“Existí un projecte europèu, per bastir una euroregion altorn dels Alps e de la Padania. Amassa jà 4 regions italianas e las regions d’autres Estats en Eslovènia, en Carentia, en Suïssa o en França. Es lo projecte que vòli veire devenir realitat mas a partir de las regions italianas,” Explica lo president novèl de la region Lombardia, a un jornalista d’Euronews a Lyon, gaitatz aquí.
La question es pausada en Provènça e tanben per totas las traversadas dels Alps, pauc impòrta los mejans contraris als pòbles qu’i vívon.
Nos podèm alara questionar quora vesèm gaire comunicat de premsa per se felicitar dels vòts pel Movement 5 Estela (M5S), qu’es realament ganhant dins las valadas que se devon traversar per las novèlas linhas TGV. Lo movement de Beppe Grillo a ganhat aquí contra los projectes europeïstas (PSf-PRG, UMP, UDI), e tanben de la Lenga del Nòrd. Nos podèm tanben questionar de quina manièra lo FN e los ecologistas se pòdon desseparar (dins los lors escrits o comunicats) de l’imposicion d’aquesta linha contra la volontat de las populacions, de las nacions dels Alps.
Avèm aquí encara un conflicte latent, unas ideologias contra la realitat del terrenh montanhòl.
Del meteis biais, podèm questionar aquela idèa de fabricar un Estat novèl, tot en s’ajudar dels vesins que els son gaire dins l’idèa de fabricacion de l’Estat padanian. Se pausa la question clara de las evolucions territorialas de las administracions per s’adaptar a las necessitats de las ideologias o las simplas vidas de las populacions. L’Estat padan questiona l’idèa d’una Provènça, perdon prouvènço, pantaissada, isolada per un flumi o dos mas de mai en mai elonhada de las realitats parisencas. La question de la volontat padana pausa la question d’un estructura clara per l’identitat provençala (englobant per fòrça la Gavotina), non pas isolada, mas integrada a una estructura occitana, que se podrà sonar federala, mas qu’es simplament Occitània, un biais de servar los ligams ambe la Ligúria, e Roma, mai tanben Corsega e Sardenha.
Del caire de Savòia e Niça, la causa es diferenta, l’entitat padana non pòt èstre d’un alen novèl politic, vist los centralismes franceses qu’an installat una prepoténcia a Marselha e Lyon, contra las volontats de Niça e Savòia.
Aquesta volontat presentada pel novèl president de la Lombardia pausa un problèma a una certana vision occitana de l’Euròpa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada