arcuèlh

dimecres, d’octubre 30, 2013

Écomouv’ o l’entreprenariat d’Estat

Los paures administrats occitans son plan rics per pagar las enganas administrativas e politicas francesas.

L’Estat francés republican es lo mercat-Estat-nacion que trafica las delegacions de gestion al mercat. Es una autra version de la delegacion als amics del rei.

Dins un article pron interessant L’Opinion explica la situacion de l’entrepresa EcoMouv’. Son pas causas de finanças publicas mas quasiment… aquela causida de gelada de l’ecotaxa en recuolada socialista e PRG, e tanben venguda de l’UMP-NC serà pagada per quí ? Sempre los meteisses … L’administracion mana, lo politic participa a la perseguida de la politica administrativa, en refusar d’aplicar los programas electorals, e a la finala son las populacions que pagaràn ; las nacions sotmetudas als poders centralistas parisencs son gentas populacions europèas. La République française es una etiqueta que se trufa administrativament dels «administrats» coma explicava un candidat e elegit UMP de Vilanuèva d’Òlt.

Ecomouv lògo

Pel moment l’Estat i a pas creat un compte …

Aquel entrepresa es la realitat de l’economia vist per un sistèma economic d’Estat ; l’Estat francés es un mercat, e baila lo mercat a l’entrepresa que li agrada ; i podrà aver mantunas rasons, la competéncia es una d’aquela, mas pas sonque…. Aquò se fasiá del meteis biais per l’ancian regime. Dins l’article de L’Opinion se trapa l’accionariat de l’entrepresa, e se vei qu’es pas brica un entreprenariat de creators d’entrepresa, ex nihilo. Se trapa èstre d’entrepresas que se sap qu’an un filon dinerièr e que podrà ne tirar pron de sòus. Mas quí pagarà senon la populacion sancièra, e l’Estat, causirà, mas es amagat darrièr un sistèma privat (aquí es encara mai grèu, perqué soi segur que l’entrepresa aquesta es estada emplegada tanben per far creire a Metz qu’èra de desvolopament economic per amagar las incompeténcias de l’Estat sus aquel sicut). Del meteis biais se farguèt la privatizacion de las autorotas de l’Estat francés, e es l’UMP-NC qu’o faguèt al nom del «liberalisme» ; lo liberalisme existís pas, son simplament d’oportunitats politica e economica daissat en man per un Estat ipercentralista e que podrà pas tot gerir solet, l’entrepresa privada l’ajuda alara per manejar l’afar e perseguir lo seu conservatisme institucional.

Image (24)

Lo sistèma es classic e se trapa èstre de dreita (UMP-NC) o d’esquèrra (PSf-PRG-FdG-EELV) [lo FN es jamai estat al poder, mas soi segur que ambe lo centralisme francés non podriá far diferentament], quora se sap pus organizar o gerir l’Estat centralista francés, es a l’entrepresa privada e al dreit privat que l’Estat se laissa anar, e als pòbles de França de suportar.

Es una brava rason per non pus daissar a l’Estat la gestion del collectiu en regions occitanas.

Al meteis temps, la revòlta bretona es castigada d’èstre de maissanta fe perqué d’extrèma-dreita, e lo MEDEF o la CGPME, o los sindicats de dreita… Es quasiment una accusacion de l’administracion centralista francesa qu’accusa la populacion bretona de pensar que París, e la seuna administracion, es pas capable de gerir Bretanha coma se deuriá, e pel ben de totas las populacions. L’administracion li agrada lo centrlaisme perqué aquò amaga un fum de causas, coma aquesta delegacion centralista de poder per taxar la populacion.

La nacion bretona se revòlta, quora las autras nacions sotmetudas o faràn ?

-°-

Aspirinas Parisians

Écomouv' e autorotas privatizadas : Los peatges son estats bailats pel sistèma politic centralista francés, per la gràcia republicana de l'Estat jacobin francés, e contra las activitats economicas de las nacions sotmetudas al centralisme francés.

aumentacion dels peatges

L’ecotaxa en Bretanha amassa la nacion

Lo FN sosten lo movement breton, segon Marine Le Pen dins totes los mèdias, contra l'ecotaxa de l'administracion francesa, e dels seus govèrns jacobins. FO e UNSA tanben fan un sosten sistematic contra las regions e las pichonas decentralizacions, coma lo FN. Alara quora s'entendrà mai sovent possible, lo cap de la protesta bretona (clarament identificada) contra l'ecotaxa, s'entendrà una demanda de prigonda decentralizacion per tractar los subjectes economics al nivèl que cal (Roazhon e Naoned), e pels longs tèrmis, es de dire las regions ; exactament lo contrari del programa del FN.... E al meteis temps, EELV que sola pòrta aquela idèa es per l'ecotaxa modèl Borloo, es de dire Bor(loo)delic. MoDem e UDI son alara los braçes d'una administracion, mas per la decentralizacion mai prigonda ; aquel afar a pas acabat de capvirar las taulas politicas.

Lo jornal L’Opinion explica que cal pensar aiçò coma la taxa ciutadana …

Image (21)

Se cal recordar que los peatges son estats quasiment sistematicament a l’origina de gròsses conflictes dedins lo reialme dels Francs, amai dins l’expandiment del pichonet reialmòt parisenc en Comtat de Tolosa, batalha de Murèth èra tanben una question de peatge…

Alara avèm lo Canard Enchaîné qu’explica simplament lo problèma : a vóler fargar una politica centralizada, los socialistas se traparàn de mai en mai acarats a las regions en crisi, una crisi installada per una pensada centrlaista francesa. Lo Canard Enchaîné tracta lo subjecte de faiçon umoristica, mas la realitat es que non se podrà pus pensar una politica parisenca per totas las regions de França, mas clarament la justícia e la democracia impausaràn una politica decidada en region, ambe una coordinacion d’Estat, e tanben una vision europèa de la situacion regionala en matièra economica. Lo centralisme del tractament dels dorsiers economics s’acaba ambe la revòlta bretona : o comprendràn a París ? Ne cal dobtar …

Image (22)

Es plan evident que lo long tèrmi escapa als dirigents parisencs, çò que non pòt èstre lo cas en regions administrativas francesas. Malgrat un cosinatge evident ambe José Bové e EELV, l’UDB l’a entendut que participarà  a la manifestacion del 2 de novembre a Kemper contra l’ecotaxa.

Ieu m’agradariá d’aver aquel vam ciutadan contra las infra-estructuras aeroportuaris que Ayrault vòl montar a Naoned…

Car l’ecologia es pas simplament una question d’ecotaxa, es puslèu una pensada globala e de longs tèrmis, lo contra de la politicas parisencas, que fosquèsse de Borloo-UMP o del PSf-EELV…

Donc anuèch soi puslèu per una radicalitat politica, cal enlevar l’organizacion politica de las regions al govèrn jacobin francés, e lo cal plaçar lo mai aviat possible en region ; la deputada e ministre Lebranchu l’aviá assajat, e sembla que la recuolada fosquèsse una basa socialista en matièra politica.

Supòrt revendicacion François Hollande comentat -Governar a París

-°-

taxa sobre l'equitacion

-°-

L’ecotaxa vist d’Alsàcia :

Responsa alsaciana sobre l'ecotaxa

«La taxa suls trafics dels camions sonat ecotaxa pel «Grenelle» es partit d’Alsàcia, èra lo parallèl a la taxa camion en Alemanha. Perqué en Alemanha aquesta taxa a desviat los fluxes de camions en Alsàcia. la Region e los dos Conselhs Generals se son associats, en 2006, sus la basa d’un estudi de factibilitat de la mesa en plaça d’aquesta ecotaxa per balançar los transferiments.»

Aiçò confirma que la politica d’environament, e de gestion de l’economia non pòt pas èstre faita pel centrlaisme francés. Çò que val per Alsàcia, non val per Bretanha. E aiçò lo republicanisme frnacés non i podrà res, es question de geografia, e d’economia.

dimarts, d’octubre 29, 2013

Michel Serres sap pas d’ont ven !

Michel Serres es Agenés, del país d’origina n’a pas brica l’intencion d’un respecte lingüistic per la lenga del son país (perqué l’a jamai costejada, alara valoriza la lenga del mèstre parisenc que l’a sempre pagat), puèi se trapa un enemic, l’anglés. Dins un article del Petit Bleu exposada son afar de nacionalista francés, qu’a mestièr d’un enemic de l’exterior.

Picatz aquí per aver lo ligam de l’anglofòbe, Michel Serres.

Aquela tecnica nacionalista francesa que trapa a l’exterior l’enemic que se cal fabricar a l’interior per servar la linha editoriala del sistèma politic francés, es de nacionalisme lingüistic. Per astre, dins l’aglomeracion d’Agen, n’i a d’unes militants de la lenga occitana, que sábon respondre a las ignoranças del nacionalisme francés, nacionalisme d’expansion en Occitània, normal per un ancian militar francés !

Michel Serre Petit Bleu

La responsa me sembla pron bona per èstre escampilhada als franchimands anglofòbes e als occitans qu’an pas encara vist que la francofonia es un nacionalisme d’expansion parisenca, ajudat per mantunes militars a la retirada, e quitament venguts d’Occitània.

Podrètz comparar la diferéncia de semantica, entre Michel Serres l’anglofòbe, e Rhona NicDhùghail ….

lengas indigènas The Guardian

L’article serà pas tradusit en lenga imperialista francesa. Ieu estimi mai l’Acadèmia Britanica que non pas la francesa, perqué ? La responsa es aquí :

Lenga indigèna Acadèmia Britanica

dijous, d’octubre 24, 2013

PP, F.Franco, socialistas tolzans, e los autres espanholistas

Lo PP es d’aquestes partits formats d’ancians franquistas (Fraga ara defuntat, e president de Galícia, tèrra de mission del PP), es aquel partit qu’en Aragon assaja de destrusir las pichonetas politicas lingüisticas en aplicar lo modèl francés, pauc a pauc coma se fabrica politica contra lo catalan a València e a las Balears (tanben fins ara majoritat electiva PP). E sabètz totes que lo modèl francés a prepaus de las lengas, es lo modèl que fonciona ambe l’imperialista e colonialista Jules Ferry (onorejat a l’arribada de François Hollande coma pdt de la république française), «un pòble superior dèu ensenhar al pòble inferior» (discors de julhet de 1886), parlèm de la seuna sapiença superiora, aquela que li a «permetut» de prendre lo poder e de sotmetre los pòbles.

Franquisme 2 document n°1 pichon

Lo PP es conegut en Espanha per èstre dels sols partits en poder (Ciutadanos e UPyD tanben mas son rarament al poder) que refusa de condamnar lo franquisme, e quitament d’escafar las lescas de gloriòlas que «onoreja» la «marcaespaña» ; aquela marca que onoreja cada jorn la radio la mai escotada d’Espanha, la cadena Ser. Es la mai escotada d’Espanha, mas pas brica de Catalonha, ni tanpauc d’Euskadi-Nafarroa.

comunicat Kom Institut Cervantes

La cadena que es LA sorga de conflictes ambe la vertat basca e catalana, es convidada a Tolosa dins un centre cultural pagat per totes los «Espanhòls» (Institut Cervantès o Casa Cervantès), mas que concretament trendrà absenta las preséncias de las lengas de las Canàrias, Galícia, Astúria, e sobretot la lenga Euskal Herria e Catalonha (Païses Catalans). Lo centre cultural tolzan, organizacion para-etatica espanhòla e que supòrta pas cap reduccion de budgecte, lo centre la recebrà per onorejar Espanha tal que Franco l’aviá pantaissat, onorejar la «lenga de Isaías Lafuente», la correccion lengatgièra dins los mèdias (quora se parla catalan tanben ?) o quora s’interdit de parlar catalan e basco a l’antena dels mèdias.

Dins la meuna memòria, me remembri una inauguracion del pichon «quai des républicains», en companhiá d’un ancian president de la Generalitat José Montilla (ancian ministre de la defensa de Zapatero), inauguracion d’una pichoneta placa, que la seuna caracteristica èra pron politica : 1 / èra sonque en lenga francesa, en contradiccion ambe la costuma establida fins ara de respecte lingüistic de l’occitan, 2 / èra l’arribada del novèl elegit chevènementista Briançon al cap de la com de la comuna, e caliá donar un «stature» a Pierre Cohen, e alara Catalonha èra interessant per aiçò coma dins lo fantasme dels militants de sciéncias politicas tolzanas, 3 / i aviá un govèrn d’esquèrra a Barcelona, e ne caliá aprofièichar mediaticament a Tolosa, foguèt lèu oblidat quora la majoritat la perdèron… Res qu’aquel moment, pròva que los socialistas de Tolsoa, son pas lo representants escolhits per las eleccions, e per agir per totes, mas son aquí per la partida dels electors e de las electriças qu’an votat per els.

E donc per consequéncia la comuna de Tolosa, plen d’aquel republicanisme orientat e d’esquèrra nacionalista franco-espanhòl, filh del franquisme, e qu’o practica sense o dire, presentava anuèch sobre las alèas François Mitterrand una exposicion sus l’Aragon. Las ondas politicas tolzanas se son sempre enganat de costat, an sempre preferat Zaragoza que Barcelona (de la CrCI als militants politics).

20131017_143239[1]

La sampitèrna aligança franco-espanhòla (tractat dels Pirinèus) deuriá saber, ara al XXIen sègle, que l’aligança es pas la dictatura electiva de la majoritat contra los pòbles catalan e basco, e paures occitans d’anuèch aquí dedins.

La sampitèrna aligança dels imperialismes francés e espanhòl (batalha de Murèth) trapa a Tolosa un plan promocional en còrs per l’Aragon coma lo Principat de Catalonha, a Tolosa, ambe los socialistas franceses qu’es jà a l’òbra, coma jà l’es a Madrid :

sotmetre Catalonha

Se Barcelona es accessibla mai aisidament que Zaragoza dempuèi Tolosa, e mai prèp per las relacion comenciala e en km, non cal oblidar que l’espanholisme pòstfranquista es fòrt a Tolosa, son monde que acceptan que l’esquèrra perdèsse lo poder en Nafarroa per lo donar a l’UPN-PP…

A Tolosa, lo republicanisme «democratic» i es arribat (!) …. de far calar los OCCITANS.

-°-

Mariano Rajoy las nòtas d'escòla

-°-

E los socialistas espanhòls, qué ?

Narcís Serra (PSOE): 1.200.000 € de Catalunya Caixa + 470.000 € de Telefónica

«Coi, ara ja entenc perquè Franco era socialista o Felipe González falangista, si porten governant-nos els mateixos des de l'any 39.
Ahora ya entiendo porque Franco era socialista o Felipe González falangista, si nos llevan gobernando los mismos desde el año 39.
Quina colla de lladres! » explica un internauta bilingüe, e subjecte borbonic.

socialista de vertat González

e ambe los socialistas franceses, farai un desvirament pipolizador de Na Ségolène Royal :

Supòrt revendicacion François Hollande comentat -

L’esquèrra socialista e populara, lo pipolisme (qué !) es en accion ….

La Gravitud segon Ségolène Royal

Fótbol es un espòrt d’egoïstas

E lo fótbol un espòrt utile pels pòbles ? Perqué subvencionam lo fótbol e los estadis ? La responsa es donada, aquí : per portar a l’esclavitud e la mòrt trabalhadors al Quatar, un «projecte de societat» per la planèta ?

Non podèm que comparar :

La FIFA accepta aiçò :

Image (16)

Los fotbolistas franchimands fan una crida a la cauma del jòc per fauta de solidaritat ciutadana. Car non acceptar la lei de totes e lo finançament d’aquesta lei, sobretot quora los mejans fautan pas, es un grand fenomèn egoïsta.

comparasons de manifestacions

RFI anóncia a las 14h00 que los fotbalistas franchimands son gaire solidaris ambe la populacion, nimai ambe los trabalhadors del Quatar que se crevan (es pas una metafòra) pel plaser d’unes quequets fotbalistas que faràn lo mondial del fótbol. E se lo mondial del fótbol èra boicotat pels pòbles del monde ?

Fotbalista en cauma

Al meteis moment, i a una manifestacion a Barcelona perqué lo sistèma educatiu catalan, sempre donat coma lo mai eficaç per èstre lo mai exemplar per l’ensenhament de las lengas, es atacat per un finançament que se redusís, e un sistèma lingüistic semblant a-n aquel que los franquistas avián pas oblidar d’imposar als pòbles de Catalonha e Euskadi, País Valencià e Balears.

zlatan farà cauma

dimecres, d’octubre 23, 2013

Las mapas del nacionalisme industrial

Dins lo bilhet precedent assajavi de mostrar que lo Tour de France, èra las expleitacions de las colonias de l’Estat centralista e continental francés, territòri o sòl (e lo seu dreit republican) que damora en poder de l’administracion centralista francesa.

Dins lo jornal d’anuèch, la pravda dona una mapa de las unitats de produccion de Peugeot –PSA. Podèm considera qu’es la contra mapa de la prepausicion toristica e ciclista del Tour de France. Ont passa pas lo Tour de France 2014 s’installa l’industria de l’automobila francesa, una politica industriala unica en favor de las «grandas familhas francesas», e d’aficatge politic grand e aiçò qualificat de l’industria «nationale française» ; e aiçò en republica francesa. Lo jòc pel pòble sotmetut, lo trabalh e lo desvolopament de l’economia per l’autra partida – es la clara politica francesa sul tèma ; lo seriós economic pels Franceses, l’animacion d’estiu per las colonias.

Image (14)

La veitura èra la sola politica industriala francesa, las autorotas e lo nuclear ; e donc pel profièich de familhas francesas, Peugeot, Citroën, e Renault son damorats los darrièrs. I a pas cap usina automobila en Occitània ; Renault a collaborat ambe lo Pétainisme, l'État français ; e PSA s'installava pertot en França.... levat dins las colonias, donc levat en Occitània. La mapa ne fa la pròva. L’istòria de l’installacion de l’usina de Ford (èra de Blancahòrt en Medòc) es alara d’un grand interès…

Lo fenomèn es lo meteis per Espanha ; los presonièrs bascos son plaçats dins las zònas supausadament seguras (la via segura dels federalistas socialistas per exemple) o que se trúfan del nacionalisme expansionista espanhòl, e dins las meteissa zòna se trapa l’industria de l’armament espanhòl (Galícia, Castilha, Múrcia),n e aiçò es aital malgrat totas las competéncias que se podriá trapar en ingeneiring militar en Catalonha o Euskadi.

mapa dels presonièrs bascos

arriba España

Tour de France, marcafrança trufa politica

Parier que lo can escampa l'aiga per marcar lo son espaci politic, la marca canina, lo nacionalisme del Tour de France exprimís l'espaci nacionalista republican francés, per 2013... la mapa es sortida; la cal publicar ambe los apondons costumièrs, e que cap mèdia papièr mpublicarà doman, nimai los que son editats en Occitània. La chança es d’aver a recebre lo mercat que se desplaça… mas darrièra lo mercat aquel, i a un ignorança de l’impact nacionalista e expansionista del Tour de France.

Tour de France

Lo Tour de France remplaça lo militarisme francés, militarisme que pensava las frontièras francesas coma talament essenciala que faguèt matar quaisment totas las generacions qu’an viscut abans las guèrras de 1870, 1914/18, 1939/45, e las guèrras colonialas ; ara es pus mestièr d’aiçò, mas simplament de daissar las regions de França coma decorum d’una passejada nacionalista francesa e ciclista, coma se Disney Europe s’escapava de la zòna industriala de l’Èst parisenc cada annada per emplenar las televisions del monde de las polidas imatges de l’espaci de vida del nacionalisme francés.

E cada annada la television nacionalista francesa France Télévision perseguís l’objecte politic, per li assegurar una vision plan contra-rotlada del territòri del nacionalisme francés, ambe los dreits del sòl que deven alara televisual e ciclista, e alara sorga de finança en publicitat, pel mercat de las entrepresas qu’an a fotre de las economias dels inocents de ciutadans espectadors.

Lo dreit del sòl e lo territòri republican

Lo territòri republican o lo sòl e lo seu dreit, nos lo vòlon imposar per sempre. Al moment que cap lei èra integrada al sistèma francés de gestion del regime feudal franc, o del regime reial francés, en Occitània, lo dreit èra aquel de la ciutadanetat, sul modèl de Roma. Lo dreit escrit l’avèm agut abans los Francs, abans lo poder dictatorial franc, puèi lo poder republica francés es un assag de còpia occitana d’aiçò qu’an pas.

Aqueste maitin lo nacionalisme francés de dreita pròva encara un còp que de memòria istorica n’an pas brica.

Dreit del sol vist per l'UMP

De qu’es lo sòl francés ?

Dempuèi la revolucion, Cornelius Castoriadis a plan mostrat que sèm passat del regime dels pòbles de França sotmetut al poder catolic dels reis francs, a una situacion d’actor de la ciutat sul modèl roman del dreit, es de dire lo modèl occitan (Bordèu e Tolosa ne fan la pròva dempuèi mai de 500 ans, al moment que lo concepte arriba a París en 1789 !).

Mas de quin sòl França es faita ? quin territòri es França ? aquel de la populacion que parla la lenga juridica, la lenga del rei, o la lenga juridica republicana, lo francés ? Mas quí parla francés al moment de l’establiment d’aquel concepte expansionista lingüistic ? Digun o quasiment.

Donc lo territòri concernit serà pas aquel de la populacion de novèls locutors franceses, encara que aqueles que parla francés en Belgica o Confederacion Helvetica son pas cocnernit, vist qu’avèm pas gausat los annexar militarament ambe Napoléon, o avèm pas capitat…

Mas i a territòri (semantica actuala e tecnocratica) o un sòl qu’es estat tocat per la militarista frança que fabrica «un sòl» per lo «dreit del sòl», aquel militarisme a tocat Savòia e Niça. Gaita aquela mapa d’abans 1860, e veiràs que lo «dreit del sòl» al modèl francés non podiá èstre aplicar a Niça o a Annèci :

mapa Estat francés pendent la revolucion de 1792

O pel «dreit del sòl» cal aplicar la règla de l’empèri ancian, dels regimes feudals o reials ancians (ambe las mapa que l’extrèma-dreita francesa nos manda de temps en temps) ? E alara coma pel pòble occitan, aviat francizar la zòna recacitranta al «dreit del sòl» talament prezat anuèch :

Mapa de l'empèri bonapartista

Vist que lo sòl de 1830 anava de Dunkirk (Flandras de lenga neerlandesa) e Tamanraset (de lenga berbèra o amazigh), e que Niça en 1860 èra pas tocat per aquel «dreit del sòl» republican prezat anuèch (e l’Estrosi que ne pensa ?)… Lo problèma d’anuèch es puslèu mai complicat que la genta presentacion que ne farga lo personal politic nacionalista francés, l’ignorança fabrica estupiditats politicas, a l’UMP, mai tanben a l’esquèrra tanben (lo Mélenchon es lo primièr de tot, mas es pas lo sol).

Perqué las populacions de l’autre latz del sòl (la causa administrativa) actual auriá pas dreit republican francés en Africa o en Catalonha, o en Flandras, d’aquel «dreit del sòl» de l’empèri qu’es estat la famosa republica laïca francesa, aquel impèri republican que denegava l’egalitat dels dreits als pòbles sotmetuts (cas argerian èra clar) e quitament anuèch o refusa al nom de l’egalitat devath la lei republicana que dèu èstre redigida sonque en francés, e pensada sonque per un personal politic tocat per la sindròma del Enric III de Navarra. Quora demandam una lei per l’occitan, es un pauc tanben per aplicar l’egalitat de tractament qu’es jamai estat una règla reala en republica francesa, nimai pel regime reial e feudal francés.

Pausi lo problèma dels immigrants de l’UMP, o del FN, que son venguts viure sobre aquel sòl republican francés (causa administrativa regulada e imperiala, e que suportam sul sòl occitan) e coma los migrants europèus en America, fan tot per oblidar que son pas estats los primièrs sul sòl que lo vòl aplicar una novèl «dreit del sòl». Fan coma se los Occitans existavan pas, cap politica, cap decision coërenta associada, cap lei programada…

espanholizar America 1

La realitat del problèma de las migracions es que las populacions qu’an de recebre migrants, an pus los mejans politics d’ensenhar normalament la cultura e la lenga als migrants, aital se fabrica clònas franchimands –sense cultura locala, un Arif o Briançon per exemple- e la populacion ante dèu suportar totas las extravaganças, republicanistas, o de las religions extremistas qu’an pas agut informacions que son pas los primièrs extremistas qu’an imposat quicòm en Occitània (per exemple) ; ai encontrat un Mollah a Tolosa, e dos per verificar, e ai plan vist que pas un, pas un, sap l’istòria de l’integrisme catolic en Occitània, nimai de l’emplec catolic de las armas per netejar lo país occitan e imposar la vision politica franca, puèi republicanista francesa, aquí a Tolosa e dins lo famós «grand sud» qu’es al nòrd d’un espaci que nos tòca bravament mai que las leis francesas parisencas, encara que nos las impáusan per l’estructura militarista administrativa francesa.

L’àngel del nacionalisme francés, Le Fig

Lo nacionalisme francés es expansionista dins la mesura que non a jamai respectat los pòbles de França, aqueles que faguèron las revòltas abans la de 1789 a París ! Es sempre París que amassa la susmautas dels pòbles de França, mas qu’es jamai París qu’es reconeissenta d’aver agut lo produït d’aquelas batalhas en region, perqué se pensa lo centre del monde e de la pensada politica, alara que n’es que la finalitat, e sovent qu’es ela que crestarà las visions politicas progressistas demandadas pels pòbles sotmetuts, senon lor trapar una guèrra de far, en nom de la République.

Arriba sul decorum aquel, Le Figaro, jornal nacional-expansionista francés, de dreita, legitimista e pòst-monarquista.

Le Figaro assaja de donar dins la santa morala republicana e laïca. Mas la question sembla –coma sempre talhada- e alara la farèm mai bèla ; pausarèm la question, coma Cornelius Castoriadis, la nacion dèu imposar una lenga unica (? - la question la pausèt Fichte en Alemanha), un biais unic de pensar per l’administracion al servici dels pòbles de l’Estat, es que cal establir un meteis biais de pensar lo juridic a París e a Tolosa ? La pseudò egalitat del dreit, a travèrs la seuna lenga unica, non fabrica problèmas politics, o pas ? Lo dreit establit a París es pas tot simplament un biais d’enganar los pòbles de França, al modèl de l’espanhòla doctrina Parot pensada dins l’Estat francés, doctrina que confond justícia e vengença al profièich del sol Estat opressor.

Pensada Le Figaro

Quora totas las questions de societat seràn pas pausadas al nivèl que cal, aurèm lo dreit de pensar que lo nacionalisme francés e sa premsa, son pas plan plaçats per donar dins la morala publica, e lo projecte comun qu’es supausat èstre la nacion imperialista e republicana francesa del modèl Maurice Barrès e Ernest Renan, la terreur.

Quora totas las questions de societat seràn pas pausadas per la pensada de l’extrèma-dreita francesa, aurèm benlèu lo dreit de pensar qu’en region occitana, de civilizacion occitana, val melhor non far fisença a la pensada catolica integrista francesa per portar un projecte comun de societat collectiva occitana.

Quora totas las questions de societat e las loras visibilitats seràn pas pausadas per la politica en Occitània, nos podrèm questionar sus l’interès d’anar votar per un projecte politic (lo cuol blanc, roge, o blau), que votat en Occitània, son destrusits en accion a París. La sindròma Enric III de Navarra ajuda pas la democracia, pas brica. La partidocracia ajuda una casta politica, non pas la populacion d’Occitània.

Quora totas las questions de societat e las loras valoracion politicas per una Assemblèa en regions occitanas, federadas, non podrèm jamai pensar que serèm aisinats per acarar lo defí mondial qu’es demandat als pòbles de França, la République.

De quina manièra podèm pensar qu’aquel regime republican francés es reformable ? Coma abans 1789, lo regime reial l’èra pas, de qué los pòbles de França faguèron per cambiar de regime ?

Alara, especialament per Le Figaro, e totes los extremismes nacionalista e expansionistas franceses, mandi aquel eslògan :

revolucion 2012 quand

dimarts, d’octubre 22, 2013

“Franco no ha muerto” : causa segura !

L’afront d’anuèch fabrica pròvas de franquisme al XXIen sègle. De las pichonas formuletas politicas, diplomaticas, dinca la mai encausanta per las populacions, coma l’ensenhament dins la pròpria lenga de la populacion [ sul modèl francés d’en Jules Ferry, o lo desvolopament industrial segur per l’industria que recep las comandas d’Estat ], o l’installacion de las televisions madrilencas pertot al país e l’interdiccion de las autras dins las autras regions. Etc.

Anuèit, anuèch, a Barcelona s’aplega dins un bastiment de la Generalitat de Catalonha, autoritats de la Meditarranèa, per parlar de cooperacion d’aqueste costat de la mar nòstra. I a volgut assistar lo Rajoy, president de l’Estat borbonic espanhòl, l’Estat qu’a vist morir lo dictador dins un lièch ; quora aquel personatge s’en va dins las autras tèrras catalanas dominadas pel PP, non i a cap problèma ; lo president de las autoritats valencianas o balearas pòdon intervenir, pas grand moment, pas mai de tres minutas. Son amiguisme politic, costumièr dins l’Euròpa d’anuèch. Mas anuèch un element barcelonin arriba per donar pròva de las relacions realas entre Madrid (PP-PSOE) e Barcelona (CiU-ERC).

Tots contra lo franquisme

La question del pòst-franquisme es, ara, de mai en mai clara ; lo refús de las autoritats PP de Madrid serà de listar coma elements del colonialisme politic espanhòl en Catalonha ; sovent desligat ambe la realitat de la pensada de la populacion qu’a après de se calar al momùent del franquisme, sobretot quora an que l’espanhòl coma lenga primièra e sola lenga d’expression politica, aquela qu’ensenha lo sistèma d’educacion nacionalista francés ; non acceptar que las autoritats localas parlèssen dins un encontre pichon e que son los primièrs concernits (Madrid es çaquelà dedins las tèrras e non pas sobre la mar nòstra!), es un acte de colonialisme, es la realitat del colonialisme «democratic» espanhòl ; es la perseguida del franquisme per d’autras manièras, acceptablas per èstre un Estat membre de l’Union Europèa. Avètz imaginatz de qué auriá poscut donar una visita republicana francesa sense aver demandat las autorizacions del poder protectoral marrocan ?

Aquel acte es tanben clar, una ataca sobre l’eventuala actitud espanhòla al moment de la separacion o de scecession (çò que seriá melhor economicament per la sentat budgetària de la Generalitat) ; es clar qu’Espanha serà al nivèl internacional d’afront contra la diplomacia futura catalana. Es pas causa novèla ; tot catalan e tot aranés paga per Madrid (ne paga talament que las autorotas i son a gratís a Madrid) ; mas, tanben a l’exterior dins las Casas Cirventès (ai vist Bordèu e Tolosa), ai jamai vist un bibliotèca de libres o/e disques en lenga catalana, nimai jamai corses de catalan o basco (tot de manièra que representèsse realament l’Estat espanhòl supausat democratic, e unit dins la diversitat, coma l’explicava los socialistas a las populacions, mas sense zo praticar realament), ni en galician, ni en basco ! Jà se sap que Madrid far pagar las regions per la gloriòla exteriora pòst-franquista, etiquetada democratica o pas. Cal pas desbrembar que lo sistèma diplomatic francés fonciona del meteis biais ambe la francofonia.

Franquisme 1 frasa n°7

Sense parlar, en dedins, de las politicas lingüisticas de la Franja, del País Valencian, o de las Balears, talament semblantas a la politica qu’aurián poscut desvolopar lo franquisme, se pensaviàn erradicar aquestas lengas, al modèl Jules Ferry, Maurice Barrès o Ernest Renan… O a un moment donat la politica de l’aiga per l’Ebre, tanben reviscòl PP del franquisme.

Quora la doctrina Parot es tombada per la justícia europèa (legir l’editorial en francés del JdPB), las reaccions son grandas ; un elegit IUeA explica qu’es «una bona causa per la democracia», e recept amenaças de militants del PP, las ancianas milícias segurament…

«Franco ha muerto», Franco es mòrt, coma o a poscut explicar un presentador de la television oficiala, lo 20 de novembre de 1975; mas en realitat la renda que manejava l’Estat espanhòl dempuèi Madrid, non a cambiat de basa de foncionar, ni tanpauc a cambiat las familhas, son las meteissas e las mateissas manièras politicas. En realitat, l’organizacion de l’Estat supausat democratic a pas cambiat de mans, e se mesfísan de quí dempuèi aquela supausada novèla debuta, los Bascos e los Catalans. Aital los presonièrs bascos son installats sul territòri sancièr del franquisme ancian, levat en Catalonha e País Valencian. Aital l’industria de l’armament es installada ont se vòta PP, Galícia, Madrid e Múrcia.

