Agricultura : se batre per las bolhas

Es una foncionari dels arquius departamentals qu’a despertat lo mot ; es un mot sancierament absent de tot diccionari occitan (lengadocian de l’Albigés).

I a dos tipes d’agriculturas que se fan batèsta actualament en Occitània ; la politica modèl Beauce arriba en Occitània dins las annadas 1970, ambe l’installacion de las grandas explotacions dels pès nègres que se fan jorn 10 ans prèp lor arribada d’Argèria, e l’idèa que lo modèl de la Beauce es possible se l’irrigacion arriba ; debutarà la destruccion d’Occitània, pauc a pauc, e sobretot de las tradicions agricòlas occitanas, e tanben de la transmission d’aquelas tradicions (la pèrda lingüistica farà oblidar las bolhas e las devezas). La practica modèl Beauce de l’agricultura es lo modèl del lòbi FNSEA a Brussèllas, e donc la PAC dempuèi 50 ans, e podèm clarament dire qu’aquela politica a destrusit Occitània.

La FNSEA aurà baptejat los ecologistas o biologistas de Sivens de «Djihadistas verds», cal notar que lo qualificatiu fòrt es jamai estat criticat per la premsa francesa, donc lo lòbi FNSEA-Jeunes-Agriculteurs son d’aqueles que fan pression politic per non pas respectar lo dreit de critica ; e o avèm poscut veire quora los ecologistas (lo partit critica) son directament vizats pendent aquela manifestacion tolzana.

Se contra los ecologistas se parla de «casseurs», pels «djihatistas del productivisme» se parla de qué ?

Se cal imaginar de quina factura la comuna UMP-UDI mandarà a la FDSEA-FNSEA-FRSEA e als Jeunes Agriculteurs ? A Agen, la comuna an decidit de crompar las patatas, a Tolosa es gaire possible, vist que lo fen es pas comercializat… una idèa economica benlèu, a la fin de cada manifestacion ?

Quí pagarà lo material e tot lo personal mobilizat per la comuna tolzana, per reglar los passatges dels «djihadistas del productivisme» ?

Cal remarcar tanben una comparason tecnica ; lo fen poirrit per las carrièras de Tolsoa serà d’un emplec aisit e d’un transpòrt aisit, perqué es sec. Lo fen poirrit es relativament sec. Lo fen plaçat pels ecologistas es puslèu gràs … Donc escriurai que los païsans an rason de valorizar los ecologistas, els que son sus la via tòrt de l’agronomia, fan tota la rason als ecologistas. Car concretament l’agricultura de la FDSEA-FNSEA a tuat l’emplec en mitan rural, e los tractors emplegats indícan clarament dins quina pòcha aquela estupiditat agricòla es estada la mai inquieta per la falhida d’aquela agricultura : lo CRÉDIT AGRICOLE.

Las cambras d’agricultura que refúsan de veire que lo modèl agricòl es pus lo bon e que d’autras vias son possible, son en fauta tanben ; mas quí governa las Chambres d’Agriculture ? Senon las FDSEA ? (i a sonque un departament occitan qu’es pas lo cas).

De quina manièra la PAC es estada pauc a pauc renduda impossibla ambe l’ajuda de la FDSEA, impossible per ajudar a la transmission per una autra agronomia ?

De quina manièra los Licèus agricòls an formats, annadas a prèp annadas, una pensada unica en agricultura ?

Etc. Lo problèma es pas dins lo camp dels ecologistas, es dins lo camp dels «djihadistas del productivisme», que refúsan de gaitar quina agronomia diferenta pòdon préner per evitar de passar per la casa CRÉDIT AGRICOLE e alara la falhida, en passar pel deute e las inqueituds compassionablas al nivèla politic que coneis res dins la filiara agricòla (exemple lo president Carcenac o lo deputat Valax dins lo Tarn).

Mas cal veire tanben que lo simbolisme es clar, los païsans son venguts en vila manifestar.

E del costat de la vila tanben se podrà castigar ; quinas son las autoritats politicas qu’an destrusit los camps agricòls prèp de Tolosa, per bastir e bastir mèrda de tot escantilh, mas destrusir lo minjar de la diversitat de las verduras (pel plaser de mantunes propietaris capitolians de Bòrda Roja), e installar una linha de mètro (utila, mas qu’a destrusit lo minjar dels tolzan).

Las bonas tèrras tolzanas son partidas en fum, e non pas en fen. Alara l’agricultura assaja de sortir las verduras que Tolosa pòt pus fabricar ; la novèla zòna de produccion serà mai alonhada (#Sivens per exemple, ambe l’irrigacion en illusion, e las subvencions europèus e un sistèma altament subvencionat pel departament albigés, e non pas pels tolzans), e los païsans auràn de se levar d’ora per venir vendre a Sant Albin (per exemple, lo sol mercat païsan que fonciona a Tolosa), vendre los bons produïts que los bobòs vòlon aver sus la taula tolzana, tot en aver polit apartaments (en 2014, veirèm dins vint ans) a Bòrda Roja…. Pels salaris-revenguts païsans de misèria, levat a 4 oras, dormir a las 20h ! Per  mens de 20 m€ a l’annada, es de dire lo salari del primièr manitencionari de la vila tolzana, ambe responsabilitat que son grandament diferentas ; Lo CRÉDIT AGRICOLE lor recòrda sovent.

Conclusion : lo consomator vòta un tipe de societat ambe los pès ; la responsabilitat de la manifestacion de la FDSEA-FNSEA-FRSEA es collectiva, mas la manifestacion aquela ajuda pas a melhorar l’imatge collectiva dels païsans dels entorn tolzan, al contrari.

E lo questionament que lo ciutadan tolzan se dèu plaçar al cap, es pas brica lançat dignament e democraticament ambe aquela manifestacion, contra-productiva.

La FNSEA avança a contra-corrent, sus la linha del transpòrt collectiu de la pensada politica que cal per Occitània, cal una dignitat agricòla, es pas aquela de la FDSEA-FRSEA-FNSEA, e dels «Jeunes Agriculteurs».

Pel malastre collectiu, los ciutadans de Tolosa capítan pas de comprendre que la manifestacion de la FRSEA èra generada per causida que son d’els. Lo ciutadan de Tolsoa marcha a contra-corrent de la manifestacion dels païsans, mas demanda jamai d’ont venon los produïts dels mercats e de quina manièra son produsits.

D’un autre latz, i a jamai de presentacion de la geografia e politica agricòla dins las escòlas o universitats tolzanas, per exemple dins la Toulouse School of Economics; aquí s’i parla anglés e se fabrica una gròssa foncion de produccion e consomacion, que los quites matematicians tolzans son luènh d’entendre en practica. La resulta se fabrica en manifestacions dels païsans de l’entorn de Tolosa, ambe trator que lo CRÉDIT AGRICOLE susvelha, sovent d’ancians estudiants d’aquela escòla de la pensada del Toulouse School of Economics. La resulta se fabrica en manifestacion de militants pacifics que son caçats a Marengo un divendres de ser per non dintrar en vila per una manifestacion –ela- interdita …. L’Estat jòga un ròtle fosc per ajudar als conservatismes sul subjecte, los politicians de la decentralizacion an pas encara comprès aquel sistèma tòrt fabricat contra lo pòble occitan.

Femnas e òmes, e vielhiment

Las femnas vívon mai de temps que los òmes. La constatacion es scientifica. Podètz legir en francés l’article de La Recherche en data de junh 1999. E pensatz qu’aiçò auriá poscut cambiar, en 13 ans ?

Dins lo numèro del mes d’agost de Sciences et Vie podèm legir un article que las potingas de las industrias farmaceuticas potíngan melhor los òmes que las femnas.

Ont es l’injustícia ? Quí fabrica l’injustícia ? L’industria farmaceutica fabrica l’injustícia ?

La responsa la donarà pas una lexicografa occitana, Josiana ubaud, qu’acaba de publicar, a compte d’autor (coma se los editoprs occitans èran pas pron aluserpits per veire l’interès d’aquel document, o benlèu simplament per determinar un contracte per l’autora), lo diccionari occitan de las sciéncias. Aurèm tota la semantica que cal per descriure la sentat bona o maissanta dels Occitans e de las Occitanas.

Tre qu’aurai aquel diccionari en man, ne farai un bilhet sus aquel blòg. E benlèu traparai una responsa pels Occitans e per las Occitanas qu’an jamai agut los tractats –en latin- de medecina occitana en man, aqueles de l’Universitat de Montpelhièr.

Mas tornam al problèma : quí es favorizat per l’industria de la potinga en Occitània ? Las femnas o los òmes ? Es evident que l’un e l’autre an mestièr de las potingas per viure una vida en plena sentat; donc, la medecina e los laboratòris farmaceutics (importants en Occitània) lor seràn necites a l’un e a l’autra, a l’una e a l’autre, de faiçon balançada, a moment diferent de la vida. Vist que l’òme viu mens de temps que la femna, podèm pensar que la potinga jòga un ròtle estranh per la sentat de l’òme.

De còps, podèm pensar que l’òme a mens besonh de potinga de las femnas. Alara, se pausa los ròtles de la farmaceutica per la sentat de l’òme ; es de dire lo contrari de la basa de le reflexion que pòrta lo mensual Sciences & Vie !

O alara los laboratòris que son lo mesme que los que fan la potinga per la cara, e las caras de las femnas se ne potíngan pron, per la bona aparença faciala feminina …. O alara los laboratòris per la potinga de cara son una industria farmaceutica dangierosa per las femnas ? Los òmes estent mens tocat per aiçò. Se prenèm lo constat de Sciences & Vie del mes d’agost de 2014. Mas pauc a pauic, los òmes ne pòrta de las potingas per las caras, nos l’explica mantunes jogaires de rugbí de temps en temps dins las publicitats.

-°-

Un problèma 100 % Made in France

fRANÇA = 100 % un problèma per totes los pòbles europèus.

Lo resumit del bilhet d’anuèch es un resumit grand e benlèu simplista, mas es la realitat politica de la République Française. E aiçò dempuèi l’existéncia d’un poder dictatorial reial e Francs a París, non i a d’autras realitats politicas qu’aquela qu’Occitània supòrta, 100 % francesa,

100 % Made In France.

L’industria nucleara francesa es problèma pel futur, per mantunas rasons, mas la principala es que sembla fòrt al finançament del castèl de Versailles, mas multiplicat per 100.000 ! Txòrnobil e Fukushima ne fan la pròva (veire lo document Arte + 7 sul tèma de las errors dels nucleocratas al Japon e Fukushima) :

L’ensenhament monoteïsta francés modèl colonialista Jules Ferry es un problèma politic e coorporatista ; car la mapa d’illustracion èra per ajudar al netejament e la repression republicana e lingüistica en lenga francesa, lenga del rei (edicte de Vilers-Cotterêt es estat emplegat coma argument dinca 1992 pels socialistas franceses), aisina republicana per netejar los ments politics e juridics, lo colonialisme francés sul continent europèu es clar (referèndum de 1860 en Comtea de Niça) ; mas atencion es pas acabar aquel colonialisme, de que se debana a Maiòta, a desfaut d’accòrd ambe tota la comunautat internacionala sul modèl dels mercenaris putinians o pro-russes en Crimèa ?

L’ industria automobila 100 % del nòrd de l'Estat centralista francés fabrica pollucion francesa, 100 % francesa.... 100 % francesa es la pollucion de la migracion qu’impausa las linhas TGV vers París e sonque vers la santa capitala republicana ; es 100 % francés la realitat dels desplaçaments automobils imposats dins las grandas ciutats d’Occitània a l’imatge del sistèma automòbil imposat pel sistèma turc de gestion del centralisme de Constantinòpol ; es 100 % francés lo biais de fabricar los contractes ambe tres partenaris autoproclamats representatius ( RFF-SNCF e sant Estat e sistèma de la decentralizacion gerit pels partits centralistas franceses), contractes que fan complicat la gestion politica dels transpòrts collectius per Bordèu, Tolosa, Nimes, Montpelhièr, Avinhon, Marselha-Ais, Niça, Valençi, Lemòtges, Clarmont d’Auvernha, Pau-Baiona-Tarba, etc.

Made In France is ONE problem !

Cal sonque gaitar la mapa dels camins de fèrre en Occitània en 1930, abans la nacionalizacion per entendre que lo camin dels transpòrts collectiuis èra pas lo camin francés. Lo camin francés èra de TOT AUTOMOBIL, lo TOT POLLUCION FRANCESA 100 % pollucion francesa.

Lo 100 % francés es un sistèma d’autorotas que fonciona pel sol servici francés, centralista, sus l’esquina del pòble occitan que paga gentament.

Lo 100 % francés es tanben l’industria parallèl de l’automobil que refusa lo sistèma collectiu de transpòrts, e quitament un eventuala complementaritat.

-°-

Al nivèl internacional França es tanben 100 % un problèma per la comunautat de las nacions, ambe un Estat o sense Estat.

-°-

16 es la chifra del jorn que fabrica pròvas politicas seguras

16 es la chifra del jorn que fabrica pròva del sistèma socialista dins l’Estat francés ; es clar que son pas los militants que fan la linha politica del PSf, mas puslèu un tipe de finançament qu’es un pauc fosc. Es d’autanplan fosc qu’es una gestion parisenca de la moneda publica o privada.

16 –la chifra es pichona dedins lo Parlament Europèu- serà l’ensemble dels elegits socialistas franceses qu’an empachar una lei europèa sul tractament ecologic de las mars de las prigondors.

Donc i aurà pas de lei per salvar los ecosistèmas de las mars prigondas, sapient que la majoritat dels batèus que fan aquesta destruccion, son pas d’artesans, mas una industria ligada a la pesca e als sistèma dels supermercats modèls franceses. O cal plan dire, es ligat al grope Intermarché. Lo PSf paga aital las accions qu’an favorizar los gropes de supermercats contra lo pichon comèrçi dempuèi annada e annadas.

Aital avèm la peticion de l’UPA, per salvar lo pichon comèrçe ; e donc per consequéncia, totas las leis que son en camin son per favorizar lo comèrçe qu’a los mejan de portar un projecte maritnièr per destrusir los fons marins.

La peticion francesa se sona «sauver le comemrce de proximité», salvar lo comèrçe de proximitat. Cal çaquelà escriure que pendent d’annadas e d’annadas, los partits jacobins se son plan noirrits de la finança ligada a l’installacion de las zònas comercialas e de las rondelhas, causas elonhadas dels centre ciutat. Perqué ? Perqué l’interès dinerièr èra mai grand que l’interès general, contrariament al discors que nos es servit a cada campanha electorala ; e l’administracion que governa mai que tot, i trapa aital una sorga d’activitat, tot en oblidar de susvelhar los tipes de contractes que lo sistèma fabrica, e qu’es bravament mens social que los socialistas o pòdon pensar.

Aital recentament Nalhós (Nailloux pels Franchimands), qu’es un fracàs dinerièr e comercial, mas que mantunes investidors lo vòlon far al entorn de baiona e del País Nimesenc.

Donc dins la logica de la destruccion del sistèma de solidaritat dels centreciutat, los socialisats franceses an votat contra l’ecologia maritima, en ajudar aital las entrepresas mondialistas franceses del comèrçe.

Es donc ambe gratitud que podèm felicitar EELV de nos informar, vist que cap mèdia francés, vist las publicitats ue son ligadas, farà l’esfòç d’explicar al jornal de 20h00 lo sistèma socialistas de finançament ligat a las multinacionalas del comèrç francés : Intermarché, Carrefour, Leclerc, etc.

Remarcarèm que trapam dins lo camp l’abséncia de lei, lo FN, l’UMP e lo PSf. E cal notar que EELV assegura : « que la batalha aiçí es pas aquela de l’emplec car la pesca artesanala estauvia l’emplec mai que la pesca industriala e que lo chalutatge en aiga prigonda  es gaire importanta pel comèrce del peis que se minja en Euròpa». La biodiversitat defenduda per EELV es pas simplameznt aquela qu’agrada a las multinacionalas del comèrçe.

Se los militants socialisats son sovent gentes, es sovent per inocéncias politicas, e de lor costat lo cap del Partit e los deputats de Brussèllas fan tot per servar las amistats ambe las multinacionalas dels comèrçes franceses, contra per evidéncia lo pichon comèrçe ; e per aver una politica socialisats pels pichonas comèrçe, se cal levar d’ora, coma un comerçant o bitiguièr, pas coma un militant socialista. Son jamai estats suls mercats, ni los militants, ni los quadres socialistas franceses, en defòra de las eleccions benlèu.

Las mapas del nacionalisme industrial

Dins lo bilhet precedent assajavi de mostrar que lo Tour de France, èra las expleitacions de las colonias de l’Estat centralista e continental francés, territòri o sòl (e lo seu dreit republican) que damora en poder de l’administracion centralista francesa.

Dins lo jornal d’anuèch, la pravda dona una mapa de las unitats de produccion de Peugeot –PSA. Podèm considera qu’es la contra mapa de la prepausicion toristica e ciclista del Tour de France. Ont passa pas lo Tour de France 2014 s’installa l’industria de l’automobila francesa, una politica industriala unica en favor de las «grandas familhas francesas», e d’aficatge politic grand e aiçò qualificat de l’industria «nationale française» ; e aiçò en republica francesa. Lo jòc pel pòble sotmetut, lo trabalh e lo desvolopament de l’economia per l’autra partida – es la clara politica francesa sul tèma ; lo seriós economic pels Franceses, l’animacion d’estiu per las colonias.

La veitura èra la sola politica industriala francesa, las autorotas e lo nuclear ; e donc pel profièich de familhas francesas, Peugeot, Citroën, e Renault son damorats los darrièrs. I a pas cap usina automobila en Occitània ; Renault a collaborat ambe lo Pétainisme, l'État français ; e PSA s'installava pertot en França.... levat dins las colonias, donc levat en Occitània. La mapa ne fa la pròva. L’istòria de l’installacion de l’usina de Ford (èra de Blancahòrt en Medòc) es alara d’un grand interès…

Lo fenomèn es lo meteis per Espanha ; los presonièrs bascos son plaçats dins las zònas supausadament seguras (la via segura dels federalistas socialistas per exemple) o que se trúfan del nacionalisme expansionista espanhòl, e dins las meteissa zòna se trapa l’industria de l’armament espanhòl (Galícia, Castilha, Múrcia),n e aiçò es aital malgrat totas las competéncias que se podriá trapar en ingeneiring militar en Catalonha o Euskadi.

Alain Rousset vòl una refòrma magèra per la decentralizacion.

Un aprèp la politica generala per l’Estat, Alain Rousset, socialista, lança ambe l’ARF una confirmacion de la volontat dels presidents dels Conselhs Regionals alprèp de la premsa parisenca. I aurà segurament un fum d’articles sul tèma dins las setmanas que venon, segurament !

Abans d’esperar la premsa parisenca e las agéncias de premsa, o un article dins lo sol jornal L’Humanité (unicament present per far vóler lo coorporatisme d’Estat), ne cal parlar e pensar a agrandir la decentralizacion e pas simplament ajustar la decentralizacion. Cal anar cap a la melhora adpatacion de las regions a las necessitats mondialas, e fins ara ambe l’eficacetat politica que sabèm (o ai poscut notar mantunes còps aquí), las regions son mai prèp de las realitats, mens tecnocratica (encara que de còps…), e mai realament lo nivèl coërent per s’adaptar que l’Estat centralizat e bonapartista, tal que zo vesèm dempuèi 1792, la terror e lo directoire.

Uèi vesèm una pensada politica al pus naut nivèl s’exprimir, es plan quitament se las condicions son mesprezada pels parisencs e las redaccions dels mèdias parisencs ; es ara a las populacions de ne demandar melhor perqué sembla pas èstre una prioritat de la tecnocracia del bonapartisme francés, e las redaccions dels mèdias (gaireben totas parisencas). Es estonant çaquelà que cap mèdia de ‘province’ fosquèsse pas presents a la conferéncia aquesta.

Lo pilotatge de las lengas dèu èstre una causa de las regions (es demandat en Bretanha, per una pagina FB), per aver una competéncia en comun ambe l’administracion bonapartista de l’Éducation Nationale, per aver enfin un sistèma educatiu adaptat a las populacions, e l’economia regionala relament, e benlèu tanben per tornar los ligams socials entre los patrons e los obrièrs e emplegats, causa que lo bonapartisme sindical a jamai capitat d’aver la volontat d’organizar.

Mas cal pas limitar una aumentacion dels poders de la decentralizacion a l’ensenhament, cal desvolopar lo sistèma d’ajuda de l’industria, coma lo modèl federalista alemand o fabriquèt e sobretot provèt son eficacetat economica. Es realament la basa de la pensada politica d’Alain Rousset.

Cal notar tanben que vist lo foncionament de la pichona revolucion del pausicionament de la region deurà çaquelà se plaçar ambe las regions vesinas, digun ne questiona aiçò dins lo grope de jornalistas ; se vei que prenon pas lo tren en regions !

La premsa dins aquela vídeo presenta tanben las question de la premsa, puslèu virada de cap a las inquietud de la tecno-estructura, e gaire cap a las realitats que fan país, que fan Occitània.

Cal remarcar aquesta taula tanben, es estequida … un pauc coma la decentralizacion es fins ara en fRANÇA… E sembla plan evident que la preséncia de 10 presidents de regions pròva que i a volontat d’agrandir la taula de la decentralizacion.

-°-

Vaquí lo tèxte de l’ARF tradusir per èstre melhor entendut dins l(‘ensemble latin, per despassar las dichas «frontières naturelles» bastidas per mantunes tractats militaristas franceses :

Los Presidents de las Regions an presentat auèi, per una conferéncia de premsa dins l’encastre dels ‘Rencontres des Acteurs Publics’ (encontre dels actors publics),  las loras prepausicions per capitat un novèl acte de decentralizacion anonciat pel president de la Répuiblica e confirmat ièr pel Primièr ministre dins lo seu discors de politica generala. Trenta annadas aprèp las leis Defferre, l’ARF espèra bastir la « République des territoires » (republica dels territòris) per una lei-quadre de regionalizacion en cinc ventalhs:

1- Reformar l’Estat. Per l’ARF, l’Estat dèu èstre confortat dins las seunas misisons regaliana d’educacion, de justícia, de securitat, de garant del quadre normatiu nacional, de l’equitat territorial e de l’evaluacion de las politicas publicas.

2- Regionaliza l’Estat França. La nocion d’autoritat organisatriça regionala, ambe poder reglamentari deleguat, poiriá èstre consacrat per la lei. Lo project de lei-quadre poiriá dispausar que :

-     l’Estat se fasquèsse cotria ambe los Conselhs regionals los seu ròtle d’estratège per preparar l’avenidor, dins la seuna declinason territoriala. La Region generava los fonds europèus;

-     la Region es consacrada tala una « autorité organisatrice » (autoritat organizatriça), a escala del desvolopament duradièr dels territòris;

-     la Region pòrta una mission de fabricar e botar en òbra un «projecte de territòri» definissent las grandas orientacions estrategicas de mejan tèrmi per desvolopar e amanainatjar.

3- Liberar las initiativas localas. Las Regions espèran del projecte de lei quadre:

- la possibilitat per una collectivitat de se portar candidata a una experimentacion, e d’exercir mantunas competéncias diferentas segon las Regions ;

- la delegacion dins las Regions d’una partida del poder reglamentari per adaptar las nòrmas a las realitats territorialas.

4) Clarificar las competéncias per grands blòcs de missions, lisiblas pels ciutadans. Las Regions serián plenament responsablas de la preparacion del futur, del desvolopament economic e de l’emplec (formacion iniciala e contunha, desvolopament de las entrepresas, inovacion, recèrca.

5) Tornar veire clarament las finanças localas. Se tracha d’emplenar tres imperatius:

- assegurar a las collectivitats de las resorgas dinamicas, adaptadas a las loras competéncias;

- garantir una pereqüacion justa per mai d’equitat territoriala ;

- donar als ciutadans los mejans de contra-ròtlar las accions entrepresas.

Per parlar d’aiçò, las Regions an totparier que los President de la Republica e lo Primièr ministre la vision d’una granda refòrma fiscala per mai de justícia. Fixar las contribucions localas e rendre compte dabans los electors ; tot aiçò es un element major de responsabilitat, tot aiçò farà alara necite una gestion aprosmada, mai adaptada, e mens costosa.

« Redreiçar la nòstra economia, restablir los nòstre comptes publics, tornar los ligams socials, luchar contra la desertificacion, botar lo país (aquí es l’espaci de poder de l’Estat) en movement, tot aiçò poirà pas èstre bastir sense las Regions fòrtas. Es la rason perqué las Regions espèran participar a l’elaboracion d’aquel novèl acte de decentralizacion », sotalinha Alain Rousset, president de l’Associacions de las Régions de França.

[gaitatz la vídeo aquí]

-°-

Aquí lo comunicat del Partit Occitan sul tèma :

L’informacion interessa autanplan lo grope dels ecologistas, EELV, per melhorar los poders en regions, e particularament Jean-Charles Valadier, conselhièr municipal de Tolosa, realament capitol occitan de TOLOSA.

Se i a d’autres comunicats sul tèma seràn installats aquí.

-°-