arcuèlh

divendres, de març 29, 2013

Television d’Estat centralista

Segur es la melhora publicitat que podrà verificar çò qu'es una television d'Estat. Una television d'Estat es tanben un sistèma qu'encaissa l'informacion en província per la vendre al mercat-Estat-nacion, formadada al seu punt de vista, e a la planèta sancièra, l'informacion es alara una mèrça valorizada al grand benefici de non pas lo productor, mas lo poder parisenc audiovisual (90 % de l'activitat redaccionala televisuala e radiofonica en fRANÇA).

La fotografia data d’ièr, al moment que François Hollande passava a la television.

Television d'Estat

decentralizar la television

Una television occitana, sense Estat, non podrà alara èstre un instrument del poder parisenc, e d’una minoritat d’oligarcs.

-°-

Ai oblidat, la version oficiala es aquela :

Television française 2

E donc tornam pensar clarament :

manipulacion francesa per la televisionConselh per la television

dijous, de març 28, 2013

Visibilitat lingüistica : un exemple de Niça

Sobre aqueste blòg acaba jamai de criticar lo sistèma politic per non pas capitar d’imposar a la seuna administracion ; es de dire agir aprèp aver prometut fòrça ; aquela accion se podriá far l’emplec gratís per la lenga occitana, e las enquèstas que el paga per saber çò que lo ceucle d’electors pensa e jà en votat per aiçò, las enquèstas fan saber que 75 % son d’accòrd per aquel emplec ; lo sol problèma damora per convéncer un sistèma administratiu politicament engatjat ambe FO per non far creire qu’es possible a gratís ; alara me sembla important d’informar los elegits que mantunes artesans, sense qu’aquò còsta un €, faguèt vesedor la lenga occitana de Niça … Aquò se debana pels clients entre Niça e Mónego (Monaco) :

Niçart ambe idèa

Aquel exemple vengut de l’autre latz d’Occitània, me sembla un exemple que tot artesan deuriá aplicar ; sabi que vesi fòrça crotz de Forcalquièr dins las carrièras de la vila de Tolosa, es qualificada de ‘crotz tolzana’ (plan), mas aquel veïcul explica :

Niçard non demembrar la tieu lenga

Es un imperatiu, que non podèm que felicitar l’artesan ; perqué soi segur que l’anglés li es mai utile aquí del costat de Niça que lo niçart ; remarca a Tolosa seriá melhor l’alemand, vist la populaicon importanta d’alemand.

Es pas un eslògan ligat a l’activitat reala de l’entrepresa, mas puslèu a una identitat o un punt de viste politic concensual, e donc pas en contradiccion ambe l’activitat economica de l’artesan.

Alara se pausa lo problèma, perqué ambe totes aqueles arguments positius, res se passa dins lo burèu de comunicacion de Tolosa, la comuna o lo grand Tolosa, per emplegar a gratís l’occitan ?

La responsa es coneguda ; vist que lo francés es considerat coma la basa etnica de la République Française, dempuèi que los socialistas e la dreita nacionalista votèron per l’article 2 de la constitucion frnachimanda, avèm una administracion que podèm pas guidar eficaçament ; e aital los elegits e las elegidas son en contradiccion ambe las ‘bonas’ paraulas de campanha.

Del meteis biais, aquesta contradiccion fabrica una nnecessitat de cambiar la constitucion, ara ; la fauta de quí senon dels socialistas, actualament al poder. Donc, es plan als socialistas de recuperar l’error etnista e expansionista lingüistica, es çò qu’avèm entendut dins la campanha de François Hollande, vaquí una annada. Es çò qu’ai poscut jà explicar ambe una letra del secretariat de l’Élysée sul meteis blòg, explicava qu’èra en camin, un mes aprèp èra devengut impossible. Lo nacionalisme lingüistic francés e republican tornava al poder, en febrièr 2013. Fin març 2013, pauc a pauc, tot l’occitanisme, aprèp un article de Marianne satisfaita, se desperta.

Alara tornèm préner las paraulas, paraulas d’una Anne Hidalgo : « quin es lo cap ?» la direccion politica del govèrn …«Repères que beaucoup on, perdu» Anne Hidalgo sus France Culture, anuèch. Cal acarar lo populisme, coma Badinter l’aviá acarat en 1981 ; quora i a volontat socialista, es possible d’abaissar lo populisme nacionalista francés. Ont son los elegits e las elegidas de Tolosa, que quora tot sembla anar plan sul subjecte occitan, son a la manifestacion, e quora s’i cal apuntar a la batalha intèrna fàcia al nacionalisme francés socialista, son bravament absents ; perqué son estats capables de se far fotografiar ambe Joan Jaurès pendent una manifestacion, perqué Jean Jaurès son incapables d’o tornar emplegar per s’imposar fàcia al nacionalisme francés dedins lo Parti Socialiste. Que fabrica Gérard Bapt ? Qué fabrica catherine Lemorton ? Kran los primièrs a signar una lei pichoneta ambe Navarro de Montpelhièr ; mas ara qu’i a quicòm de bravament mai important, vesèm res arribar ! (e a las demanda d’entrevistas son absents tanben, s’amágan !)

A Voté

Pauc a pauc, aprèp François Ier, près en referéncia per Beregovoy en junh 1992 per imposar l’article 2 de la constitucion franchimand, François Mitterrand ambe lo discors d’An Orient, e François de Corrèza (departament que s’i espèra una politica per l’occita atanben), avèm la triagulara dels François que nos fan pensar que François es pas un pichon nom qu’ajuda l’occitan a sobreviure, mas puslèu qu’ajuda lo nacionalisme francés de pujar.

Se nos parlarà de populisme, mas de qu’es acceptar las pressions gentas del nacionalisme francés per non comprendre que la republica es pas una question de lenga. E alara per aver far una error en 1992, cal escriure una lei per la dignitat de l’occitan e donc totas las lengas de França, e donc per la fòrça de junh 1992, cambiar la constitucion franchimanda.

Puèi se los elegits e las elegidas occitans(anas non pòdon far cambiar las causas a París, val melhor que davalèssen en regions occitanas, per fabricar lo nòstre pròpri parlament coma aviam a Pau e Avinhon abans lo 22 de setembre 1792, abans aquesta data se sabiá far la diferéncia entre ciutadanetat (juridic) e nacionalitat (antropologic).

Cap a Casa 2

Sembla que fosquèsse mai urgent de fabricar divorciats pel mercat dels avocats liberals, que non pas lei per rendre la dignitat a l’occitan.

Del meteis biais la critica qu’explicava ièr dins un bilhet politic, es sempre valable, quora un artesan capita d’aver de l’occitan vesedor, perqué las associacions felibres o occitanistas son pas capable d’o far ? (Legir lo bilhet següent).

dimecres, de març 27, 2013

L’occitanisme amerita una lei parisenca ?

Normalament l’occitanisme trabalha per la dignitat lingüistica occitana, doás vias son potencialas : lo trabalh militant seriós (associatiu), l’axe politic al modèl del Quebèc pel francés, lei 101.

Mas es que l’occitanisme amerita una lei parisenca per l’occitan ?

La question se pausa, vertadierament, acabi de recebre dos documents en ligason a la sapiença que cal aver per desvolopar una pensada occitana e una dignitat ; son dos documents recebuts sonque en francés !

aficha Peirigòrd arquitecturaAficha de Niça 1

Alara dels documents del netejament lingüistic afortit dins los ments de mantunes occitanistas, ai redactat novèlas afichas ; es simplàs ; çò que pròba al mens qu’es pas complicat e que frena pas la comunicacion, quitament pels francofònes monoteïstas lingüistics, lo monteïsme es una pression contra l’occitan de mai ; e sembla que l’occitanisme o sap pas combatre sense aver una subvencion !

aficha Peirigòrd arquitecturaAficha de Niça

1 / ieu me pausi la question : perqué demandar una lei per l'occitan, quora las iniciativas privadas associativas an mestièr d'ensenhar coma installar l'occitan dins las afichas ? En practica vaquí doás afichas transformadas, e doás afichas que l'occitan i es estat integrat (per me, e aquò plan simplàs, o tòrni dire !), ENFIN ! L'occitan frena pas a la comunicacion, l'occitan es un element de la comunicacion, es per aiçò que cal una lei ; non podèm manifestar per aver una lei parisenca e acceptar de non pas emplegar l'occitan dins las afichas de manifestacions privadas en Occitània !
2 / amai caldrà explicar tanben l'occitan, o estricto-sensus la lenga a los que la 'practícan' a Niça .... Istoric es lo qualificatiu que cal per camin.... e istorica es lo qualificatiu que cal per vision. cal donc que los que se fan promotor de la lenga (pauc impòrta coma se sonèsse), s’interessèsse al trabalh dels militants de las quarantas darrièras annadas, e pas simplament los que son promòuguts dins los cicles universitaris. Per exemple, conselhi a Niça de legir Jacme Taupiac, per son libre « l’occitan escrich », e alara auràn argument tanben pel «nissart», e benlèu o sauràn escriure dignament tanben, lo «nissart».

E sobre la fòto que seguís, avètz elegits del POC, en Lengadòc (Montpelhièr), que fan la confirmacion que l’occitan es una lenga de l’escrich, vièlha (es benlèu aital que los socialistas la vòlon servar, vièlh e lenga mòrta), mas al moment que mantunes occitanistas an enfin comprès que la lei esperada sobre l’occitan e la seuna dignitat, èra pus al programa de la lora majoritat politica, dedins los CR !

Non podèm que regretar la fòto aquesta, donc :

Canso gaitada pels elegits del POC

Non podèm regretar perqué sense elegit del POC, en Lengadòc-Rosselhon, avèm lo bilingüisme qu’es de mai en mai vesedor :

Politica lingüistica Provènça Gavotina NiçaPolitica lingüistica AuvernhePolitica lingüistica AuvernhePolitica lingüistica

Es pas lo primièr còp que m’avisi que la preséncia d’elegits o d’elegidas dich(as) occitanistas es de cap utilitat per la visibilitat reala de la lenga occitana ; fasèm la lista, del temps de Censi, i aviá un elegit del POC a Tolosa, e del PNO a Marselha – resulta : quasiment cap politica lingüistica ; anuèch, avèm un elegit en Aquitània, un en Miègdia-Pirinèus, un elegit en Auvernha, 2 elegits en PACA – resulta subvencions a las associacions, mas pas un emplec oficial dels CR de la lenga dins la seuna comunicacion costumièra. Es pas lo primièr còp, alara quora ai vist arribar lo manifèste occitanista, ai clarament dich NON o signarai jamai.

Pascas dels signataris del Manifèste Occitanista

Ni los/as militant/as de basa, ni l’elegits/idas supausats/adas conscients/tas semblan non pas aver los arguments per desvolopar una preséncia clara de la lenga dins lo mitan public, e realament fabricar una politica que sortièsse del mitan de las letras, dels letrats, de las vias vièlhas. E aiçò es un constat que fau dempuèi 25 annadas d’occitanisme ; encara qu’ai après que l’Escòla Occitana d’Estiu existava quora soi estat a l’Universitat Catalana d’Estiu, de la boca d’una professora de catalan ! (e èri del vilatge e collègi que l’EOE se desvolopava !!).

Se tracha que l’elegit en carga de l’occitan en Lengadòc-Rosselhon es un socialista catalan … e qu’es pas del POC, ni del PNO.

Evidentament protestarai contra l’abséncia de lei per la lenga occitana, vist que çaquelà son los socialistas que, per non egalitat republicana, o etnisme aplicat, an votat en junh 1992, l’article 2 de la constitucion, per, coma republicans, aplicar lo «principe de l’Edit de Villers-Cotterêt» (dixit Beregovoy, al moment primièr ministre), evidentament protestarai ; mas perqué los occitanistas son pas estats capables en trenta annadas de preséncia reala sul terrenh de plaçar l’occitan pertot en Occitània e de convéncer la populacion ? Es que l’occitanisme amerita una lei parisenca ? Jà en 1792, son los borgeses de Navarra (Bearn-Pau) e d’Avinhon que votávan per laissar a París la fabricacion de las leis ; jà d’occitans an abandonat la dignitat a París ; es que zo devèm sancièrament pagar un sègle de mai ? Jà en 1213, son los borgeses del comte de Tolosa que refusávan d’èstre solidaris ambe Pere d’Aragon, perqué volián pas de talha a Murèth, tanpauc … Murèth foguèt alara una batalha perduda.

campagne électorale 3

Es que podèm demandar aviat que los elegits e las elegidas al parlament franchimand, lo parisenc (Sénat e Assemblée Nationale) posquèssen tornar aquí, en Occitània, al país per votar las leis qu’avèm mestièr per la lenga occitana, coma al Quebèc qu’aguèron mestièr de la lei 101 per salvar l’emplec public francés ?

Al mens, aurèm elegits e elegidas de qualitat ; o cal supausar la qualitat e que pòdon pas votar una lei per rason de minorança e de constitucion de blocatge republican, conservatisme, un pauc coma en Espanha la constitución interdich de fabricar referèndum catalan sense que l’Euròpa s’inquietèsse del fenomèn antidemocrata qu’es aiçò. O cal suposar per fabricar una federacion de las regions occitanas, las regions e las populacions qu’an mestièr d’aver idèas diferentas e occitanas per acarar la mondializacion e fRANÇA, e non pas trapar dins lo replegament maurrasian la solucion per Occitània. Pétain, dempuèi Vichei-Auvernhe, faguèt dintrar de faiçon quasiment obligatòria las lengas de França (Jacme Servat vos podrà explicar, es encara vivent e grandament viu), los UMPistas o an pas volgut far, los FdG son sul terrenh del netejament francofil e ideologic (conservadors e manipuladors al meteis temps), los socialistas e PRG semblan èstre blocats al conservatisme chevènementista …. Fauta pus que EELV per esperar los veire en gròssa majoritat, esperèm encara ? quantes sègles ? Mas a París, faràn parier que los socialistas. Virar la taula republicana francesa se podriá far sonque ambe los FN ?

François Hollande

Dedins lo classament de Le Figaro, un licèu es al cap de la lista es DIWAN ! Es pas un licèu francés. Lo sistèma republican francés vòl de mediocritat, lor cal votar per la mediocritat per aver melhor ? (Lo jornal Le Monde, del meteis document oficial, a donat una lista diferenta, an oblidat DIWAN)

Diwan

dimarts, de març 26, 2013

Gerbert d’Aurlhac es francés ! Ça díson.

S’acaba de publicar sul programa de France Culture, un invencion francesa classica, lo revisionisme istoric, l’a-istoric dins las biografias es costumièr dins l’Estat francés ; se pensa francés dempuèi l’etèrna França ; perqué França a sempre existat, nos an confirmat los libres dels IIen-republicans, laïcs e Hussarts de la «sapiença» collectiva francesa o de l’ignorança excepcionala !

Per los que sábon pas e son nombroses e particularament a Tolosa ; al mes de novembre ai visitat lo Parlament d’Estrasborg, lo guida èra ongarés, e parlava un francés bon, sortit de l’escambi Eurasmus, que m’assegurèt aver far ambe l’universitat de Tolosa Le Miralh, universitat qualificada (díson) per ensenhar l’istòria ; e digun li a parlat de Gerbert d’Aurlhac. Los istorians qualificats per aver diplòma a Tolosa, e per ne donar, son pas aqueles que pòdon ensenhar lo camin d’Aurlhac a un Ongarés en escambis d’estudiants Eurasmus a Tolosa, la supausada capitala occitana. Es encara una pròba d’incompeténcias universitàrias francesas a Tolosa.

E donc aquel guida poliglòta del Parlament d’Estrasborg, èra plan susprès que li fasquèsse la remarca sul papa de Vatican qu’autorizèt la creacion del reialme d’Ongaria… El pensava que cap ‘franceses’ o sabián, e cap dels ecologistas que m’acompanhávan o sabián, segur ; coma soi pas francés, li ai explicat qu’èri occitan e que tot occitan o deviá saber ; tot occitan o devi saber, e soi pas benesit pel sistèma papista.

Quora un francés o sap, explica qu’es un Papa … francés. Tot es normal, aquí tanben, “normal”.

Gerbert

Es lo programa de France Culture aqueste maitin («un autre jour est possible» presentava un “Happening francés” aquel jorn tanben), següissent aital als estipiditats dels biografes o de l’editor del biografe, que els veson un mercat-Estat-nacion francés dins l’edition de la biografia de Gerbert d’Aurlhac, e donc lor cal un … «Papa francés» ; çò qu’entendi mal, es que dins lo programa de France Culture, l’Auvernhe es estada donada dos còps, donc o sabián que l’Auvernha èra pas francesa d’aquel temps ; e soi segur que los productors del programa sábon que lo concepte de ‘Francés’ es realitat istorica e politica sonque a partir de 1789 … donc 789 annadas aprèp la vida d’aquel papa auvernhat, e donc occitan (èstre occitan es pas una question politica, mas simplament lingüistica, en matièra istorica, e donc aquí i a pas a-istoric de l’emplegar) ; podèm confirmar que Gerbert d’Aurlhac parlava segur occitan abans lo francés, coma latin, puèi catalan, puèi francés e italian.

Dins aquel programa, per presentar la seria de Michel Cool, lo productor parlarà de «pape français», puèi lo bilhetista assegurarà aiçò a la finala, tot en agüent insistat sul fait auvernhat de la seuna identitat ; de cap manièra, çaquelà, dona una explicacion credibla per comprendre la biografia del camin de Gerbert d’Aurlhac del vilatge pastoral a Vic dins lo parçan dels Comtes de Barcelona ; benlèu la curiositat del biografe o del productor de la radio francesa, a oblidat de pensar que d’aquel temps França existava pas en Auvernha, nimai dins lo parçan de Milhau, lo Carladés èra puslèu tèrra politica del Comte de Barcelona, e donc que lo viatge cap a Ripoll e Vic èra natural politicament… Mas aquò digun dels auditors ne sauràn quicòm.

L’oblidança fabrica una ideologia istorica nacionalista francesa ; donc avèm un «Pape français» que se sona Silvèstre II, aquel que faguèt Polònia e Ongria .. e soi segur qu’es una aisina emplegada per la diplomacia francesa per s’ajudar a far dintrar la francofonia en Polònia e Ongria. Mas la realitat es que Gerbert d’Aurlhac es estat a Reims per l’interès dels Francs, e non pas de França, e que ne foguèt fòrabandit perqué èra pas franchimand justament ! Aquel istòria ecclesiala francesa es un nacional-clericalisme istoric, un papisme basat dins la destruccion dels sabers occitans, per exemple la cremacion de mantunas Bíblias en lenga occitana, lenga correnta del pòble d’Occitània dinca las annadas 1950. Lo nacionalisme ecclesial francés participa aital al nacionalisme francés, en qualificar Gerbert d’Aurlhac de «pape français». Coma participa a la francizacion de Bernadeta en la mandar a Nevers, o en refusar d’inscriure «que sòi era immaculada concepcion» sobre la cauna de Bernadeta de Sobirós en lenga occitana, es una conviccion ancionalista de l’avesque del temps, pron abans Vatican II e l’autorizacion de l’emplec de totas las lengas dins la liturgia dins l’Estat francés ; o faguèron gaire per l’occitan !

Non podèm pensar parier que l’utilitarisme faguèt de Gerbert d’Aurlhac un preceptor del jove emperador germanic ; es encara l’interès, res de mai, l’interès per la sapîença, d’aquel temps n’i aviá encara ; anuèch, es puslèu l’ignorança catolica francesa, dels biografes e dels productors radiofonics, que cal cultivar per assegurar que França es eternament un espaci coërent e exagonal, la puretat sanctificada per Roma e lo papisme contra Occitània ; çò qu’es jamai estat aquò, ni per istòria politica, ni per sentiment anti-occitan de longa.

700 annadas aprèp la mòrt de Gerbert d’Aurlhac avèm una mapa que ne farà la pròba :

Mapa de fRANÇA 1732

Podrèm verificar, e los biografes, e los productors de las istòrias francesas (contes istorics o farlabicas nacionalistas costumièras), podrèm verificar que las ‘provinces réputées étrangères’ dintrava l’Auvernha, e donc tanben la patria de Gerbert d’Aurlhac. Ai puslèu una clinason granda a la sapiença istorica e politica d’aquel temps, puslèu que las farlabicas ensenhadas per la IIIena republica e los seus biografes, dinca las annadas 2013 !

Car avèm ara una etiqueta Made in France que nos assimila, nosautres Occitans, a la santa exagonita, una «sciéncia politica» qu’es una nacionalisme d’expansion parisenca.

Ignorança francesa

Al moment qu’un immigrant piemontés d’Argentina elegit Papa a Roma non podèm que fan lo parallèl ambe lo nòstre Gerbert d’Aurlhac. Es que serà capable de veire dins Gerbert d’Aurlhac un exemple occitan per l’istòria de l’ecclesià tanben dins l’Estat francés ? Non o podèm creire, vist la pression politica per non aver d’occitan dins lo sistèma educatiu catolic francés en Occitània.

De la Glèisa papista avèm sonque poscut recebre castig contra Occitània, SONQUE en 1010 annadas de vida del papisme.

-°-

Publicitat militanta

Se volètz publicitat classica, digatz-me zo ! Farèm quicòm ….

Besièrs, la vila qu’es devenguda cibla

Las eleccions municipalas son a arribar, e una ciutat devendrà dins mantunes jorns un fòcus d’actualitat, serà Besièrs. Es una ciutat qu’es considerada coma mal gerida, pel senador Raymond Couderc en plaça dempuèi …. tantes tempses !

Es vertat que se podrà veire que lo comèrç i es pas brilhent e que l’arribada d’un centre comercial al pè de la gara a pas adobat la situacion, quí l’a decidat aital ? De mai, quora s’i arriba se vei clarament que fauta de coordinacion entre los servicis de promocion dedins la ciutat ; Fèsta d’Òc es alara un indici de la baissa d’eficacetat de la municipalitat en plaça. L’avèm poscut veire l’an passat quora i soi estat.

Aqueste maitin ai çaquelà una anóncia que farà que Besièrs serà a la punta de l’actualitat, lo FN sembla aver causit Besièrs per terrenh de promocion :

convidacion FN a Besièrs

L’esponsòrt d’aquesta candidatura es un harki de Besièrs. La campanha d’extrème nacionalisme francés debuta a Besièrs, ambe l’Argèria francesa coma modèl ; Besièrs es la vila simbòl dels primièrs chaples franceses e ultra-catolics en Occitània, e a mand de devenir lo simbòl d’una gròssa batalha politica.

Es qu’aquel extrème nacionalisme saurà far la diferéncia entre la ciutadanetat e la nacionalitat, la terreur serà encara la taula de la lei dels partidocratas en campanha electorala en Occitània ? La question politica devendrà un enjòc d’identitat per la ciutat de Besièrs ?

Veirèm cambiar la politica del FN, negacionista istoric sul tèma ? La campanha serà cauda. E coma la Fèsta d’Òc risca de n’èstre un enjòc primièr, vos conselhi d’i anar aquel estiu 2013, per la tretzena edicion, tretzena.

Raymond Couderc aurà segurament lo sosten de País Nòstre, e benlèu tanben dels democratas autoproclamats sanctificats per la République Française, quí sap un ententa republicana se farà darrièr Raymond Couderc ? (es benlèu aiçò que del espèra per salvar la barca ?)

I a tanben un candidat ecologista en lista, mas coma serà la nòstra ‘plus-belle-la-vie’ politica en Occitània, fautarèm pas de ne parlar.

dilluns, de març 25, 2013

La manifestacion del nacionalisme

Se debanèt ièr a París, los mèdias regionalistas an plan seguit la formacion de la manifestacion, mas avèm poscut veire que los elegits UMPistas parisencs an pas gaire la costuma de manifestar, verificatz :

La polícia contra la dreita nacionalista francesa 5

I a militant que sabián els coma se debanariá la manifestacion, gaitatz :

La polícia contra la dreita nacionalista francesa 2

Èra una manifestacion nacionalista e ultra-catolica francesa, a l’imatge de çò que faguèt lo PP a Madrid quora l’esquèrra èra al poder a Madrid ; non podèm far qu’un ligam evident entre l’integrisme catolic espanhòl e aquel de l’Estat francés.

La polícia contra la dreita nacionalista francesa 3

La bandièra presenta probava lo nacionalisme d’aquesta manifestacion ; i aviá quitament pas de bandièra de Vendèa, es dire qu’èran plan un nacionalisme modèrne e d’actualitat… un pauc coma las darrièras resultas de las eleccions dins l’Oise o ajuda de saber.

La polícia contra la dreita nacionalista francesa

Mas i aviá los Identitaires, e donc la bandièra regionalista, aquela de las colors parisencas blava e roja ambe l’escut vièlh del poder parisenc. Ai pas entendut un mèdia explicar que de regionalistas manifestávan, e alara èra plan aquò, non ?

E pas un entrevistat remarcable que seriá estat al salon del libre … que lo “régionalisme” de Barcelona èra pron presentat ; o cal pensar : lo modèl de violéncia seriá catalan ? Digun a assajat de far un parallèl politic, digun. O fan generalament per las Flandras, l’Escòcia, pels Lombards.

La polícia contra la dreita nacionalista francesa 4

Enfin aquel diluns, èri plan content de veire que la polícia èra tanben eficaça quora la dreita nacionalista manifestava o assajava de manifestar en patz !

tractam lo subjecte de l'amiguisme d'esquèrra

Dedins un mercat-Estat-nacion fRANÇA

Dins un sistèma liberalicid, lo mercat-Estat-francés es sempre estat aquò, avèm : 1 / las manifestacions dels clients, 2 / las manifestacions dels salariats.... Quí es jamai tocar, senon la finança dins aquel afar ! E quora un partit d'esquèrra qu'a dins lo seu programa la regulacion bancària non aplica lo seu programa, la consequéncia serà lèu : lo vòt que li donèt fisença passarà al FdG o al FN ! Cal dire que coma l'Olivèta es bravament interessant de legir las cridas de la dreita contra l'eficacetat de la polícia ; deviá èstre parier quora François Mitterrand mandèt l'armada de conscripcion en Argèria... per establir la patz republicana ; bè, bè, bè voyons !

Do Not Forget

pensada del net

La patz republicana la vòl tanben lo jornal L’Humanité :

Clients e Salariats en revòlta

La pròba qu’aquel argument fonciona …. pendent d’eleccions legislativas –parcialas- al segond torn, lo FN a amassat 48 % de vòts fàcia al candidat UMP, 52 %.

Alara soi en perfèit parallelisme de vista de Hubert Huertas… aquel d’anuèch.

O cal recordar, lo nacionalisme de l’esquèrra francesa en Occitània es lo meteis nacionalisme que lo FN …

divendres, de març 22, 2013

Lo contra modèl francés

Fasèm una reflexion globala sul mòde de foncionament de : la politica, dels partits politics majoritaris, dels gropusculs al poder, de la justícia, de l'administracion fiscala, dels mèdias, de .... donc de fRANÇA ! L'Estat nucleocrata e republican de lenga unica francesa. Estat de lenga unica e nucleocrata... un contra modèl.

Personal politic francés

De que podèm recuperar de fRANÇA ? Pel moment ai de mal de saber.

Pel moment suportam en Occitània, suportam fRANÇA.

Sampitèrna fRANÇA Puta

(aquel document es estat censurat per la fàcia del boc).

Casual Friday

dimecres, de març 20, 2013

breaking news : € andorran per 2014

Es la novèla del jorn, l’avèm gràcia a la pagina d’informacion elSingulardigital.cat. L’€ serà tanben andorran. Cal dire que dempuèi la debuta podèm crompar en Andorran ambe de l’Èuro, €. Es la moneda unica, dempuèi Franc francés, e Pessetas espanhòlas, an desaparegut del continent occidental, e de la boca dels nacionalistas (levat per criticar lo ròtle de la BCE e la destrusir), e que la BCE assaja de contra-rotlar los deficits, e que zo fan de la mai pietadosa manièra, seguissent aital lo modèl germanic de gestion monetària.

èuro andorran

Dedins la Comunautat de Trabalh dels Pirinèus avèm obtengut l’estatut mondial, Estat independent, dempuèi que Georges Frêche a combatut per aiçò (èra president de la CTP, se podrà aital veire que lo personal politic regionalista es donc capable de fabricar politica cap a l’independéncia, cal una demanda politica per aiçò far) e a capitat juridicament de far dintrar un Estat independent dins una organizacion de regions mai o mens autonòmas dins l’estructura europèa ; la lista de las regions es la següenta : Principat de Catalonha, Lengadòc-Rosselhon, Aragon, Miègdia-Pirinèus, Navarra-Nafarroa, Euskadi, Aquitània, e donc Andòrra. La lenga occitana i es lenga de comunicacion institucional, contrariament a l’Aquitània, a Miègdia-Pirinèus, e Lengadòc-Rosselhon, pas encara aquí ; son lentassa  e espèran una lei de París !

Andòrra es alara pels Occitans e Catalans la cara independenta, digna, sobre aquesta planèta, s’i parla catalan oficialament, e cap autra lenga son fòrabandida d’emplec (francés o espanhòl) e i son ensenhada (ambe lo portugués), e lo poder andorran a pas cap problèma per fabricar leis e reglamnts per governar en lenga catalana, ambe dos co-princep non elegit pel pòble andorran (lo franchimand usurpador de la corona de Fois) e l’avesque de la Seu d’Urgell (qu’es aital co-princep d’Andòrra dempuèi una ‘fatoa’ contra un princep catalan qu’a albergat catars, o ‘bons crisitians’ en los salvar de l’inqusicion catolic en Lengadòc, vesin).

Donc tot es normal dins lo monde andorran, tot es normal per aver unes dinèirs que fan la moneda, e que devenguèsse aviat una moneda ambe la cara andorrana, donc i aurà de catalan sobre la moneda, las peças, las peçetas, e los bilhets… Donc serà una moneda per Occitània e Catalonha, tot parier. Ieu vesi plan los comerçants occitans e catalans acceptar sonqe aquestas monedas de lenga catalana, unic al mond !

dilluns, de març 18, 2013

La visita IN del moment serà a Roma

Me pausavi la question de saber quina autoritat en Occitània seriá abilitada d’anar veire lo Papa de Roma ; el, lo Piemontés d’origina, deuriá entendre Occitània; sembla qu’i cal èstre per aquesta passa…

Anar veire la Papa

Podèm demandar al ridicul Govèrn Provisòri Occitan d’anar monsejar a Roma ? Lo GOD pensa que non.

Podèm demanda a una troïkà occitana, 3 professors de Bordèu, Montpelhièr e Niça, d’anar a Roma-Vatican ?

O alara benlèu los que son jà estats veire François Hollande de s’i tornar ? Mas aqueste còp per Francesco del Vatican.

Jà d’unes i an pensat :

Memòria perduda

Mas qué i podrián demandar ?

- dobrir de las classas bilingüas dins l’ensenhament catolic, e pertot en Occitània, o privat ? E perqué pas debutar per Avinhon ?

- la repentança a prepaus de la primièra inqusicion ? E de las repressions contra la ‘santa Bernadeta’ que parlava bigordan ?

- l’abilitacion de la legida de la Bíblia occitana dins totas las glèisas catolicas, quitament dins las messas en francés e latin ?

- la preséncia de curats e de las congregacions a totas las manifestacions per la lenga occitana a partir d’ara.

- l’integracion de programa en occitan sus totas las antenas de Radio Présence, o RCF ?

- la legida de la Bíblia en occitana cada dimenge a la television laïca francesa n°2 del dimenge maitin ? A las 11h20 exactament …. 

- una delegacion-amabaissada de curats occitans a Roma ?

divendres, de març 15, 2013

Felicitacions pel comunicat EBLUL-IEO

Sois impacient per l’occitnaisme, per aver una reaccion a prepaus de l’abandon del cambiament constitucional per integrar l’occitan dins las lei republicana, coma lo francés es estat integrat sonque en 1992, per una majoritat socialista. Donc avèm anuèch lo comunicat de l’IEO, e s’en cal felicitar.

Comunicat de l'IEI EBLUL

L’ai recebut en francés, alara ne vaquí la traduccion sancièra :

Communiqué de presse / comunicat de premsa
L'IEO, membre d'EBLUL-ELEN-Francé, communique
La majoritat cámbia, los dreits lingüistics son sempre fòrabandits de l’Estat francés del non-dreit.
Invitat a Ginèbra aquel dimècres 13 de març a una taula redonda suls dreits de las minoritats lingüisticas per una experta independenta de las Nacions Unidas suls dreits de las minoritats dins l’encastre del Conselh dels dreits de l’Òme, EBLUL-ELEN-França, membre del ret europèu de las egalitat de las lengas, representada per Alexis Quentin, de l’IEO, fa lo balanç pron negatiu de la situacion frnacesa tengut compte xdels blocatges persistents, los blocatges son politics.
Alara que debuta a l’Assemblée nationale lo debat sul projecte de lei d’orientacion e de programacion per la refondacion de l’escòla de la  République, EBLUL / ELEN-France lista, que lo projecte de lei oblida sancierament l’existéncia de las lengas regionalas en França e sempre los lors locutors.
Mai grèu, totes los esmendaments propausats en comission per crear un dreit d’accès a aquelas lengas e a un ensnehament bilingüe son fòrabandits.
Sul tèma d’un autre latz, alara que los Président de la République, amai que diferents membres del Gouvernement e lo president de l'Assemblée nationale s’engatjèan de modificar la Constitution e donc de far ratificar la Charte des langues régionales ou minoritaires du Conseil de l'Europe, una modificacion de la Constitution sense disposicion concenrent la Charte es ara anonciada, devath lo pretèxte qu’i auriá pas de majoritat per la votar.
La guèrra contra la diversitat lingüistica.
Dins las regions que las lengas regionalas autoctònas existísson, sostengudas per las populacions, los representants de l’Estat s’opausan a aquestas lengas. Par exemple :
- En Alsàcia, la rectriça d el’Acadèmia, s’opausa a l’ensnehament bilingüe paritari français-lenga regionala alemanda per li substituar un terç de temps en alemand al detriment del bilingüisme real;
- Al País Basco, la sos-prefectura s’opausa al finaçament per la comuna d’Endaia d’una novela escòla associativa per immersion en lenga basca, contrariament a una practica anciana, plaçant aital un perilh sul finançament de totas las escòlas bilingüas associativas en lenga regionala, que fosquèssen en País Basco, en Occitània, en Catalonha o en Bretanha;
- En Bretanha, lo ministèri de la justícia s’opausa a l’iniciativa presa per mantunes comunas de Bretanha de donar un libret de familha bilingüa francés/breton als novèls maridats, en donar lo pretèxte diferent  : sol mantunes librets de familha monolingüas en francés serián autorizats segon lo decret del 2 thermidor an II de la Terreur e un arrêté del 24 Prairial an XI (13 juin 1803) del Consulat (instituet per un còp d’Estat del 18 brumari), e destinat a imposar lo francés coma lenga unica als novèls territòris aucupats per França en Belgica, en Suïssa, en Alemanha o en Itàlia. L'article 2 de la Constitution que declara que « la langue de la République est le français » s'oposariá atanben a aquel bilingüisme al nom de « l'unicité de la langue officielle » que apond anuèch a la nocion « d'unicité du peuple français » emplegada per refusar de ratificar la Charte européenne des langues régionales ou minoritaires.
Lo ministèri de la Justícia anirà encara mai prigondament quora anticipa una eventuala ratificacion de la carta europèa de manièra abusiva restrictiva en afirmar que aquesta ratificacion autorizariá pas lo bilingüisme de tals documents d’estat civil, alara que la ratificacion de las convencions supausa que los Estats las aplícan de bona fe.
Mantunas actituds e mesuras dilatòris
Aquestas actituds extremament negativas quant a dreit de las personas apartenent a mantunas minoritats lingüisticas frenan pas lo ministèri de la cultura de far estat de l’article 21 de la lei del 4 d’agost de 1994 que afirma qu’aquesta lei sus la lenga francesa s’opausa pas a l’usança de las lengas regionalas (corrièr del 28 de febrièr de 2013). Aquesta disposition sembla ailàs a la clausura d’estile car es jamai retenguda quora la question dels dreits lingüistics es invocada, pas mai que l’es l’article 75-1 de la  Constitution qu’assegura que las lengas regionalas apartenon al patrimòni de França. Parie se pòt questionar sul ròtle d’un  « Comité consultatif pour la promotion des langues régionales et de la pluralité linguistique interne » qu’acaba d’èstre creat quora l’Estat assegura en meteis temps la seuna ostilitat de faiçon autanplan manifèste per l’existéncia d’autras lengas que lo francés sul seu territòri.
Una insulta als principis fondamentals dels dreits de l’Òme
La situacion francesa concernent los dreits de las minoritats lingüisticas es d’una pron granda clartat : los tres grands principis que fan lo Conseil de l'Europe, los Droits de l'homme, la democracia e l’Estat de dreit son pietinat per França :
- Non respecte dels dreits de l'Òme: Los dreits de las minoritats lingüisticas talas que son definidas clarament per la Déclaration des Nations Unies suls dreits de las personas apartenent a unas minoritats son negats. França reconeis sempre pas lo dreit a las personas coma membre de mantunas comunautat que fosquèsse d’una comunautat autra que de lenga francesa.
- Abséncia de democracia : França ajuda pas a las collectivitats regionalas o territorialas de menar mantunas politicas especificas per salvegardar las loras lengas pròprias en l’abséncia de poder legislatiu e dinerièr. Tot se decidís als burèus parisencs. De mai, quin gfosquèssen las resultas a las eleccions e dels engatjaments dels elegits, coma dins aquel cas aquel de François Hollande e de la seuna majoritat presenta, son sempre las meteissas responsas que tòrna de l’Estat.
- Abséncia de l’Estat de dreit : Fàcia a la pression sociala, l’Estat desvia a la talvera, de vertat, a-n aquel principis d’unicitat de lenga e aplica una tolerança per rapòrt a mantunas situacions contràrias als seus pròpris principis, en matièra d’ajuda a las escòlas associativas per las collectivitats localas per exemple. Mas aquesta tolerança, resulta d’un rapòrt de fòrça sociala, reberta de l’arbitari veire de la clandestinitat, e pòt èstre abandonat a tot moment, en l’abséncia de dreit e de tòca finala d’abotit a l’unicitat en lo tranformar en monolingüisme perfait del territòri.
Fàcia a aquesta situacion inadminissibla, l’IEO, membre de l’ABLUL-ELEN-France crida al renforciment de l’accion, pels dreits lingüistics e culturals, la democracia e l’Estat de dreit.
Institut d'Estudis Occitans
Pierre brechet, président
ELEN-EBLUL-France

campagne électorale 3

La felicitacion es per l’aver comunicat ; es çaquelà un pauc complicat pel grand public.

enfoirés

dijous, de març 14, 2013

La refòrma oblidada

Me sembla qu'i a urgéncia dins las refòrmas territorialas socialistas ; es un ensemble pichonet e sense dobte inutile per la republica, un rebat d'una rompadura etnista e militarista francesa, s’i parla francés e lo territòri de lo qual es estat separat s’i parla un dialecte germanic (que la lenga i es de mai en mai respectada coma l’avèm poscut veire ambe MulHausen qu’acaba de tornar trapar lo dialecte dins la signaletica).

Urgéncia republcianaVive la France

Se cal recordar que lo Territoire de Belfort es estat creat per rason etnista francesa, e qu’es lo territòri del rei-bailet-nacionalista Chevènement. E coma per astre, alara que las refòrmas constitucionalas sembla anar de cap a Poubelle, puslèu qu’a la modernizacion, nos podèm questionar sobre l’arribada leugièra de Chevènement dins los mèdias parisencs.

François Hollande

Se i a una refòrma que se farà pas, es aquela de la simplificacion aquela : suprimir al pichoneton territòri de la pichoneta ciutat de Belfort.

Dementre aiçò, vesèml pas arribar que de Bretanha, las fòrtas e potentas criticas contra lo poder socialista actual a París ; que fan los pichonetons occitanistas ?

Me podètz explicar perqué es dins cap programa politic francés e occitan per aiçò decidir, la refòrma radicala de l’eliminacion d’un departament pichoneton ?

dilluns, de març 11, 2013

Lo racisme ontologic francés

Una recenta vision de la premsa francesa a fabricat un tipe de valorizacion racista ; se tracha de la frasa de Victorin Lurel suls qualificatius donat a Hugo Chávez.

Aquel document en seguida se vòl balançat, d’En Hugo Chávez cal reténer mai que tot l’accion per las populacions páuras. Alara las criticas contra Chávez son classificatriças, son aquela d’una elita borgesa (per emplegar lo verbiatge marxista), dins las redaccions parisencas lo problèma es particularament grèu dins Le Monde. Ai çaquelà entendut particularament la redaccion d’Europe1, un dissabte del ser, sul tèma ; mai tanben France Infos, France Inter e France Culture sul meteis biais, mas bravament mai prevèrs, per non gaire entendre aquel racisme anticaraïbean.

Chàvez Hugo e enterrament

Donc lo tèxte de Claude Ribbe amerita una traduccion en lenga occitana, per dubrir al monde latin, e poder sortir de l’enclau de la pensada francesa, bravament nacionalista e borgesa.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Lurel per Ribbe

Digun serà susprès, l’espèri, que baili lo sancièr sosten als prepaus tenguts per Victorin Lurel a prepaus de Hugo Chávez (NDLR : ai tornat l’accent que los francofònes o sábon pas emplegar, perqué lo clavièr sembla èstre una particularitat, una excepcion culturala). Son bravament justas paraulas. Dins lo contengut autanplan que dins la fòrma.

Lo ministre d’Oltra-mar, un dels rares intellectuals del govèrn Ayrault, es un òme que sap pesar los seus mots.

Ren de sobrepès dedins çò d’entendut.

Vist de Londras, qu’i soi en escrivent aquestas linhas, la comprenason del «Comandante» ambe lo De Gaule de 1940 a pas vertadierament fabricat un chòc.

E las susmautas petainistas que chórran anuèch contra Lurel, que s’acában de levar la pata sul tombèu de Chávez, auriá de vertat japat de la meteissa manièra contra lo De Gaule de 1940.

Òc, Chàvez èra un òme politic estimat pel seu pòble. auriá marcat l’istòria del Veneçuèla e de l’America latina (NDLR America dicha latina per melhor respectar los qu’an descoberta los blancs europèus en 1492).

Non, lo dictador es pas del costat de Chàvez. es del costat dels mèdias franceses, d’aquesta ponhada de plumitius racistas e negrofònes que saurián pas situar lo Veneçuèla sus una mapa muda, mas glorificarián dempuèi momentàs dins las colomnas dels jornals de proprietat limitada d’òmes per laquals la manipulacions de l’opinion es un afar coma los autres.

Una certana França estima pas Chàvez. E estima pas evidentament Lurel. Aurián pas ni mai estimat Blum que, del seu vivent, èra, el tanben, de vertat tractat de metèca.

Que digun s’enganèsse : al meteis biais que lo mesprètz aficat contra Chàvez es ligat a las seunas originas indianas e afro-veneçuelana, la violéncia dels mots tenguts contra Lurel s’explica per la color de la pèl.

L’idèa qu’un ministre nègre (NDLR: aquel mot devengut pejoratiu e francés, es clarament lo mot per dire la color noire en occitan, la ‘color nègra’ en occitan es de bon occitan de Bordèu) representèsse França al absècs d’un autre nègre, cap d’Estat peitadosament mesprezat pels conservadors, lor bailava la cagèra. Mas que prenguèsse coratge ambe responsabilitats e rendèsse compte ambe la justessa de l’opinion unanima dels Venecuelians al luòc d’exprimir çò que los reaccionaris franceses voldrián entendre, lor sembla insuportable.

Per los que a l’esquèrra, que los primièr reflèxe seriá de se desolidarizar del ministre d’Oltra-mar, deurián melhor pensar abans.

L’oltra-mar e los Franceses d’origina africana ferián blòc darrièr Victorin Lurel. E sense els, l’Esquèrra seriá pas al poder.

---------------------------------------------------------------------------------------------------Claude Ribbe----------------------

Vos conselhi tanben d’escotar la diferéncia ambe la BBC sul meteis Hugo Chàvez.

Lo nacionalisme francés a pas encara encontrat que la tèrra èra pus plana, mas pauc a pauc veiràn … E Claude Ribbe o explica plan. Qu’estimariái aver una pensada occitana autanplan clara e seriosa !

Estonament occitanista

Aquel tipe d’estonament occitanista, ne fau un manifèste, e oblidi de signar, o puslèu considèri qu’o cal pas signar, per èstre gaira seriosa manifestacion politica.

dimecres, de març 06, 2013

Lo mètro per TOTES : EGALITÉ !

Vaquí la novèla politica pels problèmas d'alcòol e los automòbils.... Lo mètro parisenc per totes, es l'egalitat per totes enfin ! Aprèp Ayraultpòrt de Bretanha, vaquí lo mètro per totes per Ayrault lo nantés !

Projecte de linhas de mètro parisenc

Es un projecte qu’enfin, podèm considerar egalitari, perqué totes pagarèm e totes podrèm estauviar las esmendas a las sortidas de las cavas, es un projecte social, de vertat !