arcuèlh

dimarts, de gener 12, 2016

David Bowie e Nòu Govèrn en Catalonha

Un títol doble es jà l'afar de la RTSinfo Lausanne, al jornal de 12h45, ièr (!), e sense jamai pausar un problèma de prononciacion ambe lo nom del novèl president de la Generalitat de Catalonha, fasiá jà la portada que podèm veire a Barcelona anuèch sus www.ara.cat 
Mas perqué la television francesa re de res ?
Aquel maitin cal felicitar çaquelà france Culture, per un doblat, portrait de Carles Puigdemont i Casamajó e David Bowie en grand artista europèu que traspassa lo mondial.
La coifadoira es la mòda, es lo vestit, es lo biais de trobar una modernitat artistica, o politica. Ça sembla.
Anuèch es çaquelà lo chòc de l'umor e de l'actualitat catalana e artistica mondiala, encara Barcelona es la figura d'aquel chòc, chòc que se vei gaire a París. Aquel butal, esturrassada artistico-politica,o burtatge ideologic, fabricarà una cultura mondiala catalana a Barcelona, encara ; mas a Tolosa, pietat !
 
I a benlèu una rason perqué París TV non parla de Catalonha, arríban ges, bri, nani, cap, a entendre l'umor catalan, e vos conselhi encara Polònia, dins un remake dels Mòntiiii Piiiitòn !
Las redaccions europèas son çaquelà puslèu mai pastadas de dubertura culturala que las redaccions parisencas, lo monilh francés, lo concepte de regionalisme d'expansion parisenca que coma un vírus tòrna totas las redaccions parisencas, tòrna sobreviure a cada pichon recanton de l'actualitat.
Dementre aiçò la cultura d'un David Bowie pasta Barcelona, e quitament dins l'actualitat, cada cara politica catalana es una cara del vièlh sègle passat, lo XXen sègle es acompanhat per un David Bowie, pensi que lo XXIen sègle serà acompanhat d'un Estat o Peuple libre et démocrate novèl, aquel de Barcelona, Catalonha INDEPENDENTA, enfin. Serà un novèl temps, un row time o a row of chairs.
Tè Catalonha dona encara l'exemple, ièr Carles Puigdemont i Casamanjó daissa la comuna de Girona, per un pòste d'elegit unic (pel camin complicat de l'independéncia), e Na Carole Delga (per un poder leugièr en region, delegacion de poder de la decentralizacion) cumula los mandats (per una presidéncia de concertacion, per Sud-Occitània-Catalonha sotmetuda al jacobinisme).
La cultura del XXen sègle arriba al XXIen sègle a Barcelona, lo conservatisme es en Occitània.