Franquisme

Galicians/anas, Asturians/anas, Andaloses/osas, Occitans/anas, Canarians/anas, Bascos/as, Navarrencs/as, Aragoneses/asas, e Catalans/anas, …

Franco no ha muerto.convocacion de l'ANC a BarcelonaColonia Catalonha octobre 2013manifestacion Pedralbes a Barcelona dimècres 23 d'octobre 2013

-°-

portada premsa franquista El Mundo, La Razón, ABC, La Gaceta

dilluns, d’octubre 21, 2013

Un encontre utile e d’esquèrra, segur

Cal felicitar los organizadors per aquela introduccion al problèma nacionalista dels imperialismes e tanben una pichoneta presentacion del subjecte :

aficha Miroir Ispanhic Tolosa Capitòli I apondon

Dissabte passat se debanèt a Tolosa, «un encontre public», sul tèma de las independéncias de las nacions  europèas e de las politicas per las lengas ; totas las intervencions son estadas de bon nivèl, mas escolhidas clarament dins la desca professorala de l’esquèrra de cada nacion concernida. Es qu’aiçò assegura un «seriós», coma sempre es explicat pels professors quora aiçò es puntejat del det per èstre una error conceptuala que deuriá pas èstre lo cas universitari. es que cal per èstre seriós aver professors clarament e sonque etiquetats a esquèrra ?

20131019_162618

D’èstre d’esquèrra nega pas tanpauc d’èstre de bona qualitat, simplament assegura d’aver sonque una vision de la situacion. E que benlèu que los arguments vist de dreita son pas de la qualitat de l’esquèrra, e donc aurián poscut ajudar a melhor pensar sul tèma de faiçon globala coma se deu a l’universitat ? (mas lo temps fautarà, segur ; vist que l’universitat francesa, especialament a Tolosa refusa de tractat lo subjecte)

Senon per èstre cortet, o pòdi assegurar que l’intervencion sul federalisme me serà utila (farai cort perqué justament ne farai un bilhet mai longàs), e que l’intervencion del professor d’espanhòl me sembla d’una banalitat nacionalista e franquista, tot en se situar dins lo quadre «seriós» de l’universitat, e a l’esquèrra ; es tanben estat aquel qu’es vengut personalament m’explicar que lo collòqui èra organizat pel grope de professors ispanhofònes de l’universitat e donc que caliá pas lor pausar problèmas…. La responsa al professor avuglat per la seuna matièra d’ensenhament es donada jà sus aquel blòg ambe lo bilhet que podètz legir aquí.

Pendent aquel encontre se plaçèt aital clarament que lo subjecte èra clarament considerat quora aviam a entendre unas professoras irlandesas, en prigondor e sense cap dificultats per tractar lo subjecte en prigondor ; se posquèt aprendre que «la democracia èra respectada» quora se fabrica tres referèndum similar en seguida per aver la bona responsa ; l’exemple donava plan una granda vision del respecte que podèm aver de las autoritat dominatriças, del nacionalisme anglés d’expansion, e tanben de la facultat del dreit anglés de s’adaptar (magnific); alara qu’en espanhòl, lo subjecte es estat tractat per professor defòra d’Espanha, senon èran professors catalans d’esquèrra que refusavan de parlar espanhòl e o faguèron en francés, çò que me sembla normal vist la libertat qu’avián de causir de parlar anglés, francés o espanhòl.

Sembla que lo professor integrista ispanhofòne, un sol qu’ensenha dins l’universitat de ToulouseCapitole 1 (e que gausa mai sovent parlar anglés que catalan), èra aquí per verificar que la condamnacion per un tribunal de Dreits de l’Òme, anuèch, fosquèsse pas establit de faiçon seriosa en dedins de l’universitat francesa, aquel especial dissabte : «il y aurait des limites au sérieux universitaires à ne pas dépasser », un pauc coma pels redactors de «Histoire Sociale des langues de France» … La malautiá universitària francesa es estada pron plan presentada pendent aquesta jornada de dissabte, al delai del contengut (pron bon) e de las causidas del contengut.

Un regret : l’abséncia de traduccion es estada relevada per un public fòra dels estudiants… E los estudiants an segurament pas pron d’informacion sul tèma ambe aquesta jornada ; es plan evident que la jornada deuriá èstre multiplicada, mas evidentament caldriá forçar la pòrta de l’integrisme politic d’unes professors espanhòls en plaça. L’abséncia es estada integrada, perqué «èra una jornada pels estudiants».

Ai pas agut çaquelà mestièr de traduccion, o cal plan dire. Coma parli plan tres o quatre lengas, ai pas dificultat per entendre l’espanhòl, que pratiqui JAMAI…

3 / lo nacionalisme lingüistic francés

Dins una conversacion sus FB, ambe un jove que sosten la «République de Louisiane», es de dire l’aplicacion del dreit francés dins l’Estat de Loisiana (dreit Napoléon), ai poscut legir frasas que fan una caracteristica certana per una mena de francofonia, una mena que se podrà caracterizar coma nacionalista francesa en negar la realitat plurala de las nacions dedins l’Estat francés, negar al modèl entre 1789-1792 de poder èstre la vertadièra revòlta dels pòbles del reialme dels Francs. son monde que fan de la terror la basa de la pensada francofòna, e segur al meteis temps o devon pensar que l’esclavitud, interdit pels Bonapartistas, dèu èstre una error politica, coma l’error de la venda de la Louisiane a l’Anglatèrra e l’impèri de Londres. Son monde que lor agrada l’empèri espanhòl e francés, mas que son a escupir sus l’anglo-americanisme perqué o díson suportar.

An la meteissa sindròmas que lo professor Fèlix de l’universitat de Tolosa Capitòli 1, es de dire : 1 / an un referent que gaire clar sobre lo respecte democratic, 2 / son de lengas espanhòla e francesa, e els ensenhan la lenga espanhòla (Tolsoa), o lo francés (Novèla Orlélans, New Orleans). E donc tot aflaquiment espanhòl, lo poder central, e lo poder jacobin, lor fa un vision mens agradiva per la revendicacion o emplec que ne son l’existéncia, lo trabalh de cada jorn ; dins lo collòqui la professora d’anglés a plan explicat que ligar la lenga a un sistèma politic juridic, ajuda pas a despertar las lengas ; aqueles militants an pas entendut la professora ; lo professor d’espanhòl Fèlix, siá qu’a entendut, mas qqu’a pas comprès que la lenga se dèu destriar de las ideologias, çò qu’an jamai fait los poder actual d’Espanha ; l’ensenhament del catalan es mens important en Espanha qu’en tota la republica federala alemanda ; es aiçò la pròva que lo nacionalisme espanhòl es estraitament ligat a la lenga, e donc los militants de la «république de Louisiane» o fan parier.

Son las lengas francesa e espanhòla estraitament ligadas e ontologicament ligadas a l’imperialisme politic francés e espanhòl ?

Dins l’encontre de dissabte a l’universitat de Tolosa Capitòli 1, una professora expliquèt la manièra que lo dreit anglofòne ajuda a aver politicas variadas en Nòrd d’Irlanda, País de Gallas o Escòcia e qu’al contrari lo dreit imposat per la republica d’Irlanda entre 1921/22-1949 e pus tard, a  pas ajudat a una melhora preséncia del gaelic en Irlanda republicana ; lo dreit catolic ajuda gaire a las diversitats lingüistica, o confirma lo sistèma legal catolic francés (ambe l’etiqueta republicana segur !) de Paris. Lo cas Gallés explica que lo percentatge en nombre de locutors e gaire lo meteis que lo percentatge de locutors d’irlanda independenta legalament. Salvar una lenga pòt donc simplament passar per una plan bona apreneson de las leis, en confondre pas unitat e uniformitat ; çò qu’es clarament lo cas de irlanda e França, contra lo sistèma juridic britanic.

Sobre aiò se plaça Quebèc e Loisiana ….

imperialisme République de la Louisiane

De quina manièra non se podriá èstre solidari ambe lo que fan que lo francés deviá èstre lenga oficiala dins l’Estat de Loisiana ? Soi naturalament solidari dins la mesura que pòdon respectar los autres pòbles immigrants precent, recent, o los migrants etiquetat Indians d’America. Normalament lo sistèma se dèu aprosmar del Quebèc, e o fan ! La realitat : son puslèu un biais de negar als sistèma anglés d’èstre un sistèma democratic … e remplaçar per una «République française de Louisiane», al modèl que suportèm en Occitània. Quebèc a ganhat una certana dignitat, que ieu considèri que pauc de consideracion, e donc me dona coma interessant la situacion del Quebèc ; els tanben, mas an en cap un sistèma francés o parisenc al cap, e donc podèm afortir qu’an un cap una idèa nacionalista al modèl Jules Ferry, «le peuple supérieur doit enseigner les peuples inférieurs»… 1886 dins un discors de l’Assemblée Française.

Per astre aquela actitud, que pòt semblar ligada a la lenga francesa, es ligada a la lenga francesa perqué lo dreit que se vòl referent es fabricat dins aquesta lenga «que totes los dominats devon entendre», e alara s’imposa la lenga unica ; es lo modèl Eernest Renan e Maurici Barrès, la ligason de l’Estat ambe la lenga, d’occitanista pensa a l’etnisme per copiar lo modèl francés e aplicar a Occitània ; per astre los estudis academics catalans e britanics an donat d’autres camins politics potencials (e pas sonque ecologistas que son de IC-V qu’èran los convidats de l’Universitat de Tolosa Capitòle 1); la debuta de la révolution dita française se debanèt pron plan dins lo biais que totas las 7 lengas continentalas europèas èran sul camin de la participacion dels grands cambiaments qu’èran previstes ; pauc a pauc, quora la révolution avançava, s’en va desligar la legitimitar del rei per unir un ensemble de subjectes del rei, desligar la sotmission e fabricar una ciutadanetat (s’en cal felicitar coma Fiche, e criticar alara a partir d’aquí), mas al meteis temps consideracions de Lorrena tocant de prèp Ernest Renan, lo renegat josiu e catolic, a prepaus del francic e alsacian (varitat lingüistica germanica), a plaçat la ligason de la lei ambe la sola lenga francesa. l’ignorança politica a fabricat una «nationalité» que pausa ara problèma pertot en Euròpa, ambe los nacionalismes expansionistas francés, espanhòl, e quitament rus, an creat sistèma juridic dit «constitutionnel» o «constitucional» ; la question se pausa mens dins los Estats qu’an près la via de la democracia, aquela dels Païsses Baisses, per exemple.

imperialisme français seguida 5

Tot aiçò es pas per indicar que soi partedari del rei o regime ancian coma mantunes extremistas franceses nos vòlon explicar en publicar un mapa tòrta coma aquela :

Mapa de la dreita nostalgica francesa -

Aquesta mapa del sistèma reial franc adaptat al XXIen sègle la fan lor e es l’extrèma-dreita qu’o valoriza, l’autra mapa dessota la coneisson mens, coma los de la «république de Louisiane».

Mapa de fRANÇA 1732

La «république de Louisiane» es d’aquel canton de la politica nacionalista francesa, nostalgica ambe modulacions politicas que lor pòdon agradar al moment, mas a res de veire ambe las complicacions que lo nacionalisme francés pausa als pòbles d’Euròpa.

Al Quebèc, lo nacionalisme quebequés es puslèu influenciat per la via catalana, la mai segura qu’es l’indepdéncia dins una pluralitat ciutadana, e donc que lo dreit fosquèsse enfin aplicat coma per la Roma antiga, e non pas al modèl clerical catolic francés o espanhòl.

-°-

BPI finança l'emplec de la lenga anglesa, BPI supausada banca regionala d’investiment ; lo francés es dona clarament devengut una lenga en dangièr de patòïsacion.

BPI finança l'emplec de la lenga anglesa

La finança mondiala destrusirà lo nacionalisme lingüistic francés, ambe l’ajuda dels … fRANCEses ? E sobretot dels socialistas franceses ?

2 / La doctrina Parot eliminada per l’UE

Aquò es lo punt 2 de las ipocrisia nacionalista espanholista madrilenca.

Franquisme 2 responsa 1

Qu’es aquò la doctrina Parot ? Es un instrument «democratic» per imposar las règlas antiterroristas mondialas contra los presonièrs bascos qu’an complit la preson, per las supausadas accusacions espanhòlas (perqué far fisença als poders espanhòls quora fan de franquisme sense saber ? O tot en l’amagar per l’ignorança de çò que franquisme vòl dire pels Bascos e Catalans) ; aital las podián gardar en preson, lo temps qu’agradava als pòst-franquistas de Madrid. E segurament l’avètz remarcat, los presonièrs bascos son empresonats en Espanha dins las zònas de vida politica espanhòlas elonhadas de Catalonha (PV, Aragon e Balears comprès) e Euskal Herria ; es una pròva que associada a la produccion industriala militara espanhòla dins las meteissa zòna pròva que la sobeiranetat espanhòla es gaire segura sus tot lo territòri que declara coma la seuna sobeiranetat al nivèl internacional. Es una causa qu’al nivèl internacional avèm tanben de prendre en compte, la realitat espanhòla es una sobeiranetat franquista sobre unes tròçes redusits de çò que se declara al nivèl internacional.

L’amplicacion de la lei Parot fasiá una multitud de pròvas : 1 / l’Estat espanhòl aviá pas condamnat lo franquisme e m’aplicava lo modèl sense o dire, 2 / las ipocrisias socialistas, associat als ministres PP de Madrid, an assegurat a la lei Parot en Espanha una longa vida contra la pensada politica basca, 3 / la justícia espanhòla es encara franquista per imposar «doctrina» que son ges règlas democraticas europèas.

Ara Doctrina Parot

L’afar pròva – se o caliá far- que lo franquisme es pas mòrt en Espanha, qu’agrada o pas los professors d’Espanhòls de l’universitat de Toulouse Capitole 1. Ne parli perqué dins lo collòqui de dissabte, qu’i ai participat, avèm poscut entendre un professor Fèlix enrabiat perqué ai qualificat la «politica democratica espanhòla» de franquista : « dans une université et un colloque sérieux, on ne peut entendre ce qualificatif de franquiste pour Espagne». Las contra vertats son sempre los arguments los mai aisits de contradire. Son los meteisses professors tolzans, dins l’istòria recenta tolzana, que, dempuèi la creacion, an refusat de cambiar lo nom del festenal de cunèma CinEspaña en Ciné-Iberica. E al meteis temps, son contents d’engraissar la moneda de la Generalitat de Catalonha pel cinèma e lo finançament del festenal ; lo poder d’Euskadi non a jamai fait aqueste error de finançament exterior ; son aquestes professors que van a la Casa de Cirventès, endreit que lo basco e lo catalan (las lengas) son sancierament absents ; es una volontat politica clara de Madrid e dels executius socialistas e PPistas, a Tolosa e Bordèu qu’ai poscut visitar.

A partir d’aquel moment de la fin de jornada de dissabte, ai listat mantunes elements que me confirma l’ideologia franquista de la «pòst-democracia» espanhòla ; mas ai tanben de dire que los Catalans presents dins l’aula, m’an assegurat que lo fait non se podiá negar.  En una jornada, e soi pas damorat sus l’ecran tota la jornada !

Franquisme 1 frasa n°5Franquisme 1 frasa n°3Franquisme 2 responsafranquisme 1 frasa n°2franquisme 1 frasa n°1Franquisme 1 frasa n°4

Totes aqueles documents en sonque una jornada ! E se cal recordar doás autres faits d’ctualitat, mens recenta, mas de las doás setmanas passadas : 1 / dins un Parlament de Catalonha que vòl condamnar lo franquisme, Ciutadanos e PP son sortit del l’aula dels debats publics e donc an pas condamnat lo franquisme. 2 / la manifestacion del 12 d’octobre, «dia de la raza» (se cal questionar quina raça es l’espanhòla, o farèm dins un autre bilhet), ai mai que tot remarcat dins las vídeos las 30.000 personas valentas per levar lo braç al modèl del nazisme (modèl qu’es estat clarament condamnat per TOTAS LAS FÒRÇAS POLITICAS ALEMANDAS). Se en Africa del Sud an trabalhat la sortida de l’Apartheid (es clar), Espanha a jamai trabalhat sus las causas politicas del franquisme, nimai sul desvolopament presat pel franquisme. ; e malgrat tot aiçò, Espanha amerita d’èstre dedins l’Union Europèa ? L’autodeterminacion d’Espanha es dignament acceptabla dedins las institucions europèas ? La justícia europèa acaba d’o dire : NON.

Per totas aquestas rasons, es clar que tot professor de lenga espanhòla pòt assajar d’emplegar las institucions nacionalistas francesas, autonomica coma las universitat, per interdire lo qualificatiu de franquista darrièr lo mot politica qu’es en Espanha; m as las rasons son talament mai grandas que non me pòdi clara : FRANCO NO ES MUERTO, las seunas idèas politicas son presentas dins totas las bocas que refúsan a Catalonha lo referèndum, ambe una question clara sus l’independéncia (Sí o No), e que se farà una aplicacion sul pic lo mes següent en la sortida de totas las autoritats pòst franquistas de Catalonha, per aver un dreit a l’autodeterminacion catalana clara e contra poison al franquisme ontologic de Castilha, PP e PSOE (i a modalitat d’aplicacions, mas cal pas oblidar que lo GAL es Felipe Gonzales, e tanben los socialistas an res fait contra l’interdiccion d’un jornal en lenga basca per las administracions pòst-franquistas espanhòlas, etc).

La condamnacion europèa en tribunal de justícia sembla una causa normala, mas dins la situacion actuala de l’Union Europèa dels Estats, es donc un eveniment que pròva que l’Union Europèa per las seunas institucions es realament un institucion que vòl de la democracia e que refusa lo dictat d’un pòble (espanhòl o francés) sus la vida nacionala basca e catalana. Es un grand eveniment politic.

La decision aurà consequéncias sobre los presonièrs bascos, mai qu’aquel qu’a portat lo planh al palatz de justicia europèa ; La senténcia es de franc e se podrà pas recórrer : Iñés del Rio es liure e l’estat espanhòl li dèu 30.000 €, e sembla que serà pas lo sol ; serà donc un grand pas cap a la democracia per Euskadi. Lo nacionalisme espanhòl parla de las consequéncias violentas de la decision, ara. Lo franquisme es violéncia e se podrà pas negar al nivèl europèu, nimai dins l’aula dels professors d’Espanhòl a l’Universitat de Tolosa Capitòli 1 tanpauc ; es sampitèrna Espanha, si aiçò qu’es sapitèrna, coma l’economia de renda castilhana es violéncia sus totes los continents que i son passats.

-°-

Non damòri pas una seconda sense aver intervencions socialistas que, dempuèi Madrid o Les, los fan tombar dins lo camp de las idèas franquistas contra l’expression democratica dels Catalans e dels Occitans d’Aran !

franquisme 1 frasa n°6

Los «amics» de Zapatero son realament bons promotors de l’Union Europèa, fan una portada superba per explicar aquel bilhet, La gacETA respond :

Portada de La Gaceta

«A veure què en diuen a Brussels d'aquesta portada salvatge.» Un catalan independentista.

E del costat catalan, la responsa es aquela :

Benvengut a l'estelada manifestacion 23 d'octobre

-°-

Opinió contundent de Joan Pere Le Bihan: Franco no es muerto !

Opinion sul franquisme novèl