Dins una zòna politica plan definida, i a doás lengas ; alara se podrà confirmar qu’i aurà jamai egalitat de las lengas, ni politica, ni sentimentalament. Lo bilingüisme egalitari es una farça politica per confirmar que lo colonizador lingüistic aurà encara rason dels locutors mesqrezats (langue régionale o llengua autonòmica son las semanticas per donar un nom a las lengas mesprezadas).
Volètz un exemple, lo Canadà :
L’Estat de Canadà es federal e supausadament bilingüe (i a sempre confirmacion dins las ambaissadas canadencas, clarament melhor que per las ambaissadass d’Espanha o las Casa Cervantès ambe lo catalan, lo basco, lo galician o l’aragonés e l’asturian – en al Canadà i a çaquelà pas de politica per als lengas dichas indigènas), enfin bilingüe per ajudar l’argumentacion politica dels federalistas canadencs, per evitar los independentismes.
Dins la realitat del federalisme lingüistic, podèm confirmar que lo francés es lenga mesprezada al Canadà, per contra l’anglés es imposat per una minoritat que podriá èstre equivalenta francofòna dins l’Ontario ; la francofonia es donc pas respectada en Ontario, l’anglofonia es respectada al Quebèc e aiçò malgrat una lei de discriminacion positiva pel francés, dicha lei 101 qu’es jamai criticada pels Franceses de França, levat quora es aplicada pel catalan o pel basco.
La meteissa lei es estada votada pel catalan (pel Principat de Catalonha) o per Euskadi (oèst d’Euskal Herria) ; aquestas doás leis son atacadas per los que son contra las votacions referendàrias al parlament de Madrid, los antidemocratas espanhòls (veire bilhet següent).
Que las causas fosquèssen claras, l’egalitat espanhòl-catalan per una Catalonha independenta es la fin del catalan e de l’aranés.
En Aran, lo catalan dèu èstre lenga segonda, coma l’espanhòl e lo francés, e l’aranés lenga oficiala unica.
Tot parier, los problèmas d’imperialisme lingüistic o de las conéissenças lingüisticas an res de veire ambe las populacions immigradas (flacas coneissenças), per contra las populacions d’immigrats pòdon èstre manipuladas per imposar lo punt de vista del colonial, e devenir mai reialista que lo rei ambe las lengas dominantas (Manuel Valls n’es un exemple). Pertot ont i a politica lingüistica, de vertat, politica per una lenga amenaçada, las populacions immigradas son las primièras a préner en carga las lengas valorizadas (Quebèc, Catalonha, Euskadi, Flandras ne fan la pròba), per las pichonas politicas lingüisticas dels pichons païses europèus.
-°-
Catalonha, nòu Estat d’Euròpa - un document essencial per melhor entendre, picatz sobre lo ligam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada