arcuèlh

dijous, de juliol 05, 2012

Alain Rousset vòl una refòrma magèra per la decentralizacion.

Un aprèp la politica generala per l’Estat, Alain Rousset, socialista, lança ambe l’ARF una confirmacion de la volontat dels presidents dels Conselhs Regionals alprèp de la premsa parisenca. I aurà segurament un fum d’articles sul tèma dins las setmanas que venon, segurament !

Decentralizacion 2 Alain Rousset

Abans d’esperar la premsa parisenca e las agéncias de premsa, o un article dins lo sol jornal L’Humanité (unicament present per far vóler lo coorporatisme d’Estat), ne cal parlar e pensar a agrandir la decentralizacion e pas simplament ajustar la decentralizacion. Cal anar cap a la melhora adpatacion de las regions a las necessitats mondialas, e fins ara ambe l’eficacetat politica que sabèm (o ai poscut notar mantunes còps aquí), las regions son mai prèp de las realitats, mens tecnocratica (encara que de còps…), e mai realament lo nivèl coërent per s’adaptar que l’Estat centralizat e bonapartista, tal que zo vesèm dempuèi 1792, la terror e lo directoire.

Uèi vesèm una pensada politica al pus naut nivèl s’exprimir, es plan quitament se las condicions son mesprezada pels parisencs e las redaccions dels mèdias parisencs ; es ara a las populacions de ne demandar melhor perqué sembla pas èstre una prioritat de la tecnocracia del bonapartisme francés, e las redaccions dels mèdias (gaireben totas parisencas). Es estonant çaquelà que cap mèdia de ‘province’ fosquèsse pas presents a la conferéncia aquesta.

Decentralizacion 1

Lo pilotatge de las lengas dèu èstre una causa de las regions (es demandat en Bretanha, per una pagina FB), per aver una competéncia en comun ambe l’administracion bonapartista de l’Éducation Nationale, per aver enfin un sistèma educatiu adaptat a las populacions, e l’economia regionala relament, e benlèu tanben per tornar los ligams socials entre los patrons e los obrièrs e emplegats, causa que lo bonapartisme sindical a jamai capitat d’aver la volontat d’organizar.

Mas cal pas limitar una aumentacion dels poders de la decentralizacion a l’ensenhament, cal desvolopar lo sistèma d’ajuda de l’industria, coma lo modèl federalista alemand o fabriquèt e sobretot provèt son eficacetat economica. Es realament la basa de la pensada politica d’Alain Rousset.

Cal notar tanben que vist lo foncionament de la pichona revolucion del pausicionament de la region deurà çaquelà se plaçar ambe las regions vesinas, digun ne questiona aiçò dins lo grope de jornalistas ; se vei que prenon pas lo tren en regions !

La premsa dins aquela vídeo presenta tanben las question de la premsa, puslèu virada de cap a las inquietud de la tecno-estructura, e gaire cap a las realitats que fan país, que fan Occitània.

Cal remarcar aquesta taula tanben, es estequida … un pauc coma la decentralizacion es fins ara en fRANÇA… E sembla plan evident que la preséncia de 10 presidents de regions pròva que i a volontat d’agrandir la taula de la decentralizacion.

-°-

Vaquí lo tèxte de l’ARF tradusir per èstre melhor entendut dins l(‘ensemble latin, per despassar las dichas «frontières naturelles» bastidas per mantunes tractats militaristas franceses :

Los Presidents de las Regions an presentat auèi, per una conferéncia de premsa dins l’encastre dels ‘Rencontres des Acteurs Publics’ (encontre dels actors publics),  las loras prepausicions per capitat un novèl acte de decentralizacion anonciat pel president de la Répuiblica e confirmat ièr pel Primièr ministre dins lo seu discors de politica generala. Trenta annadas aprèp las leis Defferre, l’ARF espèra bastir la « République des territoires » (republica dels territòris) per una lei-quadre de regionalizacion en cinc ventalhs:

1- Reformar l’Estat. Per l’ARF, l’Estat dèu èstre confortat dins las seunas misisons regaliana d’educacion, de justícia, de securitat, de garant del quadre normatiu nacional, de l’equitat territorial e de l’evaluacion de las politicas publicas.

2- Regionaliza l’Estat França. La nocion d’autoritat organisatriça regionala, ambe poder reglamentari deleguat, poiriá èstre consacrat per la lei. Lo project de lei-quadre poiriá dispausar que :

-     l’Estat se fasquèsse cotria ambe los Conselhs regionals los seu ròtle d’estratège per preparar l’avenidor, dins la seuna declinason territoriala. La Region generava los fonds europèus;

-     la Region es consacrada tala una « autorité organisatrice » (autoritat organizatriça), a escala del desvolopament duradièr dels territòris;

-     la Region pòrta una mission de fabricar e botar en òbra un «projecte de territòri» definissent las grandas orientacions estrategicas de mejan tèrmi per desvolopar e amanainatjar.

3- Liberar las initiativas localas. Las Regions espèran del projecte de lei quadre:

- la possibilitat per una collectivitat de se portar candidata a una experimentacion, e d’exercir mantunas competéncias diferentas segon las Regions ;

- la delegacion dins las Regions d’una partida del poder reglamentari per adaptar las nòrmas a las realitats territorialas.

4) Clarificar las competéncias per grands blòcs de missions, lisiblas pels ciutadans. Las Regions serián plenament responsablas de la preparacion del futur, del desvolopament economic e de l’emplec (formacion iniciala e contunha, desvolopament de las entrepresas, inovacion, recèrca.

5) Tornar veire clarament las finanças localas. Se tracha d’emplenar tres imperatius:

- assegurar a las collectivitats de las resorgas dinamicas, adaptadas a las loras competéncias;

- garantir una pereqüacion justa per mai d’equitat territoriala ;

- donar als ciutadans los mejans de contra-ròtlar las accions entrepresas.

Per parlar d’aiçò, las Regions an totparier que los President de la Republica e lo Primièr ministre la vision d’una granda refòrma fiscala per mai de justícia. Fixar las contribucions localas e rendre compte dabans los electors ; tot aiçò es un element major de responsabilitat, tot aiçò farà alara necite una gestion aprosmada, mai adaptada, e mens costosa.

« Redreiçar la nòstra economia, restablir los nòstre comptes publics, tornar los ligams socials, luchar contra la desertificacion, botar lo país (aquí es l’espaci de poder de l’Estat) en movement, tot aiçò poirà pas èstre bastir sense las Regions fòrtas. Es la rason perqué las Regions espèran participar a l’elaboracion d’aquel novèl acte de decentralizacion », sotalinha Alain Rousset, president de l’Associacions de las Régions de França.

[gaitatz la vídeo aquí]

-°-

Aquí lo comunicat del Partit Occitan sul tèma :

Comunicat del Partit Occitan finançament de la decentralizacion POC 040712

L’informacion interessa autanplan lo grope dels ecologistas, EELV, per melhorar los poders en regions, e particularament Jean-Charles Valadier, conselhièr municipal de Tolosa, realament capitol occitan de TOLOSA.

Se i a d’autres comunicats sul tèma seràn installats aquí.

-°-

BNG lei per l'occitan esperança

Hum Fèsta d'Òc