arcuèlh

dimecres, d’octubre 09, 2013

Immigrant en Occitània e…OCCITAN !

Lo títol pòt semblar estranh, perqué èstre occitan amerita cap papièr ; d’unes díson que cal pas papièr tanpauc ; ni mai d’èstre immigrant o immigranta e catalan, vist qu’i a pas d’Estat.

La situacion es a man de cambiar per mantunes migrants o migrantas dedins lo Principat de Catalonha (País catalan e Aran) ; e quitament a Occitània granda, quora se l’explica, la causa acaba d’estranhar. Los quites militants per la lenga occitana, un pauc elonhat de l’informacion catalana pel monopòli parisenc de l’informacion que s’atuda sul subjecte, pensa qu’es una causa impossibla. Ai l’expériéncia de dissabte passat… a Horizon Vert, a la taula de la beguda biologica.

E donc cal afortir que los quites immigrants al Principat de Catalonha, 1 / parla aisidament lo catalan, 2 / son dedins la ciutadanetat plan arcuelhits pels Catalans ‘de souche’* coma díson l’extrèma-dreita francesa, 3 / son per l’independéncia de Catalonha.

Passèm sul Catalan de «souche», o l’occitan de «souche», ambe un document que parla de migracion ; lo «français de souche» non exista perqué es un concepte juridic unicament; sèm en 1714, la migracion catalana s’en va cap a Occitània, mas abans èran los Occitans que ambe lo rei Jaume Ier anava a la conquèsta de las tèrras mauras ; una ofèrta florala per Jaume Ier, Jacme nascut a Montpelhièr, serà donada a Elx-Guardamar dins la jornada d’anuèch.

migracions en Occitània 2

Alara arriba la question : perqué o sabèm pas ? Puèi perqué ne parli pas sul teu blòg ?

La primièra question es clara : perqué la premsa francesa e quitament lo programa de France 3 sul tèma aquel dimenge passat a pas abordat lo subjecte, per mantunas rasons.

La primièra es que lo subjecte es delicat (e parlèm pas dels Rròms aquí, paura nacion europèa manipulada pel nacionalisme francés e las seunas estructuras administrativas, coma l’explica l’Union Europèa e la comission), quora se parla d’integracion de las populacions immigrantas, ara, se parla d’assimilacion dedins l’Estat francés, e donc de l’abandon de las identitats d’origina (lo dreit, lo juridic o lo gendarmes, supòrta mal las doblas o triplas identitats) ; de mai i a una mescla entretenguda entre identitat e religion per una granda partida dels migrants venguts de las colonias francesas e dins lo sistèma republicanista francés (talament colònias qu’avèm l’expression «de Dunkerque à Tamanraset», per indicar que l’istòria de França dèu èstre per totes, e las escòlas tanben ; mas 1962 a donat l’independéncia a un bèl tròç per recorregut ! E a donat las dificultats politicas d’ara). De mai, i a assimilacion de las populacions car o son per un sistèma escolar extremament nacionalista francés, es aquel sistèma que pausa lo real problèma e qu’es protegit per mantunes coorporatisme e sindicalisme extremament nacionalistas (FELCO, SNES, FO, Administration d’État, ministèris, diplomacia, formacion dels professors e regents). Apondèm a-n aiçò l’arribada de la mòda integrista saodiana per una populacion de religion musulmana (recent), mal ensenhada dins las mosquèas als òrdres dels financeires d’oltra-mar. Apondèm qu’aquesta migracion del Magreb, la mai granda, es tanben la mai anciana, bravament abans l’independéncia, e es jamai estat arcuelhida, o arcuelhida pel sistèma republicanista e nacionalista francés, donc son sovent els que van votar tanben extrèma-nacionalista francés en companhiá de los que son per l’Argèria francesa, ara e del temps fa. Donc lo subjecte es …calente ! Tot productor i dèu calar per assegurar una tranquillitat editoriala. I a tanben migracion africana, que sembla mai aisit d’integrar, amai totas las autras que fan que la quantitat de las lengas praticadas en França es granda, coma zo pòt mostrar lo libre «Histoire Sociale des langues de France» (ne parlarèm dins un autre bilhet), dins la publicacion recenta.

La segonda es que lo subjecte es complicat, dedins lo Principat de Catalonha, cal pas esperar un eveniment per tractar lo subjecte, un atemptat per exemple (causa qu’agrada als extremistas e als mèdias sensacionalistas), mas cal de temps per recaptar, entretenir las personas, filmar e donar las explicacions ambe las bonas personas, e lo bon decodatge per evitar catastròfas editorialas e audiovisualas ; tot aiçò demanda temps, e donc moneda (causa qu’es pas brica lo moment, ara, de demandar al sistèma d’Estat endeutat). Per la recèrca de l’informacion o per l’establiment de recèrca sul tèma. E çaquelàa mantunas associacions podrián en Catalonha ajudar per segir lo camin que dona la letra qu’acaba de publicar un jornal catalan :

letra d'una immmigranta

S’espèra una lista de letras d’aqueste escantilh dins las «presses du midi» per ensenhar perqué los Catalans seràn independents lèu, e democraticament.

La dificultat d’un còp èra, èra que la migrancion intèrna a Espanha ajudava lo franquisme a espanholizar Catalonha, e a donar man-d’òbra als amics industrials del franquisme de Catalonha ; ara l’immigracion d’America del Sud es aquela que mestreja lo catalan e l’espanhòl (totas las variantas dialectalas), e qu’ensenhar als migrants pòst-franquistas que lo catalan se podrà apréner e la civilizacion catalana devenir interessanta tanben pels migrants, del nòrd o del sud ; la cançon d’En Lluís Llach o explica plan ; «venim del nord, venim del sud» es segurament la sola que los mèdias franceses an difusat regularament. E cal pas imaginar que la migracion fosquèsse sonque cristiana, e donc aisida d’integrar, segon la version de la sopa de teisson praticada pels candidats Ligue du Sud de las novèlas listas FN a Niça ; Catalonha (Principat) a integrat mai d’un milion de ciutadans en 20 ans. Es un trabalh bèl e grand, es un trabalh nacional. Es un nacionalisme d’integracion, aquel que refusa de presentar la premsa francesa, en valorizar aital l’unic nacionalisme que lor sembla normal, aquel del Jules Ferry qu’explica que los «pòbles superior –els- an d’ensenhar los pòbles inferiors», lo Catalan, l’Occitan, lo Còrse, etc.

La resultat d’anuèit es que los migrants son devenguts catalans, e que, de las dificultats lingüisticas o coneisséncia culturala sus Catalonha, an  pas brica frenar lor enveja d’integrar, minjar catalan, cantar catalan, dansar la sardana, gaitar TV3, anar a Camp Nou, etc. dinca èstre mai catalans que los catalans, e sobretot mai democratas que los espanhòls.

E coma los Espanhòls los tractan coma los ciutadans de Catalonha, mal, son alara naturalament e de mai en mai dins lo camp de l’independentisme catalan ; l’intervencion recenta de la chef o jefe del PP catalan donarà a pensar sul tèma ! Lo problèma actual –vist ambe l’esperit centralizador- es pas la nacion catalana qu’es a nàisser, lo problèma es Espanha, e lo modèl de desvolopament democratic o supausat aital, que Franco a daissat en plaça, «Franco es muerto» non es vertat… E aiçò es dintrat dins l’Union Europèa ! Sense gaire de dificultats, perqué ? Perqué son Bascos, Galicians, e Catalans qu’an tirat per dintrar dins l’Union Europèa, e las entrepresas espanhòlas, o los sindicats dels patrons espanhòls ancianament sosten clar del Franquisme, avián mestièr de l’U.E. per sobreviure dedins lo mercat novèl, mai bèl ; ara an pus mestièr del paure Estat centralista espanhòl, al contrari, es un problèma per se plaçar sul escàs mondial de l’economia ; lor cal pus autorotas madrilènas a gratís, o TAV6TGV voide cap a '(sabi pas ont), lor cal lo mercat mondial quora son pas entrepresas que fan de las armas espanhòlas, e entretenir la violéncia sobre la planèta.

Las populacions de migrants son pas populacions amb problèmas ; son las societats que fan l’arcuelhença que son lo problèma ; l’espanhòla es un problèma, mens gròs que la societat republicana e nacionalista francesa ; ara, s’i vòta FN, Ligue du Sud o Parti de France mas l’abstencion es al pus naut e es pas acabat ! E aiçò dedins als «provinces réputées étrangères» (data de 1763), aquelas d’abans los tempses de la terror de l’an II:

mapa Occitània province réputée étrangères

Pel moment en Occitània, i a pas cap associacion d’ajuda a l’arcuelhença dels migrants, del nòrd o del sud, jamai l’occitanisme i a pensat, l’occitanisme cerca fins ara lo modèl francés per l’adaptar a Occitània del XXIen sègle, es una error granda ; es pietadós de veire que 50 ans d’occitanisme a pas pensat a integrar los migrants dedins lo sistèma, e pas sonque per un individú o dos, que son devenguts alara militants sul modèl de granda dimension que vesèm ara al Principat de Catalonha. Alara lo modèl es aquí : picatz. Los novèls catalans son una populacion arcuelhida al Principat de Catalonha, pel dreit, per la cultura e la lenga. Qué fasèm en Occitània per ajudar los migrants de saber çò que OCCITAN e OCCITÀNIA vòl dire e lor pòt aportar ? O cal dire tanben que la populacion indigèna es talament desinformada per la République française, los seus sindicats coorporatistas (FSU, FELCO, SNES, FO, CGT, UNSA), qu’a pauc d’instruments per ensenhar l’umanitat e lo respecte de las nacions ; alara la populacion indigèna despistada, vòta FN o Parti de la France, o les Ligues, o s’en va dormir a las eleccions.

-°-

Bordèu 4

Brinhòla Catherine Grèze