arcuèlh

dilluns, de juliol 31, 2017

Commemorar Joan Jaurès, vò mas tanben per la vision per l'occitan

Las commemoracions francesas son un pauc coma lo tractament redaccional d'una informacion, i a filtres politics importants e jacobins, especialament quora lo discors sus las lengas, e la lenga occitana en particular es questionada.

Quand lo regionalisme d'esquèrra parisenca, expansionista parisenc, nos arriba ambe una commemoracion, l'occitan es sistematicament oblidat. Tot es vièlh dins aquel recanton regionalista parisenc.

E dins lo cursus politic d'un Joan Jaurès l'occitan es important, es lenga de campanha electorala, al minímum. D'aquel temps lo mot occitan, société d'études occitanes, arribava dins lo mitan militant, mas sobretot se parlava de « langue d'Oc » qu'es de cap manièra un trocet de la lenga francesa que seriá bastida en doás partidas, lenga d'Òc (la mai anciana normalizada) e lenga d'Òïl (la lenga del rei devenguda normalizada la lenga de la casta parisenca al poder) ; dins aquela faiçon francesa de veire la causa i a una granda ignorança de l'istòria lingüistica occitana ; Joan Jaurès èra luènh d'aquò.

D'aquel temps, Joan Jaurès èra la vision d'esquèrra d'un movement lingüistic (donc politic) que se recordava Frederic Mistral coma Prèmi Nobel de literatura (1903/1904), lo « primièr de l'Estat francés » e que la television de la fin del sègle XXen oblidarà de listar dins los programas sul prèmi Nobel en fRança. 

E çaquelà mantunes istorians occitans auràn sortits libres, librasses, en francés per explicar tot aquò ; son quitament pas referenciar per L'Humanité e lo subjecte exista pas per els quora se parla de Joan Jaurès.

Vos vau conselhar çaquelà las edicions Vent Terral per aver los libres los mai estudiat sus Jean Jaurès. O lo programa cortet e en occitan Ràdio Transparence, ràdio de l'Arièja - ma fe plan essencial.

Volètz crompar lo libre en francés ? Ligam. Pels libres ancians, e per Joan Jaurès e la filosofia aquí.

Vièlh ligam publicar sus aquel blòg.

dissabte, de juliol 29, 2017

las entrevistas calandreta lo caminòl

Avèm fait las entrevistas de calandreta Lo Caminòl dins la comuna de Pena d'Agenés, Sant Martin de Calhas, sus la rota de Sant Vite.


La president èra sul mercat païsan de Frespuèg. 
La parenta e la president èran a un taulet qu'ajuda a finançar Calandreta.


Las entrevistas son de Jacme Delmas, Tolosa-e-Pena, e lo montatge e la tecnica de Joan Pau Capdecoma, Lairac; son volontaris e pas bric pagats per aiçò far.

Es un canal YouTube que prepausa entrevistas e vídeos ligats a la vida de l'occitanisme del XXIen sègle.

_°_

 

Ont se tròba l'ISOBARE de l'estupiditat lingüistica ?

Per l'occitan e per zo saber pro-plan escriure, i a doás organizacions associativas pel departament GARONA NAUTA (o GARONA HAUTA pels Gascons), 1 / Lo Congrès que recapitula sul net totes los doccionaris francés/occitan editat, 2 / l'Acadèmia Occitana a Tolosa, movement associatiu ajudat per la comuna per modernizar la lenga. Puèi i a l'ignorança o l'incompeténcia dels elegits, veire la perversitat lingüistica dels elegits en carga de l'occitan... de pensar que son pas aquí pel desvolopament mas per l'enterrar, o per aver ges, bic, res, pensat a l'avenidor de la lenga ; son benlèu mai conscients que fau de clientèla electorala ?


E l'estiu pels foncionaris de la decentralizacion, i a l'Universitat de La Gèpia que los ajudarà a melhor entendre lo problèma que l'administracion de la decentralizacion, o de las comunas, pausa a la dignitat lingüistica occitana.  

Ieu me questioni : es que los elegits son pas los primièrs a pensar localisme quand se parla d'occitan ? Traduccion dins una grafia localizant de farlabica locala. Fau indicar que los elegits an agut lo nom en bona grafia del professor Jòrdi Labouysse, mas coma es engatjat politicament, devon pensar qu'es una grafia politica ; e de facto l'es, car VIA GARONA s'acabarà a la Val d'Aran que els an demandat en occitan, lenga digna e normalizada ! Aprèp l'IEO 06 cridarà a l'idèa o lo concepte de lenga non politica, de militança non politizada, alara que los elegits son programats per la destrusir ! E aquel castig, lo revirarà Cali contra lo grope Nadau a L'Estivada de Rodés, que convida Cali dins una fèsta qu'èra pas sonque de vilatge e qu'es devenguda la fèsta del vilatjon de Rodés....

 Perqué a la Val d'Aran que tota la toponimia es en bona grafia, se capita de recebre 2 milions de toristas per ans, e son pas despistats, e que los elegits de Garona-Nauta son despitats ? Perqué « salle Tolosa » o « salle Garona » despista pas los viatjadors de la gara de Matabuòu a Tolosa ?

Pensi que los elegits d'Occitània an un pichonet problèma ambe l'occitan e sa dignitat istorica e lingüistica, la destruccion programada per l'Estat francés es dins lo cap de cadun ; es un biais de fargar una sotmission al nacionalisme expansionista parisenca ? 
Problèma d'incompeténcia lingüistica pels foncionaris de la decentralizacion e pels elegits o per las elegidas, direccion La Guèpia sul pic, serà IN VIVO !
Ah los elegits quitament quand son occitanistas, son frenats per rendre public la lenga ! E çaquelà fan encara anuèch la meteò ambe d'occitan a la ràdio cada jorn (ara es pus elegit); exemple vièlh :

Passejada occitana ambe lo canal YouTube HDP entre Vilamur e Frespuèg

A Vilamur i sèm estat per enregistrar una vídeo la conferéncia en francés sus 2700 ans d'Istòria d'Occitània ; Jordi Labouysse es reconegut coma especialista e istorian d'aquela Istòria d'Occitània ; nos presenta una pichoneta partida de son trabalh dins una conferéncia dels « 2700 ans d'istòria d'Occitània », una ora trenta, la publicacion sul net serà longa ; lo títol èra en francés plan segur, enfin per malastre, car lo public que parla sonque francés es un pauc intolerent lingüisticament, ne farai la pròba dins un bilhet enseguida sus l'occitan en Garona Nauta ; la vídeo de la conferéncia serà presentada aquí dins doás setmanas. Mas aquela conferéncia debutava una jornada Occitània a Vilamur, pel primièr festenal de musica de la vila occitana, mas « fau èstre dubèrt » (sempre l'entendèm e segur es estat prononciat en reünion a Vilamur per l'organizacion del tot), es mesclat ambe las musicas del monde; las colors occitanas èran de sortida (la bandièra del Lengadòc); l'ofici de torisme a sortit la pichoneta bandièra de la novèla regiona administrativa (estonent non, veire bilhet següent), mas perqué far aquela jornada un divendres ? la question damora e es estada pausada per Jòrdi Labouysse. Ne fau aquí un relai militant.

 

Lo temps èra triste e nos frenèt pas çaquelà per dintrar dins l'engranièra del rei, grenier du roy, polidament transformat en centre de cinèma e de conferéncia, e segurament tanben en empont per d'espectacles de teatre (s'i espèra lo teatre occitan ... idèa !).
L'engranièra del rei, èra l'ostal de l'anciana fiscalitat dins un vilatge que lo rei n'aviá besonh car lo vilatge èra protestant ; l'engranièra donava moneda al rei e al meteis temps parlava mai que d'autres vilatges o vila d'Occitània, la lenga de l'edicte de Villers-Cotterêt, lenga politica del rei, del centralisme franc, puèi francés, puèi republican.

Apuèi sèm estats, dos militants o volontaris de l'occitanisme del XXIen sègle, a Frespuèg (Agenés, Occitània), per una autra fèsta occitana de cada divendres, lo mercat païsan del país de Sèrras (las «montanhas» de l'Agenés, pichoneta, mas en bicicleta los pompilhs ....) Ailà avèm entrevistat doás femnas valentas per apitar una Calandreta en monde rural, en Valèia d'Òlt, e tanben dins un país qu'es estat pro protestant abans los chaples del rei franc.


Avèm entrevistat la presidenta e una parenta, per l'escòla Calandreta de Sant Martin de Calhas, Calandreta Lo Caminòl, long camin dempuèi Vilamur, 1h30 de camin sense tradar ... mas sèm dins la linha clara dels circuïts que los protestants an agut de percórrer per se defendre contra l'integrisme reial francés, integrisme que suportèm ara devath la linha del netejament lingüistica, politica francesa simbolizada per l'article 2 de la santa constitucion dels jacobins.

Fau notar que los organizadors occitanistas del mercat païsan (privat e de granda renommada) de l'Agenés, son a preparar la fèsta occitana de la debuta d'agost ; ai aurelhat que los musicians e cantaires auràn pro de qué minjar ....

Las entrevistas especificament Calandreta seràn publicadas dins doás jornadas sus aquel quite blòg, gràcia al canal HDP sus YouTube....

Benlèu que lo canal HDP sus YouTube anirà tanben a la « mèi grana hèsta d'Occitània » (en agost) a Pau en Bearn, o sabèm pas fins ara...

 L'ofici de torisme ne farga la publicitat en lenga francesa... e quitament en lenga francesa, sabètz qu'aiçò es un combat militant de cada jorn !

dijous, de juliol 27, 2017

Tolosa, sempre l'occitan grand absent de la via publica

Jean-Michel Lattes es lo « primièr adjunt » de la comuna de Tolosa, en carga de l'occitan, e de Tisseo (la linha 3 s'encamina ambe l'abséncia sancièra de l'occitan escrit) ; Magali Blenet es l'emplegada e cargada de mission per l'occitan, dins la comuna de Tolosa ; sembla que lo brilhent de la situacion fasquèsse pas avançar la normalitat d'emplec public de l'occitan a Tolosa.

Presentalisme e clientelisme, en dos mots, es la politica per l'occitan a Tolosa. Aparentament los arguments que son portat son pas portats per las bonas personas per far avançar una reala POLITICA PER LA LENGA OCCITANA que se limitèsse pas a montar dorsier, una granda tradicion de la subvencion per la clinetèla.

Presentalisme, l'occitan es present dins la politica de la comuna mas simplament coma un element del decorum qu'i es utile per la clientèla electorala. E alara coma la politica lingüistica es mediòcra (e bona demanda pas mai d'argent, mas una volontat reala e politica), lo presentisme dels elegits es devengut indispensable per far bona cara al prèp de la clientèla.

Recentament, lo pargue del Bowl In Green o bolingrin es estat renovat ; e donc la signaletica cambiada, e plan segur politicament e legitimament, veire constitucionalament, en foncion de l'article 2 de la constitucion, en francés e dins las lengas imperialas europèas ; mas l'occitan absent, coma sempre. Coma quand se dubris escòlas novelas [e òc a Tolosa se dubris escòlas], l'occitan es absent, totparier.

L'equipa del jardins de Tolosa an pas una cargada de mission per l'occitan que se podriá questionar ? O la coneisson quitament pas ? Aquela deuriá èstre sobrecargada de mission per tradusir tot çò qu'amerita per l'identitat occitana de Tolosa, aquí al Bowl In Green o a la bibliotèca Peirigòrd de Tolosa que s'i debana actualament una exposicion discreta sul movement « gardarèm lo Larzac » (es gaireben la sola causa qu'es en occitan) !


La traduccion en occitan d'aquò còsta la pèl del cuol per l'aver pas pensat ? Pensa lo politic a Tolosa ? L'administracion questiona lo politic sul tèma ? L'administracion sap qu'i a una cargada de misison que fau questionar per rendre public l'occitan per totes los ciutadans ?


E quitament per l'exposicion sus Gardarèm Lo Larzac digun a pensat que se podriá presentar en lenga occitana ! Per compassion -coma fan els- dirai qu'es jà plan d'aver l'exposicion ... en francés, lenga de fRança.
Mas francament, es seriós ?

Dos panèus de l'exposicion: son encara d'actualitat a Tolosa, malgrat los polits discors e lo presentalisme. Fau sempre pregar los dieus republicans elegits per aver de l'occitan dignament PENSAT, cansa non ?

Entrevista de Fred, Goulamas'k

Sortit dins la vrespada, vaquí l'entrevista de Fred, a Rodés la setmana passada, a Rodés. Entrevista Joan-Pau Cdc, de Lairac.


I traparètz un contengut en ligason ambe un tip d'occitanisme e de catalanisme, riale en çò dels musicians en Occitània.

dimecres, de juliol 26, 2017

problèma dels professors, saber comunicar

Los professors d'universitat an un sampitèrne problèma, se sembla, sábon pas comunicar per las associacions que ne son los gavidaires. Aital ai recebut aquel paperòt (en francés) dins una revista tot en occitan !  Mas lo problèma es pas la lenga emplegada, lo problèma es .... (trobatz), e ai la solucion de l'interès del document, aquel document l'indica pas ! Quin temps perdut gràcia als professors d'universitats francesas en Occitània. 
Aquel document me dona lo dòl al cap
Per vos ajudar a melhor entendre aquel mal de cap, l'ai virat al revèrs !

Se trobatz perqué aquel document es important per l'occitanisme o per Castèlnaut d'Ari, vos demandi d'o notar en comentaris (ai la solucion ... ai telefonat non pas a l'associacion que lo cap redactor de la revista ne sap res, mas pas melhor a l'ofici de Torisme de la vila mençonada) ; ai la solucion perqué m'a calgut telefonar al teatre concernit, ont se debanarà las « journées d'Études » !  Vos demandi dins los comentaris, mai de previsions....

Son pas per saber coma se fabrica la non occitanitat del mètro linha 3, nimai la linha de fabrica d'AIRBUS o d'ATR, mens encara de saber que son las nanotecnologias, ni l'urbanisme a Castèlnaut d'Ari. E çaquelà lo cònsol a reservat aulas per una setmana de commemoracion.

Podètz tanben reservar las datas 8 e 9 de decembre per las « journées d'Études » misteriosa, mas las datas son encara pas pro claras, car se debuta quicòm lo 4 de decembre 2017 a Castèlnaut d'Ari sus aquel meteis foscós document.

Crida ecologica de Serinhan, migracion d'aucèls en dangièr

Un videasta occitan e independent, Olivier Barbasse, lança una crida per explicar lo problèma de la zòna de daissalhas de Besièrs, Còsta de Lengadòc en Occitània ; los aucèls migrators sempre mai nombroses dins lo bordilhièr a cèl dubèrt a Serinhan [Sérignan]. 



Se debana en #Occitania e sul #Litoral de la region administrativa francesa que costeja la Mar Miègterranèa.

« Cada annada en periòde de migracion, la zòna del bordilhièr a cèl dubèrt adralha aucèls en rota cap a Africa. Ailàs, fòrça son tocats per d'empoisonament e la migracion es aital atudada. Nòstra responsabilitat es clara : fau limitar l'exposicion de la fauna salvatge als polluants d'Occitània » explica lo tèxte junt a la vídeo plaçada sus YouTube.

Es una crida al sistèma politic del parçan per reglar aquel subjecte d'interès universal, mas primièr occitan (local) dins lo global. 

Se fau tanben questionar quin ròtle podrà aver la prefectura sul subjecte ; sembla que gaire, lo problèma es de tota la casta politica jacobina, res d'autre....E sembla que sul subjecte son pas gaire que desunidas.

Pels aucèls, Occitània exista pas, mas la migracion es tras qu'importanta per la subrevida d'espècias animalas. Que farga coma politica lo Conselh Terrotorial de Erault, lo Conselh Regional d'Occitània, o la comunautat de comunas de Besièrs (Serinhan es pas mai de 5000 abitants) ? Es la lora responsabilitat d'anar cercar l'Estat per los ajudar sul tèma, amai l'Union Europèa.



L'interès del politic es aquò ; es pietadós ! 

 
 La super-estructura nos parlarà de l'ecologia pels toristas en migracion, mas la vida animala en migracion ?

òrdre e violéncia : Las Filipinas o lo camin indonesian

Lo president de Las Filipinas a alarmat las associacions dels Dreits Umans aprèp aver amenaçat de bombardar las « escòlas tribalas », ambe la rason que son ensenhats a èstre comunistas.Es estranh, aquela acusacion a ajudat la dictatura indonesiana per son installacion al poder a Djakarta, ambe l'ajuda de la CIA e sistemaciament ambe lo meteis argument : los comunistas son dangieroses... mas sèm al XXI sègle e sabèm que lo comunisme es ges dangierós, levat per las populacion, coma los dictators çaquelà ! 

Un article de The Guardian o explica.


I a sempre grands dangièrs pels dictator per legitimar guèrra, quitament se son fakes news coma l'explica lo Donald de Washington. Nosautres parlèm de farlabicas.

Mas avètz remarcat que lo comunisme « tòca », o supausar tocar, sempre lo pus aisit de combatre, per rason del nombre pichon, las minoritats ?

Dins l'Estat francés, la monarquia, son estats los bons cristians o catars ambe l'ajuda de la glèisa catolica, puèi los protestants ambe l'ajuda de la glèisa catolica, puis los jansenistas ambe l'ajuda de la glèisa de Roma, puèi los Vaudeses ; lo concepte de comunistas èra pas inventat ! E totas las guèrras contra las minoritats son guèrras imperialistas.

E sempre entendèm las meteissa sonçainas : « Human rights groups called on him to retract the threat, warning such an attack would constitute a war crime.» las associacions dels Dreits Umans an demandat de retirar las amenaças, ambe l'argument qu'aiçò es una crimi de guèrra, condamnat per la comunautat internacionala.

La comunautat internacionala es un instrument politic mas sempre aprèp las destruccions de las minoritats, levat en Euròpa ambe la Charta Europèa de las Lengas Minorizadas ; es segurament per aiçò qu'es pas encara aplicada en fRança, Estat que se vestís de democracia mas que dins cap mesura per las minotitats istoricas pòt l'èstre, una democracia.

Las Filipinas o son pas tanpauc, coma Turquia que se farga la guèrra contra totas las minoritats que son pas musulmanas, totparier contra los Curdes.

dimarts, de juliol 25, 2017

Lorda, Occitània, s'i cantèt dimenge imnes franquistas

L'armada espanhòla èra en pelegrinatge a Lorda, e cantèt d'imnes franquistas ; que ne pensa la glèisa santa e catolica francesa ? Es una bona gestion del centre de pelegrinatge en Occitània ? Bernadèta Sobirós ne seriá urosa ? Un pelegrinatge se dèu d'èstre en accòrd ambe la santetat de l'umanitat, alara quand un dictator -que l'imne es estat creat per sa propaganda- matava l'umanitat, qué ? De qué fau pensar de l'acceptacion de la Glèisa catolica francesa de Lorda, en 2017, que se cantèsse los imnes franquistas a Lorda ?






La vídeo circula sul net, es estada enregistrada per El País, jornal madrilenc, aquel dimenge passat...

Fau tornar explicar causòtas ; se la frasa « que sòi era immaculada concepcion » sus la pòrta de la cauna es notada aital, es simplament car i aguèt una peticion lançada per Filadelfa de Gèrda, poètessa de gasconha (de Lorda a Bordèu), per l'imposar a l'avesque de Tarba. Car la glèisa catolica refusa l'occitan, es ontologic a son desvolopament nacionalista francés.

La glèisa catolica francesa en Occitània es reglada, e se regala per matar la lenga occitana e son pas las quatre messas aquí o alai que que faràn cambiar d'avejaire. Es pas la manipulacion bretonejanta de la glèisa bretona que me farà creire qu'un jorn en Occitània, la traduccion de la bíblia en occitan, traduccion dels bons òmes, serà legida cada dimenge dins totas las glèisas d'Occitània ; es pas perqué en Bearn la glèisa catolica -sonque aquí- ensenha lo bearnés, que me farà cambiar d'avejaire sus los establiments privats e catolics d'Occitània que fan pas res per ensenhar la lenga dels bons cristians, matat per l'inquisicion que se perseguiguèt dinca la fina del sègle XIXen, justament ambe l'afar de Lorda. Son pas las pichonetas emissions occitanas sus las antenas de ràdio FM que me faràn cambiar d'avejaire sus l'ecclesià catolica francés.

Los pichonets pelegrinatges occitans de Lorda fan juste una mena de compassion ecclesiala, per amagar l'òrra manièra de gerir l'extremisme nacionalista europèu a la cauna de Lorda. E i a encara d'OCCITANS per zo acceptar aital. Quand las causas seràn claras ambe la glèisa catolica de Roma ?

Bernadèta Sobirós es justament estada deportada a Nevers, en zòna francofòna, per justament per èstre realament recuperada pel pòble occitan ; la peticion anonciava aquela recuperacion, dons èra un dangièr per la glèisa de Roma en fRança. La version oficiala es mai dolça, plan segur ... question de santat ; mas amagar es una tradicion nacionalista francesa, dins la glèisa catolica francesa tanben.

Ara, la glèisa catolica francesa en acceptar pelegrinatge que fan l'apologia del franquisme se trapa aital dins lo camp de l'extrèma dreita europèa. O alara las faràn interdire a Lorda ?

La corrída espanhòla s'acaba a las Balears

La pagina web d'EuroNews dona una informacion sus la votacion del Parlament de las Balears, l'esquèrra balears a votat per una corrída diferenta, sense mòrt e sense emplec d'instruments turriferars. Aital faràn una corrída sul modèl portugués ; es donc possible de reformar la corrída e la far espelir respectuosa dels animals, a l'imatge del correbou catalan, o de las corsas camarguesas o gasconas.

Es tanben plan una decision politica d'aver aquel tipe de «divertiment» sagnós e public. Quand la corrída espanhòla damora en fRança, es volontat dels jacobins PUNT. Es plan una decision per destrusir las tradicions occitanas e catalanas qu'an pas coma imaginari de matar los animals coma un espectacle, mas lo jòc ambe la vaca damora un rite passadièr dins la vida umana, sense matar l'animal.

La corrída espanhòla en Occitània es donc plan un instrument per destrusir una civilizacion occitana, o catalana.
 























_°_

La reaccion espanhòla es digna dels afidats, avuglats del pro-corrída, es una reaccion d'extremistas, un grand classic espanhòl ; e la democracia del Parlament de Balears ? 

 
Aont la corrída espanhòla es atacada, Espanha se sentís agressida, per una armada estrangièra. 

La corrída espanhòla es plan un simbòl del franquisme, e del pòst-franquisme del XXIen sègle.

Tornar a l'esséncia de las frasas,правда e истина s'amagan

En santa republica francesa, правда e истина, la vertat (2 còps), s'amagan, e pas sonque en filosofia politica, s'amaga dedins las frasas dels politicians quand las sabèm legir, entendre; popan -coma la potinga antidemocratica-, e gaitar al pus pigond per melhor veire l'engana republicana francesa.

Creire es un acte religiós, la republica francesa es una religion d'Estat centralista, ambe son clergat, elegit e administratiu.
Dempuèi mantunas annadas lo piulet de Blardone [@blardone] dona fòrça a pensar sus lka santa republica francesa, li fauta sonque l'uèlh critic sul jacobinisme.

Arribèm a las senatorialas, e dons la lista dels candidats La République en Marche dona a pensar ... es encara utile lo Sénat ? Vò per installar un sistèma de clientelisme republican dedins la partidocracia jacobiuna, per mercejar los gentes elegits d'aver donat vam als candidats de la partidocracia ; puèi nos explicaràn que son los representants de las institucions decentralizadas, per enganar los inocentasses ciutadans republicans franceses, en Occitània totparier.

Pas cap partit politic demanda la supression del Sénat ; lo Sénat es aquí per enganar los pòbles de fRança e far preségre un sistèma poirrit, ontologicament poirrit, cap reforma o cambiarà un jorn.

GM&S en Lemosin, l'entrepresa afica Occitània

I a pauc d'usina automòbila en Occitània, Blancahòrt e Rodés son una excepcion. Aital la causida d'abandonar lo diesel tocarà aquela de Rodés, usina Bosch del Roergue (recentrament visitada per Carole Delga, presidenta de la region Occitània abans de passar dins la fèsta occitana de Rodés). Es que fau gardar lo diesel e sa pollucion per salvar una usina en Roergue [Occitània] ?

La causa es mens coneguda mas pichonetas usinas de Lemosin an tanben de patir de la baissa dels revenguts de l'industria automòbila, de la filiara en desvalada , siam en Lemosin. Aital l'usina GM&S (unica usina del nòrd del Lemosin, Creusa) es actualament a la batalha ambe Renault e Peugeot-Citroën per gardar lo nivèl de produccion e servar l'emplec.

Ai pas legit un article dins la premsa d'Occitània ; lo Lemosin es clarament abandonat ; ai pas legit una linha de comunicat d'extremista d'esquèrra occitana (dins la tradicion del Volèm Viure al País), ni tanpauc del PNO o del POC sul tèma ; devon pas aver militants en Lemosin...

E çaquelà aqueste maitin, dins un piulet de Bleu Limousin la ràdio francesa de Lemosin, ai poscut veire aquel puilet : 


Los quessòts CIRL an un bèl avantage son clars ... nòta l'identitat territoriala del locutor, es un messatge mandat per Occitània : pas sonque los professors d'occitan per parlar del país d'Occitània !

Avèm aquí un fòto que crida a la solidaritat d'Occitània.

divendres, de juliol 21, 2017

La promocion de la realitat espanhòla me sembla essencial

Aquí un reportatge que las TV espanhòlas an refusat de difusar.



Fau notar que lo reportatge es estat SONQUE difusat per las cadenas autonòmas bascas e catalanas.

 Mantunas diplomacias europèas pensan que Espanha es una democracia ; fau dobtar ?

Picat aquí o alai, festin musical occitan

Es la dubertura del festenal Deodat de Severac, Omar Hasan-Eloise Urbain lo 29 de julh a Sant Fèlix de Lauragués, e Charles Ferré-Véronique Grange lo 30 de julh a Sant Papol
Lo Festenal Deodat de Severac dubrís las seunas Estivales los 29 e 30 julh, ambe dos recutals de cant e pianò.
Dissabte 29 de julh a las 21h – Cava del Ravan a Sant Fèlix de Lauragués
Transatlantic recital  ambe lo baritòn argentin Omar Hasan e la pianista tolzana Eloïsa Urbain.Aires d’opèras, de zarzuelas, melodias napolitanas, argentinas, cançons de la tradicion sud americana, e plan segur tángos, nos faràn passejar dins un inerisme grand entre dos continent Euròpa e America del Sud.

 
                      ‍
Aprèp un camin rugbitisc de naut nivèl, pilièr del XV nacional argentin « los púmas » e de l'Estadi tolzan – Omar Hasan es anuèch cantaire liric qu'encanta los poèra, las melodia classica e lo repertòri del tángo.
Premiat per las Fondacions Cziffra e Menuhin, Eloïsa Urbain se produsiguèt e,n solista per radio France e mantunes concèrts e festenals, en musica de cambra e ambe los cantaires Gabriel Bacquier, José Van Dam, Léontina Vaduva, Viorica Cortez, Alai Fondary, Sylvia Sass ; es professora del Conservatòri de Tolosa (Occitània).

Dimenge 30 de julh a las 19h – Abaciala-catedrala de Sant Papol (Aude)
Melodias e e aires sacrats de Haydn, Scarlatti, Gounod, Bizet, Faure, Tosti e cants bascos... pel tenòr basco Charles Ferré e la pianista Veronique Grange. 
Charles Ferré, famosa votz del país basco es tenòr del capitòli de Tolosa, es lo fondador e director de Còr basco Tolosa Otxotea ; Veronique Grange, primièr prèmi de pianò a l'unanimitat del Conservatòri de Paris, es professor d'acompanhament al Conservatòri de Tolosa ; aquela brilhenta cambrista partenari d'Augustin Dumay, de Bernard Soustrot, a participat a mantunes concèrts de l'osquèstre vdevath la direccion de Michel Plasson.  


_°_

Doás animacions d'Estiu que fau pas mancar

_°_

FESTIN DE LA SANTA MARGARIDA
LUCERAM

22-23-24 JULH 2017 
AMBÉ LA CIAMADA NISSARDA

DIMENGE 22 JULH 2017
PASSA CARRIERA
10 H –13 H