De moment que pendent lo franquisme a degut causir son camp, l’onoreja encara anuèch. Un article dins lo jornal Le Monde o explica ; dins lo meteis jornal remarcarèm que la condamnacion del franquisme pel Parlament de Catalonha a pas agut de resson ; e donc, la sortida teatrala dels «amics de jacobinisme» espanhòl (C’s) e del Partido Popular (membre de PPE al Parlament Europèu) aurà pas agut una linha (ai los articles a posite per los que o vòlon, venguts de El Periódico de Catalunya en lenga catalana). Son los meteisses partits que vesèron los Catalans manifestar per l’unitat d’Espanha lo «dia de la raza», 12-0 de l’annada 2013 e qu’an agut un resson mai o mens grand dins la premsa madrilenca.
Aqueste fenomèn editorial francés es majoritariament degut a la causida editoriala de l’AFP, que selecciona en foncion dels interèsses madrilencs, e non pas dels interesses catalans.
Es una causa regulara en Espanha que se valoriza la glèisa qu’a collaborat ambe lo franquisme. Aital avèm lo camin de la fugida d’una grand personatge de la Glèisa catolica, de l’Opus Deís, Memòria istorica pron interessanta, mas que fabrica torisme espanhòl en Catalonha (!) e aquí cap boicòt es previst pels costats espanhòls. Un article sobre Escrivá de Balaguer acaba la revista istorica Sapiens d’octobre :
Avèm aital eveniments ecclexials qu’arriban a grands moments politics de la «democracia» (aquela que refusa un referèndum pels Catalans), coma per recordar als ciutadans catalans, que la republicana a matat ecclesials, curats o sacerdots (coma díson en catalan), e donc que cal pas èstre independentistas… mas electors del PP o del costat d’Unió, Duran i Lleida, i benlèu de Unitat d’Aran, Paco Boya, per la via segura.
La via segura per Escrivá Balaguer es estada la traversada del Principat de Catalonha cap a Andòrra, lo principat d’Andòrra ambe lo co-princep d’Urgell coma monarc.
Sabi pas se lo metòde subdiminal foncionarà dins una societat tanben qu’es tocada per la coneisséncia d’una utilitat a la talvera per la sobrevida de la nacion catalana, al XXIen sègle. Mas aquel jòc madrilenc e franquista en Catalonha es vist ara un pauc contra l’onda democratica cap a l’independéncia.
-°-
LISTA dels curats assassinats que la Glèisa a pas volgut beatificar perqu’èran contra lo franquisme, pica aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada