Va cáler explicar a totes, la definicion del mot … mas primièr perqué es emplegat sovent dedins l’Estat francés per destrusir las lengas ; o cal plan dire, es mai aisit de matar una lenga en oblidar lo seu nom, perqué sovent es un modèl per desligar l’identitat e la lenga ; aital los que se díson Lemosins, son mai complicat de convéncer d’abandonar lo dialecte occitan, lemosin que los autres que díson que párlan patois en Lemosin, Droma, Ardècha o Savòia. Imaginatz que lo francés fosquèsse abandonat per patois parisien. La patoisie seriá un Estat jacobin, perqué non ?
Es pas perqué lo Dalfinat es estat un restacament de princep que devèm ignorar de quina manièra l’Estat franchimand, las seunas acadèmias, los seus poders centralistas, a trabalhat las consciéncias identitàrias en cambiar lo nom de las lengas mesprezadas.
Non podrèm salvar las lengas de França sense l’abandon francés d’aquel mot.
Mai o mens, lo mot es encara dins los caps, perqué i a pas cap politica lingüistica per portar una valorizacion del nom de las lengas concernidas, aquí l’occitan, mas o podèm tanben atribuar al savosian, lenga tanben oblidada e abandonada ; tot aquò se debana en Ròse-Alps, dins una region que los Conselh Regional a votat una oficializacion de las lengas (occitan e savosian), gràcia a un elegit berbèr d’EELV.
Alara encara un còp, e pels militants folcloristas o jornalistas de tot escantilh que fan una mescla lingüistica de las grandas al modèl francés : Lenga, dialecte, parlar son los mots claus en sociolingüistica per descriure una diversitat lingüistica, e per èstre seriós sul tèma.
La definicion de patois es, patués en occitan, perqué aquí tanben los Occitans n’an fargat una valorizacion positiva, inversent los paradigmes lingüistics :
Lo mot es çaquelà positivat per las populacions, es una perversion nacionalista francesa, per oblidar los noms verdatièrs de las lengas mesprezadas. Aital los mèdias qu’emplegan aqueste mot son, volontariamnt o non, partesan de las destruccions lingüisticas orquestradas pel sistèma politic parisenc, e las seunas vision del dreit lingüistic (tot per l’anglés e lo francés, e res per las autras lengas).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada