arcuèlh

dissabte, de juliol 01, 2017

Lo TGV arriba e la catastròfa agricòla contunha

Las chifras que fau aver al cap, per Occitània, la mapa dona lo vomir que dona aquela arribada de TGV a Bordèu.
 

Las grandas infra-estructuras de l'Estat jacobin francés son la negacion del bon viure en Occitània. Quand se fabrica una linha novèla, es la destruccion programada de las tèrras agricòlas, sense gaire de possibilitat de ne recuperar d'autras... lo productivisme minja tèrra e pensa jamai a la re-abilitacion de las linhas abandonadas.
Fau remarcar qu'aiçò : se farga ambe l'ajuda dinerièra de las companhiás privadas (ambe l'assegurança del retorn sus investiment garantia per l'Estat jacobin, e una engana que sembla  a la privatizacion de las autorotas), e -çò de mai pietadós- dels Conselhs Regionals, de Peitavin-Santongés, Aquitània (ara amassat ambe lo Lemoisin fan la Novèla Aquitània), mai tanben de la region enganada de Miègdia-Pirinèus (ara Occitània), qu'a pagat sense aver las infra-estructuras.... Son los elegits qu'an enganat las populacions de la region occitània (Oèst), en pagar una linha qu'arribarà qu'a la talvèra a Tolosa ; e fau qu'i arriba ? Ne dobti grandament ; aital la peticion lançada a Tolosa me sembla d'un ridicul grand e sobretot de la fauta de vision politica dins un avenidor que aital serà minjar las potingas industrialas e quimicas que fan las produccions d'Espanha del sud, sobretot ges contra-rotladas per èstre de bon minjar.

Bon, lo TGV es per una elita que sap pagar, aital en Bretanha, ne son contents los caps-d'entrepresas ; en Occitània los foncionaris d'Estat qu'an de popar los òrdres en reünions parisencas, o los que pensa que tot passa per Paris, coma per préner l'avion ... una elita que se paga las tèrras agricòlas (ambe la fiscalitat de totes, dels autres sobretot) contra donc una melhoracion de la vida de totes e de cada jorn, lo bon minjar ambe una agricultura respectuosa de la proximitat de la produccion ambe la consomacion dins las regions traversadas. Tot un sistèma es de tornar pensar, ambe lo primièr los abandons dels tecnocratics projectes d'infra-estructuras jacobinas.

Fau oblidar que lo jacobinisme viu de l'estèla de la logistica cap a la santa Paris, ara polluada d'aver rondonit coma lo crapau de la fabla de Jean La Fontaine, un jorn petarà de las particulas qu'an portadas la maissanta sentat parisenca per totes ; fau oblidar que lo fialat ferrat francés a ajudat a francizar las populacions ; bric que NON !
Cada vagada qu'una elita jacobina se passeja cap a Paris, es una maissanta vida per la populacion occitana que se programa.