La NOS es una television publica de l’Estat neerlandés, pendent un viatge de rodatge d’un reportatge per mostrar la situacion politica de Catalonha a presentat dins un magnific reportatge una declaracion dins un burèu d’una associacion d’ancian militar espanhòl, una declaracion per montar una guèrra en Catalonha.
Evidentament aquela declaracion va despertar lo nacional-independentisme catalan; mai tanben las indignacions politicas.
Soi segur que lo reportatge a plan fait de prendre en man aquesta entrevista, aital mostra a tota Euròpa a quin nivèl de consciéncia politica son los espanhòls, lo nivèl es magre e bais. Ai plan escrich los Espanhòls, pas los locutors en lenga espanhòla del Principat de Catalonha.
Tot lo reportatge es estat fait en lenga espanhòla per lo/a jornalista de la NOS. E donc se pròba aital que la supausada pensada politica ligada al catalan, la pensada politica independentista ligada a la lenga catalana es una faucetat ; de mai la nocion de crisi es relativizada a mantunes moments del reportatge.
Per totas aquestas rasons es un reportatge de grand interès istoric, politica, economic e lingüistic ; i a tot dins aquel reportatge ; l’ai pas a posite, aquí, per aver la traduccion en occitan ; mas o fabricarai per la pausar sul bilhet; l’espèri al pus lèu.
La fòto d’illustracion indica lo moment que l’ancian militar explica que «España es una nación», e donc indivisibla. Es lo tèma favorit del franquisme, «España una y indivisible» ; sabi pas ç’aquò es estat dich dins lo comentari en neerlandés, sabi pas pron la lenga per la traduccion.
Aquel reportatge donc es plan un document que tot Euròpa deuriá gaitar per avertir Espanha de tot acte politic de maissanta fe e contrari a l’etica politica europèa, per exemple interdire un referèndum. Es un reportatge natre, ni Alemand, ni francés, ni espanhòl, ni anglés ; e donc natre dins la situacion dels independentismes, encara que se li podriá reprochar d’èstre neerlandés, e donc d’èstre estat un jorn las Províncias Unidas que se son independentizar de Castilha.
Mas cal escriure sobre lo concepte de nacion per Espanha, una nacion qu’es donc expansionista, que fabrica subjectes al rei (que paga lo seu sòlde, e a totes los militars espanhòls), e que totes los subjectes son sotmetuts al poder politic d’una sola vision politica aquela que sonque parla espanhòl e que pensa en Madrid, en sa lenga e la seuna indivisibilitat ; es de l’etnisme d’expansion, es de netejament politic per los que párlan catalan a València o galician, o asturian, o Basco en Nafarroa, o aragonés en Aragon, o Andalós en Andalosia.
Es tanben la confusion entre l’espandiment del poder borbonic –pòst-franquista- sobre las populacions de nacionalitat (antropologia) diferenta, e lo juridic (las leis que per Espanha son votada dins mantunes Parlaments, mas ambe la supremacia mdrilenca del Congrès – nos podèm çaquelà questionar sobre l’utilitat del Senat).
Es la meteissa confusion que vesèm quora s’escriu un article sul colonialisme interior en Occitània. Aquel concepte de colonialisme interior indica alara que Occitània èra l’interior de l’Estat-nacion França, del mercat-Estat-nacion, del centralisme, del bonapartisme ; es donc avalizar lo fagocitatge d’una nacion occitana per una autra, la francesa, la nacion qu’es prèp del poder central e qu’impausa sa lenga pròpria e la francofonia ! De la nacion catalana per la castilhana.
Es la confusion que tornam legir sobre aqueste bilhet de ÒC PARIS, la pagina dels productors de ràdio de Radio Pays.
Alara coma cada còp, vos conselhi de legir Cornelius Castoriadis, «de la cité et des lois», que dona clarament l’error conceptuala aquesta e ne dona las rasigas e esclarís l’afar. Me sembla un libre essencial de legir, per fòrabandir las estupiditats francesas sul tèma IIIen republica. Es un libre aisit de legir, contrariament a d’autres libres de Castoriadis.
Los militars espanhòls, los militants del PSOE-PSC, los militants de tot escantilh, e totes los universitaris de letras o deurián legir en urgéncia, per non pas s’enganar ; e amai ajudarà a comprendre que ni Lafont, ni Fontan, ni Castan, son la bona dralha per pensar un occitanisme politic. E donarà aital una responsa clara sobre l’occitanisme politic, e donc la potencialitat de mobilizar la nacion, de l’incapacitat de l’occitanisme politic d’o far.
Mas semblan pas isolts los ancians soldats de l’armada espanhòla que vòlon la guèrra en Euròpa, i a tanben un endoctrinament escolar en Castilha (document ante) e una allusion politica del cronicaire lo mai dreitan francés Éric Zemmour :
Dins la dreita linha de la declaracion de Marine Le Pen sus France Culture, recentament tractat dins un bilhet que podrètz legir en seguida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada