Expression expansionista francesa

Dins lo debat en regions, en províncias, perqué n’i a un (vertat!), las paginas dels jornals regionalistas franceses son excepcionalas de revelacion de l’identitarisme politic, d’una ontologica vision politica supausadament etèrna, d’un conservatisme o legitimisme dels grands, de fRANÇA etèrna.

Angevin es tèrra francesa e expansionista per esséncia ; cal remembrar als Provençals qu’es un Angevin qu’a assimilat Provença a las possessions del rei dels francs ; René Ier a eiretat de Provença e l’a donat a França, aprèp una guèrra del refús provençal.

Donc en Angevin, i a un jornal provincialista o regionalista, Le Courrier de l’Ouest. Se remarcarà que la geometerologia dona lo nom al jornal e que la província angevina a perdut son nom. E en fasent aital, an perdut l’identitat angevina, son devenguts Franceses, e an fait devenir subjectes del rei franc, Provença, puèi son devenguts Franceses, a partir del 22 de setembre 1792 qu’an decidat en Vauclusa de non pus establir una lei provençala.

Los Franceses que lor agrada pas Bretanha (istorica) ; es estonant lo tractament de l'expansionisme Franceses pels quites vesins de Bretanha istorica ; lor sembla èstre natural l'expansionisme nacionalista francés, e donc totas expressions d'identitat son plaçadas coma extremistas ; els, son pas los extremistas, plan segur que non, els «ils sont républicains» !

S’entendrà la votz dels Angevins, dins la confusion qu’avèm entendut dins los mèdias parisencs, entre la volontat bretona de retrobar la region de Naoned-Nantes (manifestacions de tot escantilh) e la region Pays de Loire (nom qu’amaga una fusion anciana basada sus decisions pétainistas), fusion entre la Vendèa (castiga per aver resistat en 1792) e Nantes ambe l’Angevin. Se cal recordar que Bretanha istorica es estada destrusida per Philippe Pétain ; dèu èstre un «grand democrata» per èstre talament respectat dinbs las seunas causidas politicas vièlhas e condamnadas per la justícia de l’aprèp 1945; la referéncia agrada de donar per los que, en Bretanha, an totes los arguments del monde pel retorn a la division istorica e politica naturala.

En refusar aiçò, Le Pays de Loire, los Angevins ne fan una interpretacion que los plaçan dins lo camp de l’expansionisme parisenc ; son plan devenguts Franceses ! E al perdut aital tota la glòria politica passada de l’Angevin en Euròpa.

Dins aquel meteis debat, e per non pas tombar dins aquel mesclum que partiriá de Bordèu dinca l’Iscla de França, los ciutadans de Charenta an decidat de pensar melhor que los Angevins, e tornar a las raiças istoricas del Santongés, maritime o lemosin.

E per contunhar dins lo sistèma de circulacion ducala (Aquitània) seguissèm los rius de l’Atlantic (Mar Grana) als massís d’Auvernhe (d’Oèst en Èst), e donc passèm a la zòna lemosina, que jà peticions se fabrícan per refusar la granda novèla region administrativa francesa de Briva a Orlhenx-Orléans.

La logica del territòri aquel, son logicas non pas nòrd-sud, mas Oèst-Èst. L’es sempre estat, abans l’installacion de la logistica d’un Estat centralista parisenc.

Se podrà dire que la reforma es pas estada presentada sense concertacion !