Es un bilhet que podrètz mandar a la CRCI e CCI de Tolosa…. e totas los elegits qu’an a pensar lo tipe d’educacion que cal per Tolosa, lo grand o pichon Tolosa.
Lo bilingüisme es una descripcion d’una persona que parla correntament doas lengas ; se sap pas de quina lenga se parla e alara cal tornar al terrenh per saber de qué se parla. La revista a gratís de la CCI d’Alsàcia parla de bilingüisme, e cadun comprendrà qu’es pas lo meteis bilingüisme que la CRCI de Tolosa demanda. Mas perqué a Tolosa la CRCI demanda lo bilingüisme anglés-francés, e en Alsàcia alemand-francés ? Es la solucion unica d’aver pensada unica al nivèl de las lengas e per donar una competéncia multipla a tota la populacion ?
Car qu’es l’objectiu de l’educacion dita nacionala e dels afortiments dels quadres que se díson cargar de competéncias que vòlon transmetre, del sens critic (que vòl pas dire del sens politic d’esquèrra, forçadament), a las competéncias que son utilas per tota la societat (que vòl pas forçadament dire que cal d’alemand en Bretanha o de rus a Baiona ! O d’anglés a Perpinyà). Cal de tot per far un monde, e donc a la sortida de las classas de lengas caldriá una fotografia lingüistica autanplan variada que las necessitats de las entrepresas de la region concernida, o simplament del projecte politic regional (se n’i a !). Òr, lo sistèma educatiu francés sap pas fotografiar las sortidas dels estudiants e non pas brica s’adaptar a las necessitats de las entrepresas, o de las causas socialas regionalas, es de dire del mercat de l’emplec.
Donc es pietat que lo sistèma educatiu francés posquèsse ni s’adaptar a las entrepresas localas, ni s’adaptar a las descripcions geograficas dels vesins, nimai s’adaptar a l’istòria locala (alsaciana o occitana), o la seuna geografia. Alara parla fòrt la CRCI per donar que l’anglés es la solucion universala, mas se totes los estudiants fan anglés, totes los CV seràn emplenats de l’«anglés corrent» coma competéncia, e de qué pensatz que farà un recrutor ? El que cerca de las competéncias originalas e necitas per l’entrepresa que vòl recrutar ? I aurà pas de recrutament sense pensar que lo corean es autanplan utile per exportar que lo rus, o l’anglés. Lo simplisme e sobretot l’abséncia de diversitat dins las competéncias dels professors de la dita e plan nommada «Éducation Nationale» fabrica un sistèma que pensa bilingüisme = anglés en segonda lenga, sempre.
Donc la CRCI d’Alsàcia s’adapta al terrenh e a las necessitats economicas d’Alsàcia e explica dins un revista distribuada a gratís, aiçò :
Es que la CRCI de Tolosa pòt un jorn contactar las competéncias tolzanas per saber quinas son las lengas de Tolosa que pòdon ajudar al bilingüisme ? Pietat, non o pas far simplament ambe la facultat (sovent se sen,se facultat sociologica e economica). E puèi es que l’argumentacion de la dita «Éducation Nationale» sobre la «langue régionale» o simplament «langues de France» es una bona argumentation en gardar l’etiqueta aquesta ? Lo personal qu’ensenha l’occitan, per rason de pression ierarquica e per poder èstre promòugut, son forçats d’emplegar aquesta semantica tòrta de «langues de France» ; donc, la CRCI o CCI o lo sistèma politic, s’auràn d’elonhar de las ierarquias nacionalistas francesas qu’an en man lo sistèma educatiu.
Lo bilingüisme en Alsàcia debuta ambe lo dialecte germanic, donc una lenga de fRANÇA, per rason de mantunas guèrras nacionalistas franco-alemandas. L’Alsacian es «langues de France» perqué los Franceses an creat en companhiá dels nacionalistas alemands una frontièra d’Estat que ara pesa sobre una bona e fluenta economia renana. Los nacionalismes de l’Éducation dita Nationale, o de l’Académie française, ajúdan pas las populacions a viure sobre un territòri europèu pichonet a la dimension de la planèta.
Per l’occitan, lo basco e lo catalan es exactament parier. L’occitan es pas una «langue régionale» es la lenga pont de la latinitat, donc del roman, del reto-romanch, a l’«italian» (toscan, ligurian, piemontés, veneto, sicilian, etc.), al «portugués» (d’Euròpa o de Brasil), espanhòl (castilhan, o las lengas d’America latina) o catalan, l’occitan pòt portar una sortida economica, una compreneson que l’anglés baila pas.
Es plan dins las escòlas Calandreta e bilingüa (sistèma francés) que se fabrica ciutadans d’una capacitat de se transportar aisidament d’una lenga a una autra, que farèm que l’economia occitana se melhorar. Es pas lo sol anglés que farà bilingües, plan al contrari. Que fan la CRCI, la CCI e lo sistèma politic d’ajudar aqueles sistèmas educatiu fòrts qu’an problèmas que créisser dins un sistèma conservadors e coorporatistas dels professors de l’Éducation Nationale de l’universitat a las pichonas escòlas ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada