Cada maitin, avèm una listas l’ipocrisia nacionalista ; es universala vist que los imperialismes angleses, franceses, espanhòls, russes, etc. son universal, e sempre contra l’umanitat, al dedins dels ‘regionalisme’ breton, coma a dedins d’espaci mai bèls coma Occitània, e Africa ; es ara en man de l’actualitat, anuèch arriba de Bretanha gràcia al site d’informacion 7seish.
Los nacionalistas franceses an en cap que la «libertat de cosnciéncia» (concepte novèl republican francés, per imposar las idèas dels elegits de dreitas, esquèrras e sempre nacionalistas e expansionistas, per non respectar las leis votadas pel parlament), la libertat de consciéncia per non maridar los gais e... per destrusir las lengas ; mas la comparason aquela la faràn pas la premsa francesa, i a mai gais dedins las redaccions parisencas que de lengas mesprezadas emplegadas. Aquí la «libertat de consciéncia» es emplegada per non signar un document sobre la dignitat lingüistica bretona, document del Conselh Regional de Bretanha ; s'espèra que los occitanistas (o supausats aital) aguèsse tanben l'interès de far saber çò que los elegits de «libertat de consciéncias» nacionalistas franceses (Farage, Mélenchon, Le Pen, ne son l'exemple al PE) son tanben presents en çò nòstre, dins los 32 departaments d'Occitània, bravament mai grand qu’una region d’administrar.
Sabèm e o espèri que l’avètz en cap ; l’idèa d’una Estat ligat a la lenga unica arriba de l’idèa que per comprendre las leis votadas, las cal dins LA lenga causida per una elita ; aiçò o devèm a la terreur de la révolution dita française. o devèm tanben a una pensada romantica, d’abans la revolucion, segur, e sovent en lenga francesa, lenga del rei, e del nacionalisme expansionista francés aquí en Euròpa e en America (Loisiana, Sant Martens, Goadelopa, Martinica, Guiana e Canadà). Ni lo Ducat d’Aquitània, 400 ans abans, ni lo reialme de Navarra (totes Occitans d’ara) an agut d’imposar la lenga administrativa al modèl pòst-terreur. Aquesta idèa d’imposicion lingüistica, e de LA lenga, imposa al meteis temps un legitimisme similar al legitimisme reial qu’èra supausat destrusir la fita révolution française. Aital Fichte a explicat que dels conceptes de la revolucion de 1789, voliá gardar sonque la ciutadanetat contra los princeps (agir pel collectiu per un accion del pòble unit), mas pas l’idèa d’imposar lo francés en Alemanha la refusava, e indicava lo camin de la revòlta contra las tropas de Napoléon ; aquelas qu’an destrusit Euròpa, dinca 1814.
Lo PP es fargat per «libertat de consciéncias» aquesta, en impausar a València e Balears, mai tanben Aragon, la lenga del Franquisme, l’espanhòl, lenga unica. Es lo modèl francés, autanplan dangierós en Galícia, Astúria, Canària, Euskadi e Navarra-Nafarroa, qu’Aragon, València-Catalanonha-Balears. Lo PP es membre del PPE… Que fan coma politica lingüistica l’UMP a l’Estat francés ? Son quasiment al meteis nivèl que Wert-Bauzà… tot en votar per la determinada diversitat lingüistica al nivèl del PE.
Al meteis moment, lo liberalisme democratic explica al PE, en boca del pòrta-paraula dels liberals europèus, que lo grope parlamentari a cap problèma ambe lo camin cap a l’independéncia de Catalonha. L’ai entendut anuèch sul mòbil meu e l’app. de Catalonha Ràdio e Catalunya Informació.
Dins mantunes bilhets venents farai la lista e descripcion dels nacionalistas lingüistics que fan expressament un guèrra contra la diversitat lingüistica sus aquesta planèta, o que fan una ierarquia de las lengas; listèm las politicas lingüisticas pòst franquistas, los professors d’espanhòls (de l’Estat francés de l’universitat als collègis), d’un movement politic republican per la “Louisiane”. Son exemples clars de las ipocrisia nacionalistas expansionistas que s’amagan darrièr lo liberalisme especial, de conquèsta per las loras simplassas visions politicas monilhistas. totes aquestes nacionalismes son una lesca d’una istòria dels nacionalismes europèus qu’an botat lo fuòc de las destruccions de l’umanitat en patz dempuèi mantunes sègles sul continent europèu, lo futur continent American, Africa e Àsia. La pèrda de poder politic europèu sus la planèta es d’aquestes fenomèns que fan que las lengas europèas mesprezadas an interès de gaitar ambe grands espèrs.
-°-
Confirmacion : i a repression ideologica a l’Estat francés. La libertat talament famosa de poder aver una opinion, francesa o europèa, es negada aquí, calarament, coma del temps del franquisme.
Joan Miquel Touron, de Perpinya, se questiona alara :
« A la festa del patrimoni a Port Vendres la Gendarmerie de Port Vendres va prohibir les estelades, i va passar per les barques per fer-les treure ... Franco hauria mort que d'un sol costat del Pirineu ?
No estem acostumats en aquestes actuacions de la policia a Cat Nord ! »
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada