Ont es la LIBERTAT D’EXPRESSION sense critica ?

Me soi pausat sovent la question de la libertat d’expression, mai se revendica, sovent, mens se practica. E aiçò l’ai remarcat dins lo mitan occitanista, criticar lo mitan es declarar la seuna volontat d’èstre ostracizar del sistèma clau aquel ; es un sistèma clau per Occitània, e la nacion nòstra.

Encara un còp, cal explicar als fontanistas, e als castanistas : I A UNA DIFERÉNCIA ENTRE NACION E CIUTADANETAT, coma entre ANTROPOLOGIA e JURIDICA. Mas escapa grandament a l’ensenhament universitari de las letras, e de las formacions diversas que podèm trapar en Occitània, es segurament la rason de l’existéncia del castanisme.

Aital, uèi, se dirà sovent que cal aver un dreit de libertat, mas per lo que dirigís un objecte occitanista, per exemple, sovent gaire per los que ne son los supausats auditors ; los recepcionaris del messtage occitanista an sovent pas lo dreit a criticar, nimai de dire los desfoncionament, e serà alara jutjat al modèl estalian del còp èra (causa viscuda, vaquí 15 annadas e qu’es motiu de mantunes refús de visitar e promòure associaicons d’ara), car lo messatge es supausat plan bastit e sobretot idealizat dincal nivèl religiós lo mai naut, o simlplament perqué l’associacion es fragila, es considerat coma matar l’associacion que la criticar.

Non soi pas castanian, ni fontanian, ni lafontanista, ni frêchista, mas cal saber destriar dedins totas aquestas prepausicions politicas unes elements per pensar pel futur e segurament oblidar una partida de la pensada, senon es una novèla religion, una pensada unica tornada. La pluralitat la cal pas sonque cridar, la cal practicar. E aiçò mantunes occitanistas ben plaçats en Bearn o sábon gaire practicar.

Tanben dirai que Zebda es plan (l’ai estimat mantunas annadas), e seriá encara mai plan se fasiá a TOLOSA l’esfòrç de cantar en occitan, coma exemple, car l’occitan es pas sonque pels occitanistas, ni per las castas autoproclamadas ben pensanta ; es una libertat d’expression qu’ai çaquelà lo dreit de pausar, perqué los cantaires franceses, els an lei per los ajudar, los ajudar de damorar dins la lenga francesa (lei pel minímum de difusion radiofonic en lenga frnacesa). Donc o disi clar, a Zebda que canta a l’Estivada, li cal demandar tanben los 40 % de canta en occitan qu’es demandat a las estacions francesas per poder èstre autorizada a difusar. Las pressions francesas contra l’Estivada son talament fòrtas que sus l’empont se podrà dire que causa que son pas agradivas d’entendre. Es que val melhor promòure l’èrba de Provènça que non pas la canta dins la lenga del festenal, l’occitan ? Aurà calgut un grope de Barcelona per cantar ‘Tombé la chemise”en occitan… coma s’i aviá pas pron de pedagògue dins l’occitanisme epr trabalhar Zebda, al moment que Francis Cabrel (çaquelà pas convidat l’annada de la sortioda d’un CD ambe Francis Cabrel que canta en occitan), el, i arriba !

Mas la libertat d’expression l’ai tanben per çò que concernís las associacions occitanas e las occitanistas tanben. Aital recentament un bilhet aurà bolegat lo monde de l’ensenhament de l’Estat francés en Occitània (atencion m’es estat dich aital, es pas una confirmacion meuna), es aquel. Sovent enclaus dins un sistèma de pensada estatalista, lor arriba de pensar que la lora pensada es la sola, la sola letra que val (coma l’explica Josiana Ubaud dins lo seu darirèr libre) e sobretot que cal pas donar de critica publica sul tèma. Aital per l’Estivada 2012 e lo jorn meteis que se parlava de ‘Libertat d’Expression’ per Gora d’occitanista, a las 3h30 de la matinada, dabans l’estanquet (serà estat lo primièr e darrièr còp qu’ai poscut i anar, tròp cançat d’aver obrar per l’Estivada e lo seu bon chifra d’afar), lo desconegut animador de l’associacion d’Aquitània OCBI (ai verificat, pas un quite militant d’Aquitània o ensenhaires es capable de me donar lo son nom, causa verificada pendent l’estivada), l’animador de l’associacion dels parents, OCBI, es vengut «m’explicar» que lo bilhet li agradava pas, e que benlèu lo caliá enlevar de la pagina aquesta (supausadament), o benlèu oblidar de ne far d’autres (sabi pas encara de qué voliá, mas èra pas content, e de violéncia verbala n’aviá en cap e dins la boca). O benlèu per explicar qu’escrivi en foncion de ma vida personala (benlèu qu’a pas remarcat que las causas personalas son pas sobre aquel blòg), e de las inamistats creadas per mantunes bilhets d’aquel blòg, e dins castigs qu’ai agut de suportar sense res dire (tot es dich a l’amagat, e sobretot pas en fàcia, per donar rasons que son ges de l’èstre d’aquesta pagina de bilhets).

Se parla sovent de l’amistat dins un mitan redusit, l’occitanisme, se parla rarament de las inamistats creadas per mantunes escriches, o per mantunes personatges de l’occitanisme (que de las paraulas, dels ensenhaments n’an fòrça mas per las practicas son sovent lo contrari dins la vida de cada jorn, la realitat publica es sovent gaire la practica privada), e escriches mal recebuts per mantunes/as, o escriches recebuts tala una ataca, per fauta de luòc de debat per l’occitanisme. I A PAS CAP LUÒC de DEBAT PER  L’OCCITANISME, per contra la consanguinitat de las pensadas es reala.

Un luòc de debat es pas un encontre al entorn de Fèlix Castan per ne fa una lausenjament en oblidar los autres pensaires, e çaquelà demandar subvencions al Conselh Regional per totes, e aiçò far localament per un sol, Fèlix Castan ; alara la subvencion auriá tot simplament deguda èstre demandada, pel local que representava, a la comuna de Tolosa o de Montalban. Ai aisit de demandar subve,cion a un elegit del Partit Occitan, es puslèu mai complicat d’argument alprèp de la consolessa de Montauban, o quitament d’EELV a Tolosa.

Non francament, l’occitanisme crevarà de non acceptar la critica. Mas son benlèu los meteisses estalinians de la pensada occitanistas que faràn crevar l’occitanisme, e que n’an mestièr per poder sobreviure, e mentunes professionals tanben… Un professional es una persona que recep un salari de l’activitat economica o de servici public que li es demandat per retorn d’un servici o per la collectivitat, la republica qu’avèm en Occitània.

Recentament ai fotografiat l’ancian president de la republica federala occitana, e l’autoproclamat rei d’Occitània, pensi qu’aquel se vòl l’avenidor, e malastrosament per l’autoproclamacion es pas solet en Occitània.

Cal arrestar de fabrica de Blòg&Com, lo monde es complèxe e lo cal acarar, la critica serà essenciala, e pas simplament per far plaser a mantunes egòs occitanistas o nacionalistas franceses encara vius dins lo sistèma de subvencionitas, en Occitània.