Se parla sovent de la fauta de solidaritat del «Principat de Catalunya», Cataluña, pel resta «de España», de la boca dels presidents de regions páuras, especialament aquelas que son presididas pel PP-PPE.
I a de qué se trufar. Aquò farà mai de 30 annadas que la reparticion de Madrid per las regions páuras d’Espanha, non fonciona : aquò farà 30 annadas qu’aquestas regions páuras espèran una politica reala de desvolopament economic, una politica de retorn de las populacions per la creacion d’activitats economica establas, aquò farà trenta annadas que l’argent dels Catalans damora a Madrid pel solet desvolopament de la region capitala. Aqiuò farà trenta annadas que la sola politica es l’aumentacion del nombre de foncionaris. E uèi entendèm de la boca dels bonapartistas de Madrid e de París, que «los catalans son pas solidaris», en un mot «égoïstes» … d’aqueles bonapartistas me pòdon dire ont es passat l’argent que los Catalans an pagat ? Quina engana es estada de donar moneda als Madrilencs en non pas directament lo donar a las Astúrias, o Andalosia ?
Un exemple es la familha reiala borbonica. Aquesta familha l’a installada la politica militarista dels armadas napoleonianas, los militaristas franceses d’aprèp la terror, d’aprèp lo directòri (dos moments per panar al pòble sa revolucion federalista de 1789/1791), ambe una assag d’installar lo modèl francés d’uniformizacion de las estructura d’Estat, e lo monoteïsme lingüistic, entre 1813 e 1815 (me sembla).
Anuèch la nacion catalana es despertada, enfin ! Es un grand espèr per tota l’Euròpa latina, enfin l’influéncia francesa, revolucionària e de la terror, s’acaba, enfin !
Ièu m’agradariá d’aver cercaires franceses, supausats natres, que, coma supausats especialistas d’Espanha que párlan sus Radio France, posquèssen enfin mesurar lo mal que la dicha França militarista a causat pertot sul continent europèu, pertot ont aquesta armada napoleoniana es passada, en violéncias e mentidas politicas oficialas. En Espanha an installat la familha Borbon, aquela qu’èra presta entre 1789/1791 de fabricar un federalisme e que li a costat los caps a travèrs una guillotine, ne pòrta los recòrd. Lo mal es passat, mas damora lo drac militarista francés, en nom de armada francesa, ambe lo traïdor de Corsega, la familha Bonaparte. Ièu m’auriá agradar d’entendre de la boca del rei Borbon, que prestava lo seu filh per crear un reialme independent de catalonha, mas soi pas segur que los Espanhòls borbonistas fosquèsse madur epr aver una idèa que lor auriá traversar lo cap.
Alara es Le Figaro, jornal del militarista Dassault, de del deputat UMP-PPE, que signala la colèra borbonica del rei de Madrid per «la unidad de España», la famosa unitat franquista, parier faguèt Le Monde…. I a donc concènsus republican e nacional-expansionista francés ! (fauta pus que L’Humanité o La Marseillaise per exprimir lo punt de vista nacionalista e republican francés) - Es un pauc coma la recèrca francesa sul subjecte, orientada dins lo sistèma de la pensada unica francesa, imperialista e republicana.
Se cal recordar encara, qu’es aquesta armada que manipularà lo referèndum d’annexion de Niça, en 1860, e savòia tanben…. per la forçar a èstre francesa, e passar del sistèma reiala alpenc al sistèma dictatorial francés, e ara ambe la tecnocracia politica republicana francesa, esuportar totas las guèrra per las frontièras naturalas de la «santa» republica parisenca.
fRANÇA es una granda malfasenta (reiala o imperiala, republicana o coloniala) sul continent europèu, en Espanha coma pertot en Euròpa.
-°-
L’occitan tanben :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada