Dins la primièra partida de la preséncia a l’antena plaça la pensada del convidat, Pierre Nora de l’Académie Française, es interessanta d’escotar, pica aquí. Aquò vòl pas dire que fosquèssi d’accòrd. I a dedins tot lo roman nacionalista francés, tot en dètz o vint minutas, i a totas las errors basicas francesas, i a l’imperialisme politic e juridic.
Dins un programa segond France Culture oblida de donar l’intervencion de Pierre Nora contra las lengas mesprezadas. Se podrà entendre aiçò (picatz sobre la fòto):
Enervat visiblament, a l’antena quora parla de la seuna presentacion de la revendicacion sobre las lengas ditas regionalas …. Evidentament, la presentacion es torçuda e manipulada per agrementar la seuna argumentacion de l’an II de la revolucion dita francesa ; un grnad oblit dedins lo ment del nacionalista Pierre Nora, los Dreits de l’Òme son estats tradusits en mantunas lengas pendent la revolucion, i a segurament rason basica sobre una revolucion qui «a mal tourné» (mal traire), mas que fabrica una referéncia dins lo ment dels nacionalistas franceses coma Pierre Nora.. Per contra, la memòria dels comunautarismes josius, arabes o berbèrs, etc, l’agrada (e segurament aquò tal coma es pensat es un qualificatiu que me valdrà un «islamofòb!»). Aquel òme dèu èstre un franc-maçon integrista francés (los Catalans son independentistas), ciutadan de la loge de France, o a un problèma psicanalitic dels gròsses, per aver una coëréncia dins lo tractament de fenomèns socials e lingüistics de l’Estat francés ; e alara li vau conselhar de legir lo libre dels nacionalistas franceses de Montpelhièr, «Histoire sociale des langues de France», l’agradarà pas brica e los autors o sábon jà.
Se Joana d’arc, la putassa del nacionalisme francés, èra pas estada cremada, seriá al panteon per aquel «istorian» nacionalista francés, que vòl «aver un acte scientific» en servar lo monopòl lingüistic francés e non o designar coma un, acte etnista e nacionalista d’expansion. Es un d’aqueles professors que fauta de rason politica, e sobretot que li fauta d’aver comprès los tèxtes de Cornelius Castoriadis (per èstre en lenga francesa, es un bon tèxte sancièr, «de la cité et des lois», edicion Le Seuil, que sembla agotat e pas encara re-editat).
Se Joana d’arc èra pas estada cremada, caldriá copar lo cap a Pierre Norà al nom dels pòbles de França, e de la sapiença juridica francesa que cal reviscolar contra las estupiditats nacionalistas francesas de tipe Pierre Norà, Marine Le Pen, Jean-Pierre Chevènement, Jean-Luc Mélenchon, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada