elegits, enfin leugierament, cal pas capvirar la taula dels cumuls dels mandats, aital sonque ambe 3 infraccions se debutarà de calcular, los «12 mois glissant», per veire de demesir de 10 % la remuneracion dels elegits. Res es previst per non respecte de la promessa dels cumuls dels mandats.
Aital Gerard Onesta se prepausa d'una preséncia permanenta per ajudar coma pompièr politic dels socialistas e PRG (que vòlon pas una publicacion de las abséncias) a melhor far virar la «democracia 12 meses lissent», e assegura : «la fusion es un combat de cada jorn». Vertat i aurà trabalh per aquò far !

La jornada èra faita per establir un ordonaçament dels reglaments internes, la rason : poder emplegar encargats de mission dels gropes dels elegits. I a donc urgéncia, car la sola competéncia que sabi al personal politic de la decentralizacion, es la capacitat d'aver un pòst d'elegit, rarament las competéncias dins la «vida reala» son emplegadas quand son elegits... I a donc besonh d'un personal en reire-fons per saber lo dreit complicat que fabrica lo sistèma de la decentralizacion francesa.

Sembla que lo resumit de la matinada qu'ai suportada, se podrà aital resumir ; per non pas far passar Tolosa coma lo Montpelhièr de la novèla region, se donarà a Montpelhièr totes los capricis que fan que la region de Montpelhièr es estada una granda region d'endeutament, aital ara Tolosa pagarà lo deute de Montpelhièr ; las chifras, las chifras.... E se cal, faràn venir los jornalistas de Montpelhièr a Tolosa, per mostrar que son dubèrts a Tolosa, e lo budgecte de la comunicacion de Tolosa ne patirà, prendràn vins de mèrda (de costume logicament de productors independents e bio ; ara de cooperativas modèl productivisme monpelhierenc, que lo coca-colà mondializat aurà de netejar del meu estomac. Un elegit de la majoritat socialista de l'Erault s'amaga pas e explica a la cantonada que, «n'a pron de sa retirada», e donc a poscut imposar a Alarí sa preséncia per far votar socialista de ciutadans que vòtan FN-RBM [Los caçaires de Montpelhièr an al mens un representant sus la lista dels socialistas-PRG de l'Erault, per los ajudar a cumular pension de retirada, pòste dins d'un ostal de caça prèp de Seta, e la caissa de letra non numerica, e tanben l'indemnitat d'elegit del Conselh regional de Tolosa, pron plan elonhat de tota vista ; una granda astrada, lo salon Roergue de Tolosa aurà aurelhas aquela matinada, se al mens s'i minjava pas]; Montpelhièr es lo clientelisme, e per melhor entendre lo sistèma montpelhierenc, na Carole Delga promet de decentralizar a Montpelhièr, e Tolosa podrà pagar los deficits ancians, e los vòts del Conselh Regional i seràn aital mai discrets... e benlèu tanben manipulables.
L'interès de la fusion es clara pels socialistas : 1 / lo clientelisme montpelhierenc es salvat de l'egemonia de la pausicion populista FN-BM, 2 / lo deute dels socialistas serà pagat pels ciutadans estauviadors de Midi-Pyrénées ! Tolosa a bona esquina economica... Car o cal plan dire, la fusion costarà, e Tolosa pagarà en solidaritat ambe los socialistas de Montpelhièr ; e Tolosa mestreja pas la fiscalitat pròpria, nimai lo castèl de Castries (administracion fiscala del vièlh regime de la zòna fiscala anciana del Lengadòc), nimai la cooporacion dels caçaires socialistas del Gard e de l'Erault.

En resumit podrèm notar que l'idèa del FN-BM de crear quatre gropes politics per aver lo temps de paraula similar a la majoritat, es bona, mas mal presentada. Lo FN-BM sembla a Barèja de Montauban dels tempses de sa mediocritat politica ; per la mediocritat, per fintar lo temps, e un pauc d'autres elements politics, de paraula l'infirmièra Jamet del FN-RBM sembla al nivèl que cal.

Tolosa faguèt venir los jornalistas de Montpelhièr, en bus especial ; lo CR vòl desvolopar las frequéncias de la linha de trens, en aumentar lo nombre de trens Montpelhièr e Tolosa ; los jornalistas son venguts -coma lo pensa un bon Macron, en bus ! Sembla que la novèla politica del CR debutèsse ambe aquela simbolica, simbolica interessanta, non ?
Quand se pausa la question del ròtle de Perpinyà, còp sec na Carole Delga pensa a Nimes, pas ges a l'Euroregion ; sembla que mestreja pas totes los dorsiers, un pauc coma los joves lops del FN-BM en matièra de dreit de las collectivitats. Un conselh a na Carole delga, un conselh que lo mèstre Martin Malvy li auriá poscut donar : non pas respondre a als question que la conferéncia de premsa en seguida, aital i a suspens e interès per venir a la conferéncia de premsa en seguida ; se vei que na Carole Delga es «une bleue» de la decentralizacion.

Tres chifras per clavar :
40 vòts FN-BM, sempre contra
23 vòts dreita nacionalista e jacobina, sempre abstencion o quasiment
93 la rèsta es per la majoritat fabricat pel sistèma non democratic francés per la decentralizacion.

Pendent la presidéncia Carole Delga serà sempre aital... E los deficits seràn aqueles de Montpelhièr, e Tolosa aurà de se calar per assegurar qu'es aps egemonica, e centralizatriça, mas i pedrà grandament, segur, un pauc coma Perpinyà o Nimes, Besièrs o Narbona, Carcassona o Alès qu'an agut sempre a suportar Montpelhièr ; entendi ara perqué los canons dels reis de fRança son estats plaçats fàcia a la vila quora es estada annexada per fRança (1360) .

La fusion de las doás regions serà donc una capitada, pel centralisme francés, e neutraliza Tolosa, e li imposar una  Montpelhièr desgalhaira sense comptar, e evidentament d'un autre monde per las finanças publicas. Podràn contunhar longtemps ?

La consultacion pel nom de la region amagarà tot aquò !

dimecres, de gener 13, 2016

Urgéncia internacionala, crear un dreit per divisir los Estats imperialistas

Anuèch es un aniversari important per Lituània, la violéncia sovietica e militara contra lo pòble de Lituània a liberat un pòble (aquel violéncia es presada per una elitocracia jacobina francesa, sovent d'esquèrra e ges pragmatica parisenca), aquela libertat es estada obtenguda car la flaquessa de l'administracion d'Estat sovietica èra abaissada, mens fòrta, Lutuània se libera. Ara aprèp 25 ans, vesèm dels regionalismes d'Estats centralistas d'expansion (Anglatèrra, Rússia, França, Itàlia, Espanha, ex-impèri austrico-ongarés, ex-impèri suedés, ex-impèri otoman), tornar als grands dracs dels imperialisme vièlhs ; es donc urgent de trobar un biais pacific per enlevar lo monopòl administratiu centralista, bonapartista, centralista, a d'Estats qu'an pus d'interès pels pòbles concernits, e sobretot que son un problèma per la democracia ; anuèt es moment de gaitar un filme sus ARTE+7, tèma: la vida d'en Stefan Sweig, e la déchéance de la nationalité portada per la politica Nazi de las annadas 30, e qu'entendèm sonar encara dins la boca d'un govèrn socialista parisenc al XXIen sègle ambe un ministre francés d'origina «espagnole».
Lituània es un pichon territòri comparat a l'ex-URSS, e segon los imperialistas franceses cal un territòri grand per èstre independent ; donc totas las rasons del monde son donadas pels imperialistas, o jacobins, o regionalistas d'expansion, per non pas cambiar lo monopòl de la lora administracion (prefectorala o pas, militarista o dictatoriala o pas) sus un territòri sotmetut, pacificat al modèl romanic, ges romantic, sotmission d'un pòble capbaissat sempre per la fòrça e contra la democracia, lo poder al pòble concernit ; e pauc impòrta sa dimension territoriala, geografica, car Montenegro amerita autanplan d'èstre independent que Mónego o Andòrra, Liechtenstein o Luxemborg, Comòras (sancièra) que Kanaky, Corsega que Djibotí, etc. O Argèria que Marròc o Tunísia.
Los vièlhs sistèmas de descolonizacion devon èstre modernizats, e ajudar a crear la liberacion de novèls Estats, puèi ajudar a l'organizacion entre els ; car un Estat es pus independent tal qu'o pensava lo monde al XXen sègle.
Lo monopòl administratiu se dèu criticar, reformar, autanplan coma lo modèl monopolistic de las entrepresas sus un mercat.
Avèm dins lo futur, una Espanha que cambiarà :
 O un Reialme Unit -UK- tanben que cambiarà :
Mas dins las democracias se discuta, se parla, en Espanha : NON, e pauc impòrta la color del partit al poder (Vox, pòst-franquista, PP, PSOE, Ciudadanos, Podemos, Quicòm en comun, o compromis en comun); sembla que l'afar politic de l'arribada dels nacionalistas en Corsega s'encaminèsse al meteis avuglament francés, qu'un Frnaçois Mitterrand coma ministre d el'interior francés abans 1962 !
Es clar qu'aque problèma es tanben las causidas de creacion d'Estat contra l'impèri otoman, e la regulacion a faguèron los imperialistas europèus, e donc avèm un problèma dins l'Orient-Mejan. Mas los Estats (ancian o novèl, francés, ongarés, slovac, sloven o polonés, arabic sunista, walafista o un Estat sionista), vision hitleriana, pur etnicament o religiosament, es una estupiditat europèa tanben.

Donc al nivèl mondial, i a urgéncia de pensar a redefinir un Estat de dreit, de fondament plurinacional (antopologicament), e sobretot un biais de crear Estat(s), o fusion d'Estats, per poder evitar los chaples, las violéncias, una vision militarista o bonapartista del poder politic.
 Es qu'un regime politic internacional podrà ajudar a la patz sense crear aquel dreit dels pòbles per se liberar del monopòl d'una administracion jacobina o imperialista ?

dimarts, de gener 12, 2016

Junker : mas de qué li es lo seu ròtle ? Complicat

Intervencion europèu dins las regulacions de la politica dins un Estat europèu (article del Movement Europèu), contra lo questionament del pòble per referèndum ; de qu'es aquò ? Car cada còp que los Estats, unes govèrns d'Estat, an regulat ambe un referèndum es per manipular lo pòble contra las institucions europèas ? Mas es que las institucions europèas representan clarament la vision d'una pòble europèu en patz ? Es que la partidocracia europèa representa clarament los pòbles europèus ? Mata pas la democracia dels pòbles d'Euròpa ?
Es complicat, pels elegits europèus, es que cal o pas intervenir dins las relacions politicas entre un pòble, un Estat membre e l'Union Europèa, per préner una decision politica ?
Jà sabèm que l'oligarquia europeïsta li agrada pas un referèndum negatiu contra las institucions europèas, Irlanda, fRança, Portugal... E ara arriba un referèndum al Païsses Baisses.
E al meteis temps, las institucions europèas son pastadas d'una diplomacia escolhida pels Estats qu'an fabricat regionalisme o nacionalisme d'expansion per s'acarar e se guerrejar sul continent ambe coma resulta la mòrt dels ciutadans europèus en massa. Donc avèm un comissari europèu de l'ecologia qu'es actor fosc d'una politica d'amagança dels trebucs politics del PP en Espanha, per exemple.... la partidocracia -elonhada dels pòbles- car partidocracia d'Estat, fabrica DRAC per las institucions europèas. Junker es d'aqueles DRAC ; el qu'a favorizat la fugida fiscala cap al Luxemborg, es ara en cara de la regular en nom de l'Union Europèa, e ara interven en Païsses Baisses ... per una campanha electorala, ambe un subjecte qu'es evident que l'Ucraïna li agradarà pas. 
es que cal o pas integrar l'Ucraïna dins lo concèrt dels Estats europèus de l'Union Europèa ; Junker interven per indicar que lo Reialme-Unit es un problèma per las institucions europèas, non car lo govèrn es de las seunas majoritats politicas foscas, e que la li cal per damorar a la comission e fàcia al Parlament Europèu !
E çaquelà lo govèrn anglés es francament anti-europèu ; es que Junker interven per ajudar a l'independéncia d'Escòcia, alara que son pro-Union-Europèa, non car : « cal pas intervenir dins la dimension (NDLR imperialista) dels Estats-membres actuals ».
La comission pòrta a dreita e donc del costat del PP, sa diplomacia es donc aquela de la fallàcia politica del govèrn Rajoy, en minoritat en Espanha actualament (e sense govèrn per un briu!), donc Junker aguent mestièr de sa majoritat al Parlament Europèu, a mestièr dels vòts PP, donc accepta pas la lenga catalana (mai parlada que lo maltés) coma lenga oficiala a egalitat de l'espanhòla o la portuguesa, nimai, e encara mens, accepte una decision democratica del pòble catalana de partir sul camin de l'independéncia. Çaquelà accepta que la minoritat unionista marquèsse la barca de sa politica europeïsta, e clientelista ; o farà quand la minoritat russa farà parier en Lituània, Letònia o Estòria ? (e aquela minoritat a representants als Parlaments tot parier, Moscó non, mas dins los Estats concernits, o al Parlament Europèu).
Sabi que lo trabalh de comissari europèu es complicat quand se bota pas en question los Estats. car l'Union Europèa per se fargar a besonh d'un projecte compartit per totes/as e sembla que la politica AELE del Reialme-Unit (politica qu'an imposat dedins l'Union Europèa per la destrusir) fosquèsse pas la bona per bastir un sistèma politic agradiu pels pòbles europèus, ambe Estat o sense. Malastrosament lo comsissari Junker es de la majoritat politica europèa (especialament francesa) qu'a jamai volgut bastir una democracia reala, quitament en République française. e qu'es jamai estada al nivèl que cal per la democracia, coma l'esquèrra jacobina francesa, se cal recordar abans 1962, o aquela elegida comunista que refusa de cantar l'imne còrse recentament a l'Assemblèa Territoriala de Corsega.
Les Républicains, amb lo PP, es l'Union Madrid París que bastirà jamai una federacion europèa democratica, e portarà a la guèrra en Euròpa. Junker o dèu saber... mas los instruments en plaça son pas los bons per la bastir. E ara es lo pas de costat dels pòbles, que, sul pic, l'oligarquia europèa nos manda coma un DRAC politic, un òrre dangièr, «la presa de poder dels pòbles seriá la guèrra» en Euròpa, coma se lo santós president santongés François Mitterrand èra pas la confrotacion politica amb Irlanda quora a Estrasborg decidís de fòrabandir una lenga europèa gaelica, la mai vièlha d'Euròpa (coma lo PP interdit lo catalan), o coma lo quite ministre de l'interior decidís en IIIena republica de non pas negociar la sortida d'Argèria de l'Estat Un et Indivisible de Dunkirk (Flandras) a Tamanraset (Amazigh) ; serà la guèrra, o l'intervencion militara e republicana francesa oltra-mar-blava e totes los problèmas derivats ara en Euròpa, ambe l'extremisme musulman sul continent europèu.
A non vóler parlar ambe los pòbles, las oligarquias europèas van tot perdre, coma fRança perdèt sa virginitat umanista e republicana dins la decolonisacion, e coma o far per Mayotte-Maiòta ambe l'ajuda de las subvencions europèas al XXIen sègle ; fRança cambiarà jamai ; l'unic espèr qu'avèm en Occitània es aver un sistèma europèu que podèsse cambiar la santa republica francesa o republica del regionalisme d'expansion parisenca ; Junker a pas encara trapat lo bon camin politic.
E del costa alemand, avèm tanben aquela majoritat Merkel, que sembla pas agradar, brica, a Polònia (novèls elegits nacionalistas sul modèl Junker e sa majoritat), coma los Alemands lor an jamai agradat ... E un pauc coma lo senator etnista francés Jean-Pierre Chevènement qui estima gaire los Alemands, los vesins, segur perqué an creat la seuna zòna d'eleccion per etnisme (s'i parlava francés segon los etnistas alemands). e donca avèm aquela portada que rebèrta plan los problèmas, cal segur e lo mai aviat possible tornar a l'Union Europèa basica e la fabricar federala abans tota extension.
Se cal remembrar tanben aquel grope ALDE que fabrica la majoritat a Junker tanben, ambe los socialistas ; e nos podèm que recordar que Ciudadanos es membre de l'ALDE, coma UPyD.... (es pas un fake coma an poscut l'escriure unes jornalistas d'agéncia a Barcelona)
Pauc a pauc, lo sistèma antidemocratica assaja de s'adaptar ... e lo pòst-franquisme se sap adaptar tanben, coma lo jacobinisme, mas adaptar a qué ? Non daissar los pòbles parlar, s'exprimir liurament, car an paur.
Mas paur de qué ? Quí faguèt las guèrras europèas senon unas partidocracias imperialistas, regionalistas d'expansion continentala, e aquela oligarquia de las universitats, collègis europèus o escòlas autoproclamadas los fogals de la democracia, sense la realament praticar qu'en cooptacion de pòstes politics, e sobretot sense jamai aver trabalhat que dins burèus politics a Brussèllas, Madrid, París, Londras, Berlin o Bonn, Lisbona, Varsòvia, Budapèst, Roma, Estockhòlm, o Bailà Àtha Cliath....
Lo govèrn italian demanda una Union Europèa a doás valorizacions politicas ; me sembla qu'es urgent, senon es la mòrt.
1 / sortir los Estats-membre modèl AELE de l'Union Europèa
2 / integrar los novèls Estats coma Catalonha e Escòcia dedins.
3 / elevar als Estats imperialistas vièlhs totes los poders diplomatics dedins las institucions europèas.

David Bowie e Nòu Govèrn en Catalonha

Un títol doble es jà l'afar de la RTSinfo Lausanne, al jornal de 12h45, ièr (!), e sense jamai pausar un problèma de prononciacion ambe lo nom del novèl president de la Generalitat de Catalonha, fasiá jà la portada que podèm veire a Barcelona anuèch sus www.ara.cat 
Mas perqué la television francesa re de res ?
Aquel maitin cal felicitar çaquelà france Culture, per un doblat, portrait de Carles Puigdemont i Casamajó e David Bowie en grand artista europèu que traspassa lo mondial.
La coifadoira es la mòda, es lo vestit, es lo biais de trobar una modernitat artistica, o politica. Ça sembla.
Anuèch es çaquelà lo chòc de l'umor e de l'actualitat catalana e artistica mondiala, encara Barcelona es la figura d'aquel chòc, chòc que se vei gaire a París. Aquel butal, esturrassada artistico-politica,o burtatge ideologic, fabricarà una cultura mondiala catalana a Barcelona, encara ; mas a Tolosa, pietat !
 
I a benlèu una rason perqué París TV non parla de Catalonha, arríban ges, bri, nani, cap, a entendre l'umor catalan, e vos conselhi encara Polònia, dins un remake dels Mòntiiii Piiiitòn !
Las redaccions europèas son çaquelà puslèu mai pastadas de dubertura culturala que las redaccions parisencas, lo monilh francés, lo concepte de regionalisme d'expansion parisenca que coma un vírus tòrna totas las redaccions parisencas, tòrna sobreviure a cada pichon recanton de l'actualitat.
Dementre aiçò la cultura d'un David Bowie pasta Barcelona, e quitament dins l'actualitat, cada cara politica catalana es una cara del vièlh sègle passat, lo XXen sègle es acompanhat per un David Bowie, pensi que lo XXIen sègle serà acompanhat d'un Estat o Peuple libre et démocrate novèl, aquel de Barcelona, Catalonha INDEPENDENTA, enfin. Serà un novèl temps, un row time o a row of chairs.
Tè Catalonha dona encara l'exemple, ièr Carles Puigdemont i Casamanjó daissa la comuna de Girona, per un pòste d'elegit unic (pel camin complicat de l'independéncia), e Na Carole Delga (per un poder leugièr en region, delegacion de poder de la decentralizacion) cumula los mandats (per una presidéncia de concertacion, per Sud-Occitània-Catalonha sotmetuda al jacobinisme).
La cultura del XXen sègle arriba al XXIen sègle a Barcelona, lo conservatisme es en Occitània.

Promocion, Dansatz projèct

Divendres, un capítol de Tolosa èra content de me donar un CD d'una produccion tolzana, vertat l'auriái jamai agut en man senon.
Aquel dimenge ai donc escotat ; es un projècte educatiu, un resumit de manutnes enregistraments mesclats ambe un trabalh remirable de musicians occitans de Tolosa ; los cal nommar : Cyrille Brutto, Guillaume Lopez, Jean-Michel Espinasse, Thierry Roques, Fabienne Vayrette, Éric Sabatier, Emmanuel Isopet, Pierre Dayraud, tot aiçò es la Companhiá Guillaume López. donc son partits a atlanta peresentar la musica tolsana, e lo capítol èra plan content de m'explicar que los d'Atlanta an plan apreciats ; èra pas un viatge piu piu. Lo cant occitan d'en Guillaume López estonava Atlanta, es normal, es un cant universal car enraiçada dins la vida occitana, donc universala.
Mas bigre, exportar Tolosa se podrà far coma exportar Bordèu o París, Lyon o Estrasborg ? Se un public foran estima, es estimarà, Tolosa de manièra diferenta, positiva, eficaça, se que Tolosa se presentarà coma occitana, senon serà una còpia de las autras ciutats continentalas francesas !
Un jorn los elegits, aqueles de l'aglomeracion tolzana, comprendràn que l'identitat de Tolosa es occitana, es per totes/as e es exportabla !
E coma l'ofèrta es pas pron granda, cal una politica per desvolopar lo patrimòni occitan que cal modernizar en foncion de las novèlas generacions, e lo biais qu'aurà de l'aprosmar, ambe lo berret o sense.
La companhiá Guillaume López es exportabla, car es una presentacion de la cultura tolzana, en lenga occitana.
-°-

dilluns, de gener 11, 2016

Quand lo PRG a pas d'imaginacion, Blanhac o/e Blagnac quand ?

Lo PRG es al cap de la vila de Blanhac, e dempuèi que la vila a un panèu en occitan a l'entrada l'occitan es grandament sempre absent de la comunicacion institucionala. Es la fauta del cònsol, vist la situacion institucionala que la fRança nos a donat, mas es tanben la fauta de la direccion de la comunicacion que fauta d'imaginacion lingüistica. Donc ai près una carga de convidacion oficiala de Blanhac e l'ai renduda IMAGINATIVA e que respecta las doás lengas de l'aglomeracion tolzana, l'occitan e lo francés. S'espèra tanben una politica clara de tota l'aglomeracion de Tolosa sul tèma ; alara se Blanhac podriá donar l'exemple a esquèrra jacobina francesa ?
Ieu personalament n'ai pron d'aquela comunicacion regionalista francesa que limita l'identitat d'una region a son nom, a una crotz occitana, e qu'oblida sistematicament de donar l'emple gratís de l'emplec de la lenga del país tolzan, e d'una Occitània del Sud-Occitània-Catalonha (nom de la novèla region administrativa frnacesa). Car se las associacions recebon subvencions, es pas ambe aquela politica que l'imatge que lo sistèma francés a destrusit de la lenga occitana, que la populacion tornarà a aver l'enveja de l'emplegar.
Encara un còp, i a una diferéncia entre la compassion regionalista e una POLITICE LINGÜISTICA per la lenga dels trobadors, del Ducat d'Aquitània e de la vida del país tolzan dempuèi mai de 9 sègles.

David Bowie es mòrt

David Bowie a passat lo pont del riu.
Es un bilhet personal, soi estat sempre tocat per totas las creacions d'en David Bowie, de l'Anglés David Bowie ; donc anuèch malgrat totas las bonas novèlas que nos arríban del nòstre Sud, Catalonha (Principat), soi triste.  E aqueste maitin la tristessa d'un òme de la creacion musicala mondiala, de l'avant-gardisme musical e cançonièr, un grand trobador modèrne.
David Bowie m'a acompanhat per apréner l'anglés, una lenga qu'èra aital pas sonque aquela dels tempses victorians, de la finança ajudada per las matematicas francesas, dels tempses europèus imperialistas mas una expression potenta d'una expression de la vida d'anuèch, pels meus viatges a Londres, per la vida culturala europèa e occitana del darrièr sègle.
Espèri que la concentracion mediatica francesa del repleg regionalista francés atudarà pas aquel grand òme, sa vida exprimida per totes los ciutadans francofònes, e de ne donar un resson que cal al nivèl que cal per la cultura europèa.
Lo meu grand espèr, es d'aver un jorn en Occitània, un cantaire e creador d'iniciativa culturala d'aquel nivèl europèu e mondial.

diumenge, de gener 10, 2016

Lo jacobinisme es un colonialisme que còsta a totes

Lo jacobinisme es un concepte similar a un regionalisme d'expansion e entitolat per la vila de París e la seuna oligarquia autoproclamada competenta, mas sabèm pas fins ara quin tipe de competéncia a part enlevar los poders republicans als pòbles de fRança, en contradiccion reala ambe la democracia version latina o grèga. Aquela oligarquia es coma aquela del ortodòxe Putin en Rússia (dita una Federacion de Rússia, totasa las Rússias que díson abans  1917 o aprèp). E quora escrivi aquò es un punt de vista sense argument, e coma lo jacobinisme es content de legir aquò, l'argument arriba rapidament ; li agrada de legir aquò sense argument per criticar l'extremisme politic de los que vòtan e que son de NACIONALITAT FORANA dins un Estat d'apartheid lingüistic francés ; lo jacobinisme aima pas lo debat e dons lo blòg aquel es per donar en public un punt de vista que passa pas dins los mèdias d'Estat jacobina francés, public o privat.
Per astre avèm en fRança una associacion de Contribuables Associés que seguísson los còsts reals de la santa République française. Una republica que los ciutadans franceses de nacionalitat occitana pagan tanben, sense n'aver los servicis que lo dreit internacionala e europèu demanda a fRança de donar.
E anuèch sortís un argument interessant per mostrar que la santa République française a pas cambiat, malgrat los sègles et cambiarà JAMAI ! Es una republica sempre colonialista dins un sistèma departamentalista, Mayotte-Maiòta.
Mayotte, Maiòta en occitan, es una iscla de las Comòras, en Africa entre Magadascar e lo continent african ; aquelas Comòras an agut un referèndum d'independéncia, e malgrat lo dreit internacional, l'Estat jacobin francés li a separat Maiòta (e l'estat de las Comòras a protestat), e ara los ciutadans occitans pagan per la continuité territoriala e la santa republica parisenca dins la colonia de Mayotte-Maiòta ; e tot aiçò malgrat las protestacions d'Estats africans, los mai liures de la Françafrica...
L'article explica que pagam per una iscla que practica la francizacion forçada (dins totas las escòlas sense cap excepcion la lenga locala es pas ensnehada normalament en immersion lingüistica, lo maorí), coma del temps d'un Jules Ferry. E amai l'iscla es un nogal de cultura musulmana, que la perversion somaliana es gaire luènh... e sulks vièlhs camins comercials de l'Èst african. Es tanben l'iscla que fabrica una gròssa estadistica francesa (de tot l'Estat) sobre la migracion, en proporcion pron elevada per una pichoneta iscla, vist qu'es un pauc complicat de considerar la non continhuïtat territoriala dins un arquipèl african ! Donc las estadisticas francesas sus la migracion que dintrada dins l'Estat francés son faussa a causa d'aquela iscla ; la mai granda populacion de migrant sul continent europèu de provenéncia de Maiòta son a Marselha, en Occitània ...
Sense oblidar la manièra que los elegits de l'Iscla son tractats pel sistèma republican francés a París...
E lo territòri colonial de Maiòta es devengut una tèrra d'extremismes franceses, coma l'Argèria de l'OAS, normal non ?
Alara la santa République française, qué ? Gràcia a Maiòta sabèm que cambiarà jamai malgrat los sègles, l'Estat francés serà sempre un grèu problèma.
 

Catalonha principat, ara sul camin de la dignitat

Catalonha, principat, ara es sul camin de la dignitat, enfin ! 
Ai agut una paur que la partidocracia destrusiguèsse la volontat d'un pòble.
Lo camin a debutat en 2006, quand lo TC espanhòl refusa l'estatut votat pels Catalans, e ara lo camin es de mens en mens grand, long per capitar l'independéncia.
Car notar que l'imperialisme espanhòl resista, malgrat las estupiditats politicas, car la partidocracia catalana es pas estada pron fòrta per aner directe a la cibla, l'independéncia d'una nacion europèa dedins lo territòri espanhòl dit Cataluña, Catalunya (Principat) ; ara lo camin serà cort per l'independéncia e la dignitat pel pòble catalan qu'aurà enfin, e qu'o amerita, un Estat independent.
Totes los mèdias mondials n'an fait lo resson e l'informacion es arribada un dissabte al ser ! 

Ara, soi urós per Catalonha e Aran ; lo camin pacific de la dignitat traparà fren qsens ue dins los imperialismes vesins, Espanha e fRança.
 -°-
E los Catalans son pas ignorants .... els !
 

dissabte, de gener 09, 2016

Aprèp una commemoracion, indispensabla per Tolosa

Dins los mites franceses, sèm salvatge que França nos salva de l'obscuritat politica ; dins las farlabicas francesas, lo dreit èra d'esséncia pòst-revolucion francesa de 1789, aquel mite es nascut de l'ignorança entretenguda pel regionalisme d'expansion parisenca, e per una istòria mitificada pels redactors republicans del sègle XIXen, lo romantisme republican francés, aquel que fargava un nacionalisme que farà la guèrra a l'Alemanha lo sampitèrne enemic.
Òr, totes los letrats d'Occitània, sábon que Montesquieu, Montaigne, La Boétie, e quitament Pierre Bayle, an sempre volgut portar un messatge -en francés- als novèls poders d'envasion nordenca qu'en Occitània, lo dreit preval sul desir del rei, lo dictator francés, que viu sense parlament. La guèrra dels monarques franceses contra los Parlaments o / e Jurats d'Occitània, o los capítols a Tolosa, es una guèrra contra un sistèma que dividís los poders publics, dins un poder de govèrn e dins un poder parlamentari, segur de criticar ara, e que la santa revolucion dels Parisencs a criticat mas los a remplaçat per un sistèma plutocratic que val pas melhor, e qu'es en plaça encara uèi al XXIen sègle (lo problèma francés d'anuèch).
Dins aquel contèxte politic e istoric, la commemoracion de Tolosa del jorn dels Reis, jornada essenciala del temps del Comtat pron ligat a una pensada similara e religiosa a la glèisa de l'Orient Mejan (qu'an els gardar la simbolica d'aquela data dels reis, e lo pè politic que los liga a l'espiritual cristian) ; la simbolica dels reis en Occitània es tombada dins la mesura que los Reis èran aqueles d'una glèisa que matava las populacions, lo subjectes del Comte Tolzan, ambe l'inquisicion contra lo catarisme puèi lo protestantisme ; es en Occitània qu'es nascut un politic desligats dels monarcs (coma en Catalonha, e quitament dins totas las republicas italicas), mas qu'es lèu aprèp las inquisicions e guèrras religiosa lo fogal de l'idèa de laïcitat dita à la française
Cal notar que lo regime tolzan èra un regime similar al regime del Ducat d'aquitània, levat aprèp l'imposicion dels dictators francs.
 Aguent volgut portar un amic, convidar un amic a-n aquela manifestacion, lo fait que lo tèxte es presentar en occitan, li fa considerar, coma «citoyen du monde» que la manifestacion es orientada. L'amic «citoyen du monde» donc es clarament citoyen du monde, mas sap pas que sa manièra de pensar es francesa e donc que sas raiças son pas universlista mas ligada al sistèma imperialista francés que Occitània supòrta, Occitània qu'a fargat ambe aqueles dreits un biais universal de concebre la democràcia fàcia als monarcs qu'an passat lo periòde que pus tard dirèm Edat Mejan, ambe una consideracion negativa, cargada dels «bons sentiments français» sus aquel periòde francés fosc al nivèl politic.
Coma Occitan e dons Ciutadan del monde o pòdi apondre, lo tractat de 1189, a Tolosa, es un document universal, mas quitament s'es jà un modèl espandit dins tot l'airial del dreit pòstmonde latin, del dreit de Roma.
Narbona dins aquel document a una valor importanta car Narbona èra dita la segonda Roma, dims l'impèri roman, dins la latinitat ; e l'escrit occitan es d'una valor inestimable pel tractat del Comte Tolzan ambe la populacion de LOS DE TOLOSA, marca una primièra vision restablida de la ciutadanetat de de LOS DE ROMA ; es doinc plan una vision pòst latina, amai grèga de la realitat politica modèrna. 
Aquel document occitan, es en lenga occitana, lenga directament sortida d'una volontat politica dels Ducs d'Aquitània, d'un sistèma trobadorenc qu'as establit en Occitània un sistèma politic d'una granda avançada pel pòble, a l'imatge d'una Bíblia catalana directament legibla pels subjectes del Comte Tolzan. Vesèm aital que lo Comtat tolzan, aquitània e Provença èran aital davancièr dins lo continent europèu per la dignitat dels pòbles.
Es benlèu aiçò que lo problèma francés quora la glèisa catolica (encara anuèch) coma los poders franceses (sempre anuèch) fan la guèrra lingüistica a l'occitan, car lo prestigi de la lenga occitana èra clarament mai naut que lo prestigi de la lenga inventada dins las corts dels dictator reial francs (Claude Duneton, «Parler Croquant» per aver la version en francés de l'analisi aquela).
Lo problèma que los Occitans an, es que la commemoracion es utila, mas las consequéncias politicas son rarament presas pels politicians qu'an dempuèi 15 ans donat un discors plus prestigiós, mas que sónan puslèu coma pavonatge de campanha electorala que coma debuta d'una politica per establir una coneisséncia generalizada del trabalh politic bastit pels aujòls dels capítols d'anuèch.
Cal notar que la decentralizacion qu'es una descarga de poder jacobin en region, a donc los còrs  constitucionals prefectoral e autres, sancierament absent pendent aquela commemoracion ; un prefecte deuriá venir popar los tèxtes en occitan per entendre melhor çò que democracia vòl dire en Occitània ; cal notar tanben l'abséncia dels professors de sciéncias politicas de l'universitat de Tolosa Capitòli, amai dels universitaris de Tolosa Le Miralh ... e çaquelà la basa tolzana, coma l'a indicat lo cònsol Jean-Luc Moudenc, en far referéncia a las paraulas del cònsol de Montpelhièr (istorian conegut çaquelà), es bravament d'actualitat, alara perqué es pas mai valorizada melhor dins las nòstras famosas universitats tolzanas ; perqué son en occitan ? Segur òc, vist que l'ensenhament de l'occitan es encara donat als privilegiats que coneisson l'istòria tolzana, e non pas a totes coma la lenga basica tolzana.

Donc quand i aurà un libre d'istòria distribuat a totes los escolans tolzans per ensenhar la vida politica passada en Comtat Tolzan ? Quand la divulgacion se farà naturalament dins las doás lengas actualament indispensablas per entendre la vida de la futura region administrativa francesa Sud-Occitània-Catalonha ? Lo pavonatge es plan, ajuda una valorizacion del personal politic alprèp d'uan clientela redusida (que cal espandir !), mas concretament la ciutadanetat vist de Tolosa estant, ciutat universala pels conceptes politics amerita un desvolopament que quitament la vila d'Atlanta (USA) sembla melhor entendre que los Capítols actuals a Tolosa (una visita recenta a atlanta, ambe un grope de musica occitana, faguèt un signe positiu pels capítols que me contèt la visita oficiala) qu'an pas encara abandonat la compassion en politica sul tèma occitan ; d'unes díson : vendrà ... mas quines escargòls occitans !
Es important çaquelà de veire l'aula dels illustres tolzans, aula emplenada aital, e benlèu capitar de l'emplenar mai.

Déchéance de la nationalité, lo dreit francés de l'apartheid arriba

Dempuèi mantunes jorns los socialistas al govèrn son a trabalhar una capacitat politica plan comuna dins aquel camp politic, l'apprenti sorcier del dreit republican parisenc, d'aquel regionalisme que sap ierarquizar las lengas e los pòbles (o sabèm al fial de la seuna istòria recenta).
Perqué los socialisats son apprenti sorcier del dreit republican ; n'avèm l'exemple de junh 1992, al moment del vòt per s'adaptar al tractat de Maastricht, que Chevènement a portat a-n aquel moment la flama nacionalista del netejament lingüistic dedins la constitucion dels Républicains franceses. Ai un pauc d'expériénciua e de vida darrièr ieu e me remembri la meuna primièra gròssa letra de l'ipocrisia francesa, arribada en mai 1992, aquel lettra m'èra estada mandada per Marcèl Garouste, deputat de Vilanuèva-d'Òlt, qul tèma una lei per las lengas de França, aquela lei jamai votada, per rason simplassa, èra impossible de votar ambe los socialistas al poder. E aquela preparacion èra çaquelà un trabalh remarcable, enterrat pel meteis deputat qu'a votat en fin de junh de 1992, per l'article 2 de la constitucion, ambe l'argument entendut : aquel article es per evitar que l'anglés de Maatricht, de las institucions europèa, nos foquèssen imposat  coma los Franceses o an fait ambe l'Edicte de Villers-Cotterêt, e totas las leis reiala en seguida, puèi per la republica l'article 2 de ... 1992. L'article de 1992 es estat aplicat sonque contra lo breton e l'occitan ! Jamai contra Le Monde que, al meteis moment, publicava en anglés quatre paginas per setmana lo dimenge e que recebiá subvencions d'Estat....
Donc quand los socialistas vòlon cambiar quicòm dins la constitucion del regionalisme d'expansion parisenca, ieu soi inquiet. E benlèu que mandar una letra a Frnaçois Hollande o a Manolito Carlos Valse serà pas sufisent per lor explicar que la DÉCHÉANCE DE LA NATIONALITÉ es clarament una causa que cal aplicar a totes los Occitans, e sul pic sense esperar una lei ; car la vòtra republica d'apartheid lingüistic francés jà m'agrada pas, e agrada pas a totes las colors politicas occitanas, car es brilhament una règla qu'Occitània a jamai portada al fial dels sègles.
Aital ièr lo discors del Cònsol de Tolosa Jean-Luc Moudenc (es de dreita, mas un òme d'esquèrra coma Cohen o auriá fait de manièra similara), e d'en Jean-François Laffont o expliquèran dins una commemoracion tradicionala, lo jorn del rei ; e l'aula dels illustres de Tolosa o podiá clarament explicar a totes los plutocrata parisenc qu'an pauc de coneisséncia de l'ensemble de las situacions en regions que lor son estrangièras, grandament estrangièras.
A Tolosa, Sud-Occitània-Catalonha (region administrativa francesa, ambe nacionalitat occitana e catalana, e ciutadanetat francesa) : 
En Savòia  (sos-region administrativa francesa, ambe nacionalitat piemontesa, e ciutadanetat francesa):
En Corsega (region administrativa francesa, ambe nacionalitat còrsa):
La republica de Paoli arriba bravament abans la francesa ! E sembla que lo public politician francés o sapiguèsse mens qu'un Voltaire ...
Etc....
I a sistematicament en França, un grèu problèma ambe Ernest Renan e Maurice Barrès, e la puta de definicion de la NATIONALITÉ, modèl La Terreur.
De qu'es aquela terror novèla e socialista ? La terror republicana regulara, fragila e sobretot jamai assegurada del dreit republican, perqué es pas en fase ambe las realitat dels discorses politics. I a pas pron d'instruments administratius per reglar los problèmas d'extremistas musulmans, o que l'administracion francesa, centralista, jacobina, a provat que per evitar aquel extremisme es pus l'aisina eficaça que cal pels pòbles sotmetuts a la santa republica jacobina ? Quí amenaça ? Senon lo jacobinisme francés ? [«il est interdit de parler breton et de cracher par terre», «c'est sale de parler patois», «c'est pas propre ce que tu dit», «tu peux parler français pour que je comprenne» (en Occitània, tròp sovent encara entendut e quitament ièr, aprèp 1 minuta d'occitan) ; quí amenaça la diversitat, l'expression dels pòbles ?] De quina manièra se cal protegir del personal politic qu'es sus l'empont de la reünion politica que l'illustracion seguís :
E taubira es pas la pus dangierosa sus aquel empont, al contrari, es benlèu aquela que cal escotar, car realament -e segurament- estonada de veire los socialistas franceses devenir socialistas de La Terreur, tornada. Alara lo tèxte en occitan, universal e de Tolosa, en data de 1189, 1189 (!), amerita una informacion dins totas las escòlas republicanas francesas, e sobretot aqueles personasl politics que son devenguts dangierós pels pòbles de fRança. Mas lor caldrà acceptar d'aver un occitan universal per explicar lo tèxte, e un ensenhament de la lenga occitana abans d'o legir, e comprendre. Son d'aqueles tèxtes que París a considerat coma «privilèges» per los destrusir e crear sul cremat, una République que suportèm.
Prenèm la frasa : «Serai d'aiçí en dabans senhor leial e justicièr dreiturièr, e rendrai d'aiçí en dabans la justícia qu'estipularàn per jutjament los cònsols de Tolosa, o autres prudòmes de Tolosa, si les cònsols non i èron pas.»
Se cal mesfisar de la basa del dreit que serà aplicada, e sobretot se lo dreit es importat de la pluticracia parisenca... Car los dreit parisenc es pas un dreit republican, es un dreit d'una plutocracia e aiçò malgrat la santa Révolution francesa.
Alara quand lo jacobinisme al poder -quitament dedins las decentralizacions-, fabrica una engana de la primièra data de l'annada, Carole Delga (per exemple - veire bilhet recent) sovent l'occitanisme per paur del poder qu'amenaça dempuèi lo regionalisme parisenc, regionalisme d'expansion legala e constitucionala, per aquel occitanisme sotmetut, baissa lo cap, se caldriá calar, se calar es la mediocritat politica, l'indignitat nacionala occitana, la vertadièra DÉCHÉANCE DE LA NATIONALITÉ qu'avèm pas besonh d'aver dedins la constitucion del pòble regionalista e expansionista vesin qu'a coma capitala París, e totes los nòstres representants que i fan collaboracion e plega esquina de l'indignitat politica occitana. Donc jà avèm la descadéncia de la dignitat occitana cada vagada que lo jacobinisme fabrica estupiditats politicas, leis novèlas, e causas politicas extremistas, dangierosas pels pòbles de França, per la democracia.