Michel Serres es Agenés, del país d’origina n’a pas brica l’intencion d’un respecte lingüistic per la lenga del son país (perqué l’a jamai costejada, alara valoriza la lenga del mèstre parisenc que l’a sempre pagat), puèi se trapa un enemic, l’anglés. Dins un article del Petit Bleu exposada son afar de nacionalista francés, qu’a mestièr d’un enemic de l’exterior.
Picatz aquí per aver lo ligam de l’anglofòbe, Michel Serres.
Aquela tecnica nacionalista francesa que trapa a l’exterior l’enemic que se cal fabricar a l’interior per servar la linha editoriala del sistèma politic francés, es de nacionalisme lingüistic. Per astre, dins l’aglomeracion d’Agen, n’i a d’unes militants de la lenga occitana, que sábon respondre a las ignoranças del nacionalisme francés, nacionalisme d’expansion en Occitània, normal per un ancian militar francés !
La responsa me sembla pron bona per èstre escampilhada als franchimands anglofòbes e als occitans qu’an pas encara vist que la francofonia es un nacionalisme d’expansion parisenca, ajudat per mantunes militars a la retirada, e quitament venguts d’Occitània.
Podrètz comparar la diferéncia de semantica, entre Michel Serres l’anglofòbe, e Rhona NicDhùghail ….
L’article serà pas tradusit en lenga imperialista francesa. Ieu estimi mai l’Acadèmia Britanica que non pas la francesa, perqué ? La responsa es aquí :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada