Felicitacions pel comunicat EBLUL-IEO

Sois impacient per l’occitnaisme, per aver una reaccion a prepaus de l’abandon del cambiament constitucional per integrar l’occitan dins las lei republicana, coma lo francés es estat integrat sonque en 1992, per una majoritat socialista. Donc avèm anuèch lo comunicat de l’IEO, e s’en cal felicitar.

L’ai recebut en francés, alara ne vaquí la traduccion sancièra :

Communiqué de presse / comunicat de premsa
L'IEO, membre d'EBLUL-ELEN-Francé, communique
La majoritat cámbia, los dreits lingüistics son sempre fòrabandits de l’Estat francés del non-dreit.
Invitat a Ginèbra aquel dimècres 13 de març a una taula redonda suls dreits de las minoritats lingüisticas per una experta independenta de las Nacions Unidas suls dreits de las minoritats dins l’encastre del Conselh dels dreits de l’Òme, EBLUL-ELEN-França, membre del ret europèu de las egalitat de las lengas, representada per Alexis Quentin, de l’IEO, fa lo balanç pron negatiu de la situacion frnacesa tengut compte xdels blocatges persistents, los blocatges son politics.
Alara que debuta a l’Assemblée nationale lo debat sul projecte de lei d’orientacion e de programacion per la refondacion de l’escòla de la  République, EBLUL / ELEN-France lista, que lo projecte de lei oblida sancierament l’existéncia de las lengas regionalas en França e sempre los lors locutors.
Mai grèu, totes los esmendaments propausats en comission per crear un dreit d’accès a aquelas lengas e a un ensnehament bilingüe son fòrabandits.
Sul tèma d’un autre latz, alara que los Président de la République, amai que diferents membres del Gouvernement e lo president de l'Assemblée nationale s’engatjèan de modificar la Constitution e donc de far ratificar la Charte des langues régionales ou minoritaires du Conseil de l'Europe, una modificacion de la Constitution sense disposicion concenrent la Charte es ara anonciada, devath lo pretèxte qu’i auriá pas de majoritat per la votar.
La guèrra contra la diversitat lingüistica.
Dins las regions que las lengas regionalas autoctònas existísson, sostengudas per las populacions, los representants de l’Estat s’opausan a aquestas lengas. Par exemple :
- En Alsàcia, la rectriça d el’Acadèmia, s’opausa a l’ensnehament bilingüe paritari français-lenga regionala alemanda per li substituar un terç de temps en alemand al detriment del bilingüisme real;
- Al País Basco, la sos-prefectura s’opausa al finaçament per la comuna d’Endaia d’una novela escòla associativa per immersion en lenga basca, contrariament a una practica anciana, plaçant aital un perilh sul finançament de totas las escòlas bilingüas associativas en lenga regionala, que fosquèssen en País Basco, en Occitània, en Catalonha o en Bretanha;
- En Bretanha, lo ministèri de la justícia s’opausa a l’iniciativa presa per mantunes comunas de Bretanha de donar un libret de familha bilingüa francés/breton als novèls maridats, en donar lo pretèxte diferent  : sol mantunes librets de familha monolingüas en francés serián autorizats segon lo decret del 2 thermidor an II de la Terreur e un arrêté del 24 Prairial an XI (13 juin 1803) del Consulat (instituet per un còp d’Estat del 18 brumari), e destinat a imposar lo francés coma lenga unica als novèls territòris aucupats per França en Belgica, en Suïssa, en Alemanha o en Itàlia. L'article 2 de la Constitution que declara que « la langue de la République est le français » s'oposariá atanben a aquel bilingüisme al nom de « l'unicité de la langue officielle » que apond anuèch a la nocion « d'unicité du peuple français » emplegada per refusar de ratificar la Charte européenne des langues régionales ou minoritaires.
Lo ministèri de la Justícia anirà encara mai prigondament quora anticipa una eventuala ratificacion de la carta europèa de manièra abusiva restrictiva en afirmar que aquesta ratificacion autorizariá pas lo bilingüisme de tals documents d’estat civil, alara que la ratificacion de las convencions supausa que los Estats las aplícan de bona fe.
Mantunas actituds e mesuras dilatòris
Aquestas actituds extremament negativas quant a dreit de las personas apartenent a mantunas minoritats lingüisticas frenan pas lo ministèri de la cultura de far estat de l’article 21 de la lei del 4 d’agost de 1994 que afirma qu’aquesta lei sus la lenga francesa s’opausa pas a l’usança de las lengas regionalas (corrièr del 28 de febrièr de 2013). Aquesta disposition sembla ailàs a la clausura d’estile car es jamai retenguda quora la question dels dreits lingüistics es invocada, pas mai que l’es l’article 75-1 de la  Constitution qu’assegura que las lengas regionalas apartenon al patrimòni de França. Parie se pòt questionar sul ròtle d’un  « Comité consultatif pour la promotion des langues régionales et de la pluralité linguistique interne » qu’acaba d’èstre creat quora l’Estat assegura en meteis temps la seuna ostilitat de faiçon autanplan manifèste per l’existéncia d’autras lengas que lo francés sul seu territòri.
Una insulta als principis fondamentals dels dreits de l’Òme
La situacion francesa concernent los dreits de las minoritats lingüisticas es d’una pron granda clartat : los tres grands principis que fan lo Conseil de l'Europe, los Droits de l'homme, la democracia e l’Estat de dreit son pietinat per França :
- Non respecte dels dreits de l'Òme: Los dreits de las minoritats lingüisticas talas que son definidas clarament per la Déclaration des Nations Unies suls dreits de las personas apartenent a unas minoritats son negats. França reconeis sempre pas lo dreit a las personas coma membre de mantunas comunautat que fosquèsse d’una comunautat autra que de lenga francesa.
- Abséncia de democracia : França ajuda pas a las collectivitats regionalas o territorialas de menar mantunas politicas especificas per salvegardar las loras lengas pròprias en l’abséncia de poder legislatiu e dinerièr. Tot se decidís als burèus parisencs. De mai, quin gfosquèssen las resultas a las eleccions e dels engatjaments dels elegits, coma dins aquel cas aquel de François Hollande e de la seuna majoritat presenta, son sempre las meteissas responsas que tòrna de l’Estat.
- Abséncia de l’Estat de dreit : Fàcia a la pression sociala, l’Estat desvia a la talvera, de vertat, a-n aquel principis d’unicitat de lenga e aplica una tolerança per rapòrt a mantunas situacions contràrias als seus pròpris principis, en matièra d’ajuda a las escòlas associativas per las collectivitats localas per exemple. Mas aquesta tolerança, resulta d’un rapòrt de fòrça sociala, reberta de l’arbitari veire de la clandestinitat, e pòt èstre abandonat a tot moment, en l’abséncia de dreit e de tòca finala d’abotit a l’unicitat en lo tranformar en monolingüisme perfait del territòri.
Fàcia a aquesta situacion inadminissibla, l’IEO, membre de l’ABLUL-ELEN-France crida al renforciment de l’accion, pels dreits lingüistics e culturals, la democracia e l’Estat de dreit.
Institut d'Estudis Occitans
Pierre brechet, président
ELEN-EBLUL-France

La felicitacion es per l’aver comunicat ; es çaquelà un pauc complicat pel grand public.