Pichona responsa Alain-Gérard Slama

Aquel jornalista francés d’origina tunisiana, explica dins una pagina autorizada dins Le Point qui es «l’enemic», es de l’interior. La santa paraula traparà dins aquel setmanièr una practica amistosa qu’ameritarà jamai de responsa.

Es un migrant republican qu’es estat fòrabandit de Tunísia per nos explicar las «beutats republicanas francesas».

De l’experiéncia tunisiana n’aurà perdut tot lo suc, los problèmas que França a pausat ailà … e ne serà sortit coma los nacionalistas quye nos vòlon mostrar lo «bon camin» al Front National de dreita o d’esquèrra.

Se en Tunísia lo dangièr èra de l’interior, aquò’s pron per explicar la fauta de discucion politica per evitar los conflicte violents e republicans, aquí o en Argèria.

Puèi la Tunísia es devenguda un Estat independent, e la casta al poder a París sap jogar ambe totes los dictators tunisians : son pus enemics los independentistas.

Mas gràcia a Ernest Renan o Alain-Gérard Slama sabèm que l’enemic es de l’interior, parla benlèu «bais breton» ?

«Anuèch, lo movement etnics e religioses se servíscan de la democracia per far capitar l’egemònia». L’egemònia administrativa e tecnocratica republicana francesa es evidentament democratica… Quí estima pas «lo» pòble quora, per un referèndum, vòta mal e NON a una constitucion europèa, quí ? Senon aquesta casta que estigmatiza aquesta democracia emplegava pels movements etnics e religioses ?

En junh 1992, quora lo Parlament socialistas e UMP a votat l’article 2 de la constitucion que fa del francés la quita e unica lenga de la République Française, de qué podèm dire ? Un acte etnic ? De replegament sus se, vist qu’èra per combatre la lenga de las institucions europèas ? Un regionalisme parisenc que parla sovent qu’une lenga e que ne fabrica una académie d’Estat ?

Dins aquel article Alain-Gérard Slama parla dels nacionalisme d’Estat, que l’an fait a el, mas pensa parier per aquestes «regionalisme» que lo faràn vomitar.

Aquel tipe de pensada pron orientada se li donarà totas las claus dels mèdias franceses, es l’engatjament que lo nacionalisme francés farbica en monopolizar la paraula mediatica a mai de 80 % en region parisenca. Es una pensada que circula tanben, de faiçon monopolistica, dins totes los clubs politivs e societats secretas francesas, que ne fan pichonets a tot moment, via las universitats.

Aquel sistèma universitari es talament els, la casta de tribunistas, que ne podràn jamai far unas criticas duras, e lo vòt FN n’es grandament la consequéncia ; es pron brave per ne pas s’en rendre compte (“merci quí?” titolava Le Point – mercés Le Point de donar la paraula a Alain-Gérard Slama), el, Salma, lo sapient autoproclamat, e sant republican francés.